Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - PCDC |
Març 2003
Si et vols subscriure a aquest butlletí i rebre els següents números, comunica'ns-ho a: butlleti@viaverda.dhs.org
Articles
Seccions
Articles als mitjans de comunicació
ProjectesProjecte per conservar la riera Major de Cerdanyola del Vallès - Presentat el febrer de 2003. (enllaç directe a la web) AdrecesAdreça de contacte del butlletí: butlleti@viaverda.dhs.org Adreça de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: plataforma_Collserola@SoftHome.net Pàgina web de Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: http://Collserola.n3.net Les entitats membres de la PCDC ens reunim regularment, 2 cops al mes. A més, independentment d'aquest treball conjunt entre els diferents municipis que envolten Collserola, cada entitat treballa al seu poble o ciutat, tot tenint en compte les peculiaritats de cadascun d'ells i la imminència en la posada en marxa dels projectes especuladors agressius amb la serra de Collserola. Altres números del butlletí publicats1 - Abril 2002 2 - Juliol 2002 3 - Octubre 2002 |
||
ArticlesCrítica a la vergonyosa aprovació del Centre Direccional a Cerdanyola i les conseqüències sobre l'espai natural de Collserola(increment de la mobilitat insostenible, destrucció de la connectivitat). Què és la Via Verda Sant Llorenç - Collserola?La Via Verda és una franja de territori situada entre el parc metropolità de Collserola i el parc natural de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d'un conjunt de boscos, camps i torrents que conté un ric patrimoni natural paisatgístic i històric. Contribueix a estructurar i ordenar el creixement de les ciutats i pobles que l'envolten, generant una millor qualitat de vida per als seus habitants i garantint la necessària connexió de la serra de Collserola amb el parc de Sant Llorenç del Munt. La protecció de la Via Verda ve rebre el recolzament institucional mitjançant mocions promogudes pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, que van aprovar-se en tots els plens dels ajuntaments implicats. A Cerdanyola va ser en el Ple de juny de 1997. L'espai de Via Verda que correspon a Cerdanyola és un territori comprès entre el casc urbà actual i Sant Cugat del Vallès, també anomenat 'Plana del Castell'. El 60 % d'aquest territori és de propietat pública. Quin és le projecte actual de Centre Direccional?L'actual pla urbanístic anomenat 'Centre Direccional' preveu l'ocupació urbana de quasi tota la Via Verda en el terme municipal de Cerdanyola. Suposa la construcció de 5.095 habitatges (alguns blocs arribaran fins a 26 plantes), més de 100 ha. de sòl industrial, una central elèctrica i un dipòsit d'aigua dins de la serra de Collserola. Només preveu un minúscul espai de 400 m, d'amplada, a tocar de Sant Cugat, com a passadís verd, que és del tot insuficient per cobrir les funcions del que anomenem la Via Verda. La seva execució causaria un gran increment de l'ús del vehicle privat, que servirà per 'justificar' la construcció del túnel d'Horta, la ronda Sud (que en algun tram passarà per damunt de la riera de Sant Cugat) i de la via de Cornisa (que s'enfila pels turons de Collserola), i en un futur potser també el túnel Central. Amb tot plegat veurem disminuir clarament la nostra qualitat de vida. Quina és l'alternativa? Cerdanyola: la ciutat de la UniversitatDes de l'Associació Cerdanyola Via Verda entenem que cal posar un límit al creixement de la ciutat i en aquest sentit proposem un projecte urbanístic que preveu la major imbricació possible entre la UAB i Cerdanyola. Proposem que, a semblança amb d'altres ciutats del món, Cerdanyola i la Universitat es fonguin en una única estructura urbana. Entenem que la Universitat tendirà cada cop més a esdevenir un parc científic en prendre relleu l'assentament de centres de recerca. En resum, i seguint les recomanacions de l'Auditoria Ambiental encarregada pel propi Ajuntament de Cerdanyola, proposem:
Escollir fer de Cerdanyola la ciutat de la Universitat és una bona opció per definir la ciutat del segle XXI. És una clara aposta pel progrés econòmic i per al desenvolupament sostenible. Qualitat de vida. Altre qüestions relacionades: l'habitatge i el treball
El Centre Direccional, entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat, és un projecte urbanístic impulsat per les administracions i que convertirà en sòl pirvat un territori que avui és eminentment públic. Crearà una gran oferta d'habitatges a preu de mercat (80 %, aprox.), i només preveu la construcció aproximada d'un 20 % d'habitatges protegits (que és el mínim a què obliga la Llei). D'altre banda pensem que l'habitatge de preu protegit pot oferir-se en d'altres espais de la ciutat.
