Articles
Més informació: http://www.pangea.org/alnus/
A partir del debat ciutadà que hi ha hagut a Sant Just Desvern
aquest any (2002), atesa l'amenaça d'urbanitzar la vall de Sant Just
segons el planejament urbanístic vigent, es copsa en general la
preocupació de la gent per aquesta situació i la necessitat de fer un
front comú.
El debat cívic del Fòrum ambiental de l'Agenda 21 sobre Collserola
també va palesar la voluntat global de preservar la vall i que
s'integri dins el Pla especial de Collserola.
Finalment el dimecres 25 de setembre la Plataforma ha començat a
prendre cos amb el recolzament de força jovent del poble. A partir
d'ara, hi ha una nova veu a Sant Just Desvern que aglutina un
sentiment de defensa de la natura en front de l'especulació
urbanística a la nostra vall.
Manifest en defensa de la Vall
La serra de Collserola és un patrimoni comú de tots els ciutadans
del nostre país i particularment dels residents a l'Àrea
Metropolitana de Barcelona que cal preservar de les agressions,
principalment urbanístiques -construcció d'urbanitzacions i vials-,
que s'hi estan duent a terme i de les que poden efectuar-s'hi a
l'empara del Pla general metropolità (PGM), que reconeix dins de
l'entorn de la serra l'existència de diverses zones urbanitzables
fins i tot dins del parc de Collserola.
La vall de Sant Just, tot i que una part està dintre del parc de
Collserola, està també seriosament amenaçada i podria perdre's un
valuós patrimoni històric, natural i paisatgístic.
Davant d'aquest fet, neix la Plataforma Cívica en Defensa de la
Vall, col·lectiu de santjustenques i santjustencs; units per
l'interès en la defensa i preservació del territori.
No volem perdre la vall, volem conservar-la.
La Plataforma assumeix el "Manifest
per un nou marc de protecció de Collserola", aprovat l'any 2001
per la Plataforma
Cívica per a la defensa de Collserola.
Com a Plataforma Cívica volem:
- Salvar la Vall de l'especulació urbanística i la depredació
ambiental.
- Que les zones no urbanitzades (qualificades com a zones 21 en
el PGM) de Bell-Soleig, ca n'Oliveres, can Vilà, can Carbonell,
can Biosca i la Miranda es classifiquin com a zones no
urbanitzables.
- Impedir la construcció de noves vies de comunicació a la
Vall.
- L'ampliació dels límits del parc de Collserola i de l'actual
Pla d'espais d'interès natural (PEIN), és a dir, integrar al parc
de forma completa les zones de Sant Just abans esmentades.
- La suspensió de qualsevol actuació urbanística que pugui sorgir
d'ara endavant fins que no es revisi el planejament vigent.
- Que l'Ajuntament de Sant Just es posicioni de forma clara i
rotunda a favor de la no urbanització de la Vall.
Convidem doncs a totes les ciutadanes i ciutadans de Sant Just i a
les entitats del poble a adherir-se a aquest Manifest i a treballar
plegats en la defensa de la nostra Vall.
Plataforma Cívica en Defensa de la Vall.
Les trobades de la Plataforma tenen lloc al casal de joves
(avinguda de la Indústria 34) a partir de les 20 h. Obert a tots els
interessats.
No al Centre Direccional!
Associació Cerdanyola Via
Verda
A Cerdanyola tenim una universitat, un espai encara més o menys
agrícola a tocar de Collserola, però a la plana, que és tan gran com
tot el nucli urbà, i on es reflecteix amb contundència l'antagonisme
entre una opció urbanista clàssica de vivendes i polígons industrials
i una altra d'aprofitament de natura i universitat.
El projecte de Centre Direccional
La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Cerdanyola pretenen
edificar les 350 Ha. situades a la plana entre el nucli de Cerdanyola
i el terme de Sant Cugat i limitades per l'autopista A-7/B-30 al nord
i la carretera que uneix pel sud aquestes dues poblacions (una
quadrícula o illa de l'Eixample barceloní ocupa 1 Ha., per tant, el
projecte de Centre Direccional equival a unes 350 illes). Aquests
terrenys, la major part desl quals són de propietat pública,
actualment són agrícoles de secà i també podem considerar que són
reserva o base per a la fauna de Collserola i la seva via de pas cap
a Sant Llorenç de Munt.
