Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - PCDC

Butlletí 1

Abril de 2002

Articles

- Un butlletí per defensar Collserola.

- Recollida d'adhesions al Manifest per un nou marc de protecció de Collserola.

- La vall de Sant Just i Collserola sota amenaça urbanística.

- No al camp de golf a Collserola - Cerdanyola

Seccions

- Les darreres agressions a Collserola.

Adreces

Adreça de contacte: butlleti@viaverda.dhs.org

Adreça de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: plataforma_Collserola@SoftHome.net

Pàgina web de Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: http://viaverda.dhs.org/index_coll.html

Un butlletí per defensar Collserola

Aquest que veieu és el primer butlletí propi de la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola (PCDC). El seu objectiu és, en primer lloc, compartir amb vosaltres els nostres neguits respecte al futur incert de la nostra serra. Neguits respecte a la fragmentació dels seus ecosistemes per projectes com el túnel d'Horta (de Barcelona a Cerdanyola) o el vial de Cornisa (de Montcada a Molins de Rei); neguits respecte a la pèrdua dels darrers espais oberts i agrícoles per projectes la urbanització de la Torre Negra (a Sant Cugat) o l'incert futur dels terrenys de can Codina-can Canaletes (a Cerdanyola); neguits respecte l'aïllament de la serra per projectes com la construcció del Centre Direccional en plena Via Verda Sant Llorenç-Collserola; i neguits també pel perill de contaminació dels cursos d'aigua co m els darrers abocaments a la riera de Cerdanyola o l'encara vigent amenaça d'instal·lació d'un abocador a les pedreres Berta (entre Molins de Rei, Papiol i Sant Cugat) o a algun altre indret de Collserola.

Però aquest butlletí vol, principalment, informar-vos de les iniciatives que aquí i allà, localment i globalment, es duen a terme per aconseguir una veritable protecció de Collserola: actes, manifestacions, conferències, excursions, reunions amb responsables polítics, assemblees, etc. Farem ressò de tots els actes i els esdeveniments que contribueixen a construir una xarxa ciutadana que defensi la protecció real de la serra. I us explicarem, especialment, el passos de la nostra Campanya Per Un Nou Marc de Protecció de Collserola (Manifest).

Així doncs, la denúncia de les amenaces i de les agressions a la serra i la difussió dels actes de la Plataforma i d'altres col·lectius seran els continguts bàsics d'un butlletí que tindrà una periodicitat aproximada bimensual. Peró el butlletí també necessita de les vostres aportacions, doncs Collserola té mil racons i molta gent que la freqüenta i es troba, de tant en tant, amb desagradables sorpreses que ens agradaria conèixer a tothom (noves carreteres, tales d'arbres, contaminació de rieres...). També us animem a què opineu sobre la nostra campanya i aporteu reflexions més globals sobre el present i el futur de Collserola. Esperem, doncs, les vostres aportacions. I, per últim, us demanem que feu difussió d'aquest primer número reenviant-lo a les persones que coneixeu. Els objectius de la PCDC només els assolirem si aconseguim una bona base social que conegui els problemes i les propostes alternatives, i que pugui col·laborar per presionar políticament i obtenir una més bona conscienciació ciutadana. Moltes grácies i bona lectura!

Si voleu rebre els següents butlletins de la PCDC, comuniqueu-nos-ho a: butlleti@viaverda.dhs.org


Recollida d'adhesions al Manifest per un nou marc de protecció de Collserola

Vols col·laborar? La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola estem preparant una Jornada per un Nou Marc de Protecció de Collserola. Durant aquesta jornada diferents entitats i ciutadans dels diferents municipis afectats farem una invasió de la serra. Aquesta invasió consistirà en platar-nos als principals camins i els principals punts de concentració de visitants. El dia serà un diumenge del mes de juny i hi farem una recollida massiva d'adhesions al Manifest per un nou marc de protecció de Collserola. Aquestes adhesions les portarem després a la Generalitat de Catalunya per tal que s'adonin que la ciutadania volem que s'aturi la invasió de Collserola - l'altra invasió, la dels especuladors immobiliaris i els amants del vehicle privat-. Vols col·laborar? Posa't en contacte amb nosaltres a l'adreça següent:

plataforma_Collserola@SoftHome.net o al telèfon 93 674 64 47 (Lluís).

