Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - PCDC |
Juliol de 2002
Articles
SeccionsLes darreres agressions a Collserola AdrecesAdreça de contacte del butlletí: butlleti@viaverda.dhs.org Adreça de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: plataforma_Collserola@SoftHome.net Pàgina web de Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: http://Collserola.n3.net JornadesSíntesi de les exposicions dels aspectes naturals de la Jornada 'Present i futur de Collserola' - 27.04.2002 Les entitats membres de la PCDC ens reunim regularment, uns 2 cops al mes, a les seus de les diferents entitats que la formem. A més, independentment d'aquest treball conjunt entre els diferents municipis que envolten Collserola, cada entitat treballa al seu poble o ciutat, tot tenint en compte les peculiaritats de cadascun d'ells i la imminència en la posada en marxa dels projectes especuladors agressius amb la serra de Collserola. Altres números del butlletí publicats |
Si et vols subscriure a aquest butlletí i rebre els següents números, comunica'ns-ho a: butlleti@viaverda.dhs.org Articles1 - Alternatives al camp de golf de Cerdanyola.(http://golfCerdanyola.n3.net) Els terrenys de can Codina i can Canaletes, a Cerdanyola, són ara mateix propietat de l'empresa Golf de Viladecans SA que els podria destinar a equipaments per a ús social d'àmbit metropolità. Descartada l'opció de fer-hi un camp de golf, la Plataforma contra el camp de Golf entén que és una bona ocasió per desenvolupar-hi un projecte sostenible, atractiu i útil per a tots els ciutadans de Cerdanyola. En aquest sentit creiem que cal actuar en tres fronts:
El següent document de treball vol ser un punt de partida sobre el que bastir una proposta alternativa al projecte de camp de golf basat en el diàleg, el consens, la sostenibilitat i l'ús públic d'un espai tant valuós. Preliminars: el valor de Collserola per a CerdanyolaLa proposta és aconseguir dissenyar la porta d'entrada des de Cerdanyola a Collserola conjugant els diferents elements ja existents amb altres de nous en un projecte sostenible i públic. 1 Protecció de can Codina i can CanaletesCal dotar aquest espai d'una protecció eficient que en garanteixi un futur ecològic a mig i llarg termini. En aquest sentit cal valorar actuacions com:
2 Titularitat de can Codina i can Canaletes Creiem que els terrenys de can Codina i can Canaletes haurien de passar a titularitat pública. Per aconseguir-ho es podria:
3 Proposta d'ús social sostenible i alternatiuL'àrea de can Codina i can Canaletes ja té ara mateix una gran quantitat d'elements que equilibrats correctament poden definir una gran porta d'entrada a Collserola per a l'ús social d'aquest espai. La idoneitat de cadascun d'aquests elements, el seu ús, gestió i equilibri amb la resta s'ha d'estudiar en funció del conjunt. Sigui com sigui, a continuació es ressenyen algunes de les propostes que es podrien integrar en aquest espai. Restauració d'espais d'interès naturalEs podria restaurar les riberes de la riera de Sant Cugat a l'estil del marge esquerra. Es pot regenerar espais de bosc de ribera que ajudin a recuperar la biodiversitat de la Riera. Es podria crear i potenciar les zones humides i d'aiguamolls ja que els actuals espais estan degradats o eliminats. Caldria restaurar els marges degradats per tancaments inapropiats o filats i mantenir els conreus de secà (amb els corresponents guarets). Restauració de patrimoniCal restaurar i obrir a un ús públic la gran quantitat de restes del patrimoni arquitectònic de la zona creant un pol d'atraccio temàtic i una ruta per a passejants. La ruta podria sortir del poblat ibèric de ca n'Olivé i passar per les restes romanes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, l'aqüeducte, les masies de can Codina o can Canaletes (que podria ser un punt d'informació i pedagògic com can Coll) i acabar al barri de Canaletes. Rutes esportivesMilers d'esportistes usen els camins de Collserola fins al punt de saturar el camí de can Catà durant els dies festius. En aquest sentit es podria crear un circuit de passeig, de footing i/o de bicicleta de muntanya al perímetre dels espais de conreu. Aquest circuits poden estar equipats amb alguna font, equipaments com barres i bancs per a fer exercicis gimnàstics i espais per al relax i estiraments Equipaments esportiusEs pot dedicar una petita part de l'espai a equipaments esportius que no necessitin grans infraestructures ni manteniment