El nostre projecte alternatiu, Cerdanyola: la ciutat de la
Universitat
Aquest projecte consisteix essèncialment en el següent:
- Objectius bàsics: Preservar per a les generacions futures un
espai alhora conector biològic entre dues reserves naturals, base
de recerca per a la UAB, possible conversió en espai agroforestal
o el que aquelles generacions decideixin.
- Dedicar per a construccions aproximadament un terç dels
terrenys que tenen previstos edificar al Centre Direccional,
començant per les últimes edificacions de Cerdanyola i el que
s'anomena Parc Tecnològic fins, aproximadament, el Castell de
Sant Marçal, preservant lliure de tota mena d'urbanització la
resta. La UAB ens ha dit que la universitat necessita centres de
recerca; és a dir, que aquest espai edificable esdevingui un Parc
Científic. Val a dir, a més, que aconseguiríem apropar físicament
el municipi a la Universitat i crear força llocs de treball.
- Les altres dues terceres parts no edificables es dedicarien a
mantenir els actuals conreus de secà o d'altres alternatius, així
com millorar rieres i entorns o convertir-les en un espai
agroforestal. També milloraríem els aqüífers i tres dels vectors
mediambientals: el sòl, l'aigua i l'aire i de retruc la flora, la
fauna (tant racional com irracional). Aquesta és la Via Verda
Sant-Llorenç Collserola.
Actualment, el procés perquè comencin a construir al Centre
Direccional es troba pendent de l'aprovació definitiva del Pla
parcial. La modificació del Pla general metropolità es va aprovar el
dia 15.10.2002. Per tant, legalment només ens queda l'opció d'anar al
contenciós.
Mentre, tant l'Associació Cerdanyola Via Verda (http://viaverda.dhs.org), com la
Xarxa Ciutadana Via Verda Cerdanyola 21 (http://viaverda.dhs.org/index_xarxa.html)
i la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (http://Collserola.n3.net), entre
altres tasques, organitzem actes. El proper serà la passejada en
bicicleta per la Via Verda, que tindrà lloc el dia 9.11.2002 a les
10.30. Sortirem des de la plaça de l'Estatut de Cerdanyola, arribarem
al monestir de Sant Cugat i tornarem a Cerdanyola.
(més informació: Bicicletada
per la Via Verda)
La Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalies ha
presentat avui al.legacions al procés de Modificació del PGM per a la
preservació integral del sector Torre Negra. Tot i valorar de forma
positiva l'aprovació inicial d'aquest tràmit per part de l'Ajuntament
de Sant Cugat el passat mes de juliol, la Plataforma enten que la
modificació conté uns quants aspectes confusos, incomplerts i àdhuc
contradictoris amb l'esperit de protecció que cal esmenar.
En aquest sentit les al.legacions proposen 15 esmenes a la
documentació aprovada, que fan referència a l'àmbit de protecció, els
habitatges, els equipaments, la vialitat i les rieres.
La principal novetat és la proposta de crear un Parc Rural d'àmbit
supramunicipal que lligui els termes de Sant Cugat i Cerdanyola. La
proposta planteja que la riera que separa la plana del Vallès de la
Serra de Collserola -coneguda com a riera del Sant Crist al terme de
Sant Cugat, i Riera Major a Cerdanyola- es converteixi en l'eix
vertebrador del futur Parc Rural. D'aquesta manera es faria un
reconeixement a la unitat natural i paisatgística de tot el curs
fluvial, tot concretant els esforços socials i administratius per
protegir -fins a la data de forma aillada- la capçalera del torrent i
el sector Torre Negra, a Sant Cugat, i la Via Verda i l'espai
agroforestal de can Codina-can Canaletes, a Cerdanyola*.
Pel que fa a la resta d'esmenes, les al.legacions apunten a la
necessitat de trobar alternatives a la construcció d'habitatges dins
de les tres illes de sòl urbà existents a Torre Negra, adaptar els
usos dels equipaments actuals i el manteniment de la xarxa viària
existent a la seva ubicació en el Parc Rural i crear una clau
urbanística específica per a la protecció de torrents i rieres.