Cal tenir en compte que les empreses que s'instal·lin en aquest espai no necessàriament seran de nova creació, sinó que el més probable és que es traslladin aquí des d'altres llocs, portant també els seus treballadors (això ja va passar en crear-se el parc Tecnològic). Associació Cerdanyola Via Verda No al Pla Caufec - Esplugues de Llobregat* Coordinadora d'Associacions de Veïns d'Esplugues La Generalitat de Catalunya a mitjans de l'any 2002, va aprovar el desenvolupament d'un pla urbanístic clarament especulatiu promogut per CAUVAL i FECSA, i amb el vist i plau de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat (PSC), amb el suport del PP, després de 10 anys d'oposició veïnal. Parlem del sector de Finestrelles a la zona de l'antic motocross i entorn fins els límits del Pla especial de protecció del parc de Collserola, però en sòl que fins ara estava qualificat majoritàriament de zona verda en el Pla general metropolità (PGM). Ni tan sols s'ha fet un Estudi d'impacte ambiental. Amb l'excusa del soterrament de les línies elèctriques d'alta tensió que travessen la zona i davant la necessitat de finançar l'operació. Amplien un sostre edificable de 30.000 m2 fins a 234.000 m2: 75 km2 equipaments i locals d'oci i esbarjo. Si s'arriba a desenvolupar un pla tan desmesurat i especulatiu com aquest, a més de l'impacte ecològic que suposa la destrucció de l'entorn natural del Parc de Collserola (del poc que li queda a Esplugues) així com la seva petjada, amb un volum edificatori injustificable dins d'un urbanisme racional, que evidencia que l'accés a la Ronda de dalt, Autopista A-2 o Diagonal de Barcelona quedarà absolutament colapsat, per si no ho estigués prou encara en hores punta. A més, s'ha d'afegir que el PGM preveu una carretera que surt de l'Av. Pearson de Barcelona (per donar sortida a la zona alta) just vorejant els límits del Parc de Collserola i desembocant a l'Av. Jacint Esteva d'Esplugues, a l'alçada de Finestrelles. El Pla Caufec l'han dut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mitjançant un recurs contenciós administratiu, les entitats veinals d'Esplugues constituïdes en una coordinadora, i de moment està aturat. És vergonyos i lamentable que les administracions cedeixin espais públics a interesos privats i que a sobre intentin anul·lar l'esforç informatiu veinal enviant a la brigada a treure pancartes o impedint la col·locació de paradetes informatives al carrer. On està la democràcia? Els Plens municipals són un lloc on de moment el veinat es pot expresar: Al final del Ple de novembre de 2002, diferents membres de les Plataformes ciutadanes es van alternar en la lectura de l'escrit que reproduïm a continuació i que un jove va llegir; un grup de joves recordaven al PSC la posició contra l'especulació que defensaven abans d'entrar a l'Ajuntament.
