Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - PCDC |
Març 2004
Si et vols subscriure a aquest butlletí i rebre els següents números, comunica'ns-ho a: butlleti@viaverda.dhs.org
Articles
Articles als mitjans de comunicació
AdrecesAdreça de contacte del butlletí: butlleti@viaverda.dhs.org Adreça de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: plataforma_Collserola@SoftHome.net Pàgina web de Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: http://www.Collserola.org Les entitats membres de la PCDC ens reunim regularment, 2 cops al mes. A més, independentment d'aquest treball conjunt entre els diferents municipis que envolten Collserola, cada entitat treballa al seu poble o ciutat, tot tenint en compte les peculiaritats de cadascun d'ells i la imminència en la posada en marxa dels projectes especuladors agressius amb la serra de Collserola. Altres números del butlletí publicats1 - Abril 2002 2 - Juliol 2002 3 - Octubre 2002 4 - Març 2003 5 - Agost 2003 |
|
ArticlesLa Vall de Sant Just sota amenaça urbanística IIILa vall de Sant Just continua amb un futur incert, pendent de la voluntat popular i política, però també de sentències judicials. Els sectors anomenats urbanitzables no programats, com són can Biosca, can Vilà i can Carbonell, de moment no es desenvoluparan, sembla que hi ha voluntat política per a què de moment (aquesta legislatura) quedin aturats. Tot i que sabem que hi ha diversos contenciosos interposats contra l'Ajuntament per aturar els projectes, i en el cas de can Biosca el tribunal va dictaminar a favor dels propietaris dient que l'Ajuntament ha d'admetre a tràmit el projecte urbanístic presentat pels promotors, la sentència està recorreguda però hem d'estar alertes als esdeveniments futurs. En el Ple del 15 de març de 2002, l'Ajuntament va aprovar "suspendre, pel termini d'un any, la tramitació dels instruments de planejament derivat i dels projectes de gestió urbanística", fet que obliga a plantejar una alternativa si es vol, inclosa la desclassificació d'aquests sòls. L'Ajuntament es va comprometre també a obrir un procés participatiu ciutadà, per tal d'arribar a un consens ciutadà sobre el model de creixement de Sant Just. La primera part, que es va dur a terme el passat mes de novembre, es tractava d'una valoració socioambiental. La participació, força elevada, va denotar la voluntat ciutadana per salvar la vall. Només hi va haver la veu discordant d'un propietari. Sembla que els propietaris i promotors veuen complicada la urbanització d'aquests sectors i tenen propostes de trasllat de sostre edificatori a altres bandes encara no definides, si ho acorden amb les administracions; de totes maneres continuen amb els contenciosos. Els dies 2 i 9 de febrer es dugué a terme el segon i darrer debat obert a la població (que tracà de la part urbanística i jurídica), abans de la fi de la moratòria. Apunts sobre les mancances i els excessos de l'estudi de la vall de Sant Just.L'Estudi Ramon Folch ha desenvolupat, en el termini de 3 mesos, una avaluació socioambiental ben treballada i en general força encertada, sobretot pel que fa a l'anàlisi dels valors naturals de la Vall, però ...
La Plataforma Cívica en defensa de la vall de Sant Just ha proposat un escenari urbanístic de gestió sostenible del territori. (vegeu escenari 4). Oleguer Farràs i Jané --- La Vall de Sant Just, balanç de la lluita.Després de la manifestació del diumenge 22 de febrer de 2004, primera manifestació per un tema local que afecta pràcticament a tothom del poble, podem dir històrica, pel nombre d'assistents (clarament superior a 700 persones), per la quantitat d'entitats del poble que han participat, quasi totes les del poble menys les que tenen al capdavant de l'entitat membres que ho són també del partit principal al govern de la ciutat, ells sabran com volen passar a la història local. La situació és clara, la majoria no volem veure la Vall més destrossada, si aneu a veure les cases que s'estan fent a la zona de can Candeler (al camí de can Biosca), veiem com per fer unes cases d'alt poder econòmic, es destrossa el territori, s'han de fer clavegueram, enllumenat, carrers, que s'han de mantenir amb els pressupostos municipals, el territori resta malbé definitivament, es va limitant l'espai natural de Collserola, lloc on anem a gaudir totes les persones dels voltants de Barcelona, varis milions. Qui guanya i qui perd si és preserva la Vall?Perden suposadament els promotors. En aquest país els promotors immobiliaris estant tenint una taxa de guany del 20 al 40 per cent, pensem que la taxa mitja de guany al Japó és del 6 per cent, als Estats Units és del 9 per cent, per això es parla de la bombolla de la construcció, la taxa de guany actual es pot considerar "usura", trenca l'economia, els experts ja ho diuen, esclatarà. Aquests promotors que han invertit per tenir aquest nivell de guany, estant jugant a la loteria. Els propietaris de la terra que ho són per herència, ningú els vol treure el sòl, ells són els que volen canviar-lo per un grapat d'euros, que desapareixeran en una o dues generacions i ja no tindran la terra. Recordem la institució de l'hereu que ha fet mantenir la terra a Catalunya generació a generació, vertadera riquesa per els futurs hereus. Qui guanya amb la preservació de la Vall?Guanyem la majoria de persones del poble, com ha demostrat les eleccions municipals i les mobilitzacions. Guanya la possibilitat de convivència de les espècies al Planeta. Guanya la possibilitat d'esperança en un futur. Conclusions: Malgrat el poder dels que tenen euros, la situació és clara, la Vall s'ha de preservar, els vents de la història van per ací. No valen excuses de què pot costar car, el que és car, es destrossar el territori. Jordi Agulló i Guerra Podeu veure més fotos de la manifestació i disposar del text de la declaració de la PCDV que es va llegir al final "Defensar el territori és estimar el país" a: http://www.pangea.org/alnus Febrer 2004 Alnus - Ecologistes de Catalunya En relació amb el Conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l'Institut Català del Sòl que afecten els terrenys de la Via Verda Sant Llorenç-CollserolaEl proppassat 29 d'octubre de 2003, l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l'Institut Català del Sòl varen signar un conveni urbanístic (DOGC núm. 4023 del 03.12.2003), que afecta els terrenys de la plana del Castell de Sant Marçal (plànol del projecte), que és l'espai ubicat entre Cerdanyola i Sant Cugat. El projecte d'urbanitzar aquest espai verd, que forma part de la Via Verda Sant Llorenç del Munt i l'Obac- Collserola, ja està previst al Pla general metropolità (PGM), i s'anomena Centre Direccional. L'Associació Cerdanyola Via Verda, que és una entitat sense ànim de lucre que vetlla pel medi ambient i el desenvolupament sostenible de Cerdanyola i la serra de Collserola, fins ara ha tingut un paper destacable en la campanya contra el Centre Direccional, tot defensant el projecte alternatiu "Cerdanyola: la ciutat de la universitat" com a mecanisme de preservació de la Via Verda i d'integració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a la ciutat de Cerdanyola cap al sud de la A-7.