També és important destacar la urgència de la redacció del Pla
Especial de Protecció, que haurà de concretar molts aspectes que al
tràmit actual sols són abordats de forma superficial, i que definirà,
en definitiva, els usos, la gestió i la extensió d'aquest espai
natural. Sant Cugat del Vallès, 14 d'octubre de 2002.
Per a més informació poseu-vos en contacte amb:
Kristian H.: 93 581 25 09
Kristian.Herbol@uab.es
________
* La capçalera de la riera del Sant Crist ha estat fortament
agredida per la urbanització de la Costa del Golf i l'actual
ampliació del camp de golf de Sant Cugat. Tanmateix segueix vigent el
compromís de la Comissió de Seguiment de l'Ajuntament de Sant Cugat
d'aconseguir una "protecció selectiva" per aquest indret.
El valor de la riera pel seu pas per Torre Negra (entre la
carretera de l'Arrabassada i el terme de Cerdanyola) ha estat
destacat tant per informes de la Universitat de Barcelona com del
Parc de Collserola, així com pel propi Departament de Medi Ambient de
la Generalitat. El polèmic projecte de ronda Sud ha quedat aparcat
justament en reconeixement d'aquests valors.
La preservació de la Via Verda entre les poblacions de Sant Cugat
i de Cerdanyola ha estat un anhel social reconegut pel Consell
Comarcal i tots els municipis del Vallès, malgrat la polèmica encara
vigent per la retallada que en provocarà la construcció del Centre
Direccional.
Finalment, l'espai agroforestal de can Codina-can Canaletes cerca
un reconeixement als seus valors socials, històrics i ambientals un
cop sembla descartada l'opció de contruir-hi un camp de golf
Seccions
Sobre el paper tothom reconeix que cal preservar Collserola com a
espai natural. Aquest mosaic de paisatges agroforestals i d'ambients
singulars situat al bell mig de la regió metropolitana (Barcelonès,
Vallès Occidental, Baix Llobregat) garanteixen una notable
biodiversitat i compleixen una funció insubstituïble per garantir la
sostenibilitat de tota l'Àrea Metropolitana.
Tanmateix, aquests espais naturals es troben amenaçats de tal
manera que cal actuar si volem que Collserola continuï sent un
espai natural.
La passivitat i, desgraciadament, la complicitat de les
administracions davant de les greus amenaces ens plantegen un repte
cívic i democràtic davant del qual no restarem indiferents.
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) vol
evitar el següent:
- L'aïllament:avui
Collserola té una continuïtat molt difícil cap als altres espais
naturals. Ara es vol urbanitzar l'espai de continuïtat més
important cap al Vallès amb el creixement de Cerdanyola fins a
Sant Cugat.
- La fragmentació: provocada per un seguit insaciable
d'urbanitzacions, equipaments i vies de trànsit rodat que
fomenten l'ús dels vehicles privats com els projectes de túnels
d'Horta i Central i la nova carretera de Cornisa.
- La pèrdua d'espai: tots els municipis de l'entorn de
Collserola tenen espais amenaçats per noves urbanitzacions i
equipaments.
- La contaminació: l'Entitat Metropolitana, incapaç de
gestionar ecològicament els residus de la gran ciutat, han
omplert completament la vall del Joan al parc del Garraf. Ara vol
construir un nou abocador metropolità entre el Papiol i Sant
Cugat. Així mateix, els abocaments en algunes rieres de
Collserola són un problema no resolt.
Conèixer in situ els valors de Collserola sense desviar d'aquestes
greus amenaces és l'objectiu de les tres sortides matinals guiades
que us presentem. Les sortides són obertes als nostres associats,
simpatitzants, amics i totes aquelles persones interessades en
protegir Collserola com a veritable espai natural.
Data límit per a inscriure's: 4.11.2002, a qualsevol de les
entitats que formem la Plataforma Cívica per a la Defensa de
Collserola oa laa mateixa adreça dela PCDC plataforma_Collserola@SoftHome.net
* Diumenge 10 de novembre de 2002: 1a matinal
(punt de trobada: Molins de Rei, plaça de Catalunya, davant de
l'Ajuntament a les 9h. del matí. Transport públic: Renfe-Molins de
Rei o autobús)
- La Pedrera Berta i connector occidental o de
Rubí
Visitarem aquesta pedrera que el mateix Consorci qualifica com un
dels pitjors atemptats ecològics al parc. La regeneració d'aquest
espai permetria consolidar els espais de connexió cap al Vallès
fortament condicionats per l'autopista, el futur traçat del TGV i els
polígons industrials de Castellbisbal, així com cap a la riera de
Rubí - riu Llobregat.
