Les entitats sotasignades, en nom propi i en representació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, presentem el següent escrit d'al·legacions en relació al Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha presentat a exposició pública.
Assenyalem com a domicili a efectes de notificacions el de la Federació Ecologistes de Catalunya: carrer Jacint Verdaguer, 48 de Molins de Rei 08750 (a l'atenció de la senyora *** , amb DI ***); Tel. 93*****.
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) és una plataforma ciutadana formada per entitats veïnals, ecologistes, excursionistes, AMPA, ... dels diferents municipis que formen part de la serra de Collserola. Vetllem per a què l'espai natural de Collserola sigui preservat de les agressions urbanístiques, construcció de nous vials, activitats extractives, sobrefreqüentació de vehicles, abandonament de residus, etc. Afortunadament, el govern de la Generalitat de Catalunya s'ha mostrat receptiu a les reiterades demandes ciutadanes per a què aquest espai singular sigui reconegut com a parc natural i sigui inclòs a la xarxa europea natura 2000.
Les entitats que conformen la Plataforma estan legitimades per presentar aquestes al·legacions en virtut de l'interès difús que ostenta la comunitat de ciutadans de gaudir d'un medi ambient adequat i suficient per al desenvolupament de la seva personalitat, representat per la defensa del patrimoni natural de Catalunya en general i en concret de l'espai natural de Collserola; defensa que s'aconseguirà, sens dubte, sempre i quan el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya inclogui aquests referents en el seu contingut i desplegament donat que en la serra de Collserola concorren valors ambientals destacats als quals s'ha de donar una especial protecció a causa de la seva peculiar situació dins del territori de Catalunya i que estan reconeguts per l'actual ordenament jurídic administratiu. Només cal esmentar que aquest espai resta inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) i que compta amb un Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPCO).
Segons reiterada jurisprudència derivada de l'article 24 de la Constitució, la fonamentació de la legitimació dels ciutadans i entitats per actuar en qüestions relacionades amb el medi ambient es troba en l'interès legítim. Aquest es defineix com un bé jurídic que no té causa ni es fonamenta necessàriament en un dret subjectiu perfecte, sinó que es sustenta i es justifica en si mateix, com el d'aquelles persones que per raons objectives són titulars d'un interès propi que, per l'actuació de l'Administració amb motiu de la persecució de l'interès general, incideix en l'àmbit de tal interès propi sense reportar-li benefici o servei determinat (Sentències del Tribunal Suprem de 6 de maig de 1977 i 1 de juliol de 1985).
Així mateix, aquest aspecte està íntimament lligat al dret que, com a principi rector del nostre ordenament es proclama en l'article 45 de la Constitució, que és el que tenen els ciutadans a gaudir d'un medi ambient adequat.
En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha fallat dient que la satisfacció de l'interès comú és la forma de satisfer el de tots i cada un dels que componen la societat, pel que quan un membre de la societat defensa un interès comú sosté simultàniament un interès personal (STC 62/1983, d'11 de juliol).
Es tracta, doncs, d'un interès comú i, per tant, inconcret i que es materialitza en la finalitat de preservació dels valors naturals que concorren en aquest cas en la serra de Collserola de forma que es pugui conservar el mencionat paratge i la fauna i flora existents de les amenaces externes de transformació que pateix de manera constant, incloent-lo dins del Pla d'infraestructures de transport de Catalunya referent a la Serra de Collserola, atès que aquests valors, com es posarà de manifest més endavant, són d'obligada protecció per part dels Estats en compliment d'allò establert en les Directives 92/43/CEE i 97/62/CE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres i la Directiva 79/409/ CEE relativa a la conservació de les aus silvestres.
Aquest Pla especial té, entre els objectius prioritaris, conservar els recursos naturals, l'equilibri ecològic i la diversitat biològica de la serra de Collserola. Des de l'aprovació del PEPCo, el Consorci de Collserola du a terme un pla per conservar els sistemes naturals en el que s'ha invertit molts diners públics.
