A l'atenció del
Sr. Manel Nadal i Farreras. Secretaria per a la Mobilitat.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya
X, NIF: **
presento aquestes
que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha posat a exposició pública, d'acord amb l'Anunci publicat al DOGC 4528 del 13.12.2005.
El PITC és la resposta equivocada a una pregunta equivocada. La qüestió no és què hem de fer per atendre la demanda creixent de mobilitat sinó que hem de fer per viure millor i construir un país més habitable. Un pla del govern no hauria de semblar un pla comercial que només persegueix satisfer la demanda. La qüestió és què podem fer per reduir la demanda de mobilitat, la pressió de les infraestructures de transport sobre el medi, sobre la salut, sobre la qualitat de vida i sobre l'economia real.
El transport privat motoritzat és ineficient energèticament i econòmica. De què serveix fer un pla de carreteres fins el 2026 si els combustibles fòssils duraran menys a partir d'aquesta data del que haurà durat el pla1 ?. Si fins avui en dia ha estat irresponsable actuar com si els recursos del planeta fossin inexhauribles i ens pertanyessin als humans, a aquestes alçades ja és impracticable a més d'irresponsable. El transport públic estalvia molta més energia i per tant riquesa. I el no transport l'estalvia tota. Tots els diners públics gastats en fer carreteres i els diners privats gastats en cremar gasolina suposen una pèrdua neta respecte a la possibilitat de fer el transport innecessari per una millor distribució de feina, serveis, població i hàbits. L'economia que cal potenciar és la que permeti a tota la població assolir un bon nivell de vida, no la que permeti moure gran quantitat de capital.
El transport privat motoritzat a més és la pitjor malaltia de la nostra societat2. Mata molta més gent que el terrorisme, i recluta molts més homicides que l'exèrcit. No és raonable organitzar la mobilitat de les persones assumint que cada conductor és capaç de preveure les condicions de la circulació, el funcionament del vehicle i les accions de tota la resta de conductors totes i cadascuna de les vegades que necessita o vol desplaçar-se, quan el nombre de conductors en circulació va creixent sense aturador. Si el mateix nivell d'inseguretat es tolerés en aviació civil o qualsevol altre mitjà de transport l'escàndol provocaria més d'una dimissió. És sorprenent que es proposi construir carreteres sense comptar els llits d'hospital que es necessitaran per al sacrifici de viatgers que es projecta. Això sense parlar dels perjudicis per a la salut dels hàbits sedentaris que fomenta.
Les infraestructures de transport no només atempten contra la única espècie del planeta prou beneita per suicidar-se sobre quatre rodes. Maten i fan la vida impossible a animals que no tenen cap culpa del nostre deliri i destrossen flora i fauna de fràgils ecosistemes. A Collserola ens podem quedar sense toixons i eriçons per culpa d'atropellaments directes. Però a més hi ha la contaminació atmosfèrica i acústica, l'esquarterament del territori i la pressió urbanística associada. La responsabilitat del govern és cuidar el país, no asfaltar-lo, i els ciutadans exigim que els governants governin per comptes de jugar a Scalextric sobre el nostre patrimoni.
Per si això fos poc el transport privat motoritzat ni tan sols és pràctic o convenient. Aquest PITC no només continua exigint als ciutadans el preu de comprar i mantenir un cotxe, si no que a més els roba temps de la seva vida privada per dedicar-lo a conduir, mentre que es podrien dedicar a qualsevol activitat més plaent si no haguessin de perdre el temps fent desenes o centenars de quilòmetres cada dia per anar a treballar, o si al menys tinguessin una oferta de transport pública suficient per dedicar el temps a llegir, dormir, estudiar, treballar o escoltar música mentre els porten a destinació.
El PITC, malgrat parlar de conceptes com sostenibilitat o impacte ambiental, i malgrat pretendre fomentar el transport públic, només fa que empitjorar la tendència actual. Una política que tingués mínimament en compte el transport públic consistiria en deixar de fer noves carreteres fins que no hi hagi una xarxa de transport públic semblant en quantitat i qualitat a la dedicada al transport privat. Una política que mirés de corregir l'actual desgavell més aviat miraria de substituir carreteres per vies de tren, però el PITC fa més aviat el contrari.
La construcció d'infraestructures de transport només fa que augmentar-ne la demanda. Les actuacions que calen són sobre la demanda: una planificació territorial que reparteixi la població, els serveis i les oportunitats, una oferta de transport públic que faci innecessari el vehicle privat (amb més xarxa però també més freqüències i més serveis nocturns), una xarxa de transports que doni servei a tot el territori, no només a les rodalies d'un únic nucli, i sobre tot una conscienciació general que el dret a la lliure circulació consisteix en no prohibir els desplaçaments, no en facilitar que qualsevol persona pugui fer qualsevol viatge en qualsevol moment de qualsevol manera. El dret a la mobilitat no és un dret humà que pugui passar pel davant del dret a la vida i a la salut de persones ni de la resta d'éssers vius, ni que hipotequi el futur del planeta o del país, ni que ens condemni a l'estrés del trànsit, ni que ens prengui espai vital per aparcaments.