La regidoria de medi ambient ens farà cinc cèntims de les seves
actuacions en l'àmbit de Collserola. Aprofitarem també per a veure in
situ la solució adoptada pel municipi sobre el vial de
circumval·lació.
Molins té tres zones 21 (urbanitzable no programat) amb
possibilitats que els constructors les envaeixin. Darrerament
l'Ajuntament ha fet un intent lloable de desprogramar alguns espais
per preservar-los com a zona verda malgrat les accions judicials
empreses pels propietaris i urbanitzadors. Així mateix, comprovarem
el sever impacte que ocasionaria la futura carretera de cornisa, si
mai es construís.
Per veure el sector de Collserola del municipi de Sant Feliu
pujarem al puig de santa Creu d'Olorda des d'on observarem tota la
vall baixa del Llobregat i la brutal zona d'extracció de la indústria
Samson dins del parc.
A Sant Just, l'agrupació Alnus-AEEC ens explicarà les diferents
actuacions que hi ha previstes:
A Mas Lluhí està previst construir 'una urbanització que envairia
els límits del Parc. Entre can Coscoll i can Gelabert poden
edificar-hi qualsevol equipament metropolità. Un altre sector de
creixement és el que inclou la Miranda i can Biosca. Finalment,
l'àrea més gran és la que va de la plana Pedrosa i el Bell Soleig
fins a can Carbonell.
Visitarem la zona de les capçaleres dels torrents d'Esplugues. A
la zona de la plaça Mireia podrem analitzar els equipaments
construïts en una de les portes d'accés a la serra.
* Diumenge 24 de novembre: 2a matinal
(punt de trobada: plaça de l'Estatut (Cerdanyola del Vallès),
Avinguda de la Primavera cantonada carrer de Sant Iscle a les 9 h del
matí. Transport públic Renfe-Cerdanyola o autobús)
- Montcada i Reixac i connectors cap al riu Besós i la
serra de Marina
Coneixerem aquesta zona on Collserola troba en l'autopista C-58
(antiga A-18) un entrebanc per al connector verd amb el riu Besós i
la serra de la Marina.
Montcada i Reixac té un barri de construcció irregular dins la
zona del parc. L'Ajuntament hauria de ser conscient de què hauria de
fer alguna gestió al respecte i passar aquestes vivendes a l'altre
costat de l'autopista, ja que aquí l'autopista marca el límit del
parc.
- El cementiri de Collserola
Situat al bell mig del parc i amb projectes d'ampliació.
- Puig de la Guàrdia (sobre de can Coll)
Pujarem en aquest mirador per veure el gran espai de la Via Verda
fins Sant Llorenç de Munt i percebre la magnitud de la tragèdia del
Centre Direccional. A més, podrem veure la connexió cap a la serra de
Marina i els vessants vallesans de la serra.
Un cop rebutjat el camp de golf l'actual espai agroforestal de can
Codina-can Canaletes està amenaçat per un estat d'indefinició.
Aquesta zona és el límit urbà de Cerdanyola en direcció a Collserola
i la riera s'està recuperant.
- Centre Direccional + Via de cornisa (sector Sant
Cugat)
Actualment el CentreDireccional inclou una gran extensió d'espais
agrícoles, petits espais forestals, torrents i vaguades, ... que
acompleixen una funció insubstituïble: mantenir la connectivitat
natural entre Collserola i la plana del Vallès i Sant Llorenç del
Munt.
- Torre Negra, la Queixalada
A Sant Cugat visitarem els magnífics espais agroforestals que
s'estenen des del límit actual de la ciutat cap a la Torre Negra. Es
tracta d'una zona qualificada com a 21 (urbanitzable opcional) i
perillava de ser urbanitzada per la pressió de les constructores
Núñez i Navarro o Rodés.
* Diumenge, 15 de desembre: 3a matinal.
