- La presentada per la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola que compta amb el suport de la comunitat científica.
Al·legacions presentades pel Cepa
Honorable Senyor
En Josep Lluís M. i T. amb DNI *******, representat legal de l’entitat CEPA-Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, inscrita en el registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 9477 i amb adreça al carrer Jacint Verdaguer, 48 de Molins de Rei- 08750.
Exposo:
Que en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4.327, de 21 de febrer de 2005, fou publicat l’Anunci d’aquest Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya pel qual se sotmeté a informació pública la “Proposta d’espais a incorporar a la xarxa natura 2000 prevista a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres” per un termini de dos mesos, termini d’informació pública aquest que ha estat ampliat fins el dia 30 de juny d’enguany, segons l’Anunci d’aquest Departament publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4.358, de 7 d’abril de 2005.
Que en el referit tràmit d’informació pública, les entitats sotasignades en nom propi i representació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola compareixen en l’indicat expedient, amb l’objecte de formular les següents
A L · L E G A C I O N S
PRIMERA.-
LEGITIMACIÓ ACTIVA I OBJECTE DE LES PRESENT AL·LEGACIONS.
Les entitats que conformen la mencionada Plataforma estan legitimades per presentar aquestes al·legacions en virtut de l’interès difús que ostenta la comunitat de ciutadans de gaudir d’un medi ambient adequat i suficient per al desenvolupament de la seva personalitat, representat per la defensa del patrimoni natural de Catalunya en general i en concret de Collserola, defensa que s’aconseguirà, sens dubte, si s’inclou dins de la Xarxa Natura 2000 la Serra de Collserola en la que concorren valors ambientals altament destacats als quals s’ha de donar una especial protecció a causa de la seva peculiar situació dins del territori de Catalunya
Així, segons reiterada jurisprudència derivada de l’article 24 de la Constitució, la fonamentació de la legitimació dels ciutadans i entitats per actuar en qüestions relacionades amb el medi ambient es troba en l’interès legítim. Aquest es defineix com un bé jurídic que no té causa ni es fonamenta necessàriament en un dret subjectiu perfecte, sinó que es sustenta i es justifica en si mateix, com el d’aquelles persones que per raons objectives són titulars d’un interès propi que, per l’actuació de l’Administració amb motiu de la persecució de l’interès general, incideix en l’àmbit de tal interès propi sense reportar-li benefici o servei determinat (Sentències del Tribunal Suprem de 6 de maig de 1977 i 1 de juliol de 1985).
Es tracta, doncs, d’un interès comú i, per tant, inconcret i que es materialitza en la finalitat de preservació dels valors naturals que concorren en aquest cas en la serra de Collserola de forma que es pugui conservar el mencionat paratge i la fauna i flora existents de les amenaces externes de transformació que pateix de manera constant, incloent-lo dins la Xarxa natura 2000, atès que aquests valors, com es posarà de manifest més endavant, són d’obligada protecció per part dels Estats en compliment d’allò establert en les Directives 92/43/ CEE i 97/62/ CE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres i la Directiva 79/409/ CEE relativa a la conservació de les aus silvestres.
Així mateix, aquest aspecte està íntimament lligat al dret que, com a principi rector del nostre ordenament es proclama en l’article 45 de la Constitució, que és el que tenen els ciutadans a gaudir d’un medi ambient adequat. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha fallat dient que la satisfacció de l’interès comú és la forma de satisfer el de tots i cada un dels que componen la societat, pel que quan un membre de la societat defensa un interès comú sosté simultàniament un interès personal (STC 62/1983, d’11 de juliol).
Per tant, no hi ha cap mena de dubte que les entitats sotasignades estan plenament legitimades per presentar aquestes al·legacions per tal que la Serra de Collserola sigui inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 atès els valors ambientals que concorren en la mateixa. Això és així ja que, segons el Tribunal Suprem, s’exigeix per al reconeixement de legitimació en defensa del bé jurídic del medi ambient que existeixi i s’acrediti un punt de connexió amb el cercle vital dels interessos de la corporació, associació o particular que, en el seu cas, recorri en defensa del mateix. Doncs bé en aquest cas, és patent la connexió existent entre la voluntat que Collserola sigui inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 pels valors ambiental i naturals que existeixen en la mateixa, afavorint la seva protecció, i les finalitats que persegueixen les entitats que conformen la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola que, com el seu nom indica, tenen l’objectiu de preservar i conservar el mencionat paratge.