com una pista d'atletisme (amb un camp de futbol inscrit?), zona de petanca, etc. Zona d'horts socialsPer tal de racionalitzar els horts (legals i il·legals) es podria fer un espai de conreus de regadiu amb els subministraments necessaris d'aigua i un accés motoritzat restringit. Això evitaria els problemes de tancaments infames i contaminació incloent la visual. La supressió dels horts il·legals es podria compensar per uns horts socials. Aquests horts es poden adjudicar a jubilats en règim de cessió temporal i si cal rotativa amb condicionaments del consum d'aigua, de fertilitzants artificals i de biocides en general. Integració amb la UABOferir aquest espai a la Universitat Autònoma de Barcelona, en especial als seus departaments de Medi Ambient, Veterinària, Biologia etc. per a que hi duguin a terme els seus estudis i pràctiques. Concretament hi podrien pasturar els ramats de Veterinària o s'hi poden elaborar cultius experimentals. El principal avantatge per a Cerdanyola d'aquest espai de col·laboració seria una integració de la universitat i la ciutat, tantes vegades demanada i mai aplicada. Escola tallerUna institució dedicada a la formació en oficis relacionats amb el medi ambient és fàcilment combinable en aquest espai. A més del seu interès formatiu pot tenir un ús pràctic per al manteniment d'aquest espai en les pràctiques dels alumnes. Aquesta opció és plenament compatible amb la cooperació amb la UAB, els horts socials i els diferents usos possibles. Plà de prevenció d'incendisEvidentment, la pressió humana és el principal factor que potencia el risc d'incendi. Qualsevol actuació en aquest espai cal que compti amb un pla de prevenció i un pla d'emergència per a incendis. Ben gestionat, aquest espai pot passar de ser una zona de risc a un espai de "tallafocs" si es gestiona degudament el bosc i els camps i s’equipa amb els necessaris hidrants i comunicacions. FinançamentUn cop definit el projecte i el cost econòmic cal buscar-hi finançament més enllà de la visió simplista de carregar-lo a l'Ajuntament de Cerdanyola. Com que els beneficis trancendeixen l'àmbit local, cal implicar altres institucions com:
Comissió de treballProposem la creacció d'una comissió de treball per desenvolupar aquest projecte. Aquesta comissió hauria d'incloure les diferents institucions implicades en aquest projecte i tindria com a objectiu elaborar un projecte definitiu (incloent una proposta de finançament). Per aquesta finalitat, seria la comissió qui faria els contactes preliminars amb empreses i institucions relatives al projecte. Cal no oblidar que l'equip de govern actual és qui va pactar amb Golf de Viladecans per fer el camp de golf. Això posa en dubte la legitimació d'alguns dels seus membres per a portar endavant aquest projecte i les negociacions que comporta (per exemple amb Golf de Viladecans) per la vinculació que ha tingut amb el projecte i per la falta de sensibilitat ecològica abastament demostrada. És per tant necessari un compromís de l'equip de govern i que es doti d'un cert reconeixement jurídic pròpi, un reglament consensuat i un valor vinculant als acords de la comissió que ha de ser molt més que un simple consell consultiu. Podrien enviar representants a aquesta comissió l'Ajuntament, membres de la Plataforma, el Consorci de Collserola, la Diputació de Barcelona, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la Universitat Autònoma de Barcelona i altres que s'acordin per consens. Plataforma contra el camp de golf de Can Codina i Can Canaletes DEFENSEM COLLSEROLA - NO AL CAMP DE GOLF Molins de Rei i CollserolaAvui, ningú posa en dubte que la serra de Collserola és un espai molt important pels seus valors naturals (biodiversitat, paisatges agroforestals, etc.). És un reducte de les poques zones verdes naturals que ens queden a l'àrea metropolitana de Barcelona. I encara que a molta gent li sembli estrany, no està protegida com a Parc Natural. Les diferents administracions actuants (ajuntaments, Generalitat, Diputació) no sembla que el valorin com a un espai natural , sinó com a una reserva se sòl on ubicar-hi vivendes, indústries, grans carreteres, túnels i abocadors com al Papiol (pedrera Berta). Aquesta insuficient sensibilitat ecològica i manca de protecció real porta a un fet molt greu: la degradació de Collserola com a espai. I la possibilitat de mantenir-lo com a connector biològic amb altres zones naturals properes (com Sant Llorenç del Munt, etc.). Si analitzem les zones de Molins de Rei:
