Sr. Alcalde
Ajuntament de Barcelona
Plaça de Sant Jaume 1
08002 Barcelona
Carme R B, amb document d'identitat __________ i adreça ________________, en representació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, (http://www.Collserola.org) entitat formada per associacions que treballem per aconseguir un nou marc de protecció per a la serra de Collserola, que se n'ampliïn els actuals límits i que Collserola es declari parc Natural,
Exposo:
Que el passat 18 de desembre de 2006 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del parc d’Atraccions del Tibidabo, promogut pel propi Ajuntament de Barcelona i executat per l’empresa B:SM.
Que contra l’esmentada aprovació interposo les següents:
Al·legacions
El Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del Parc d’Atraccions del Tibidabo (PE) fa referència al cim del Tibidabo com si aquest fos un espai aïllat i sense considerar en cap moment que es troba dins d’un espai natural protegit com és el parc de Collserola.
Aquest PE tampoc té en compte el necessari respecte al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible a què es va comprometre l’Ajuntament de Barcelona amb el projecte Agenda 21.
El PE diu que... es vol potenciar la dimensió de parc urbà de manera que es pugui parlar de parc amb atraccions més que de parc d’atraccions com s’ha fet fins ara. (p.3)on fa anys s’està defensant la idea de promoure la visió de la serra de Collserola com un espai natural atesos els seus valors d’acord amb criteris tècnics i científics i tal com reforcen la recent incorporació en la Xarxa Natura 2000 (el passat 5.09.2006), la seva categoria dins el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) així com la proposta de declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola, que és on es troba situat el Parc d’atraccions del Tibidabo, envoltat doncs, una “zona especial de conservació”.
En aquest sentit, cal tenir en compte els art. 6.3 i 6.4 de la directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, on es diu que: 3. ... las autoridades nacionales competentes sólo se declararán de acuerdo con dicho plan o proyecto tras haberse asegurado de que no causará perjuicio a la integridad del lugar en cuestión y, si procede, tras haberlo sometido a información pública. 4. Si, a pesar de las conclusiones negativas de la evaluación de las repercusiones sobre el lugar y a falta de soluciones alternativas, debiera realizarse un plan o proyecto por razones imperiosas de interés público de primer orden, incluidas razones de índole social o económica, el Estado miembro tomará cuantas medidas compensatorias sean necesarias para garantizar que la coherencia global de Natura 2000 quede protegida. Dicho Estado miembro informará a la Comisión de las medidas compensatorias que haya adoptado.
Creiem que aquests articles 6.3 i 6.4 són sistemàticament vulnerats pel PE i l’ens executor B:SM, ja que en aquest cas no hi ha cap estudi d’afectació a la Xarxa Natura 2000, ni l’informe Medi Ambiental ni el de Mobilitat s’han sotmès a l’aprovació de les autoritats nacionals competents.
Que en la concreció de l’ús i les condicions d’edificació que recull el PE, que està duent a terme l’Ajuntament de Barcelona, no s’ha tingut en compte la “Carta d’Aalborg” (Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat, aprovada pels participants en la conferència europea sobre ciutats sostenibles que va tenir lloc a Aalborg durant el mes de maig de 1.994).Adjuntem un annex sobre les contradiccions d’aquest PE amb el compromís subscrit a Aalborg.
Que ja s’han iniciat les obres per part de B:SM sense que s’hagués explorat la via participativa, i s'han talat molts arbres, com alzines, pins... en ocasió de la col·locació del pèndol i incomplint l'Ordenança General del medi ambient urbà de 26 de març de 1999 en elTítol VIII – Zones naturals i espais verds - Capítol I: Disposicions generals i defensa i conservació del patrimoni verd públic – Article 222: Objectius i àmbit d’aplicació – punt 6 en no aplicar-se la norma de Granada.
Que l’estudi de mobilitat fa una projecció molt conservadora del nombre de visitants del Parc, que xifra en 600.000, quan és evident que amb un càlcul simple el nombre de visitants (incloent els futurs visitants a la cota 500), es pot establir que és entre 800.000 i 1.000.000 l’any. A més, l’estudi no té en compte la mobilitat des de la mateixa base de Collserola, és a dir des de la ronda de Dalt i els seus accessos, així com els accessos des de la vessant de Sant Cugat i Rubí; per tant només es limita a l’entorn mes proper del Parc i trasllada el problema de mobilitat a Vallvidrera, la Font Groga i Vista Rica.
