Articles
La serra de Collserola, principal espai natural de l'àrea
metropolitana de Barcelona que destaca per una gran varietat de
paratges naturals, prats, màquies, boscos mediterranis i riberencs,
de gran valor ecològic i amb una fauna considerablement diversa,
continua amb el seu futur incert. Un futur gris ciment que podria
fragmentar definitivament els seus ecosistemes si es desenvolupen
tots els projectes urbanístics i viaris que preveu el desfasat però
vigent Pla general metropolità (PGM 1976).
Projectes com els túnels d'Horta i Central (que travessarien la
serra de Barcelona a Cerdanyola) o el vial de Cornisa (que carenaria
de Montcada a Molins de Rei), continuen estan al damunt de la taula i
responen sobretot a una manca de sensibilitat dels governants vers
l'entorn natural on es prioritza els recursos públics per planificar
i realitzar la xarxa viària per al transport privat més que no pas
per al transport públic, el qual no fomenten suficientment.
D'altra banda, continua urbanitzant-se als extrems i a l'interior
de Collserola. La construcció de la macrourbanització del Centre
Direccional de Cerdanyola, just al límits del parc de Collserola,
suposaria l'aniquilació del connector natural, o via verda, amb la
serra de Sant Llorenç de Munt; va ser autoritzada per la Generalitat
i l'anterior Ajuntament de Cerdanyola però compta amb l'oposició de
l'actual Ajuntament.
A Barcelona hi ha una moratòria urbanística vigent sobre 19
projectes d'urbanització de la part alta, que de moment estan
aturats, mentre alguns altres es continuen desenvolupant.
A Esplugues es vol esgotar tot el sòl fins a l'actual límit del
parc al sector de Finestrelles.
Altres ajuntaments com els de Molins de Rei, Sant Just Desvern,
Papiol o Sant Cugat, han fet gestos per desprogramar o permutar el
sòl urbanitzable, tot i que Sant Cugat després de mirar per la
preservació de Torre Negra, vol urbanitzar el sector de can Busquets,
una zona boscosa a l'interior del Parc de Collserola.
Tampoc està descartada completament la ubicació d'un macroabocador
metropolità a l'antiga pedrera Berta (entre Papiol i Sant Cugat), tot
i havent-t'hi informes tècnics contraris.
Davant d'aquesta realitat la Plataforma Cívica per a la Defensa de
Collserola (PCDC), en els darrers 18 mesos ha interpel·lat les
diverses administracions competents (ajuntaments, Consorci del Parc,
Generalitat) i els partits polítics amb representació al Parlament de
Catalunya per tal que prenguin mesures per conservar aquest espai
natural emblemàtic i deixin d'observar-lo com a un desentortolligador
de la xarxa viària barcelonina i un espai ideal per construir-hi la
casa a pocs minuts de Barcelona.
Des de la PCDC demanem el següent:
- Que s'augmenti el grau de protecció del Pla especial del parc
de Collserola, per tal de no permetre-hi més urbanitzacions,
s'ampliï els límits del parc i es declari Parc Natural; a aquesta
darrera idea hi donà suport el passat mes de juny el Consell
Consultiu del Consorci del Parc on són representades entitats
cíviques i les administracions.
- Que es compleixi definitivament la resolució 1347/VI del
Parlament que instava el govern a realitzar un estudi, abans de
la fi del 2002, (textualment diu: 'que avaluï estratègicament
l'efecte sinèrgic dels diferents projectes que es volen portar a
terme a l'espai natural del parc de Collserola, i a
pronunciar-se, d'acord amb el dit estudi, sobre la possible
revisió del Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural
de Collserola per a augmentar-ne el grau de protecció actual'), i
que a hores d'ara no s'ha dut a terme.
Va sent hora que l'administració comenci a prendre's seriosament
els criteris de sostenibilitat per preservar els espais naturals i
garanteixi la connectivitat biològica mitjançant corredors verds en
mig de tanta infraestructura viària que trenca els ecosistemes.