Les infraestructures previstes en el PITC afecten les zones classificades en el Pla especial com a "zona natural" de màxima protecció.Collserola està inclosa dins del PEIN, instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física.
Les infraestructures previstes en el PITC afecten l'objectiu del PEIN de protecció dels sistemes naturals de Collserola, i en provoquen la fragmentació i l'alteració dels ecosistemes.
El programa de desenvolupament del PEIN estableix explícitament l'objectiu de garantir les connexions biològiques entre els diferents espais del PEIN i, amb aquesta finalitat, determina la creació d'un programa específic de treball destinat a "... la determinació dels criteris i les mesures necessaris per garantir el manteniment de les degudes connexions biològiques entre els espais inclosos en el PEIN." Les directrius estratègiques per mantenir les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits elaborades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, determinen els criteris i les mesures necessaris per garantir la connectivitat biològica entre els espais del Pla.
Les infraestructures previstes en el PITC en l'entorn de la serra de Collserola afecten els objectius d'aquestes directrius i incrementarien l'aïllament de la serra.
Aquest estudi proposa diverses mesures per augmentar el grau de protecció de Collserola, entre les quals destaca la proposta de declarar la serra Parc Natural (vegeu capítol 4.3).
Format pels ajuntaments integrants del parc, ha demanat a la Generalitat de Catalunya la declaració de Parc Natural així com la seva inclusió a la xarxa europea Natura 2000 per millorar la conservació d'aquesta serra.
La requalificació cap a no urbanitzable del sector Torre Negra i la creaciód'un Parc Rural en els límits vallesans del parc de Collserola acordada pels municipis de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, té per objectiu conservar el patrimoni natural, paisatgístic i històric, així com fomentar i ordenar l'ús social i educatiu d'aquests espais agrícoles, forestals i de ribera.
Les infraestructures previstes en el PITC afecten greument els objectius del Parc Rural i en provoquen la fragmentació i alteració dels ecosistemes.
Aquest manifest, elaborat per les entitats ciutadanes aplegades en la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i signat per nombroses entitats i persones, planteja la necessitat d'evitar la fragmentació i l'aïllament de la serra. En aquest sentit, proposa que es desprogramin els grans vials que fragmenten la serra. El manifest compta també amb l'adhesió d'ajuntaments com els de Molins de Rei i el Papiol.
La lectura detallada dels apartats que defineixen el PTIC (Objectius, metodologia, anàlisi, propostes, prioritats, avaluació estratègica) reflecteix imprecisió, incertesa i una metodologia incompleta i poc transparent, el que dificulta la revisió dels procediments emprats en la seva elaboració.
Tanmateix, malgrat la insuficient transparència de la seva metodologia, bona part de les seves anàlisis i propostes desmenteixen que s'hagi incorporat les obligacions derivades del desenvolupament humà i sostenible.
Sovint, hom té la clara convicció que les referències a la sostenibilitat, a la preservació del territori, a l'impuls d'un planejament més compacte i respectuós amb el medi, a la prevenció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, a la reducció del consum de combustibles d'origen fòssils, ... són més un pretext nominalista que no pas un argumentari que justifiqui les propostes i les inversions proposades.
S'afirma que el PITC ...és un pla territorial sectorial en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat i, més endavant, en l'avaluació del pla de carreteres s'hi pot llegir, el nou PITC ha de fer compatibles els objectius de funcionalitat i eficiència amb els nous requeriments emergents: la seguretat de les persones i la millora de la qualitat ambiental i paisatgística. Tanmateix, les hipòtesi de futur del Pla comporten un escenari magnificat de mobilitat, un sobredimensionament del creixement poblacional i una absolutització del grau de congestió viària sense proposar solucions que contribueixen a un canvi de model.
Les infraestructures programades fomenten l'ús del vehicle privat en contra de la prioritat de desenvolupament del transport públic malgrat que discursivament s'afirmi el contrari (n'hi ha prou amb mirar detalladament els pressupostos). Tot plegat, serveix per justificar unes infraestructures viàries innecessàries des d'una perspectiva d'avenç cap a un model social, territorial, urbanístic i de mobilitat
La prioritat estratègica de la xarxa viària s'ha establert rígidament i arcaica en funció d'un paràmetre omnipresent i exclusiu, ... en funció de la seva contribució per resoldre problemes previsibles de congestió viària entre 2005 i 2010 (!).