http://viaverda.dhs.org/Esplugues_Ll.html Presentada una moció per preservar la vall de Sant Just DesvernPlataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Membres de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern (PCDV) van ser presents al Ple de l'Ajuntament que va tenir lloc el dijous 27 de febrer de 2003 per a manifestar-se en defensa de la Vall: En data 5 de febrer de 2003 es va presentar al registre de l'ajuntament una proposta de moció (adreçada a tots els grups polítics municipals) en defensa de la Vall, perquè la presentessin en el proper ple si hi estaven d'acord. D'entrada ERC i IC-V que estan adherits al manifest de la PCDV i PCDC van mostrar la voluntat de presentar-la tot i fent-hi algunes esmenes. El fet és que la van presentar fora de termini i no va ser acceptada per l'alcalde (Ramon López, alhora vice-president executiu del Consorci del Parc de Collserola) en tràmit d'urgència. Curiosament els representants de la oposició CIU i PP no tenien constància de la moció en qüestió (l'alcalde va dir que avariguaria com havia passat tal cosa). En canvi, el PSC es va desmarcar amb una proposta de suspensió de llicències durant un any, que prèviament s'havien preocupat de repartir a totes les bústies del Pobleiciutat una setmana abans, omplint-se de protagonisme i vanagloriant-se de la seva defensa de la Vall quan paradoxalment el seu posicionament fins fa poc, era el de negociar amb els propietaris una reducció del sostre edificable i en cap cas han dit que no volen que s'edifiqui gens la Vall. Per cert, va ser aprovada amb els vots de PSC(7) i ERC(1) amb l'abstenció de la resta de grups municipals IC-V(1)+ PP(2) + CIU(6). La PCDV no està pas en contra de la moratòria d'un any proposada pel PSC, tot i que considera que no és més que una maniobra dilatòria en temps electoral que no garanteix que posteriorment a aquest període no es construeixi a la Vall, i sembla a la vegada una maniobra per evitar el pronunciament davant la nostra proposta de moció. Alhora en cap cas demana la revisió del Pla general metropolità (PGM) durant el temps de suspensió de llicències, que és el causant de tota l'especulació que planeja a l'entorn de la Vall. La PCDV espera que en el proper ple del 27 de març de 2003 hi hagi un pronunciament clar de tots els grups al respecte de la Moció i de la defensa de la Vall. Trobada una espècie inèdita a la serra de Collserola.A Collserola s'han anat realitzant diferents estudis per classificar la flora i la fauna que hi habita, així com d'altres específics de seguiment de certes espècies. Estem segurs que encara hi ha forces espècies per descobrir, com és el cas d'una troballa a la vall de Sant Just a partir d'un estudi sobre els ortòpters de Catalunya (que es pot trobar al web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya). Es tracta d'un diminut grill que de moment no s'ha trobat a cap altre lloc del país: Mogoplistes brunneus Serville, 1839 Presencia 1 cuadrícula (0,2%). Descripció Ecologia Distribució Estatus Bibliografia Atles dels Ortòpters de Catalunya SeccionsXarxa per a la Defensa del Territori (XDT)Neix la XDT per reclamar una ordenació immediata de l'urbanisme a Catalunya. Durant els darrers 20 anys Catalunya ha patit un considerable creixement urbanístic, sovint desordenat i subjecte a l'especulació del sòl i a interessos particulars, que causa enormes danys als espais naturals i als ecosistemes que conformen el territori. De l'obsoleta planificació urbanística que ens regeix s'esdevé la fi dels sistemes naturals interconnectats mitjançant corredors biològics (tal com suggereixen el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, en el que anomenen "anella verda" i que no apareixen per enlloc dels plans territorials urbanístics). D'aquesta manera solament queden alguns espais naturals completament aïllats anomenats "parcs naturals", travessats per innombrables vials, equipaments i urbanitzacions que actuen com a barreres físiques, que impedeixen la mobilitat i causen l'extinció de la fauna que és el que dóna vida als "parcs". A la regió metropolitana això ja és un fet evident i per tant cal un replantejament urgent de la planificació urbanística. La XDT(constituïda l'1 de febrer de 2003 a Molins de Rei) és un conglomerat d'associacions veïnals, plataformes cíviques, grups ecologistes i persones individuals que, fruit de les seves lluites locals per defensar el seu territori, decideixen unir-se per trobar una solució conjunta. Aquesta solució cal prendre-la atacant l'arrel del problema, que és la inacció governamental en la defensa del medi ambient i la sostenibilitat, i la planificació urbanística d'àmbit territorial de la Regió I. Aquesta regió abasta les 7 comarques metropolitanes de Barcelona, que és l'àmbit inicial en què treballa la Xarxa. La XDT considera que cal fer el següent: - Aplicar d'una vegada criteris de sostenibilitat a l'urbanisme;