D’aquesta manera, resulta indiscutible la legitimació activa de les entitats sotasignades per a la present compareixença, la qual té per objecte posar de manifest, la concurrència en la Serra de Collserola dels valors ambientals i naturals necessaris per a que la mateixa sigui incorporada a la xarxa natura 2000 en virtut d’allò disposat en les Directives 92/43/ CEE i 97/62/ CE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres i la Directiva 79/409/ CEE relativa a la conservació de les aus silvestres.
SEGONA.-
PROCEDÈNCIA DE QUE S’INCORPORI COLLSEROLA DINS DE LA XARXA NATURA 2000.
Pel que fa a la definició dels espais naturals inclosos dins de la xarxa ecològica europea Natura 2000 corresponents a la regió biogeogràfica mediterrània, aportacions rellevants dins de la comunitat científica han palesat que la proposta que es presenti des de Catalunya ha de preveure totes aquelles comunitats i espècies protegides, inclosos els seus hàbitats. Malgrat que a Collserola puguin ser considerades amb poc interès per la seva abundància, guanyen importància, si les comparem amb les que hi ha a Europa, per exemple, les pinedes de pi blanc de Collserola.
La proposta d’espais que Catalunya va presentar a la Unió Europea l’any 2003 es fonamentava en presentar-hi els espais PEIN. Així es va considerar que es consolidava un espai en xarxa. Tanmateix, la Unió Europea ha considerat insuficient aquesta proposta i l’ha desestimada. Ara la nova proposta d’ampliació del Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH) amplia les zones d’especial protecció per a les aus, les ZEPA, sense que hi consti, no obstant, zones de plana, com ara al Vallès, i especialment les zones de contacte entre la plana i la muntanya, els més interessants pel que fa a la conservació de la biodiversitat.
També cal considerar que afortunadament avui disposem d’un estudi tècnic i d’una proposta del DMAH per incrementar la protecció de l’espai natural de Collserola i dotar-lo de la figura de Parc Natural. Deixar fora aquest espai de la xarxa europea Natura 2000 voldria dir que seria l’únic Parc Natural de Catalunya no inclòs. En aquest sentit, és prou clar que incloure Collserola dins de la xarxa Natura 2000 esdevindrà el complement necessari perquè la declaració de Parc Natural respongui als objectius de preservació, i alhora exclogui totes aquelles possibles amenaces cap aquest espai natural ubicat al bell mig de la conurbació metropolitana barcelonina.
El perímetre de protecció proposat per l’estudi del DMAH fa coincidir l’espai del PEIN amb el del Pla Especial de Protecció de Collserola vigent i aquest hauria de ser l’espai inclòs a la xarxa Natura 2000.
En aquest sentit, les Directives 92/43/ CEE i 97/62/ CE relatives a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres i la Directiva 79/409/ CEE relativa a la conservació de les aus silvestres imposen a l’estat una sèrie d’obligacions que són d’obligat compliment pel mateix en quant al resultat que s’ha d’aconseguir, en aquest cas, la protecció dels hàbitats i espècies animals contingudes en els annexos de les mateixes. Per tant, no hi ha cap mena de dubte que, si en un paratge hi concorren els requisits per ser objecte de protecció segons l’establert en les mencionades Directives, com es el cas de Collserola, tal i com es demostrarà a continuació, els estats membres l’han d’incloure dins de la xarxa natura 2000.
Així, en virtut de l’article 3 de les Directives 92/43/ CEE i 97/62/ CE relatives a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres, es crea una xarxa europea coherent de zones d’especial conservació, anomenada Natura 2000, composada pels indrets que alberguin els tipus d’habitats naturals que figuren en l’Annex I i d’habitats d’espècies que figuren en l’Annex II, garantint-ne el seu manteniment i conservació adoptant les mesures necessàries per instaurar un sistema de protecció rigorosa dels mateixos. Això és així en tant que la conservació, protecció i millora de la qualitat del medi ambient, inclosa la conservació dels hàbitats naturals, així com de la fauna i flora silvestres són un objectiu essencial que revesteix un interès general pel països que formen la Unió Europea. Així mateix, donades les amenaces que pesen sobre determinats hàbitats naturals i sobre determinades espècies és necessari definir-les com a prioritàries a fi de posar en marxa les mesures necessàries per la seva conservació.