Cal una moratòria de noves actuacions urbanístiques mentre no es
consensuï el nou marc de protecció de Collserola; mentre, la
Generalitat hauria de paralitzar els projectes d'infraestructures
vials i els ajuntaments els projectes d'urbanitzacions i
equipaments.
11 d'agost de 2003 - Comunicat de premsa de la Plataforma Cívica
per a la Defensa de Collserola
Per a més informació podeu contactar:
Oleguer Farràs : 93 473 16 41/ 647 330 788
Pilar Nieto: 93 406 98 78 / 660 561 202
Adreça de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: plataforma_Collserola@SoftHome.net
Pàgina web de Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: http://Collserola.n3.net.
Denúncia d'agressions urbanístiques al turó de l'Espinagosa
Antecedents: Durant l'any 1982 una zona del parc
forestal de Collserola va ser requalificada com a urbanitzable per
l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant una permuta realitzada a canvi
de cedir els terrenys que van des del turó del Llevallol fins el
pantà de Vallvidrera, assolint l'aprovació d'un projecte
d'urbanització de 19 parcel·les de qualificació urbanística 20 a/11
(edificació aïllada subzona unifamiliar). Se situen entre el turó
Llevallol, el turó de l'Espinagosa i el collet de la Vinyassa, inclou
el camí vell de Santa Creu d'Olorda i part del camí de Vallvidrera a
santa Creu d'Olorda que és el que va a parar al pantà.
El turó de l'Espinagosa es troba ubicat al cim de la vall de Sant
Just, al límit amb Vallvidrera, Barcelona. Dos dels veïns que limiten
amb els extrems d'aquestes parcel·les van comprar a més del sòl
edificable, una gran superfície adjacent i que abasta en el cas de la
parcel·la 16, els dos municipis a parts gairebé iguals, per a ús de
jardí particular, on el sòl estava classificat com a forestal,
formant part actualment del Pla especial de protecció de Collserola i
del Pla d'espais d'interès natural de Catalunya, que vol dir que és
incompatible amb l'ús de jardí.
Denúncia: El problema comença quan el propietari
de la parcel·la 16, camí vell de Santa Creu d'Olorda 7-9, realitza
uns moviments de terres que fan desaparèixer de les pendents suaus
del turó, un bosquet de petits pins, roures, alzines, mimoses,
ginestes i altra vegetació de la zona. Guanya el doble de superfície
llisa cap a solana i eleva considerablement la cota formant tres
terrasses on ha construït una mena de plantació agrícola. Aquests
moviments s'han realitzat impunement en vàries etapes durant gairebé
dos anys, desplegant bulldocers, excavadores, camions i una quadrilla
de treballadors a ple rendiment. Tot això suposadament amb llicència
de l'Ajuntament de Barcelona. En el programa de TV3 "30 minuts" sobre
Collserola emès el passat 27 d'abril de 2003, a més de parlar dels
problemes urbanístics a l'entorn de Collserola i de la vall de Sant
Just, es va fer esment d'aquest cas particular.
El Consorci del Parc de Collserola va realitzar des de l'inici de
l'obra l'any 2001 vàries visites i va enviar a l'Ajuntament de
Barcelona i al Departament de Medi Ambient de la Generalitat informes
sobre les transgressions de les normes d'ús del Parc, - l'Ajuntament
de Sant Just Desvern diu que no ha estat informat fins gener de 2003
- i tot i informar al propietari de la prohibició de tot el que
estava realitzant i que calia restaurar-ho i revegetar-ho, no té
capacitat per aturar-lo.
L'Ajuntament de Sant Just, que en principi si té la capacitat, i
sabent que a comès una infracció greu, li dóna una llicència per
restaurar l'espai (a proposta del propietari) i així la infracció
seria lleu, però ell continua amb la seva activitat i només restaura
una part de l'entorn, a mode de maquillatge i construeix una tanca al
nou perfil del turó com si sempre hagués estat així. Mentrestant va
consolidant els talussos de les terrasses amb formigó projectat,
construeix una gran bassa, etc. Així doncs, a mitjans de maig, veient
que no actua correctament se li comunica la suspensió provisional de
l'activitat, i suposem que al juliol, veient que no fa cas, se li
haurà suspès definitivament i tindrà dos mesos per presentar un
projecte coherent de restauració. Si no ho fes l'Ajuntament entraria
en un contenciós administratiu.