Ens consta que Molins té altres espais que podrien acollir nous habitatges (sempre que siguin necessàries noves zones urbanes), preservant els notables valors ambientals i socials de Collserola. Per aquest motiu la Plataforma Cívica per la Defensa del Collserola, formada per diferents col·lectius de les rodalies i dels pobles que envolten la serra estem recollint adhesions (tant d'entitats com individuals) al nostre: "Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola". L'any 1999 a Molins de Rei vam aconseguir que 28 grups o entitats donessin el seu suport. Ara davant la indefinició de les administracions demanem el vostre suport actiu per aconseguir que Collserola sigui declarat per llei Parc Natural. Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius La Comissió Executiva del Consorci del Parc de Collserola oculta la veu del Consell ConsultiuSegons fonts del Consorci del Parc de Collserola, en la darrera sessió de la Comissió Executiva que va tenir lloc el passat mes de juny de 2002, s'ha acordat per unanimitat negar la resposta i divulgació de les concrecions que es van acordar en el darrer Consell Consultiu de desembre de 2001. El Consell Consultiu del Consorci format per una seixantena de persones d'entitats i administracions diverses, va aprovar com a línies a seguir les expressades en el Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola, de la PCDC, així com fer-ho saber als mitjans de comunicació i a les diverses administracions competents. Doncs bé, 6 mesos més tard la Comissió Executiva del Consorci del Parc, després de discutir llargament i en profunditat la proposta, acorda per unanimitat mantenir-ho en silenci de moment, fent cas omís del clamor popular. Un altre cop un òrgan gestor demostra la seva prepotència davant la societat civil, anul·lant els seus esforços, emparant-se en el possibilisme que denota sempre una manca de voluntat política. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola insta les administracions a solucionar el problema urbanístic de CollserolaA partir de la jornada "Present i futur de Collserola" organitzada per la PCDC i que va tenir lloc el 27 d'abril de 2002, i d'haver sentit tant els arguments sobre els valors naturals intrínsecs de la serra de Collserola per part dels tècnics corresponents com vistes les amenaces urbanístiques que fan perillar els ecosistemes del parc i el seu entorn, es troba necessària l'acció imminent dels responsables polítics. És per això que la PCDC insta les diferents administracions: Demanem al Parlament de Catalunya l'aprovació d'una llei de protecció de Collserola, així com la declaració de Collserola com a Parc Natural. Demanem a la Generalitat de Catalunya que desenvolupi i concreti les Directrius Estratègiques del PEIN per tal d'assegurar una autèntica connectivitat territorial de Collserola amb els espais naturals del seu entorn, i que modifiqui tots els aspectes dels Pla territorial de la Regió 1 i del Pla de carreteres que provoquin l'aïllament de la serra. Demanem als ajuntaments la modificació de les infrastructures vials d'àmbit local que afectin els sistemes naturals del parc de Collserola. Així mateix, demanem als ajuntaments que instin conjuntament la Generalitat a modificar el Pla de carreteres per modificar les infrastructures viàries supramunicipals. Demanem també la modificació del Pla general metropolità per tal de protegir sòls urbanitzables o reservats per equipaments dins la serra o en la seva perifèria (vegeu llistat d'espais al "Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola"). Aquests canvis han de garantir la connectivitat ecològica de la serra amb els espais naturals del seu entorn. La PCDC demana una moratòria de noves actuacions urbanístiques mentre no es consensüi el nou marc de protecció de Collserola: la Generalitat ha de paralitzar els projectes d'infrastructures vials i els ajuntaments els projectes d'urbanitzacions i equipaments. El procés cap a un nou marc de protecció de Collserola ha de cercar un consens social i polític, a través de la participació ciutadana i la transparència de les administracions. Estem amb la gent de can Masdéu i les seves propostesDes de la PCDC donem suport a la proposta d'adequació i autogestió de l'espai okupat de can Masdéu (abandonat durant els darrers 50 anys), per un projecte compatible amb l'entorn del parc de Collserola, basat en el manteniment de l'equilibri ecològic