Per aquests motius és absolutament essencial que Collserola sigui inclosa a la xarxa natura 2000, i més quan en aquest indret hi existeixen les espècies i habitats naturals, com es pot comprovar en els quadres que figuren a continuació, continguts en les mencionades Directives i en la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, que transposa la Directiva 79/409/ CEE relativa a la conservació de les aus silvestres, que han de ser objecte d’especial protecció.
Pel que fa a aquesta Directiva 79/409/ CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres, existeix igualment el deure dels estats membres d’adoptar les mesures necessàries per a mantenir les poblacions de les espècies d’aus que figuren en la mateixa, essent aquestes objecte de mesures de conservació especials en quant al seu hàbitat amb el fi d’assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució, obligació que, segons l’article 20 quater de la mencionada llei estatal, significa, també, que les comunitats autònomes han de posar en coneixement del Ministeri de Medi Ambient les zones d’especial protecció per a les aus que hi hagi dins del seu territori, entre les que hi ha d’haver Collserola, tal i com es desprèn dels quadres relacionats tot seguit, atesa l’existència d’aus compreses en l’annex I de la mencionada Directiva.
Així, destaca la presència a Collserola de les següents espècies incloses a l’Annex I de la directiva Aus, que justificarien la declaració de ZEPA:
Aquestes espècies són:
Nom
Presència a Collserola
Circaetus gallicus
x
Falco peregrinus
x
Bubo bubo
x
Caprimulgus europaeus
x
Sylvia undata
x
Calandrella brachydactyla
x
Lullula arborea
x
Altres espècies observades a Collserola també incloses a l’Annex I de la directiva Aus són:
Nom
presència a Collserola
Nycticorax nycticorax
Ocasional
Egretta garzetta
Ocasional
Ardea purpurea
Ocasional
Ciconia ciconia
Migradora regular
Ciconia nigra
Migradora regular
Pandion haliaetus
Migradora regular
Pernis apivorus
Molt abundant en migració
Milvus migrans
Migració
Milvus milvus
Migració
Neophron percnopterus
Ocasional en migració
Circus aeruginosus
Migradora regular
Circus pygargus
Ocasional en migració
Aquila chrysaetos
Migradora
Hieraaetus fasciatus
Migradora
Hieraaetus pennatus
Migradora
Falco columbarius
Ocasional en migració
Falco eleonorae
Ocasional en migració
Grus grus
Ocasional
Burhinus oedicnemus
Migradora
Alcedo atthis
Hivernant ocasional i migradora
Anthus campestris
Regular en migració i algunes cites ocasionals
Coracias garrulus
Ocasional
Oenanthe leucura
Ocasional
Emberiza hortulana
Ocasional
***********
Així mateix, destaca la presència a Collserola del rat penat Miniopterus schreibersi inclòs en l’Annex II de la Directiva Habitats, que justificaria la declaració de Collserola com a LIC.
La informació que demostra l’existència de les espècies referides ha estat obtinguda dels estudis realitzats per diverses entitats en l’àmbit de la serra de Collserola entre les que hi destaca el Consorci del Parc de Collserola.
En aquest mateix sentit, no s’ha d’oblidar la funció estratègica de Collserola com a connector biològic, que justificaria la declaració de LIC, ja que qualsevol xarxa d’espais naturals ha de tenir, per tal de ser funcional i coherent, garantida la connectivitat entre els diferents espais protegits, tal com ho reconeix avui l’extensa bibliografia científica disponible.
A mode d’exemple enumerarem nombroses iniciatives que també apunten en aquesta direcció:
- Ho reclamava el Manifest d’Olot per a la Salvaguarda de Connectivitat Ecològica i Paisatgística de Catalunya.
- Diferents administracions han desenvolupat els darrers anys iniciatives en el sentit de concretar una xarxa d’espais de connectivitat ecològica que evitin l’aïllament dels espais naturals actualment protegits com a PEIN.