Hi ha molta feina per fer: difusió ciutadana amb xerrades i organització d'excursions, accions al carrer, logística de la jornada per Collserola, etc.

T'esperem!


La Vall de Sant Just i Collserola sota amenaça urbanística

Collserola, un espai natural envoltat de més de 4 milions d'habitants i per tant, el que rep més pressió de tota Catalunya. Diàriament és travessat per milers de vehicles, i és visitat i disfrutat per milions de persones al cap de l'any. Es continua urbanitzant tant a l'interior com a l'entorn del Parc, però ara pot sofrir una darrera expansió urbanística que afecta de ple la vall de Sant Just.

El més greu és que la majoria de les zones urbanitzables estan dins dels límits del parc de Collserola. El Pla especial de Collserola (1987) es manté subordinat al Pla general metropolità (PGM 1976), per això, malgrat definir uns límits per al parc del que hauria de ser l'espai natural, no pot fer fora els espais o reserves de creixement urbanístic i carreteres que preveu el PGM, encara que contradiguin l'esperit d'espai natural i del desenvolupament sostenible.

El fet és que si no es modifica el planejament, tota la zona entre la futura urbanització del mas Lluhí, (envaint els límits del parc), can Coscoll i can Solanes està subjecte a la edificació de qualsevol equipament metropolità, al voltant d'unes 23 Ha. Un altre sector de creixement és el que inclou el sector de can Biosca, d'unes 13 Ha (envaint parcialment els límits del parc). L'àrea urbanitzable més gran i de major valor ecològic, unes 17 Ha, destinada previsiblement a vivendes unifamiliars d'entre 500 i 1000 m2, és en el sector que va des de la plana pedrosa i el Bell Soleig, fins al bosc d'alzines i pins sobre can Carbonell. Actualment els usos del sòl de la part més baixa de la vall són conreus i fruiters, amb un sector extens de brolla i màquia a ca n'Oliveres, cultius hortícoles, hípica i lleure infantil a can Vilà, i restauració, conreus i recer per al ramat de bens sobre can Carbonell, activitats absolutament compatibles i adequades a l'entorn del Parc, que actuen de zona de transició entre el poble i l'espai natural, espai que des de la cota del dipòsit d'aigua del Bellsoleig fins al bosc d'alzines i pins sobre can Carbonell està amenaçat d'urbanització (cosa que significa un espai equiparable a la suma de les urbanitzacions de la Plana Pedrosa i Bellsoleig), així com uns metres per sobre veiem projectada una nova i gran carretera que connectaria amb Sant Feliu, Molins de Rei i Vallvidrera, tot travessant els boscos i màquies de la serra, a l'igual que amb can Merlès, can Fatjò i can Baró, per sortir per la carretera de les Aigües o per Ciutat Diagonal.

Fa falta destrossar el territori d'aquesta manera en nom del progrés i del creixement, i renunciant a la sostenibilitat? Des del nostre punt de vista no podem admetre més creixement urbanístic cap a Collserola per cap banda, ja que significa una estrangulació crítica de l'espai natural de Collserola i dels seus ecosistemes ja prou fràgils en aquestes alçades del desenvolupament metropolità. En tot cas, el futur creixement ha de preveure elements de sostenibilitat amb un màxim aprofitament de l'espai urbà actual, és a dir, una densificació amb blocs de fins a quatre pisos i assegurant un transport públic eficient.

Pensem que urbanitzar la vall no representa cap benefici per a la gent del poble, d'entrada perdríem definitivament la reconfortant vista de la vall en estat natural, el 90% de l'espai estaria destinat a parcel·les unifamiliars de gran qualitat, per a gent privilegiada i generalment desvinculada del poble, a costa d'això PROMUNSA (l'empresa d'habitatge públic local) podria edificar uns 80 - 100 habitatges plurifamiliars a preus relativament assequibles (cosa que no justifica el sacrifici de la vall). Continuaria sent una zona sense serveis i amb mobilitat obligada de vehicles privats i sense transport públic cosa que implicaria obrir noves vies de sortida malmetent l'espai natural.

Des de l'ALNUS i la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola hem proposat la requalificació de les zones urbanitzables a forestals i l'ampliació dels límits del parc de Collserola amb un nou marc de protecció perquè no permeti més la urbanització dins dels seus límits. Per tant demanem una gran dosi de voluntat política per tal d'arribar a un acord per preservar la vall.