S'afirma que el PITC és complementari a d'altres plans, territorials o de transport ... , com els Plans Territorials, la Llei de Mobilitat, etc. Tanmateix, el PITC determina el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona tot i tractar-se d'un Pla sectorial que es tramita amb anterioritat al planejament territorial, amb escenaris que no ajuden la contenció i que comprometen gran part de les inversions públiques que haurien de servir per a una ordenació territorial que atengui millor les necessitats.
S'afirma que la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) perdrà pes demogràfic i socioeconòmic en relació a la resta de ciutats de fora de la Regió Metropolitana de Barcelona. Tanmateix, l'opció presa és accentuar encara més el pes d'una gran ciutat central privilegia de recursos i de transport. Refusem els projectes de nous vials innecessaris a l'Àrea Metropolitana que fomentaran (i no contindran) el ritme de creixement de la mobilitat i amb un gran impacte sobre l'espai de Collserola. Aquesta proposta d'actuació contrasta amb el propi reconeixement del PITC Caldrà dur a terme estudis més detallats de mobilitat en el marc del PTMB, també en curs de redacció per poder validar-ho.
Es reconeix el paper del ferrocarril com a eix central de la proposta d'infraestructures d'acord amb una visió estratègica a mig i llar terme. Tanmateix la resposta a les necessitats de mobilitat de persones i mercaderies de la RMB no s'articula amb una proposta ambiciosa d'aquest mitjà públic, ans al contrari es prioritza l'augment de la capacitat del transit fluït del vehicle privat i de la mobilitat no obligada. És lamentable la manca d'impuls cap al desenvolupament d'una mobilitat sostenible que traspuen comentaris textuals del PITC com aquest: En relació amb els passatgers, on les inèrcies derivades de l'estructura territorial i els mercats laborals són molt grans, s'han analitzat acuradament tots els components de la mobilitat interurbana per poder arribar a definir unes directrius realistes (sic!) de reducció dels ritmes de creixement relatiu de la mobilitat interurbana en vehicle privat.
La justificació de totes les propostes es basa en un model de previsió (SIMCAT) però l'escassetat de dades aportades en el document exposat a informació pública no permeten avaluar-ne suficientment la seva validesa.
Si els resultats del model de previsió de la mobilitat no es consideren imprescindibles per avaluar les propostes del Pla, caldria haver justificat cada una de les propostes de nova infraestructura en base a criteris propis del planejament territorial i no en base a la planificació aïllada d'infraestructures que és l'objecte d'aquest Pla.
Si els resultats del model es consideren imprescindibles per avaluar les propostes del Pla, caldria haver aportat tota la informació de base utilitzada. Aleshores, la utilització del model es converteix en una justificació per sí mateixa.
Encara més lamentable és el reconeixement que fa el PITC de les febleses de la seva anàlisi i del seu principal instrument (el SIMCAT) en reconèixer, Actualment, el sistema esta sent aprofundit per poder analitzar en detall aspectes relatius a la captació de viatgers per part del transport públic i el ferrocarril.
Tampoc no trobem acceptables els comentaris metodològics gratuïts del PITC que no dubte en afirmar, s'observa un increment continu de la competitivitat i l'eficàcia tecnològica del transport per carretera, mentre el ferrocarril esdevé una tecnologia molt rígida, adequada només en corredors on no és possible el transport per carretera per saturació de les vies o limitacions geogràfiques (!), tot això en un context megalòman d'esdevenir el centre de distribució de mercaderies més important de la Mediterrània (ens preguntem, per exemple, per què l'empresa automobilística Volkswagen posa com a condició per mantenir la seva factoria a Catalunya, la garantia de transport ferroviari ? ).