La “potenciació de la dimensió de parc urbà” al cim del Tibidabo fomenta un clar i important augment de la freqüentació humana la qual cosa comporta uns riscos mediambientals com serien: l’increment del risc d’incendi, l’augment del trànsit de vehicles, l'augment del risc d’accidents i del risc de mortalitat de la fauna per atropellament, l'augment de la contaminació atmosfèrica a la serra, l'augment de la contaminació acústica... i diversos impactes directes sobre la flora i la fauna autòctones derivats de la presència de les persones no han estat considerats ni avaluats dins de l'informe.
El punt 10 sobre Criteris en el desenvolupament del Parc d’atraccions del Tibidabo referit a garantir la protecció del paisatge i de l’arbrat en les intervencions que es facin en la instal·lació d’atraccions (p.4) s’incompleix absolutament pel que fa a la proposta d’instal·lació d’una nova muntanya russa per a la qual és necessària retirar una cinquantena d’alzines de port considerable i amb poques o nul·les probabilitats d’ésser trasplantades atesa la seva edat i les característiques del substrat on es troben, alterant així de forma important la fesomia de l’àrea afectada.
El projecte justifica la necessitat ni la idoneïtat d'instal·lar una muntanya russa de 700 metres de recorregut, a l’àrea de parc tancat, és a dir de pagament, que implicarà uns impactes ambientals directes al medi natural, fonamentalment referits a la retirada de les cinquanta-una alzines, ni de l’Ingenium que encara que soterrat, farà desaparèixer el bosc que hi ha en la seva superfície.
L’informe mediambiental del PE no inclou una anàlisi d’alternatives d’emplaçament i d’idoneïtat de la proposta de la qual s’hauria de triar aquella alternativa que suposi un menor impacte sobre el medi. Entre les possibles alternatives caldria considerar l'alternativa zero, que aquesta atracció no s’implantés al cim del Tibidabo.
L’informe mediambiental descriu l’origen del bosc d’alzines del Tibidabo com a alzines de plantació procedents de viver i amb motius d’enjardinament per treure importància al valor d’aquest espai forestal i val a dir que espais naturals del parc de Collserola com la Reserva Natural de Font Groga, que actualment té un valor inqüestionable també tenen el seu origen en un projecte d’enjardinament i de creació d’un jardí botànic. Amb el temps que ha passat sense intervencions forestals, la Font Groga està actualment pendent d’una pròxima declaració com a Reserva Natural Parcial. Amb això volem dir que no per tenir aquesta procedència tenen menys valor arbres que en l’actualitat tenen uns diàmetres i unes alçades considerables.
A més, és prou conegut que gran part dels boscos de Collserola, especialment del vessant barceloní, provenen de repoblacions, i que des del Consorci del Parc de Collserola es destina un important pressupost per a la repoblació, manteniment i reposició de les replantacions de pins i alzines. Es podria considerar les alzines del Tibidabo com un cas modèlic de l’èxit d’una antiga plantació. La vàlua del bosc no depèn del seu origen sinó del seu estat i característiques i la funció que compleix.
En aquest cas, i tal com es menciona a la pàgina 7 de l’informe, el tancament parcial de les instal·lacions al llarg dels darrers 6-8 anys ... ha comportat una manca de manteniment del “jardí” i aquest ha experimentat un procés de naturalització. La baixa freqüentació humana ha afavorit un increment del poblament d’ocells; s’ha iniciat un incipient procés de recolonització del sotabosc per flora autòctona i , fins i tot, apareixen les primeres alzines provinents de germinació d’aglans, bona mostra de la vàlua de l’espai afectat i que considerem mereixedor de protecció.
Així mateix en el context de tot el sector del vessant barceloní del Parc, pràcticament no trobem peus d’alzina comparables als afectats pel projecte.
A l’informe ambiental no s’ha considerat que la zona afectada pel PE es troba al costat de la Reserva Natural de la Font Groga i que per tant qualsevol activitat que es dugui a terme, ja sigui en fase d’obres com posteriorment durant l’explotació, tindrà un impacte ambiental i efecte sobre aquesta.
