Les entitats sotasignades en representació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola presentem el següent escrit d’al·legacions en relació a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha posat a exposició pública.



1.- Antecedents


Pel que fa a la definició dels espais naturals inclosos dins de la xarxa ecològica europea Natura 2000 corresponents a la regió biogeogràfica mediterrània, aportacions rellevants dins de la comunitat científica han palesat que la proposta que es presenti des de Catalunya ha de contemplar totes aquelles comunitats i espècies protegides, inclosos els seus hàbitats. Malgrat que aquí puguin ser considerades amb poc interès per causa de la seva abundància, guanyen importància si les comparem amb les existents a Europa. Per exemple, les pinedes de pi blanc de Collserola.


La proposta d’espais que es va presentar des de Catalunya a la Unió Europea l’any 2003 es fonamentava en presentar-hi els espais PEIN. Així es va considerar que es consolidava un espai en xarxa. Tanmateix, aquesta proposta ha estat considerada insuficient per la Unió Europea i ha estat desestimada.


Ara la nova proposta d’ampliació del DMAH amplia les zones d’especial protecció per a les aus, les ZEPA, però s’han obviat zones de plana, com ara al Vallès, i especialment les zones de contacte entre la plana i la muntanya, els espais anomenats ecotons, els més interessants pel que fa a la conservació de la biodiversitat.


També cal considerar que afortunadament avui disposem d’un estudi tècnic i d’una proposta del DMAH per tal d’incrementar la protecció de l’espai natural de Collserola i dotar-lo de la figura de Parc Natural. Deixar fora aquest espai de la xarxa europea Natura 2000 voldria dir que seria l’únic Parc Natural de Catalunya no inclòs.


És prou clar que incloure Collserola dins de la xarxa Natura 2000 esdevindrà el complement necessari per a què la declaració de Parc Natural respongui als objectius de preservació i exclogui totes aquelles possibles amenaces cap aquest espai natural ubicat al bell mig de la conurbació metropolitana barcelonina.


El perímetre de protecció proposat per l’estudi del DMAH fa coincidir l’espai del PEIN amb el del Pla Especial de Protecció de Collserola vigent i aquest hauria de ser l’espai inclòs a la xarxa Natura 2000.



2.-Presència a Collserola d’espècies incloses a l’Annex I de la directiva Aus, que justificarien la declaració de ZEPA


Aquestes espècies són:


Nom

Presència a Collserola

Circaetus gallicus

x

Falco peregrinus

x

Bubo bubo

x

Caprimulgus europaeus

x

Sylvia undata

x

Calandrella brachydactyla

x

Lullula arborea

x


Altres espècies observades a Collserola també incloses a l’Annex I de la directica Aus són:



Nom

presència a Collserola

Nycticorax nycticorax

Ocasional

Egretta garzetta

Ocasional

Ardea purpurea

Ocasional

Ciconia ciconia

Migradora regular

Ciconia nigra

Migradora regular

Pandion haliaetus

Migradora regular

Pernis apivorus

Molt abundant en migració

Milvus migrans

Migració

Milvus milvus

Migració

Neophron percnopterus

Ocasional en migració

Circus aeruginosus

Migradora regular

Circus pygargus

Ocasional en migració

Aquila chrysaetos

Migradora

Hieraaetus fasciatus

Migradora

Hieraaetus pennatus

Migradora

Falco columbarius

Ocasional en migració

Falco eleonorae

Ocasional en migració

Grus grus

Ocasional

Burhinus oedicnemus

Migradora

Alcedo atthis

Hivernant ocasional i migradora

Anthus campestris

Regular en migració i algunes cites ocasionals

Coracias garrulus

Ocasional

Oenanthe leucura

Ocasional

Emberiza hortulana

Ocasional



3.- Presència a Collserola del rat penat Miniopterus schreibersi inclòs en l’Annex II de la Directiva Habitats, que justificaria la declaració de LIC.



4.-Funció estratègica de Collserola com a connector biològic, que justificaria la declaració de LIC


Qualsevol xarxa d’espais naturals ha de tenir, per tal de ser funcional i coherent, garantida la connectivitat entre els diferents espais protegits, tal i com ho reconeix avui l’extensa bibliografia científica disponible.

També nombroses iniciatives apunten en aquesta direcció: ho reclamava el Manifest d’Olot per a la Salvaguarda de Connectivitat Ecològica i Paisatgística de Catalunya; diferents administracions han desenvolupat els darrers anys iniciatives en el sentit de concretar una xarxa d’espais de connectivitat ecològica que evitin l’aïllament dels espais naturals actualment protegits com a PEIN o altres figures: les Directrius Estratègiques sobre connectivitat entre PEINs de la Generalitat de Catalunya (la resolució 552/V del Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a "completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l’adopció d’unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d’algun tipus de protecció, com a base per a l’establiment d’una veritable xarxa ecològica a Catalunya.") , el projecte Anella Verda de la Diputació de Barcelona o el projecte Vallès Natural del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

El mateix Pla Territorial General de Catalunya (1995), marc de coherència de tots els altres plans, programes i accions amb incidència territorial, assenyala, en relació amb els espais que són objecte de protecció, que "… els espais de lligam i de relació entre els espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli" i també que "… cal tractar aquests espais com un sistema territorial integrat d’espais naturals que ofereixin un continu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".


La serra de Collserola és una peça clau per al manteniment de la connectivitat de la serralada litoral i una important via migratòria d’aus. No es pot concebre una xarxa d’espais naturals protegits a l’àrea metropolitana de Barcelona sense incloure aquesta peça. Així ha estat considerada en diversos estudis i projectes:


Les Directrius Estratègiques sobre connectivitat entre PEINs de la Generalitat de Catalunya


L’estudi Conexions biològiques dels espais d’interès natural del Vallès. Criteris de conservació (ADENC, 1994), que fou encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat a l’ADENC


El projecte Anella Verda de la Diputació de Barcelona


El projecte Vallès Natural del Consell Comarcal del Vallès Occidental


La proposta “Anella forestal del Vallès” presentada per la xarxa “Salvem el Vallès”, formada per diverses entitats vallesanes


El “manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les Vies Verdes del Vallès”, signat per Joan Cataño Augé, alcalde de Sant Celoni, Margarita Castañer Vivas, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i Gemma Cànovas Valiente, directora del Departament de Geografia del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona





Per totes aquestes raons exposades, DEMANEM,


Que el Parc de Collserola sigui inclòs en la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 en tant que mereixedora de la qualificació de LIC i ZEPA.



*

Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat


*

Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius – Ecologistes de Catalunya de Molins de Rei


*

Via Verda de Cerdanyola


*

Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just


*

AV de Montbau de Barcelona


*

Senglar Verd de Vallvidrera (Barcelona)


*

Depana


*

CCOO.


*

Can Mas Dèu de Barcelona


*

Plataforma per la defensa de Can Busquets de Sant Cugat


*

Plataforma No al Pla Caufec d’Esplugues


*

Associació de mares i pares de l’Escola Pública Costa i Llobera


*

Professor de Zoogeografia, Universitat de Barcelona


CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

GENERALITAT DE CATALUNYA


[Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]