Oleguer Farràs i Jané

Agrupació en defensa de l'entorn ALNUS - Ecologistes de Catalunya

Casal de joves. Av. Indústria 34. Sant Just Desvern 08960 BCN

alnus@pangea.org - http://www.pangea.org/alnus

Oleguer - 934731641/ Jordi - 934736925 / Pere - 933722027; Fax 933710252


No al camp de golf a Collserola - Cerdanyola

El dia 11 d'abril l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Cristina Real Masdéu, va convocar amb caràcter d'urgència els membres de la Plataforma contra el camp de golf per informar-nos oficialment que es destima el projecte de l'empresa Golf de Viladecans de construir un camp golf als terrenys de can Codina i can Canaletes, ja que el Consorci de Collserola només acceptaria construir un camp de golf de 9 forats i demanaria que la resta de la finca propietat de Golf de Viladecans passés a titulariat pública. En aquestes circumstàncies Golf de Viladecans acceptaria permutar aquesta part dels terrenys amb l'Ajuntament de Cerdanyola, que no està disposat a fer aquesta operació. Per aquestes raons Cristina Real confirma que el projecte de construir un camp de golf a can Codina i can Canaletes queda definitivament desestimada per part de l'Ajuntament de Cerdanyola.

Des de la Plataforma contra el camp de golf volem evitar que aquest projecte o un altre de similar pugui tornar a plantejar-se en el futur per l'alt valor d'aquest espai qualificat per la Generalitat de Catalunya com a zona PEIN (Pla d'espais d'interès natural). Per això la Plataforma no es dissol i insisteix en l'oferta de suport i assessorament (com ja va fer des de la seva fundació a l'octubre de 2001) a l'Ajuntament de Cerdanyola, al Consorci de Collserola i a totes les institucions afectades amb els objectius següents:

  • Garantir normativament que no es pugui tornar a fer cap actuació agressiva en el medi ambient de Collserola. En aquest sentit volem recordar que la Plataforma contra el camp de golf està adherida a la "Campanya per a un nou marc de protecció de Collserola"
  • Defensar, millorar i fomentar la proximitat de la serra de Collserola com un dels valors més importants que té Cerdanyola.
  • Restaurar i obrir per a l'ús social públic i no privatiu l'abundant patrimoni natural, arquitectònic, històric i cultural de la zona entre el que destaca l'ecosistema mediterrani de Collserola, l'ermita romànica de Santa Maria de les Feixes, els dos jaciments romans, l'aqüeducte, les masies de can Codina i can Canaletes, etc.

Per tot això reiterem el nostre compromís d'ajudar en l'elaboració d'un projecte alternatiu al camp de golf que sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient de Collserola. Cal no oblidar que a Cerdanyola hi ha altres projectes que poden afectar seriosament la serra de Collserola com són el Centre Direccional i el túnel d'Horta.

No al camp de golf - Defensem Collserola

Plataforma contra el camp de golf

http://viaverda.dhs.org/index_alternativa_golf.html


Secció

Les darreres agressions a Collserola

- Vallvidrera: la destrucció total d'una hectàrea de muntanya, del seus arbres centenaris, de la vegetació autòctona en un enclau urbà situat dintre el perímetre del parc, i de les seves pendents naturals que han estat substituides per murs de formigó per tal de construir una urbanització massiva de 16 cases completament inadaptades al seu medi natural.

- Barcelona: posada en funcionament de les terrasses agrícoles de la finca de can Calopa de Dalt, amb l'objectiu d'obtenir un vi de qualitat amb denominació d'orígen de Barcelona per a les recepcions de l'Ajuntament. Tot i que la recuperació de l'activitat agrícola és positiva, en aquest cas s'ha fet amb molt poca cura provocant l'erosió del terra i l'anegament d'una font.

- Cerdanyola: una benzinera porta setmanes contaminant la riera de Sant Cugat. sembla que, després de reiterades denúncies d'un veí, finalment l'Ajuntament està estudiant el cas.

Si heu observat alguna agressió recent al parc comuniqueu-nos-ho per tal de fer-ho saber a tanta gent com puguem i informar-ne les autoritats compentents.


[Coordinadora Via Verda] [Collserola]