Al punt 4.2 de l'informe mediambiental sobre els Aspectes Ambientals rellevants (p.23) no s’ha tingut en consideració la fase d’execució de les obres per a instal·lar una nova muntanya russa, ni els accessos que seran necessaris, ni el que suposarà l’entrada de maquinària per eliminar l’arbrat, així com el soroll lligat a aquestes activitats i altres possibles riscos. En qualsevol cas resulta molt dubtós que totes les intervencions associades al projecte afectin solament les 51 alzines esmentades.
Que l’aplicació de l'article 5 del Decret 241/1994 de 26 de juliol sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, afectaria moltes més alzines de les 51 previstes en l’informe Mediambiental complementari del PE.
Al punt 4.2 (citat abans), en l’apartat Afectació de la fauna - Més be, el risc derivat de la interacció incontrolada dels porcs senglars amb els visitants no descriu ni valora l’afectació a la fauna sinó que es refereix a un problema concret referit a l’habituació del senglar que ja hi ha al Tibidabo des de fa uns anys que en tot cas podria agreujar-se si com fins ara no es prenguessin mesures correctores al respecte.
A més, segueix el paràgraf Cal esmentar que l’impacte sobre la fauna a causa de la freqüentació humana es redueix al moment d’activitat de les atraccions, concentrades a les hores centrals del dia, quan molts elements faunístics són d’hàbits crepusculars. Per començar, l’impacte sobre la fauna no es limita a les hores centrals del dia; és important dir que aquest comença durant la fase d’execució de les obres i, posteriorment, durant la fase d’explotació té impacte durant tot l’horari d’obertura del Parc, que no es restringeix a les hores centrals del dia, al que cal afegir la voluntat d’obertura a tot l’any. En aquest sentit l’impacte sobre la fauna s’amplia a tot l’any i a més cal tenir en compte que a l’hivern es fa fosc abans amb la qual cosa la incidència sobre animals crepusculars serà superior.
Finalment, dir que el poblament faunístic d’aquesta part del bosc del Tibidabo està molt ben representat per ocells forestals com ara les mallerengues, raspinell, bruel, cargolet... que són d’hàbits diürns i sensibles a la contaminació acústica.
En tot el projecte no s’ha considerat la temporalització de les activitats, ja que, tot i tractar-se d’un Pla especial es troba enmig d’un espai natural protegit. Resulta imprescindible que, en cas que s’arribés a fer algun treball, es tingui en compte l’època de l’any en funció de les possibles implicacions per a la fauna amb especial cura amb el cas dels ocells rapinyaires nidificants a les rodalies.
Al punt 4.2, en l’apartat “Contaminació lluminosa” diu Inevitable en un parc d’atraccions la qual cosa no està justificada ni és certa. En aquest punt es troba a faltar una descripció i valoració de l’ampliació de l’enllumenat amb motiu de les noves edificacions al parc d’atraccions, quantitat i tipus de làmpades que es posaran a les atraccions i l’impacte ambiental que això tindrà.
En cap lloc de l’informe ambiental es té en compte que els impactes generats per la nova construcció al parc del Tibidabo com la contaminació lluminosa, la contaminació atmosfèrica, la contaminació acústica... són impactes transfronterers i que atesa la localització del PE tindran efectes sobre espai de Xarxa Natura 2000.
Al punt 4.2, en l’apartat “Pèrdua d’hàbitat” allà on diu aparentment, la construcció de noves atraccions entre l’arbrat es pot considerar com pèrdua d’hàbitat. Tanmateix, una vegada avaluat aquest aspecte, la valoració és inversa: es guanya hàbitat... qüestió que justifica posteriorment amb el canvi de qualificació de terrenys. Considerem que en aquest informe es fa un ús incorrecte si no tendenciós del concepte d’hàbitat.
És del tot incert que es guanyi hàbitat, ja que en termes d’hàbitat és irrellevant el tipus de classificació del sòl, i en qualsevol cas urbanitzar i retirar arbres suposa clarament una pèrdua d’hàbitat independentment de la qualificació. Si finalment s’ha modificat la qualificació de certes superfícies, el que és cert és que no augmentarà la superfície urbanitzada i no es produirà la pèrdua d’aquell hàbitat en un futur.