- Altres figures: les Directrius Estratègiques sobre connectivitat entre PEINs de la Generalitat de Catalunya (la resolució 552/V del Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a "completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l’adopció d’unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d’algun tipus de protecció, com a base per a l’establiment d’una veritable xarxa ecològica a Catalunya."), el projecte Anella Verda de la Diputació de Barcelona o el projecte Vallès Natural del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
- El mateix Pla Territorial General de Catalunya (1995), marc de coherència de tots els altres plans, programes i accions amb incidència territorial, assenyala, en relació amb els espais que són objecte de protecció, que "… els espais de lligam i de relació entre els espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli" i també que "… cal tractar aquests espais com un sistema territorial integrat d’espais naturals que ofereixin un continu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".
S’ha de tenir present que la serra de Collserola és una peça clau per mantenir la connectivitat de la serralada litoral i una important via migratòria d’aus. No es pot concebre una xarxa d’espais naturals protegits a l’àrea metropolitana de Barcelona sense incloure aquesta peça. Així ha estat considerada en diversos estudis i projectes, com per exemple:
- Les Directrius Estratègiques sobre connectivitat entre PEINs de la Generalitat de Catalunya
- L’estudi Conexions biològiques dels espais d’interès natural del Vallès. Criteris de conservació (ADENC, 1994), que fou encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat a l’ADENC
- El projecte Anella Verda de la Diputació de Barcelona
- El projecte Vallès Natural del Consell Comarcal del Vallès Occidental
- La proposta “Anella forestal del Vallès” presentada per la xarxa “Salvem el Vallès”, formada per diverses entitats vallesanes
- El “manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les Vies Verdes del Vallès”, signat per Joan Cataño Augé, alcalde de Sant Celoni, Margarita Castañer Vivas, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i Gemma Cànovas Valiente, directora del Departament de Geografia del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona
Per tot l’exposat, no hi ha cap mena de dubte de la procedència i obligació del DMHA d’incloure la serra de Collserola dins la xarxa natura 2000, en tant que la mateixa ha d’obtenir la qualificació de LIC i ZEPA per les espècies i valors mediambientals existents en la mateixa, incorrent en el cas de no fer-ho en una clara infracció de l’ordenament jurídic comunitari i estatal.
A mode d’apunt cal recordar l’existència del mandat establert per l’article 19 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals que determina que els instruments de planejament territorial i urbanístic han d’assegurar la preservació, el manteniment i recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides, no existint millor manera de protecció que incloure la serra de Collserola dins de la xarxa natura 2000.
En la seva virtut,
SOL·LICITEM:
Que tenint per presentat aquest escrit, l’admeteu i tingueu per complimentat el tràmit d’audiència conferit i, en mèrits del que s’ha exposat, acordeu que el Parc de Collserola sigui inclòs en la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 en tant que mereixedora de la qualificació de LIC i ZEPA.
30 de juny de 2005
HONORABLE SENYOR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
Al·legacions presentades per la Plataforma Cívica
per la Defensa de Collserola
que compta amb el suport de la
comunitat científica
Honorable Senyor
Les entitats sotasignades en nom propi i en representació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i assenyalant com a domicili a efectes de notificacions el de CEPA-Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, carrer Jacint Verdaguer, 48 de Molins de Rei- 08750, a l’atenció d’Eva Mas Trepat amb DNI 35.078.672-S.
Presentem el següent escrit d’al·legacions en relació a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha posat a exposició pública.
1.- Antecedents
Pel que fa a la definició dels espais naturals inclosos dins de la xarxa ecològica europea Natura 2000 corresponents a la regió biogeogràfica mediterrània, aportacions rellevants dins de la comunitat científica han palesat que la proposta que es presenti des de Catalunya ha de preveure totes aquelles comunitats i espècies protegides, inclosos els seus hàbitats. Malgrat que a Collserola puguin ser considerades amb poc interès per la seva abundància, guanyen importància si les comparem amb les que hi ha a Europa. Per exemple, les pinedes de pi blanc de Collserola.
