El parc del Castell de l'Oreneta és un parc dels que la ciutat de Barcelona conserva a la seva part nord i a tocar de la serra de Collserola. És un parc situat a sobre de Sarrià i vorejat pel barri de can Caralleu i per la part alta de Pedralbes.
Quan a Barcelona es va fer la ronda de Dalt, els veïns de Sarria varen reivindicar i (parcialment) aconseguir que es mantingués un "accés amable" al parc de l'Oreneta, que es respectés la continuïtat de l'espai verd a un i altre costat de la via ràpida, i que aquesta no fes de barrera urbana entre la ciutat i Collserola. Aquesta és la raó per la qual la ronda de Dalt es comencés a cobrir just en aquesta zona, abans d'acabar passant soterrada pel barri de Pedralbes (cal recordar que, al temps, a Nou Barris, els veïns varen haver d'ocupar i aturar les obres per tal de demanar que no es fracturessin tampoc els seus barris i que la ronda també passes soterrada per una bona part dels trams de la part nord). La ronda de Dalt es va definir llavors com un límit entre la ciutat construïda i urbanitzada i l'espai natural de Collserola.
Ara el parc del Castell de l'Oreneta torna a ser protagonista d'un renovat conflicte urbanístic ja que l'Ajuntament de Barcelona, amb l'empenta de diversos promotors privats, vol segregar el parc de l'Oreneta de la Serra de Collserola, envoltar el parc amb nous vials, construir-hi un gran equipament sanitari en la seva riera i convertir-lo en l'equivalent a un jardí urbà. Una de les peculiaritats del parc de l'Oreneta és que, en mantenir el contacte directe amb Collserola (és Collserola), encara conserva una vegetació boscosa amb espècies mediterrànies autòctones (pins, alzines, llentiscles, ...), la qual ens permet alhora que hi visquin esquirols, picots verds, gaigs, rossinyols, etc., animals tots ells que, segons ens diu un estudi fet per Depana, no els podrem trobar en altres parcs de la ciutat.
El projecte que s'està tramitant és una revisió més del Pla general metropolità de l'any 1976 (recordem que aquest pla havia de ser revisat obligatòriament el 1992, però que encara ara és vigent, tot i haver quedat absolutament obsolet sota criteris urbanístics insostenibles). Aquest Pla general metropolità ja preveu el gruix de les actuacions que es proposa realitzar ara en el sector del parc de l'Oreneta, però la revisió impulsada pels responsables urbanistes municipals, en lloc d'aturar les seves barrabassades, sols les matisa per adequar-les als usos que marquen els interessos privatius actuals. El pla urbanístic en qüestió, que encara està pendent d'aprovació pel Ple de l'Ajuntament, preveu fer passar un vial de catorze metres d'amplada i apte per al trànsit de vehicles, per sobre del parc de l'Oreneta. Aquest vial enllaçaria el nus de can Caralleu de la ronda de Dalt, amb Esplugues, passant també per sobre de Pedralbes, un via que faria de ruta alternativa a la mateixa ronda de Dalt (tots sabem que desembussar una via fent una altra d'alternativa significa, amb poc temps, passar a embussar totes dues). També preveu que la Clínica Quirón, ara ubicada a la plaça Santllehí de Barcelona, construeixi la seva nova seu sobre la riera que serveix de principal connexió ecològica entre l'Oreneta i Collserola (en una zona qualificada de 7b pel PGM). Precisament, l'Ajuntament encara està pendent del projecte de la Clínica Quirón, doncs posar-hi una clínica, amb tots els serveis i accessos que necessita, en una zona orogràficament complicada i en un entorn que tampoc permet gaires folgances, no és senzill. El projecte també preveu ampliar la zona urbanitzada de la part alta de Pedralbes fins arribar a quaranta metres de la carretera de les aigües segons el que preveu el PGM (zones 21 que ara són propietat del promotor senyor Sanahuja).