El Pla manté totes les reserves urbanístiques del PGM de 1976 pel que fa a noves infraestructures que afecten el Parc de Collserola: Vial de Cornisa i els seus vials d'enllaç corresponents, Túnel Central i Túnel d'Horta. No existeix en cap cas una justificació específica d'aquestes noves infraestructures; amb tot, el PITC:
Pel que fa a l'avaluació estratègica ambiental que emana de la Directiva 2001/42/CE, valorem la incertesa i manca de rigor amb què es desenvolupa. La tria i establiment dels indicadors demostren unes limitacions que demanen una esmena crítica i profunda. Vegem-ne alguns exemples:
El DMAH ha presentat en data 18 de febrer de 2005 el document, "Estudi de mesures addicionals de protecció de la Serra de Collserola" a fi i efecte de reconèixer Collserola com a Parc Natural amb la finalitat d'augmentar els nivells actuals de protecció d' aquest espai. S'hi presenten 21 mesures addicionals de preservació.
Respecte al sistema viari, proposa modificar del Pla general de carreteres per tal d'eliminar les tres grans infraestructures viàries (via de cornisa, túnel central i túnel d'Horta) i tota la xarxa viària secundària que travessen l'espai protegit, així com la desclassificació de les reserves de sòl planejades pel PGM per a la seva execució.
Així mateix, proposa que en futures planificacions de la xarxa viària, s'hauria d'evitar a tota costa el pas d'infraestructures viàries per d'interior del parc, i considerar alternatives de traçats per fora dels límits de protecció. Es recomana que només s'admeti l'execució a dins del parc d'alguna infraestructura de transport a cel obert sempre i quan compleixi tots els requisits següents:Les infraestructures previstes en el PITC es contradiuen clarament amb les propostes d'aquest estudi.
L'espai PEIN de Collserola ha estat proposat per a ser qualificat com a integrant de la Xarxa d'espais europeus Natura 2000 pels seus valors naturals representants dels hàbitats mediterranis i per la seva condició d'espai natural amb un ric mosaic d'hàbitats ben conservats dins de l'Àrea Metropolitana. La proposta ha estat presentada segons acord del Consell executiu del Consorci de Collserola (format per tots els ajuntaments que formen en part) i per nombroses entitats ciutadanes integrants de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.
L'any 1987, el PEPCo va reconèixer el valor natural d'aquestes zones en recomanar la seva protecció especial. Segons el mateix Pla, els sectors de la Rierada i la Font Groga constitueixen enclavaments molt valuosos en el conjunt de sistemes naturals del Parc. Es tracta de dues àrees on la vegetació és rica, singular i en bon estat general. Ambdues zones tenen un paper important en la conservació dels cursos d'aigua més importants del Parc.
Aquesta proposta subratlla la qualitat i conservació d'aquestes dues zones cridades a ser reconegudes com a Reserves Naturals: la vall de Sant Medir (Font Groga) i la Rierada que comprèn la capçalera i un llar espai de la riera de Vallvidrera (l'únic curs fluvial permanent de la Serra i que sustenta en aquest tram el bosc de ribera millor conservat del Parc).Les infraestructures proposades pel PITC són totalment incompatibles amb aquest reconeixement i provocarien un gravíssim impacte sobre elles.
Diversos ajuntaments: Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat i Cerdanyola han demanat que Collserola sigui declarat Parc Natural i que, conseqüentment, es descarti el planejament i l'execució de noves infraestructures viàries a Collserola, concretament, la Via de Cornisa, el Túnel d'Horta i el Túnel Central. Per aquest motiu els ajuntaments esmentats tenen aprovades pels seus plenaris municipals mocions contràries a les noves infraestructures viàries previstes al PGM i que ara, dissortadament el projecte de PITC presentat incorpora sense cap modificació:
Per tot el fins aquí exposat, demanem el següent:
5.1.- Que el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya no inclogui les infraestructures viàries i ferroviàries incompatibles amb la preservació del parc de Collserola com a espai natural i que són concretament:< o:p>Així mateix, demanem que s'exclogui d'aquest PITC:
5.2.- Que les infraestructures esmentades en el punt anterior es desprogramin del PGM (Pla general metropolità-1976) i que no es programin en el nou Pla territorial metropolità de Barcelona que s'està elaborant des del govern de la Generalitat de Catalunya.