Finalment sembla que la Generalitat que té més capacitat
d'actuació, assumirà el seguiment del cas. És curiós que la regidora
de Medi Ambient no va conèixer la situació per part de l'Ajuntament,
ja que el tema el porta Urbanisme, però el fet que li comuniquéssim
al maig, sembla que va accelerar el procés. A aquestes alçades de
desenvolupament social i democràtic la ciutadania continua trobant-se
impotent davant la ineficàcia, descoordinació o passotisme, en aquest
cas, entre les cinc administracions implicades, el Consorci del Parc,
els ajuntaments i els departaments d'Urbanisme i Medi Ambient de la
Generalitat, sobretot la lentitud de les que tenen capacitat jurídica
i executòria d'aturar les obres i l'obligació de vetllar per l'ús i
respecte pel parc de Collserola. No es pot admetre la impunitat dels
que van acumulant expedients sancionadors i pagant les multes, mentre
continuen les agressions amb la política de fets consumats.
Una altra greu destrossa al mateix turó de l'Espinagosa i més
visible des de la carretera de Vallvidrera és la retallada del turó i
el bosquet per tal de donar un segon accés (aquest més directe) al
restaurant Ideal Collserola, autoritzada incomprensiblement pel
Departament d'Urbanisme de la Generalitat que com de costum li
rellisca l'impacte ambiental que pugui causar l'obra. Com es poden
permetre aquestes actuacions dins del Parc de Collserola? Des del
moviment ecologista creiem en la necessitat d'augmentar el marc de
protecció del parc, però és decepcionant veure sovint que ni tan sols
es respecta l'actual protecció, autoritzant projectes clarament
innecessaris i incompatibles amb el medi natural, o fent la vista
grossa davant d'altres. Podeu veure més fotos d'aquestes agressions a
l'apartat de Foto denúncia del nostre web http://www.pangea.org/alnus
Oleguer Farràs i Jané, Alnus - Ecologistes de Catalunya.
Article reproduït al darrer número publicat de La Vall de Verç.
Agrupació en defensa de l'entorn ALNUS - Ecologistes de Catalunya.
Casal de joves. Avinguda de la Indústria 34. Sant Just Desvern
08960
alnus@pangea.org
http://www.pangea.org/alnus
En el marc de la modificació del Pla general metropolità (PGM) de
la Floresta, l'Ajuntament de Sant Cugat ha inclòs la urbanització
del turó de can Busquets amb 64 cases de luxe unifamiliars. Aquest
fet és molt greu per dues raons:
- La urbanització de can Busquets es va debatre en el procés
participatiu per dissenyar el Pla director de la Floresta, i es
va consensuar: "el desenvolupament d'aquesta zona haurà de
respectar el seu interès natural dins el Parc de Collserola".
- El projecte implicaria un greu impacte ecològic i paisatgístic,
ja que afecta la capçalera de la vall de la Rierada, fins ara
totalment boscosa i que conté la riera més important de
Collserola. Es tracta d'una penetració en una zona boscosa ben
conservada, que no té justificació.
A can Busquets no hi ha cap obligació legal d'autoritzar-ne la
urbanització. La part que no està classificada com zona forestal i
com verd privat protegit (i, per tant, absolutament no urbanitzable)
està classificada com a "zona de desenvolupament urbà opcional (clau
21)". L'objectiu de l'Ajuntament d'urbanitzar can Busquets és
incoherent amb el seu compromís de defensar Torre Negra i
Collserola.
És per això que demanem a l'Ajuntament de Sant Cugat el
següent:
- Que aturi el tràmit actual de modificació del PGM de La
Floresta.
- Que inclogui el sector de can Busquets dins el Pla especial de
Collserola i del Pla d'espais d'interès natural (PEIN).