Al punt 5.1 dins de “Mesures preventives, correctores i compensatòries” que es refereix a Projecte de regeneració del poblament arbori, recomana plantar roures, cosa que no té sentit i pensem segueix en la direcció del menyspreu a les alzines del Tibidabo. A Collserola l’alzinar és el bosc propi, i no sembla justificable substituir alzines per roures per una qüestió de “palatabilitat” que les faria més atraients per als insectes, ja que que el poblament d’ocells a la zona afectada està en bon estat i és representatiu d’un alzinar.
Al punt 5.6 sobre “Gestió ambiental del procés d’urbanització i construcció” no s’han tingut en compte les implicacions per a la fauna.
Que la portada de l’informe mediambiental del PE, que fa referència a una proposta urbanística en un espai humanitzat en mig d’un ambient fonamentalment forestal, tingui la imatge d’un senglar a prop d’uns contenidors d’escombriaires reforça la percepció que hom té del paper que s’atorga a aquest document de desacreditar l’àrea estudiada.
Lamentem que es consideri la instal·lació de la muntanya russa com una solució cap a l’ús públic d’aquest espai per al ciutadà. Es podria aconseguir una obertura molt més sostenible i assenyada si es possibilités un ús públic vinculat al respecte i aprenentatge dels valors naturals de l’entorn forestal del Parc del Tibidabo amb activitats o fins i tot atraccions amb una perspectiva naturalista. Des del nostre punt de vista això seria més coherent amb la ubicació del Parc del Tibidabo dins del futur Parc Natural de Collserola i amb els principis de sostenibilitat i sensibilitat ambiental que promou l’Ajuntament de Barcelona.
Atès que el projecte es veu afectat per la “Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente”. És necessari l’Informe de sostenibilitat preceptiu.
Que no s’ha tingut en compte per part de l’Ajuntament de Barcelona el resultat de la votació celebrada pel Consell de districte de Sarrià - Sant Gervasi del passat mes de desembre de 2006, el qual va acordar, per majoria absoluta, posicionar-se en contra de l’esmentat PE.
Que la participació ciutadana no s’ha dut a terme fins que les entitats i els veïns no l’han reclamat en veure com es començaven a talar els arbres i moure terres. Que els veïns del Cim de Tibidabo i de Vallvidrera s’han mostrat en desacord de manera majoritària amb l’esmentat PE, tant en reunions mantingudes amb els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona com amb els regidors; i així ho han posat de manifest, també, amb diverses manifestacions.
Que l’Ajuntament de Barcelona no té sensibilitat mediambiental envers el massís de Collserola i tracta el cim del Tibidabo com si fos un carrer més de l’entramat de carrers de la ciutat de Barcelona, enlloc de tenir present que el Tibidabo es troba al bell mig de la muntanya de Collserola i d’un espai protegit per la Xarxa Natura 2000, sense tenir en compte, tampoc la seva futura nominació com a Parc Natural.
Considero que aquest PE vulnera el principi elemental de sostenibilitat Medi Ambiental i de les normatives europees de la Xarxa Natura 2000 i la voluntat popular de la Societat Civil, tot conferint a l’Ajuntament de Barcelona un poder normatiu que no té en la realitat.
Per tot això:
Demano:
Que admeteu aquestes al·legacions i accepteu les argumentacions presentades en aquest escrit d’al·legacions motivat per l’aprovació provisional del Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del parc d’Atraccions del Tibidabo, que afecta la muntanya de Collserola i tot el seu entorn, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i que revoqui la resolució aquí impugnada, de manera que:
Que es modifiqui el PGM en el sentit de conservar els boscos del cim del Tibidabo i requalificar-los de l’actual classificació 7PA a 27 o 28.
Que es mantingui el Parc d’Atraccions només amb les atraccions inicials del segle XX i de lliure accés al públic.
Que es limiti el trànsit privat en el cim del Tibidabo i en el seu entorn, des de la mateixa base de Collserola i que se'n promogui l’accés en transport públic.