Ningú no sabia res de la tramitació d'aquest pla urbanístic. La major part de l'afectació referida al parc de l'Oreneta i dels seus entorns era sobre terrenys de propietat municipal. Sembla que així estant les coses, ningú tenia el dret de ser informat específicament. Ni els veïns de can Caralleu ni, encara menys, els usuaris del parc de l'Oreneta: els veïns de Sarria i, per extensió, els ciutadans de Barcelona. Havia passat el període d'al·legacions d'un projecte sols publicitat en els butlletins oficials, quan en va tenir un coneixement casual l'AMPA (Associació de Mares i Pares) de l'Escola Costa i Llobera, una de les escoles públiques de Sarrià que està precisament al costat del parc de l'Oreneta. El fet és que si el projecte prospera, l'escola perd també un bon tros d'una pineda que fa les funcions d'espai d'esbarjo dels nens i nenes més petits de l'escola. Però, com que l'escola és municipal ... "no passa res", ... deuen pensar els responsables municipals.
Ràpidament l'AMPA va organitzar una comissió que anà a demanar explicacions als responsables d'urbanisme del districte i així saber del projecte sense mediacions. També el Consell Escolar va presentar unes al·legacions (fora de termini) a un projecte que se'l veia venir a sobre. Més tard, una reunió en assemblea de l'Ampa del Costa i Llobera, convocada exclusivament per parlar del tema, va mostrar com, més enllà de l'estricte qüestió del tros de pineda que podia perdre l'escola, o del que representa una carretera al costat de l'escola pels seus fums, sorolls, riscos d'accident i qualitat de vida de nens, nenes i mestres, més enllà, dèiem, l'opinió majoritàriament aclaparadora va veure que tot plegat era també un problema de ciutat i una agressió mediambiental. Pares i mares varen prendre la seva responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes i varen decidir recollir signatures amb una declaració contrària a les actuacions urbanístiques proposades, i alhora donar a conèixer a veïns, veïnes, ciutadans i ciutadanes, un projecte que semblava que volia passar desapercebut.
El tema ha sortit tímidament a la premsa, just per a que l'Ajuntament ja vulgui apaivagar els ànims sobre el tema, s'ha arribat també a recollir més de 5.000 signatures d'un manifest que porta l'encapçalament de "Salvem el Parc de l'Oreneta - Preservem Collserola", un manifest que ha aglutinat a altres entitats del districte, a l'Associació de Veïns de Sarrià, i que compta també amb el suport de les associacions ciutadanes que formen la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola. En l'esmentat manifest es diu explícitament que no s'accepta un projecte que separa l'Oreneta de Collserola, que vol urbanitzar una part dels seus espais verds i que, alhora, promou un increment insostenible del trànsit a la zona. Les signatures demanen que s'aturi el projecte i que es revisi el planejament urbanístic amb criteris ecològics i ambientals.
El projecte urbanístic de l'Oreneta encara està sobre la taula dels despatxos de l'Ajuntament, els despatxos diuen que el PGM marca unes regles de joc que són de referència obligada. Fora dels despatxos és responsabilitat de tots el ciutadans de Barcelona que volen preservar el parc de l'Oreneta amb la seva riquesa, i de tots els ciutadans "metropolitans" preocupats pel futur de Collserola, seguir posant en qüestió un projecte que és ambientalment agressiu i socialment poc just. En aquesta confrontació d'interessos, entenc que l'Ajuntament de Barcelona hauria d'actuar per la preservació dels bens públics i per la millora de les seves prestacions, i jugar fort davant d'uns interessos privatius que poden satisfer-se sense necessitat que col·lisionin frontalment amb els interessos generals. Barcelona també ha de delimitar els seus límits urbans amb Collserola, però ho ha de fer, no seguint el traçat pel PGM del 76 i segons les seves pautes caduques, sinó tenint en compte que l'ús que se'n faci de cada pam de terreny juga a favor o en contra de la preservació d'un entorn natural que fa de l'àrea metropolitana de Barcelona una privilegiada. Per quant temps '.
Joan Salabert.
Membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius i de la "comissió del vial" de l'AMPA de l'escola Costa Llobera Podeu
Juny 2002.
Nota: la Clínica Quirón es vol instal·lar en una parcel·la qualificada de 7b (a la foto - 150 KB - no s'aprecia gaire bé) però que se situa just sobre la riera que baixa de Collserola i que connecta amb el parc de l'Oreneta. Una de les coses que es demana és requalificar el 7b (equipaments metropolitans) a 6b (zona verda). Sembla que els terrenys, propietat de Quirón, varen ser comprats a baix preu i es podrien expropiar de manera relativament poc costosa. Si la Clínica Quirón no es construeix sobre el parc de l'Oreneta i va a parar a un lloc més adient, la carretera que ha de creuar per dalt i dividir l'espai verd, perd del tot el seu sentit funcional.