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Sant Cugat
Nota de premsa - juliol 2003
El Pla especial de Collserola (1987) zonificava el parc segons el
seu grau de conservació. La vall de Sant Medir es qualificava com a
"zona natural", " l'objectiu fonamental de les quals és conservar i
reconstruir el patrimoni natural i les funcions ecològiques que duu a
terme. Accés públic restringit, activitats de lleure de tipus
naturalista i poc intens" (text de la pàgina web del Consorci de
Collserola).
Cal recordar que el Pla especial preveu altres àrees com a "zones
seminaturals", determinant que "en aquestes àrees no és prioritari
conservar el bosc com a hàbitat però sí com a paisatge. Són zones de
transició entre les zones urbanes i les naturals. Hi trobarem les
àrees de lleure, els itineraris de passejada senyalitzats, els
miradors i els equipaments del parc destinats a l'ús públic". Cal
també recordar que el Consorci de Collserola té com a mandat
primordial complir el Pla especial.
Tantmateix, en un intent de justificar la polèmica transformació
del camí de Sant Medir en una pista forestal, el darrer butlletí del
Consorci (100 kb) afirma que "tindrem el millor itinerari per
Collserola, però no sols per al grup restringit de persones que ara
el coneix, sinó per a qualsevol, grans i petits, que siguin sensibles
a la natura". L'article afegeix que "l'extraordinari paisatge per on
passa no patirà cap mena de degradació, ans al contrari, serà valorat
per tota mena de visitant". Així doncs, en què quedem? és la vall de
Sant Medir una àrea d'"accés públic restringit, activitats de lleure
de tipus naturalista i poc intens", o és destinada a "les àrees de
lleure, els itineraris de passejada senyalitzats, els miradors i els
equipaments del parc destinats a l'ús públic"? És a dir, per què
s'apliquen criteris de zona seminatural a una zona natural,
concretament a una de les més tranquiles, aptes per a la fauna i
valuoses paisagísticament? Si el Consorci tracta les zones naturals
com a seminaturals, com tractarà les seminaturals?...com a zones
semiurbanes? De nou el Consorci demostra tenir una visó de "parc
urbà" més que no pas la d'un "parc natural" que reivindica la
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.
PCDC - Juliol 2003
El Consorci del Parc de Collserola va enviar l'informe el passat
12 de març a l'Ajuntament de Sant Cugat. Els arguments per informar
desfavorablement són els següents:
- La requalificació de la situació disconforme no està prevista
en les determinacions de les normes urbanístiques, ni amb les
recomanacions amb caràcter d'avanç de Pla dins del Pla especial
d'ordenació i de protecció del medi natural del parc de
Collserola, ans al contrari les determinacions del PEPCo recullen
la disposició transitòria primera de les NNUU del PGM, com l'eina
de gestió més adequada per desenvolupar aquest Pla especial.
- La modificació de PGM proposa una pèrdua de més d'una hectàrea
del sistema de parc forestal dins de l'àmbit del Parc de
Collserola.
- No hi ha cap justificació per requalificar zones forestals que
es troben en possibles àrees inundables.
- El sector està integrat per dos municipis i els criteris
d'ordenació no són coincidents.
Actualment l'Ajuntament ha fet l'aprovació inicial però encara
resten per fer les aprovacions provisional (Ajuntament) i definitiva
(Generalitat).
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola demana al nou
consistori de Sant Cugat que tingui en compte aquest informe
desfavorable i les demandes socials de major protecció de Collserola
i que no tiri endevant aquesta modificació de PGM. Volem recordar que
tots els partits polítics locals es van comprometre, en resposta a
una esquesta que vàrem el·laborar, a augmentar el grau de protecció
de Collserola, la qual cosa és clarament incompatible amb aquesta
modificació de PGM.
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
Nota de premsa - Juny 2003
Per a més informació: Lluís Llerena - 936745793
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra ha aconseguit
el primer dels dos objectius del seu manifest: Requalificar el sector
cap a no urbanitzable.
Ara cal impulsar el segon objectiu, que era elaborar un Pla
especial que reguli els usos i la gestió de la zona per tal de crear
un parc rural que preservi els valors naturals, patrimonials i de
lleure de la zona.