(Punt de trobada: metro Montbau, sortida pla de Montbau, cantó
muntanya, a les 9 h.)
- Reforma urbanística de la zona de Pedralbes i can
Caralleu
El Ple municipal de la ciutat de Barcelona va refusar la
urbanització d'aquesta zona; tanmateix sembla que es manté el
projecte de vial de connexió entre la ronda de Dalt i Esplugues-Sant
Just. La comissió de l'AMPA de l'escola Costa i Llobera va recollir
7.000 signatures per denunciar aquesta situació i ens podran donar
tots els detalls i la seva valoració de la solució adoptada.
A Vallvidrera veurem la construcció de vivendes a la zona de
Casafranca (la Budellera), un barranc d'obaga on hi havia una
vegetació molt desenvolupada. Ara hi resta ùnicament el ciment i les
cases.
En segon lloc observarem com les edificacions de la vessant
barcelonina s'endinsen a la serra creant un contínuum urbà.
Finalment, coneixerem els valors naturals (així com la degradació)
de la zona del Pantà i, si fos possible, el nou projecte de
remodelació.
- Sector Montbau Entrada del túnel d'Horta
A Barcelona es mostra la zona que restaria afectada per l'entrada
del túnel d'Horta; es tracta d'un espai degradat amb poca vegetació.
Hi podrem observar algunes vivendes possiblement d'origen
d'autoconstrucció que es veurien afectades de ple pel nou vial.
L'Associació de veïns de Montbau també ens informarà sobre
l'ampliació del cementiri d'Horta com a conseqüència del nou
tanatori, un exemple més de com sota l'excusa de nous equipaments
Collserola va rebent noves agressions.
- Sortida del túnel d'Horta
Més endavant del matí podrem pujar al turó de Valldaura des d'on
es pot veure molt bé per on es preveu fer a cel obert l'ample vial. A
diferència del cas del túnel de Vallvidrera, on hi havia una
carretera i una taca d'urbanitzacions al llarg del seu traçat, a la
part de Cerdanyola hi ha les valls menys humanitzades de la serra, de
manera que l'impacte molt sever afectaria les zones més ben
conservades de Collserola.
L'Autoritat Metropolitana del Transport està acabant de completar
la nova estació que ha provocat un impacte important sobre Collserola
per sobre de la ronda de Dalt a causa del queixal considerable que
han ocasionat les obres. Segons l'EMT hi ha previst una correcció
dels talussos per tal de minvar l'impacte paisatgístic. Amb tot,
caldrà disposar d'informació i fer un seguiment rigorós dels
possibles impactes com ara trànsit continuat, fums, sorolls,
vessaments de líquids i altres residus.
La casa ocupada de can Masdéu està situada dins del Collserola del
Nord-est de Barcelona. La propietat de l'edifici pertany a
l'Ajuntament de Barcelona, a l'Hospital de Sant Pau i al col·legi de
Metges. Tanmateix, el col·lectiu okupa amb el suport dels veïns i
d'altres col·lectius han aconseguit posar de manifest l'absència de
projectes de la propietat des d'un punt de vista de la sostenibilitat
i la preservació del seu entorn.
La nostra PCDC dóna ple suport al projecte social de vida
alternativa integrada amb la natura de la zona i de promoció de can
Masdéu com a Centre permanent d'informació i d'activitats de
sensibilització i d'educació ambiental oberta a tots els veïns i
persones interessades.
Plataforma
Cívica per a la Defensa de Collserola
Estimats amics i amigues, amiguetes i amiguets, ciutadanes i
ciutadans. Tenim el goig d'anunciar-vos una macro passejada amb
bicicleta, o potser per a alguns (segons al que hi esteu avesats) una
mini passejada, però això sí, molt agradable i festiva per a tothom,
tant pel dia en què es farà, dins el marc de la Festa Major de Sant
Martí, com per l'entorn del seu magnífic recorregut. Passejant fins a
Sant Cugat podrem veure, a la dreta, tots els camps de la Via Verda,
a l'esquerra, la riera Major i, culminant l'horitzó, Collserola.
Aquests terrenys estan en greu perill amb la construcció del Centre
Direccional (http://viaverda.dhs.org/index_centre_direccional.html)!