La proposta d’espais que Catalunya va presentar a la Unió Europea l’any 2003 es fonamentava en presentar-hi els espais PEIN. Així es va considerar que es consolidava un espai en xarxa. Tanmateix la Unió Europea ha considerat insuficient aquesta proposta i l’ha desestimada.
Ara la nova proposta d’ampliació del DMAH amplia les zones d’especial protecció per a les aus, les ZEPA, però s’han obviat zones de plana, com ara al Vallès, i especialment les zones de contacte entre la plana i la muntanya, els més interessants pel que fa a la conservació de la biodiversitat.
També cal considerar que afortunadament avui disposem d’un estudi tècnic i d’una proposta del DMAH per incrementar la protecció de l’espai natural de Collserola i dotar-lo de la figura de Parc Natural. Deixar fora aquest espai de la xarxa europea Natura 2000 voldria dir que seria l’únic Parc Natural de Catalunya no inclòs.
És prou clar que incloure Collserola dins de la xarxa Natura 2000 esdevindrà el complement necessari perquè la declaració de Parc Natural respongui als objectius de preservació, i alhora exclogui totes aquelles possibles amenaces cap aquest espai natural ubicat al bell mig de la conurbació metropolitana barcelonina.
El perímetre de protecció proposat per l’estudi del DMAH fa coincidir l’espai del PEIN amb el del Pla Especial de Protecció de Collserola vigent i aquest hauria de ser l’espai inclòs a la xarxa Natura 2000.
2.-Presència a Collserola d’espècies incloses a l’Annex I de la directiva Aus, que justificarien la declaració de ZEPA
Aquestes espècies són:
Nom
Presència a Collserola
Circaetus gallicus
x
Falco peregrinus
x
Bubo bubo
x
Caprimulgus europaeus
x
Sylvia undata
x
Calandrella brachydactyla
x
Lullula arborea
x
Altres espècies observades a Collserola també incloses a l’Annex I de la directica Aus són:
Nom
presència a Collserola
Nycticorax nycticorax
Ocasional
Egretta garzetta
Ocasional
Ardea purpurea
Ocasional
Ciconia ciconia
Migradora regular
Ciconia nigra
Migradora regular
Pandion haliaetus
Migradora regular
Pernis apivorus
Molt abundant en migració
Milvus migrans
Migració
Milvus milvus
Migració
Neophron percnopterus
Ocasional en migració
Circus aeruginosus
Migradora regular
Circus pygargus
Ocasional en migració
Aquila chrysaetos
Migradora
Hieraaetus fasciatus
Migradora
Hieraaetus pennatus
Migradora
Falco columbarius
Ocasional en migració
Falco eleonorae
Ocasional en migració
Grus grus
Ocasional
Burhinus oedicnemus
Migradora
Alcedo atthis
Hivernant ocasional i migradora
Anthus campestris
Regular en migració i algunes cites ocasionals
Coracias garrulus
Ocasional
Oenanthe leucura
Ocasional
Emberiza hortulana
Ocasional
3.- Presència a Collserola del rat penat Miniopterus schreibersi inclòs en l’Annex II de la Directiva Habitats, que justificaria la declaració de LIC.
4.-Funció estratègica de Collserola com a connector biològic, que justificaria la declaració de LIC
Qualsevol xarxa d’espais naturals ha de tenir, per tal de ser funcional i coherent, garantida la connectivitat entre els diferents espais protegits, tal com ho reconeix avui l’extensa bibliografia científica disponible.
També nombroses iniciatives apunten en aquesta direcció:
- Ho reclamava el Manifest d’Olot per a la Salvaguarda de Connectivitat Ecològica i Paisatgística de Catalunya.
- Diferents administracions han desenvolupat els darrers anys iniciatives en el sentit de concretar una xarxa d’espais de connectivitat ecològica que evitin l’aïllament dels espais naturals actualment protegits com a PEIN.
- Altres figures: les Directrius Estratègiques sobre connectivitat entre PEINs de la Generalitat de Catalunya (la resolució 552/V del Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a "completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l’adopció d’unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d’algun tipus de protecció, com a base per a l’establiment d’una veritable xarxa ecològica a Catalunya.") , el projecte Anella Verda de la Diputació de Barcelona o el projecte Vallès Natural del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
El mateix Pla Territorial General de Catalunya (1995), marc de coherència de tots els altres plans, programes i accions amb incidència territorial, assenyala, en relació amb els espais que són objecte de protecció, que "… els espais de lligam i de relació entre els espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli" i també que "… cal tractar aquests espais com un sistema territorial integrat d’espais naturals que ofereixin un continu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".