Amb aquest objectiu, la Plataforma organitzarà a partir del proper
setembre un seguit d'activitats per tal que la ciutadania conegui el
parc rural i per debatre sobre les línies d'ús i gestió. Volem que la
ciutadania de Sant Cugat faci seu aquest parc rural que amb tant
d'esforç ha aconseguit protegir i que el procés de redacció del Pla
especial sigui participatiu.
Per altra banda, cal recordar que encara hi ha amenaces sobre els
valors dels rodals de la Torre Negra: els vials programats en el PGM
(ronda sud, vial de cornisa, túnel central) i la possible
urbanització de la Via Verda entre Sant Cugat i Cerdanyola.
Animem tothom a conèixer la zona i a participar en aquest procés
d'el·laboració de propostes d'ús i gestió, així com a continuar
lluitant per tal que no s'executin les amenaces previstes.
Seccions
Davant les contínues agressions que pateix el territori català a
causa de l'especulació, de la manca de planificació per part de
l'administració catalana i la permissivitat vers l'incompliment de
les normes ambientals i de conservació de la natura, han sorgit els
últims anys dotzenes d'entitats i plataformes arreu del país per
aturar alguns dels projectes més agressius envers la sostenibilitat
del territori.
Per això considerem que ha arribat el moment de fer una trobada de
totes les entitats, plataformes i persones que treballen arreu del
país interessades per crear un espai d'intercanvi d'experiències de
funcionament, de problemes, de solucions i principalment per impulsar
línies de treball conjuntes. Aquestes trobades es realitzen en el
context de les trobades ecologistes i naturalistes que ha organitzat
darrerament l'AEEC (Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya).
Enguany Ecologistes de Catalunya i la plataforma cívica Salvem
l'Empordà com a organitzadors han cregut oportú donar un caire nou,
tal i com presentem.
Les trobades tindran lloc els propers dies 10, 11 i 12 d'octubre a
Figueres.
Creiem que la participació de la vostra entitat és imprescindible.
Per aquest motiu, a partir d?aquest moment, us anirem informant de
l'esdeveniment. Podeu trobar tota la informació i programació de les
Trobades a: http://www.salvem-emporda.org
En la darrera sessió del Consell Consultiu que va tenir lloc el 17
de juny passat es va aprovar que el Consorci de Collserola vetlli
perquè assoleixi la figura de protecció de Parc Natural.
La votació va tenir lloc després de múltiples rèpliques per
esquivar la votació, basades en considerar prioritari la revisió del
PGM -que no té perquè suposar més protecció-, i el PEPCO el qual no
dóna una suficient protecció pel parc.
A la votació tothom hi va votar a favor excepte:
- El president del Consell Consultiu, senyor Marià Martí Viudes
del Consorci del Parc de Collserola.
- El vicepresident del Consell Consultiu, senyor Ramon Terricabras
Maranges de la Diputació de Barcelona.
- El representant de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del
Vallès, senyor Ramon Sastre.
- La representant de Depana, senyor Maria Valls Biosca.
Els tres primers de la llista es van abstendre per no quedar
malament, de bona gana hagueren dit que NO, és el que varen demostrar
amb els seus arguments en contra de la votació. La representant de
Depana va argumentar que no tenia prou informació.
El següent pas és esperar que el senyor Marià Martí passi aquesta
informació al Consell Executiu format per la Diputació, els
ajuntaments i l'àrea Metropolitana. I després ha de passar a
l'Assemblea on s'aprovi definitivament.
+ informació: CEPA-Ecologistes de Catalunya
http://cepa.pangea.org/ - 93
680 2751 - cepa@pangea.org
Notícia extreta del: Butlletí electrònic de l'AEEC del 9.07.2003.
Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya - aeec@pangea.org - http://aeec.pangea.org/
Al llarg dels darrers anys, des de les entitats i col·lectius
vallesans i des de la ciutadania en general, s'ha treballat i lluitat
molt per aturar els diferents projectes que amenacen els espais
naturals de la comarca. Però d'un temps ençà, s'ha vist la necessitat
d'unir forces i lluitar, des d'una visió comarcal per protegir els
valors naturals que carateritzen la comarca.