Aprofitant que a mitjans de febrer el Parlament de Catalunya amb la moció 198/VI ha constatat la necessitat urgent de revisar les lleis d'ordenació territorial de la conurbació de Barcelona i ha sol·licitat l'estudi i la redacció del Pla territorial metropolità per aprovar-lo definitivament l'any 2004, creant una Comissió Metropolitana d'Urbanisme, la XDT s'ofereix per formar-ne part per orientar la revisió cap a plantejaments d'equilibri territorial, paisatgístic i ecològic. La XDT està preparant unes jornades de presentació per explicar la situació territorial actual i les seves propostes sostenibilistes. Entitats que actualment participen en la Xarxa: Acció Via Verda, Alnus de Sant Just Desvern, Associació Cerdanyola Via Verda, Associació de Veïns de Cervelló, Campanya contra el Quart Cinturó, Campanya Defensem el Rodal, Cepa, CSO Kan Pasqual, Cuc Rubí, El Pèlac, GEM - Grup d'Estudis del Medi, gent del Vallès Oriental, GLOMA (Garraf-Ordal), Grup Benviure, Grup de Recerca de Cervelló, Martorell Viu, Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, Plataforma per Sant Vicenç dels Horts, Plataforma Ronda Nord no, Plataforma Serres Garraf-Ordal, Plataforma Vallès Net i persones individuals. Per a més informació: cepa@pangea.org Sortida a CollserolaLa Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola organitza sortides de coneixement de l'espai natural de Collserola i de les amenaces que hi planen. La propera sortida ens aproparà als projectes d'urbanització de la Vall de Sant Just i d'Esplugues caminant des de Sant Feliu de Llobregat a Esplugues passant per Sant Just Desvern: II Excursió matinal per les zones de Collserola del Baix Llobregat amenaçades per la planificació urbanísticaCimentera Samson - Sant Feliu La vall de Sant Just Desvern Finestrelles - Esplugues Podeu inscriure-us enviant-nos un correu, tot i que no és imprescindible. Diumenge 16 de març a les 9 h del matí a l'estació de Renfe de
Sant Feliu. Cal puntualitat! Portar calçat adequat i queviures si
cal. Marxa festiva i reivindicativa a Cerdanyola del VallèsSumem forces per salvar la Via Verda Sant Llorenç - CollserolaDiumenge 30.03.2003: marxa reivindicativa a Cerdanyola del Vallès. Contra els projectes especulatius al municipi. Començarà a les 12 h a plaça Abat Oliba (davant de l'Ajuntament). Continuarà pels carrers Sant Martí, Sant Ramon fins Sant Casimir (si que en tenim de sants a Cerdanyola!), Francolí, Cordelles, Sant Iscle, i l'avinguda Primavera, l'avinguda Catalunya i arribarem a la plaça Abat Oliba. Al final hi haurà un espectacle de dansa i es llegirà un Manifest. http://viaverda.dhs.org/index_activitats.html (hi trobareu el full d'adhesió d'entitats a la Marxa). Articles als mitjans de comunicacióUrbanisme. El pasat mes de juliol ja es va suspendre la concessió
de llicències urbanístiques al sector nordoest de Pedralbes. Barcelona prohibeix construir a Collserola per protegir el parcLa Vanguardia - 13.12.2002 L'Ajuntament ha decidit, després d'anys de deixar fer, protegir-ne el pulmó verd. La comissió d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, ahir, per unanimitat per part de tots els grups suspendre les llicències urbanístiques en diferents àmbits de la vessant de Collserola. Aquesta mesura afecta 19 projectes que s'havien de desenvolupar en terrenys que es troben per sobre de la ronda de Dalt i a cinc districtes de la ciutat: les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris. La suspensió es mantindrà durant tot un any tot esperant els estudis de medi ambient i urbanístics que determinaran la incorporació d'aquests terrenys a l'espai protegit de Collserola. La iniciativa és el resultat del conveni que es va firmar el passat mes de maig amb el consorci del parc de Collserola per elaborar un estudi estratègic de la vessant. En aquest informe hi participen un grup d'arquitectes, biòlegs i ecòlegs que determinaran l'estructura urbana de la zona a partir de criteris de sostenibilidad. També elaboraran un projecte per integrar aquests espais -que estan situats per sota de la frontera protegida pel Pla general metropolità (PGM)- amb d'altres àrees de la muntanya com el Tibidabo. El primer tinent d'alcalde, Xavier Casas, explicà que la iniciativa es complementa amb d'altres processos