Que es compleixi la Directiva Europea malgrat ser un programa sobre sòl urbà, ja que està envoltat d’un espai Xarxa Natura 2000 i per coherència amb els criteris de sostenibilita es realitzi l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte i que aquest sigui sotmès posteriorment a Avaluació d’impacte Ambiental on es qüestioni la idoneïtat de la implantació d’una nova muntanya russa al parc d’atraccions per la qual cal eliminar 51 alzines d’un rodal forestal localitzat enmig d’un espai pertanyent a la Xarxa Natura 2000. Així mateix són necessàries unes bones mesures correctores i un programa de vigilància ambiental adequat.
Que es respecti la carta d’Aalborg (veure document adjunt).
Que s’inclogui tot el domini del Parc d’Atraccions dins del territori de la Xarxa Natura 2000 i del futur Parc Natural de Collserola.
Que s'anul·li el Pla Especial de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del parc d’Atraccions del Tibidabo promogut pel propi Ajuntament de Barcelona i executat per l’empresa B:SM pels motius esmentats en aquestes al·legacions.
Així mateix demanem ser informats de manera motivada de tot allò que s’esdevingui d'aquest expedient.
Barcelona, 20 de gener de 2007
Signat,
Document annexa les al·legacions al Pla especial del Tibidabo (desembre 2006)
El compliment de la carta d'Aalborg en relació amb la reforma del parc del Tibidabo
En relació amb l'ampliació del parc del Tibidabo, al i el cim de la serra de Collserola, que està duent a terme l'Ajuntament de Barcelona, entenem que no s'ha tingut en compte la "Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat" (la Carta d'Aalborg), aprovada pels participants en la conferència europea sobre les ciutats sostenibles que va tenir lloc a Aalborg durant el mes de maig de 1994.
L'ampliació del parc d'atraccions s'adiu amb la descripció, que es fa al
capítol I de la part I de la carta, del nostre model urbà actual de vida,
quan s'esmenta que "...el consum i les activitats d'oci, i, per tant el
nostre nivell de vida, ens fa especialment responsables de molts dels
problemes ambientals ...". Així mateix, i seguint el text de la carta, no hem
d'oblidar que els nostres actuals nivells de consum no poden ser assolits per
la totalitat de la població mundial sense que això suposi destruir-ne el
capital natural.
Els governs locals són la part directament implicada en treballar per
aconseguir unes comunitats locals sostenibles, ja que són prop dels llocs amb
problemes ambientals i dels ciutadans; alhora, aquests governs locals,
comparteixen la responsabilitat del benestar de la humanitat i de la natura
amb els governs territorials.
Posteriorment, la carta esmenta que aquesta sostenibilitat ambiental suposarà
que es mantingui la diversitat biològica, la salut humana, i la qualitat de
l'aire, de l'aigua i del sòl, suficients tant per al benestar de la humanitat
com per a la flora i la fauna. L'ampliació del parc d'atraccions del Tibidabo
portarà, clarament, a augmentar la presència humana al parc, amb el
consegüent augment de despesa d'aigua, de contaminació atmosfèrica (tant per
l'increment tant del transport motoritzat privat com públic per carretera),
el detriment de la qualitat del sòl per, entre d'altres, l'efecte de que
causaran les obres d'ampliació amb la presència de maquinària pesant,
atropellament de fauna, i d'altres, etc.
Al
punt I.3, els signants de la carta manifesten la voluntat d'integrar "els
principis de sostenibilitat en totes les nostres polítiques i farem de les
nostres forces respectives la base de les estratègies adequades a l'àmbit
local". És evident que ampliar un parc d'atraccions en una zona proposada per
pertànyer a la Xarxa Europea Natura 2000 i a ser declarada parc natural no és
el més adient ni s'adiu als principis de sostenibilitat. Si algú considera
que urbanitzar i ampliar el parc del Tibidabo és sostenible és que no ha
entès res. Tal com consta a l'apartat I.4 "Un procés basat en la
sostenibilitat permet de prendre decisions que no representin únicament els
interessos de les persones afectades, sinó també el de les generacions
futures"; actuacions com la que s'està duent a terme no tenen en compte les
generacions futures, ja que el missatge que es tracta que aprenguin els
infants i adolescent és el de respectar el medi ambient i per altra banda
se'ls ensenya que cal destruir aquest medi per construir-hi un pèndol i una
muntanya russa, entre d'altres.