En aqest sentit el dissabte dia 28 de juliol es va presentar la
Xarxa Salvem el Vallès, una xarxa de persones, col·lectius, entitats
i grups locals que agrupa gent de la comarca preocupada pel perill
del deteriorament d'un territori vallesà cada vegada més amenaçat.
Ens trobem en un escenari caòtic, mancat de planificació
territorial i amb una allau de projectes i agressions que amenaça la
desaparició d'un model de comarca en el que les ciutats i els pobles
s'envolten encara d'espais naturals de grans valors naturals, socials
i econòmics per la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.
Sentim la responsabilitat de treballar per un nou model territorial
que tingui en compte la matriu territorial, els espais naturals, on
estan immerses les nostres viles, i evitar que el creixement
urbanísitic especulatiu l'engoleixi.
Aquesta xarxa pretén ser un espai de treball, des de la base,
plural i participatiu que permeti pensar i reivindicar el model
territorial que volem i mostrar alternatives possibles. Per això
demanem:
- Una moratòria urbanística de tots els projectes que malmetin el
sistema d'espais lliures de la comarca,
- Un procés actiu i permanent que fomenti el debat i impliqui la
ciutadana en la decisió del nou model territorial
- La redacció consensuada d'un Pla director territorial de la
comarca del Vallès Occidental que se sotmeti de forma vinculant a
una Avaluació Ambiental Estratègica (Directiva 2001/42/CE de la
Unió Europea).
Si voleu fer arribar algun suggeriment o comentari als grups de
treball feu-ho a través del correu electrònic provisional cincquarteres@yahoo.es
La pròxima trobada de la xarxa Salvem el Vallès tindrà lloc el
proper diumenge 31 d'agost, a les 6 de la tarda a la Societat Coral
de Sentmenat.
Cridem tots i totes en denfensa del Vallès!
Altres entitats
El Projecte Rius, de l'Associació Hàbitats, és un projecte
d'educació ambiental que té com a objectiu principal la conservar i
millorar els nostres rius, afavorint l'acostament i la participació
ciutadana en l'entorn i la sensibilització respecte al nostre medi
ambient, en particular el dels entorns fluvials.
El Projecte Rius és obert a tots aquells col·lectius interessats
en col·laborar en les tasques de protecció i millora dels nostres
ecosistemes fluvials. Compta ja amb més de 650 grups de voluntaris
distribuïts per tot Catalunya i Andorra, que inspeccionen i prenen
cura dels nostres rius. Un cop recopilades totes les dades
procedents dels grups de voluntaris, es fa un informe anual sobre
l'estat dels rius de Catalunya, que es lliura a les administracions i
als grups de voluntaris.
En el marc de l'Any Internacional de les Aigües Continentals des
del Projecte Rius hem volgut commemorar-ho d'una manera especial i ho
hem fet celebrant per primer cop el "Concurs Esquitxos", un concurs
que consta de tres categories (literari, arts plàstiques i
fotografia), obert a la participació de tothom que hi vulgui i amb
uns premis molt interessants.
La temàtica sobre la que se centra el concurs és sobre els rius.
Es valoraran els aspectes més socials i de participació ciutadana
dels rius així com també els aspectes més reivindicatius de l'aigua o
de denúncia i els de caire més naturalístic.
Trobada Anual de Grups participants del Projecte Rius: 5 d'octubre
a l'edifici del Sucre a Vic. Per més informació podeu adreçar-vos a
nosaltres o consultar la web http://www.projecterius.org
Articles als mitjans de comunicació
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Portabella, va
defensar ahir mesures destinades a preservar Collserola com un espai
natural molt valuós, no tan sols per a la ciutat, sinó per a tota la
regió metropolitana.