Ens agradaria que tots poguéssiu participar en la passejada, per
recórrer aquesta part de Cerdanyola que potser encara no coneixem
prou bé i que correm el risc de perdre.
Des d'Urbanisme ens han confirmat l'assistència de la policia
local durant la passejada, per garantir la seguretat en el
trajecte.
- Dia: dissabte 9 de novembre de 2002.
- Hora: 10.30 (inscripcions).
- Lloc: plaça de l'Estatut (plaça de la C) de Cerdanyola del
Vallès.
- Preu: la voluntat.
- Sortida: 11 h.
- Durada: màxim 2 hores (fins les 13 h.).
- Itinerari: plaça de l'Estatut - avinguda de la Primavera -
avinguda de Catalunya - carrer de Francesc Layret - Sant Martí -
carrer de Sant Ramon - carretera de Sant Cugat - Monestir de Sant
Cugat. Descans de 15 minuts. Tornada cap a Cerdanyola - entrada pel
carrer de Sant Ramon - carrer Anselm Clavé i la plaça de sant
Ramon.
Xarxa Ciutadana
Via Verda Cerdanyola 21
La conca de la riera de Vallvidrera, per la seva proximitat a
Barcelona, és una conca que viu sota una forta pressió antròpica. Les
diferents urbanitzacions de les Planes, la Floresta i la Rierada, els
túnels de Vallvidrera, la protecció del Parc, l'ús del lleure... són
uns condicionats que denoten un aspecte propi a aquesta riera.
El naixement actual de la riera és dins d'una gran canonada que es
va construir paral·lelament a la construcció dels túnels de
Vallvidrera. Així, amb un origen desconegut, es troba el primer
afluent: la depuradora de les Planes. La baixa qualitat química
d'aquests primers metres, marcarà irreversiblement l'estat ecològic
de tota la riera que millorarà fins a una qualitat acceptable.
Aquesta millora, però, no succeirà fins arribada a la zona de can
Busquets on un bosc de ribera possibilita l'autodepuració amb
l'absorció de nutrients, l'aport de producció primària i la creació
d'hàbitat fluvial pel desenvolupament de la fauna.
Un cop la riera redueix la càrrega de contaminació orgànica
inicial, apareix una estructurada xarxa tròfica amb espècies fluvials
de grans depredadors com el barb cua-roig, la serp d'aigua o amfibis
com la granota, el gripau o la salamandra. Malgrat aquesta nova
estabilitat, uns nous factors impedeixen la correcta recuperació de
l'ecosistema. Per un costat destacar la contaminació difusa que
arriba dels petits nuclis urbans que travessa que, malgrat tenir una
baixa incidència, es veuen agreujats en èpoques de sequera. La
sequera, però, és l'últim gran problema de la riera ja que malgrat
ser un riu temporal, les extraccions humanes tenen una forta
incidència reduint el seu cabal fins al 0.
El pas per les zones agràries redueixen la qualitat del bosc de
ribera malgrat que, en zones centrals del parc, gaudeix d'una
protecció. La figura del parc de Collserola és important per al
desenvolupament d'aquesta tipologia forestal i la seva connectivitat
amb el bosc adjacent. Aquest fet millora de forma important, com ja
s'ha comentat, la qualitat ecològica de la riera.
Per acabar, la riera arriba al seu tram final, a la seva plana
al·luvial on l'espera un polígon industrial que abocarà les seves
aigües residuals i exterminarà tot el bosc de ribera. La millora
ecològica que ha aconseguit la riera després d'un origen en una
depuradora, es destrueix pocs centenars de metres abans de perdre's
aigües enllà del Llobregat.
Cepa, Centre d'Ecologia i
Projectes Alternatius
Articles al mitjans de comunicació
Hàbitats trencats.
Les autovies, les línies fèrries i les construccions redueixen la
biodiversitat en fragmentar l'ecosistema i aïllar els animals.
La varietat de formes de vida que ocupen la Terra constitueix la
biodiversitat. Un tresor del que encara queda molt per conèixer. Un
exemple: es calcula que hi ha entre 10 i 15 millons d'espècies, però
només se n'han descrit detalladament 2 millons. Les Nacions Unides
calculen que l'extinció de mamífers i ocells pot superar més de 100
vegades la taxa que podríem esperar si no hi hagués activitats
humanes. La seva pèrdua suposa greus reduccions en els béns, ja que
l'ONU considera que el 40% de l'economia mundial es basa en productes
i processos biològics.