que ja s'han posat en marxa. Durant el darrer any l'Ajuntament ha frenat la construcció de diversos equipaments i promocions de vivenda a la vessant de Collserola. També s'ha baixat la cota d'edificació per preservar al màxim els espais naturals i s'han reubicat edificis en àrees urbanes ja consolidades. El passat mes de juliol es van suspendre les llicències urbanístiques al sector nordoest de Pedralbes. En aquesta àrea s'han iniciat els tràmits de modificació del PGM per requalificar la major part del sòl com a zona forestal de conservació. Així, dels 63.000 metres quadrats que inicialment eren urbanitzables només se'n podran construir 6.000. Una altra de les iniciatives encaminades a preservar Collserola és el projecte de prolongació del passeig de les Aigües que convertirà aquesta via en un mirador sobre Barcelona i sobre el Vallès. La prolongació va des de la carretera de l'Arrabassada fins el mirador de Torre Baró. Entre els plans de futur hi ha també la redacció d'un pla director per reubicar 190 viviendes situades als barris de la Font del Gos i cal Notari al voltant de la plaça Karl Marx. Entre els projectes suspesos hi ha diversos equipaments, com el de la clínica Stauros o el poliesportiu promogut per la Fundació la Caixa a Sarrià-Sant Gervasi. (Article de la Vanguàrdia de Silvia Angulo, traduït al català). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no autoriza que s'edifiqui a la Torre Negra(castellà) El Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès defiende la protección de estas 300 hectáreas de terreno que limitan con Collserola. Una constructura de Núñez y Navarro había solicitado la ejecución de un proyecto para urbanizar en los alrededores de Sant Cugat. - Las excavadoras ya no podrán entrar ni remover tierra en las 300 hectáreas que comprenden la zona agroforestal protegida de la Torre Negra, entre el casco urbano de Sant Cugat y la falda de Collserola. Así lo ha decidido el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mediante una resolución emitida el 1 de marzo pasado. El alto tribunal ha denegado la petición formulada por la constructora Mont, SA, de Núñez y Navarro, que es la principal propietaria de la zona, junto con 42 dueños más, para ejecutar, con carácter provisional, la sentencia que le reconocía el derecho a que se le tramitase un proyecto urbanístico para transformar la Torre Negra. La resolución judicial, a la que ha tenido acceso "La Vanguardia", destaca que la tramitación del plan urbanístico "podría producir una situación irreversible" en la zona, por lo que el Superior la denegó. Esta línea argumental coincide de pleno con la voluntad del Ayuntamiento de Sant Cugat -gobernado por CiU y PP- de proteger la Torre Negra. Con la sentencia en mano, el gobierno local gana tiempo para que estos terrenos de bosque y campo se declaren no urbanizables, aunque probablemente aún deberá hacer frente a nuevos procesos judiciales. El alcalde de Sant Cugat, el convergente Lluís Recoder, recibió con evidente agrado lo que considera "una muy buena noticia para la ciudad, porque refuerza la postura municipal". De hecho, en el próximo pleno del lunes 17 del mes en curso el consistorio aprobará provisionalmente la documentación complementaria a la modificación del plan general metropolitano (PGM) para la protección integral de los alrededores de la Torre Negra. "En el momento en que esté aprobado el planeamiento del PGM quedará garantizada la no edificabilidad", detalló ayer Recoder. La Torre Negra es una plaza verde muy apreciada por la ciudadanía de Sant Cugat, que no ha dejado de movilizarse para evitar su urbanización. Hace más de cuatro años que la Plataforma Cívica para la Defensa de la Torre Negra inició su campaña de defensa de dicho terreno. La agrupación, que cuenta con el apoyo de más de 10.000 firmas, destaca "la importancia de los valores históricos, sociales y paisajísticos de estos terrenos", según valora su portavoz, Kristian Herbolzheimer. Recoder tiene claro que la responsabilidad para proteger la Torre Negra ha de ser compartida entre varias instituciones, ya que se asienta en la falda del parque natural de Collserola. "El único contratiempo sería que Núñez y Navarro pidiese que se expropien los terrenos. Por eso, como ayuntamiento pedimos apoyo al consorcio de Collserola, la Diputación, la Generalitat y al Consell Comarcal", razona Recoder. "No pueden dejar que asumamos la protección exclusiva de esta zona, cuando mantenerla sin edificar es un beneficio común", argumenta el alcalde. (Article de la Vanguàrdia de Paloma Arenòs del 14.03.2003). |