Continuant amb la lectura de la carta, i segons l'apartat I.6, per assolir
una economia urbana sostenible cal, entre d'altres, el següent:
Invertir en la conservació del capital natural (invertir en ampliar estructures de ciment, de ferro, etc en una zona natural no fomenta la conservació d'un espai natural. El que caldria és que l'Ajuntament invertís realment en la serra de Collserola, en el seu capital natural, tot protegint-la);
Fomentar el creixement del capital natural (és evident que una tala d'arbres i una construcció de noves atraccions no fomenten en res aquest punt).
Per
treballar per una justícia social (apartat I.7) hem de millorar la qualitat
de vida de la ciutadania en lloc de maximitzar-ne el consum.
Ampliar el parc d'atraccions del Tibidabo és fomentar el consum, consumir en
l'ús d'atraccions no sostenibles, que ni tan sols funcionen amb energies
renovables, en menjar ràpid i embolcalls no reutilitzables, en pretendre
passejar per la natura però dins d'una àrea urbanitzada, en malmetre
vegetació per al lucre personal d'alguns humans, etc.
L'ampliació urbanística del parc d'atraccions ajudarà, una mica més, a perpetuar el canvi climàtic global (apartat I.10). L'augment de transport motoritzat, de calefacció, aigua calenta, etc a les instal·lacions portarà a augmentar les emissions a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle, tant directament com indirectament. Un increment de despesa energètica afecta tant al lloc on s'usa com al lloc on es "fabrica".
Les ciutats, els seus representants locals, han de garantir "l'accés a la
informació de tota la ciutadania i dels grups que hi estiguin interessats i
vetllar perquè puguin participar en els processos locals de presa de
decisions" (apartat I.13). És trist veure com ha hagut de ser per petició
pròpia de les entitats i la ciutadania que l'Ajuntament de Barcelona ha
accedit a comptar amb la nostra opinió, cosa que ha arribat una mica tard si
tenim en compte que ja s'ha construït i posat en marxa el pèndol amb la
inevitable destrucció de part de la serra de Collserola (perquè no hem
d'oblidar que el parc del Tibidado és dins la serra de Collserola, fet aquest
que ja hem esmentat a la primera línia d'aquest text).
Barcelona, municipi prou reconegut mundialment, ha de portar a terme
polítiques i activitats positives per al medi ambient per frenar i atenuar el
ritme de la pressió de la insostenibilitat (apartat I.14). Malmetre, encara
més, el cim de la serra de Collserola (ampliant i modificant el parc
d'atraccions per fomentar-ne l'ús) no creiem que sigui massa sostenible; ans
al contrari.
Tal com consta a la part III de la carta, es proposa que el procés de
preparació d'un pla d'acció local inclogui certes etapes, entre les quals
consten:
Localitzar els problemes i les seves causes/. En relació amb això no creiem que l'Ajuntament valori prou el fet de pertànyer, en part, a la serra de Collserola i a tenir en compte els problemes actuals que l'afecten (l'especulació, la contaminació acústica, lumínica, atmosfèrica, els atropellaments de fauna, l'augmenten de la presència humana, la fragmentació, l'ampliació de les zones d'esbarjo dins la serra, etc).
Crear un model de comunitat sostenible amb un procés participatiu amb tots els sectors de la comunitat/. Aquí reiterem el fet lamentable que no ha estat sinó amb la petició de les entitats i la ciutadania que s'ha començat el procés participatiu, i que ha arribat bastant tard.
Considerar i avaluar opcions alternatives/. En cap moment hem tingut coneixement que l'Ajuntament hagi considerat la possibilitat de mantenir el parc d'atraccions en l'estatus en què es troba, atesa la seva pertinença a un espai natural, i que tot i ser un símbol de la ciutat de Barcelona es va construir en una època en què les sensibilitats mediambientals no eren les actuals, ni els greuges al medi tan imminentment negatius.
Amb tot això, i demanant-vos que repasseu
el text de la carta d'Aalborg
que vau signar el 27 de maig de 1994, cal que atureu immediatament el
projecte d'urbanització del parc del Tibidabo que esteu tramitant mentre
no es compleixi el contingut de la carta.
Gener de 2007