mitjançant cultius biològics i reforestacions i un model de vida solidari. Can Pasqual i can Mussol són també exemples d'integració social en l'entorn de Collserola. Per altra banda, existeix un greu perill de fragmentació de la serra de Collserola en aquest punt: l'àrea qualificada com a equipaments de can Masdéu gairebé toca l'àrea prevista per a l'ampliació del cementiri de Collserola: si en aquestes superfícies es transforma i artificialitza l'ús del sòl, actualment forestal, s'aïllarà el sector nord-est de Collserola de la resta del massís. SeccióLes darreres agressions a CollserolaL'Ajuntament de Barcelona projecta separar el parc del Castell de l'Oreneta de la serra de CollserolaUn altre exemple de projecte urbanístic que fragmenta espais perimetrals de la serra de Collserola i un altre exemple de resposta ciutadana per tal d'impedir-ho.El parc del Castell de l'Oreneta és un parc dels que la ciutat de Barcelona conserva a la seva part nord i a tocar de la serra de Collserola. És un parc situat a sobre de Sarrià i vorejat pel barri de can Caralleu i per la part alta de Pedralbes. Quan a Barcelona es va fer la ronda de Dalt, els veïns de Sarria varen reivindicar i (parcialment) aconseguir que es mantingués un "accés amable" al parc de l'Oreneta, que es respectés la continuïtat de l'espai verd a un i altre costat de la via ràpida, i que aquesta no fes de barrera urbana entre la ciutat i Collserola. Aquesta és la raó per la qual la ronda de Dalt es comencés a cobrir just en aquesta zona, abans d'acabar passant soterrada pel barri de Pedralbes (cal recordar que, al temps, a Nou Barris, els veïns varen haver d'ocupar i aturar les obres per tal de demanar que no es fracturessin tampoc els seus barris i que la ronda també passes soterrada per una bona part dels trams de la part nord). La ronda de Dalt es va definir llavors com un límit entre la ciutat construïda i urbanitzada i l'espai natural de Collserola. Ara el parc del Castell de l'Oreneta torna a ser protagonista d'un renovat conflicte urbanístic ja que l'Ajuntament de Barcelona, amb l'empenta de diversos promotors privats, vol segregar el parc de l'Oreneta de la Serra de Collserola, envoltar el parc amb nous vials, construir-hi un gran equipament sanitari en la seva riera i convertir-lo en l'equivalent a un jardí urbà. Una de les peculiaritats del parc de l'Oreneta és que, en mantenir el contacte directe amb Collserola (és Collserola), encara conserva una vegetació boscosa amb espècies mediterrànies autòctones (pins, alzines, llentiscles, ...), la qual ens permet alhora que hi visquin esquirols, picots verds, gaigs, rossinyols, etc., animals tots ells que, segons ens diu un estudi fet per Depana, no els podrem trobar en altres parcs de la ciutat. El projecte que s'està tramitant és una revisió més del Pla general metropolità de l'any 1976 (recordem que aquest pla havia de ser revisat obligatòriament el 1992, però que encara ara és vigent, tot i haver quedat absolutament obsolet sota criteris urbanístics insostenibles). Aquest Pla general metropolità ja preveu el gruix de les actuacions que es proposa realitzar ara en el sector del parc de l'Oreneta, però la revisió impulsada pels responsables urbanistes municipals, en lloc d'aturar les seves barrabassades, sols les matisa per adequar-les als usos que marquen els interessos privatius actuals. El pla urbanístic en qüestió, que encara està pendent d'aprovació pel Ple de l'Ajuntament, preveu fer passar un vial de catorze metres d'amplada i apte per al trànsit de vehicles, per sobre del parc de l'Oreneta. Aquest vial enllaçaria el nus de can Caralleu de la ronda de Dalt, amb Esplugues, passant també per sobre de Pedralbes, un via que faria de ruta alternativa a la mateixa ronda de Dalt (tots sabem que desembussar una via fent una altra d'alternativa significa, amb poc temps, passar a embussar totes dues). També preveu que la Clínica Quirón, ara ubicada a la plaça Santllehí de Barcelona, construeixi la seva nova seu sobre la riera que serveix de principal connexió ecològica entre l'Oreneta i Collserola (en una zona qualificada de 7b pel PGM). Precisament, l'Ajuntament encara està pendent del projecte de la Clínica Quirón, doncs posar-hi una clínica, amb tots els serveis i accessos que necessita, en una zona orogràficament complicada i en un entorn que tampoc permet gaires folgances, no és senzill. El projecte també preveu ampliar la zona urbanitzada de la part alta de