5.3.- Que es reformuli la política de mobilitat segons un model sostenible basat de veritat en la preferència de l'accessibilitat per mitjà del transport públic sobre la mobilitat en vehicle privat. Les infraestructures viàries existents (corredors i connexió Llobregat i Besòs) més les inversions previstes en les actuacions en la C-35 (desdoblament de la C-1413 entre Molins de Rei i Rubí . Nova carretera: calçades laterals de l'autopista AP-7) garanteixen la suficiència de les entrades i sortides a Barcelona i la connexió Besós Llobregat per mitjà del vehicle privat.
Alertem sobre el fet que el PITC incorpori els conceptes de sostenibilitat no solament de manera nominalista sinó en els seus continguts que han de preveure també la preservació dels valors naturals i de la connectivitat biològica entre el Parc Collserola i altres espais naturals.
A.1.- El vigent Pla territorial general de Catalunya (1995), marc de coherència de tots els altres plans, programes i accions amb incidència territorial, assenyala, en relació amb els espais que són objecte de protecció, que"... els espais de lligam i de relació entre els espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli" i també que"... cal tractar aquests espais com un sistema territorial integrat d'espais naturals que ofereixin un continu natural i, d'aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".
Les infraestructures previstes en el PITC en l'entorn de la serra de Collserola afecten els criteris d'aquest Pla provocant l'aïllament de la serra.
A.2.- L'estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola presentat públicament pel DMAH (vegeu el punt 3.3), expressa la voluntat del govern de la Generalitat de Catalunya de protegir aquest espai natural emblemàtic, limitar la seva degradació, frenar la urbanització i construcció de noves infraestructures. Les infraestructures proposades són contràries en la voluntat del Govern públicament anunciada.A.3.- L'estudi estratègic del vessant barceloní de la serra de Collserola, encarregat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Parc de Collserola en el seva:
En el corredor del Besòs la proposta alternativa al túnel d' horta , té una capacitat de transport de 250.000 persones/dia i sentit, en front del túnel que en té 30.000 persones/dia.
A.5.- L'estudi Fragmentació d'hàbitats i canvis de paisatge en un parc mediterrani metropolità en relació amb un marc específic de planificació territorial, i possibles repercussions per a la fauna vertebrada, realitzat pels biòlegs de l'estació biològica de Can Balasc del Consorci del Parc de Collserola, analitza l'impacte ambiental de les infraestructures sobre el medi natural, centrat en els efectes de la fragmentació del territori i compara la situació actual i la prevista sota el Pla general metropolità (PGM) que inclou els eixos viaris del Túnel d'Horta i el Vial de Cornisa, també contemplats en el PITC. Aquest estudi conclou que la implantació d'aquestes infraestructures tindria greus implicacions per a la fauna vertebrada de Collserola per les raons següents:
D'una banda afectacions directes d'aquests nous vials pel que fa a pèrdua d'hàbitat.
A partir d'estudis d'ecologia del paisatge i de la ecoetologia de diferents espècies de la fauna del Parc realitzats pels tècnics del Parc i presentats en diferents fòrums científics internacionals, es conclou que la construcció d'aquets vials suposa d'una banda un augment de molèsties i una important pèrdua de la qualitat de l'hàbitat disponible, i sobretot marcat augment de la fragmentació a l'interior del Parc generant una elevada disminució de les superfícies contínues de determinats hàbitats que són necessaris per al desenvolupament d'espècies amb requeriment territorials grans.
En aquests efectes caldrà afegir l'aïllament ecològic de Collserola, del tot irreversible, i que desproveirà de contingut a les propostes de connectivitat que s'han plantejat en els darrers anys.
Vallvidrera, 10 de febrer de 2006.
Firma, en representació de les entitats de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC):
- Eva MT, DI * - Federació Ecologistes de Catalunya