Entre les activitats que degraden la biodiversitat dels països com
Espanya hi ha la construcció de carreteres i la urbanització. Són els
efectes barrera, que fragmenten els hàbitats. Poden provocar des
d'extincions locals d'animals fins a l'empobriment biològic d'una
àrea. Una àmplia revisió sobre l'impacte d'aquestes vies en la fauna,
la primera a Espanya, planteja la necessitat d'abordar el problema en
conjunt.
Sovint, les diferents espècies que habiten les regions on hi ha
una carretera no s'atreveixen a creuar-la. I si ho fan, no són
estranys els atropellaments. Per paliar-ho, els últims anys s'han
desenvolupat passos per a animals. Tot i que s'han mostrat efectius,
el seu seguiment no és generalitzat, per la qual cosa el seu efecte a
mig i llarg termini no és bén conegut.
Sovint, els efectes es noten més enllà dels voltants de la via i
es combinen amb la presència d'àrees urbanitzades, agricultura o
deforestació. La seva acumulació acaba provocant una notable reducció
de masses forestals que, a la vegada, redueix la riquesa biològica.
Estudis realitzats durant la darrera dècada han establert una reduïda
capacitat per allotjar aus forestals en boscos inferiors a les dues
hectàrees, els més freqüents en les submesetes nort i sud de la
Península. El teixò i el gat mesquer, entre els mamífers de mida
mitja, restringeixen la seva presència 'gairebé exclusivament' a
boscos de més de 100 hectàrees.
L'efecte barrera es fa notar especialment sobre els ungulats,
animals que, com el cérvol, es mostren reticents a usar els passos
estrets. La biòloga Carme Rosell, la segona de les coordinadores de
l'informe espanyol, va comprovar aquest fet en un seguiment d'un any
de 56 drenatges i passos inferiors i superiors a una via de
transport. Cap dels drenatges va ser utilitzat pels ungulats
silvestres.
La situació no sembla igual pel que fa als carnívors. S'ha
demostrat que les carreteres marquen el límit de dispersió per a les
guineus, els teixons i les fagines. En el cas del llop, en expansió a
Espanya, la carretera no sembla suposar una barrera, tot i que sí
quan es combina amb zones urbanitzades.
En relació amb el linx, diferents estudis evidencien que l'efecte
barrera depèn de les dimensions de la via: si es tracta de carreteres
intermitges, el linx travessa sense problemes, tot i que hi ha risc
d'atropellament.
L'informe, elaborat a iniciativa de la UE i en el que participen
16 països, avalua fins quan la fragmentació d'hàbitats empobreix la
biodiversitat europea. La part espanyola de l'informe coincideix en
allò que és negatiu dels efectes barrera. 'La fragmentación de
hábitats genera pérdida de diversidad, pero sabemos poco de los
efectos combinados que provocan las distintas barreras', indica
Georgina Álvarez, responsable d'Anàlisis Territorial del Ministeri de
Medi Ambient i una de les coordinadores de l'informe. D'acord amb les
dades de l'informe, el primer d'aquestes característiques que
s'elabora a Espanya, interposar barreres en els ecosistemes pot
ocasionar la pèrdua de fragments d'hàbitat, la disminució de qualitat
o una reducció de dimensions.
Això, més la mortalitat per atropellament, ha impulsat els darrers
anys diferents mesures correctores: vallats a les vies, drenatges per
a animals o passos específics. Els túnels i els viaductes són les
estructures que millor garanteixen la permeabilitat d'una via per a
la fauna. El seu preu elevat, tanmateix, en limita la construcció.
Altres opcions són els falsos túnels, els passos superiors adaptats o
els ecoductes, estructures similars a ponts que simulen amplis passos
naturals per sobre la calçada. Georgina Álvarez coincideix: les
carreteres, l'agricultura i la progressiva urbanització del paisatge
creen 'efectes acumulatius', per la qual cosa cal considerar-los en
conjunt quan es planifiqui el territori.
Traducció de l'article de Xavier Pujo Gebelli, publicat el
dissabte 31 d'agost de 2002 a El País Digital.