Pedralbes fins arribar a quaranta metres de la carretera de les aigües segons el que preveu el PGM (zones 21 que ara són propietat del promotor senyor Sanahuja). Ningú no sabia res de la tramitació d'aquest pla urbanístic. La major part de l'afectació referida al parc de l'Oreneta i dels seus entorns era sobre terrenys de propietat municipal. Sembla que així estant les coses, ningú tenia el dret de ser informat específicament. Ni els veïns de can Caralleu ni, encara menys, els usuaris del parc de l'Oreneta: els veïns de Sarria i, per extensió, els ciutadans de Barcelona. Havia passat el període d'al·legacions d'un projecte sols publicitat en els butlletins oficials, quan en va tenir un coneixement casual l'AMPA (Associació de Mares i Pares) de l'Escola Costa i Llobera, una de les escoles públiques de Sarrià que està precisament al costat del parc de l'Oreneta. El fet és que si el projecte prospera, l'escola perd també un bon tros d'una pineda que fa les funcions d'espai d'esbarjo dels nens i nenes més petits de l'escola. Però, com que l'escola és municipal ... "no passa res", ... deuen pensar els responsables municipals. Ràpidament l'AMPA va organitzar una comissió que anà a demanar explicacions als responsables d'urbanisme del districte i així saber del projecte sense mediacions. També el Consell Escolar va presentar unes al·legacions (fora de termini) a un projecte que se'l veia venir a sobre. Més tard, una reunió en assemblea de l'Ampa del Costa i Llobera, convocada exclusivament per parlar del tema, va mostrar com, més enllà de l'estricte qüestió del tros de pineda que podia perdre l'escola, o del que representa una carretera al costat de l'escola pels seus fums, sorolls, riscos d'accident i qualitat de vida de nens, nenes i mestres, més enllà, dèiem, l'opinió majoritàriament aclaparadora va veure que tot plegat era també un problema de ciutat i una agressió mediambiental. Pares i mares varen prendre la seva responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes i varen decidir recollir signatures amb una declaració contrària a les actuacions urbanístiques proposades, i alhora donar a conèixer a veïns, veïnes, ciutadans i ciutadanes, un projecte que semblava que volia passar desapercebut. El tema ha sortit tímidament a la premsa, just per a que l'Ajuntament ja vulgui apaivagar els ànims sobre el tema, s'ha arribat també a recollir més de 5.000 signatures d'un manifest que porta l'encapçalament de "Salvem el Parc de l'Oreneta - Preservem Collserola", un manifest que ha aglutinat a altres entitats del districte, a l'Associació de Veïns de Sarrià, i que compta també amb el suport de les associacions ciutadanes que formen la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola. En l'esmentat manifest es diu explícitament que no s'accepta un projecte que separa l'Oreneta de Collserola, que vol urbanitzar una part dels seus espais verds i que, alhora, promou un increment insostenible del trànsit a la zona. Les signatures demanen que s'aturi el projecte i que es revisi el planejament urbanístic amb criteris ecològics i ambientals. El projecte urbanístic de l'Oreneta encara està sobre la taula dels despatxos de l'Ajuntament, els despatxos diuen que el PGM marca unes regles de joc que són de referència obligada. Fora dels despatxos és responsabilitat de tots el ciutadans de Barcelona que volen preservar el parc de l'Oreneta amb la seva riquesa, i de tots els ciutadans "metropolitans" preocupats pel futur de Collserola, seguir posant en qüestió un projecte que és ambientalment agressiu i socialment poc just. En aquesta confrontació d'interessos, entenc que l'Ajuntament de Barcelona hauria d'actuar per la preservació dels bens públics i per la millora de les seves prestacions, i jugar fort davant d'uns interessos privatius que poden satisfer-se sense necessitat que col·lisionin frontalment amb els interessos generals. Barcelona també ha de delimitar els seus límits urbans amb Collserola, però ho ha de fer, no seguint el traçat pel PGM del 76 i segons les seves pautes caduques, sinó tenint en compte que l'ús que se'n faci de cada pam de terreny juga a favor o en contra de la preservació d'un entorn natural que fa de l'àrea metropolitana de Barcelona una privilegiada. Per quant temps '. Joan Salabert. Membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius i de la "comissió del vial" de l'AMPA de l'escola Costa Llobera. Nota: la Clínica Quirón es vol instal·lar en una