Amb aquest argument, Portabella, en un míting celebrat a la plaça
d'Eivissa, va oposar-se a la construcció del túnel d'Horta que,
segons el candidat, afectarà negativament el parc i degradarà el
districte d'Horta-Guinardó, que "no suportarà l'avinguda de milers de
cotxes" en direcció al Vallès. Com a alternativa, va reclamar una
potenciació del transport públic. Per ERC, cal preservar la zona de
protecció del parc, d'urbanitzable no programat, amb la qualificació
de zona forestal, i també la dels altres dos parcs urbans de
Barcelona Montjuïc i els Tres Turons, i va proposar per al nou mandat
que la ciutat guanyi 20 hectàrees d'espai verd equipat.
Diari Avui 12.05.2003
L'alcaldable de CiU per Barcelona, Xavier Trias, va visitar ahir
Collserola i va reiterar la seva proposta de convertir la zona en
parc natural per garantir-ne la protecció. A la tarda, va explicar el
seu programa cultural, en què destaca la creació de xecs de 100 euros
anuals per a estudiants de primària i secundària canviables per
l'accés a activitats culturals amb participació municipal.
La qualificació de Collserola com a "parc natural" suposaria,
segons el candidat de CiU, ampliar-ne la superfície amb terrenys
situats per sota de la carretera de les Aigües, soterrar i eliminar
les línies elèctriques d'alta tensió en el termini de 12 anys i
endurir la concessió de nous permisos de construcció o ampliació
d'edificis dins dels límits del parc. No obstant, el candidat
convergent es va mostrar partidari d'estudiar la "regularització" de
les vivendes existents a la zona. L'alcaldable convergent va
presentar a la tarda el seu programa cultural, en què, a més del xec
de 100 euros anuals a cada estudiant barceloní de primària i
secundària, es proposava, entre altres coses, obrir en el període
2003-2007 les biblioteques de districte les 24 hores del dia tots els
dies de l'any.
ELECCIONS 2003 // MUNICIPALS >> CATALUNYA
13.05.2003. EPC
La tercera tinenta d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona, Imma
Mayol, ha advertit que "la defensa de la construcció del Túnel
d'Horta es basa en una idea de mobilitat que nosaltres no compartim i
que es basa en la priorització del transport privat". Segons Mayol,
"està més que demostrat que totes les vies de trànsit rodat s'acaben
col·lapsant amb el temps".
Imma Mayol ha recordat que "l'alternativa d'ICV-EUiA al Túnel
d'Horta és que es dupliqui l'oferta de transport públic per connectar
Barcelona i el Vallès Occidental, reforçant els serveis de rodalies
de Renfe i dels ferrocarrils de la Generalitat i creant un carril bus
a l'entrada de la ciutat de Barcelona".
La presidenta del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de
Barcelona ha insistit que "totes aquestes mesures que defensem, a més
de ser més ecològiques, resulten també més econòmiques, ja que només
costarien la meitat que la construcció del túnel". En aquest sentit,
la nova regidora del districte d'Horta-Guinardó (ICV-EUiA), Elsa
Blasco, ha afirmat que "tirar endavant aquest projecte representaria
la disminució de la qualitat de vida dels habitants del districte,
l'empitjorament de les condicions ambientals i la degradació
ecològica del territori d'Horta-Guinardó".
L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, ha expressat també de nou
la seva oposició a la construcció d'aquesta infrastructura. Morral ha
apostat per "promoure l'arribada del metro i per potenciar la xarxa
ferroviària al Vallès, enlloc d'impulsar una nova infrastructura que
afavoreixi encara més l'ús del vehicle privat". L'alcalde de
Cerdanyola ha destacat també "el problema que significaria per la
trama urbana d'aquest municipi la construcció del túnel, ja que
n'intensificaria molt el trànsit, més tenint en compte que es
contempla com una via de pagament". Per últim, Antoni Morral ha
advertit de la necessitat "de protegir l'espai natural de la serra de
Collserola, que es podria malmetre de forma greu si es fa realitat
aquest projecte".
Notícia: 17/6/2003
http://dades.ic-v.org/ic-v/FMPro?-db=noticies.fp5&-format=dades%2fnoticiasola.htm&-lay=detallada&-sortfield=data&-sortorder=descend&-sortfield=
hora&-sortorder=descend&forum=icv&-max=4&-recid=35005&-find=
|