Cal construir una xarxa de transport públic prou atractiva com per a que anar en tren o autobus sigui més còmode que anar en cotxe. És a dir, prou freqüència per evitar haver d'anar dret, puntualitat, lloc per pujar bicicletes o embalums a qualsevol hora, etc. I cal que a més els bitllets siguin més barats que el que costi fer el trajecte en cotxe, és kafkià que la modalitat de transport més eficient resulti a vegades més cara. Per això cal inversió en noves vies, en més trens i autobusos, i en gestió, no en trens d'alta velocitat. No té sentit estudiar si una autovia hauria de tenir sis o vuit carrils si no hi ha cap trajecte ferroviari interurbà amb més d'una via per sentit, i en molts llocs encara hi ha una única via per als dos sentits. Sempre és més econòmic invertir en transport públic que en privat, i donat el desequilibri actual és injustificable fer un quilòmetre més de carretera nova.
Són particularment alarmants les propostes de construcció de:
El quart cinturó
La via de cornisa de Collserola
L'autovia túnel d'Horta
El túnel central ferroviari a Collserola (si es vol fer hauria d'anar soterrat per tota la seva extensió de centre urbà a centre urbà, sense circular per superficie per Collserola)
la Interpolar Sud
Però tampoc s'entenen multitud de consideracions del PITC. Des de conformar-se com a objectius de transport de mercaderies per ferrocarril amb només part de la quota d'estats tan insostenibles (i desvinculats de Kyoto) com EUA, ni l'acceptació de l'augment d'ús de transport privat, ni la desproporció entre el transport públic necessari (rodalies pertot) i la inversió en trens d'alta velocitat, ni que la seguretat es tracti simplement comparant els accidents projectats amb la intolerable sinistralitat actual (que és com si per vèncer el càncer es procurés només que els immigrants i les noves generacions no fumin més del que ja fumaven els residents antics, per comptes de transformar hàbits). Cada cop que es mencionen conceptes vitals com la seguretat, la sostenibilitat o la reorientació intermodal i es proposen en canvi mesures gens ambicioses i àdhuc contraproduents per a aquests objectius s'està insultant la intel·ligència de la ciutadania i el treball de tots els moviments socials que han cridat l'atenció sobre aquests objectius.
Com a ciutadà de a peu que utilitza el transport públic i la bicicleta per a tots els meus desplaçaments, em sembla necessari expressar la meva indignació per a la deixadesa que hi ha en el transport públic mentre es malbaraten els meus impostos en construir carreteres per les que altres es dediquen a embrutar-me l'aire que respiro, a fer soroll i a destruir el medi ambient que no em pertany però del que tinc dret de gaudir i veure preservat. Altres al·legacions (per exemple les de la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, l'Associació Cerdanyola-Via Verda o l'ADENC ) ja expliquen més precisament i documentada els impactes ambientals, les incoherències metodològiques i de gestió, els errors de planificació i les altres mancances del PITC. Jo em limito a recolzar aquí aquestes altres al·legacions i només pretenc expressar el meu desacord en la voluntat de fons que n'ha guiat la redacció i el perjudici dels meus interessos particulars en condemnar-me no només al malbaratament dels recursos públics sinó a aguantar manca de puntualitat, d'oferta en el transport públic i de inviabilitat de viure fora de la Regió Metropolitana de Barcelona si hom pretén desplaçar-se en transport públic i bicicleta.
Per tot això demano la retirada del PITC, l’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i la reformulació del Pla en base a les observacions dutes a terme i a les noves Directrius. Les afectacions per a les infraestructures enumerades abans no han de figurar ni en cap possible nou PITC ni en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i han d'eliminar-se del Pla General Metropolità.
Signat:
X
Cerdanyola del Vallès, 13.2.2006
1Segons el Pla de l'energia de Catalunya (PEC) del 2006-2015 el petroli s'exhaurirà cap al 2046 (sense comptar possibles increments en el consum, o probables augments de preu que el facin inviable econòmicament abans), i per tant totes les carreteres que es construexin en els 20 anys del PITC només es podran fer servir durant 20 anys més amb els cotxes actuals. Substituir els cotxes actuals per transport privat que utilitzi altres energies és més inversemblant que substituir-lo per transport públic que ja està inventat fa dècades. PEC: http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_67117973_1.pdf
2El accidents de trànsit són la principal causa de mort de joves entre 15 i 34 anys. Hi ha 4 vegades més morts per accident de trànsit que pel temible SIDA. El trànsit influeix en les dues primeres causes de mort innecessàriament prematura i sanitàriament evitable (MIPSE): els tumors d'aparell respiratori, provocats en part per la contaminació automobilísitca, en primer lloc, seguits de prop pels accidents de trànsit. Dades per 1999-2000 del Plà de salut de Catalunya de 2002-2005 de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/04.1.01_065_082.pdf
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]