parcel·la qualificada de 7b (foto - 150 KB) però que se situa just sobre la riera que baixa de Collserola i que connecta amb el parc de l'Oreneta. Una de les coses que es demana és requalificar el 7b (equipaments metropolitans) a 6b (zona verda). Sembla que els terrenys, propietat de Quirón, varen ser comprats a baix preu i es podrien expropiar de manera relativament poc costosa. Si la Clínica Quirón no es construeix sobre el parc de l'Oreneta i va a parar a un lloc més adient, la carretera que ha de creuar per dalt i dividir l'espai verd, perd del tot el seu sentit funcional. Contaminació de la riera Major a CerdanyolaEl passat día 28 de juny 2 mossos d´esquadra del Departament de Medi Ambient van estar a la riera de Sant Cugat per pendre nota de la contaminació deliberada que provoca el rentat de cotxes de la benzinera que hi ha prop de la riera, iniciant una denuncia formal a la fiscalía de Medi Ambient. Un company ha intentat denunciar-ho a l'Ajuntament de Cerdanyola sense cap èxit, només promeses d´actuació. Si heu observat alguna agressió recent al parc comuniqueu-nos-ho per tal de fer-ho saber a tanta gent com puguem i informar-ne les autoritats compentents. Síntesi de les exposicions dels aspectes naturals de la Jornada 'Present i futur de Collserola'27.04.2002 (programa i conclusions) El Parc de Collserola, ocupa prop de 8.000 Ha de les quals un 26% tan sols és sòl públic. Això demostra una manca d'interès de les administracions per aquest espai i en general per la natura. Segons el doctor Jordi Sabater i Pi, (penedit descobridor d'en Floquet de Neu) cal adquirir públicament un mínim d'un 50% dels espais protegits. Antigament l'alzinar amb roure poblava tota la serra. L'explotació humana fruit de la desamortització de Mendizábal suposà la destrucció dels boscos i la transformació posterior en pi blanc i pi pinyer, que a l'actualitat en molts espais ja estan en regressió respecte l'alzinar. De fet, els ecosistemes de Collserola estan en constant evolució. Els incendis també provoquen canvis importants, però si més no, la natura té una gran capacitat de regeneració. Quant a la fauna extingida, ja és irrecuperable en un espai com Collserola. Els llops van desaparèixer al S. XIX i les daines i voltors a principis del S. XX. Val la pena fer tot el possible pel manteniment de les espècies que encara es conserven, mamífers tant representatius i escassos (alguns) com les mosteles, gat mesquer, guineus, toixons, etc. Fins fa 15 anys, la biodiversitat a Collserola no s'havia estudiat amb rigorositat, fet que ha canviat des de la creació del Parc (1987). Segons en Josep Germain, cal mantenir una matriu ecològica del territori, mitjançant la conservació d'un percentatge important d'espais naturals fent xarxa a l'entorn dels espais urbanitzats. La pèrdua d'espai i fragmentació provoca una disminució i pèrdua biològica d'éssers vius. Actualment la inversió en la gestió dels espais naturals és mínima. La metròpoli de Barcelona té la sort de comptar amb un gran espai natural al seu interior i la responsabilitat de mantenir-lo, respectant també els connectors ecològics necessaris. S'ha calculat científicament que entre 2 i 2,5 ha de bosc temperat absorbeixen el CO2 emès per una persona d'estil de vida europeu. Per tant Collserola pot absorbir el CO2 emès per només unes 2000 persones mentre el bosc continui desenvolupant-se i creixent, però la tendència és que aquesta capacitat d'absorbir CO2 netament es vagi reduint a mesura que la biomassa del bosc augmenta i s'aproximi a una situació estacionària si és que encara no hi ha arribat. En aquesta futura situació estacionària no absorbiria gens de CO2. La suma d'un conjunt de petites agressions com la penetració de la xarxa urbana en forma d'urbanitzacions i manca de col·lectors de clavegueram en espais naturals, etc. provoquen un impacte global molt més greu. El creixement urbanístic que hi hagué entre 1950 i 1970, va duplicar la superfície urbanitzada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La tendència cap a la ciutat dispersa és una de les amenaces més greus vers els espais naturals. Ponències: Jordi Sabater i Pi (Etòleg, catedràtic de Psicofisiologia), Josep Germain (membre de la Institució Catalana d'Història Natural i de la Coordinadora Via Verda), Francesc Llimona (Biòleg, tècnic del Parc) i Oriol Bosch (Ecòleg forestal). Síntesi realitzada per Oleguer Farràs i Jané (membre de la PCDC i moderador de la Taula rodona) |