La serra de Collserola és una peça clau per mantenir la connectivitat de la serralada litoral i una important via migratòria d’aus. No es pot concebre una xarxa d’espais naturals protegits a l’àrea metropolitana de Barcelona sense incloure aquesta peça. Així ha estat considerada en diversos estudis i projectes:
- Les Directrius Estratègiques sobre connectivitat entre PEINs de la Generalitat de Catalunya
- L’estudi Conexions biològiques dels espais d’interès natural del Vallès. Criteris de conservació (ADENC, 1994), que fou encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat a l’ADENC
- El projecte Anella Verda de la Diputació de Barcelona
- El projecte Vallès Natural del Consell Comarcal del Vallès Occidental
- La proposta “Anella forestal del Vallès” presentada per la xarxa “Salvem el Vallès”, formada per diverses entitats vallesanes
- El “manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les Vies Verdes del Vallès”, signat per Joan Cataño Augé, alcalde de Sant Celoni, Margarita Castañer Vivas, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i Gemma Cànovas Valiente, directora del Departament de Geografia del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per tot l’exposat, no hi ha cap mena de dubte de la procedència i obligació del DMHA d’incloure la serra de Collserola dins la xarxa natura 2000, en tant que la mateixa ha d’obtenir la qualificació de LIC i ZEPA per les espècies i valors mediambientals existents en la mateixa, incorrent en el cas de no fer-ho en una clara infracció de l’ordenament jurídic comunitari i estatal.
A mode d’apunt cal recordar l’existència del mandat establert per l’article 19 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals que determina que els instruments de planejament territorial i urbanístic han d’assegurar la preservació, el manteniment i recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides, no existint millor manera de protecció que incloure la serra de Collserola dins de la xarxa natura 2000.
DEMANEM:
Que el Parc de Collserola sigui inclòs en la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 en tant que mereixedora de la qualificació de LIC i ZEPA.
30 de juny del 2005.
Josep-Lluís Moner, DNI ***
Eva Mas i Trepat, DNI ***
Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius – Ecologistes de Catalunya de Molins de Rei
Lluís Llerena del Castillo, DNI ***
Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat
Carme Rovira, DNI ***
Via Verda de Cerdanyola
Oleguer Farràs, DNI ***
Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just
Ester Argelich, DNI ***
AV de Montbau de Barcelona
Pilar Nieto, DNI ***
Mireia Artigues, DNI ***
Senglar Verd de Vallvidrera de Barcelona
Maria Valls, DNI ***
Depana
Eduard Rodríguez. DNI ***
CCOO.
Sergi Garcia, DNI ***
Plataforma per la defensa de Can Busquets de Sant Cugat
Addaia Aragay, DNI ***
Can Mas Dèu de Barcelona
Olga Gòmez, DNI ***
Plataforma No al Pla Caufec d’Esplugues
Josep Serra, DNI ***
Associació de mares i pares de l’Escola Pública Costa i Llobera
Membres de la comunitat científica que signen aquesta proposta:
Martí Boada
Professor d’ecologia i ciències ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona
Rafel Bosch J, DNI ***
Ambientòleg
Xavier Ferrer P, DNI ***
Professor de Zoogeografia, Universitat de Barcelona
Víctor Bonet A, DNI ***
Departament de Biologia Animal – Universitat de Barcelona
Francisco José Ramírez B, DNI ***
Departament de Biologia Animal – Universitat de Barcelona
Dr. Jose Domingo Rodríguez T, DNI ***
Catedràtic de Zoologia (Dpt Biologia Animal Vertebrats UB)
Gustavo A. Llorente C, DNI ***
Àlex Richter Boix, DNI ***
Departament de Biologia Animal, Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona
Elena López Z, DNI ***
Departament de Biologia Animal – Universitat de Barcelona
Josep Germain O
Institut d’Història Natural de Catalunya.
CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
GENERALITAT DE CATALUNYA