El conseller de Política Territorial, Felip Puig, ha enviat una
carta als ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona en la que
els notifica la seva voluntat de promoure que es revisi el Pla
general metropolità (PGM). Puig els demana que designin els seus
representants i interlocutors per al procés.
La proposta de Puig obre una nova polèmica i es trobarà amb
diversos problemes: el primer és que els ajuntaments no tenen la
intenció de col·laborar en l'assumpte. Però, a més, el Govern català
no té competències per revisar el pla i tampoc hi ha l'organisme
legal per fer-ho ja que CiU va impusar en el Parlament la dissolució
de la Corporació Metropolitana de Barcelona, però no ha presentat
encara el Pla territorial metropolità que permetria un organisme
substitutori.
El PGM va ser aprovat l'any 1976, després d'anys de feina intensa.
Un dels seus principals redactors, Joan Anton Solans, fou el
responsable d'urbanisme del Govern català, d'on va marxar per les
seves discrepàncies amb el conseller Pere Macias. El PGM ha servit
durant tots aquests anys per realitzar la planificació urbanística,
ja que determina quin sòl és urbanitzable, industrial o reservat per
a serveis. La carta de Puig fou interpretada ahir com una broma àcida
pels socialistes.
Responsables de diversos ajuntaments metropolitans van comentar
ahir la iniciativa de Puig sobre el PGM i van decidir presentar una
resposta comuna: 'És una actitut electoralista a la que CiU ja ens té
acostumats. Ho fa cada vegada que se s'aproximen campanyes
electorals', va afirmar un portantveu municipal en nom de diversos
consistoris. I va afegir: 'És una fanfarronada. No té competències
per fer-ho perquè el PGM només pot revisar-se a instàncies dels
ajuntaments. No hi ha un marc territorial on revisar el pla, per
pròpia incompetència del Govern català, que va dissoldre la
corporació i durant anys i anys ha estat incapaç de redactar el
PGM'.
I per si algú tingués algun dubte, encara va dir: 'El ajuntaments
no tenim la més mínima intenció de col·laborar perquè no és una
proposta seriosa i, sobretot, perquè considerem que el PGM ja està bé
com està i serveix per a allò que ha de servir, amb les modificacions
que han anat tenint lloc quan ha calgut'.
La proposta de Felip Puig no és nova, tot i que sí que ho és la
fòrmula utilitzada: una carta a cadascun dels alcaldes afectats. Puig
ja va suggerir que convenia revisar el pla l'11 de febrer de l'any
passat, durant una conferència que va pronunciar a Barcelona.
La reforma del PGM és una de les banderes del grup municipal de
CiU. L'actual president del grup, Joan Puigdollers, argumenta per a
això l'alt grau de modificacions realitzades. A Barcelona, segons una
anàlisis efectuada per Puigdollers ara fa un any, el 27% del sòl ha
estat requalificat respecte dels usos que els va assignar l'any 1926
el Pla general metropolità.
Si CiU és favorable a la revisió, els socialistes són acèrrims
detractors. El diputat Manel Nadal ahir ho va rebutjar de totes
totes. 'És que, encara que volguéssim, durant aquesta legislatura no
hi hauria temps per fer-ho', va dir. Xavier Casas va adduir que hi ha
un motiu més per no revisar': 'Comportaria la supressió de llicències
en tota l'àrea metropolitana, cosa que podria durar fins a cinc
anys'.
Traducció de l'article de F.A., publicat el divendres 18 d'octubre
de 2002 a El País.
Butlletí 2: Síntesi de les exposicions dels aspectes naturals de
la Jornada 'Present i futur de Collserola de 27.04.2002
[...]
S'ha calculat científicament que entre 2 i 2,5 ha de bosc temperat
absorbeixen el CO2 emès per una persona d'estil de vida europeu. Per
tant Collserola pot absorbir el CO2 emès per només unes 2000 persones
mentre el bosc continui desenvolupant-se i creixent, però la
tendència és que aquesta capacitat d'absorbir CO2 netament es vagi
reduint a mesura que la biomassa del bosc augmenti i s'aproximi a una
situació estacionària si és que encara no hi ha arribat. En aquesta
futura situació estacionària no absorbiria gens de CO2.
[...]
|