Segons la proposta actual signada el 29.10.2003, a la qual ens
oposem, el desenvolupament del projecte urbanístic empitjorarà la
connexió del parc de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac i
afectarà algunes espècies vitals de cara a la qualitat ambiental i la
biodiversitat de Collserola. Per tant, considerem que el paisatge
actual hauria d'ésser preservat i millorat, bàsicament controlant-ne
la zona industrial adjacent, fomentant-ne els ambients de ribera i
consolidant-ne el mosaic agroforestal. Per tot això, volem que:
I és per tot plegat que l'Associació Cerdanyola Via Verda volem seguir endavant amb diverses activitats per aconseguir:
Associació Cerdanyola Via Verda Al·legacions presentades en relació amb el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l'Institut Català del Sòl que afecten els terrenys de la Via Verda Sant Llorenç-CollserolaEl proppassat mes de gener, diverses entitats (Alnus, Cepa, Associació Cerdanyola Via Verda - ACVV) i col·lectius (Participació Activa i Social - PAS de Cerdanyola), vam presentar al·legacions al conveni signat entre l'Ajuntament de Cerdanyola i l'ínstitut Català del sòl per a la urbanització de part de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. En resum, el que demanem, és el següent (extret de les al·legacions de l'ACVV):
Es tramiti un desenvolupament del Pla general metropolità (PGM)en el sentit fins ara exposat per tal de materialitzar el compromís municipal de preservar la Via Verda i com a desenvolupament del projecte estratègic de fer de Cerdanyola una ciutat lligada a la universitat i als valors de la preservació del medi. Estudi estratègic del vessant barceloní de la serra de CollserolaDurant el mes de desembre de 2002, l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Parc de Collserola van signar un conveni per realitzar un estudi de la vessant de Barcelona del Parc de Collserola. A partir de la signatura d'aquest acord, es va declarar una moratòria per un any de totes les actuacions pendents de realitzar en aquesta vessant. Aquest estudi, que s'ha presentat en els darrers mesos a l'opinió pública, diu tenir la intenció de protegir la serra quant a contenir i intentar fer-ne reversible la fragmentació, garantir-ne la connectivitat ecològica, valorar-ne la heterogeneïtat dels ambients naturals, incrementar la valorització del ciutadà vers la serra per afavorir-ne la protecció, reduir-ne el trànsit privat tot incrementant el transport pùblic, etc Aquestes són afirmacions que, a priori, coincideixen amb les aspiracions i reivindicacions de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, però en el contingut del resum de l'Estudi hi ha algunes qüestions que si més no ens preocupen. Algunes d'aquestes són les següents:
Tant aviat com obtinguem més informació la farem arribar a traves d'aquest Butlletí.
Nota de premsa - gener 2004 Neix la Plataforma Cívica en Defensa de can Busquets.El bosc de can Busquets està ubicat a la serra de Collserola, concretament a la capçalera de la vall de la rierada, en el límit entre la Floresta (Sant Cugat) i el terme de Molins de Rei. Està catalogat en el Pla general metropolità (PGM) com a Urbanitzable No Programat (clau 21), a l'igual que ho estava la zona de la Torre Negra i altres espais amenaçats de Collserola. Dins la modificació del PGM en tot l'àmbit de la Floresta, l'Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat urbanitzar amb 65 vivendes unifamiliars aquesta peça forestal enmig de la serra de Collserola. Considerem que aquest fet és contradictori amb l'esperit de la defensa de Torre negra que el mateix Ajuntament ha realitzat i abanderat políticament (tant CiU com ERC). El passat diumenge 23 de novembre es va constituir a la Floresta la Plataforma Cívica per a la Defensa de can Busquets, que està integrada en la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Els nostres objectius són els següents:
S'ha fet difussió pública amb paradetes al carrer i es preparen pancartes, cartells, pintades, etc. S'ha el·laborat un document tècnic i un altre sobre l'impacte ambiental de la urbanització projectada. També s'han mantingut reunions amb grups polítics municipals i estem pendents de trobar-nos amb representants de la Generalitat. Can Busquets zona forestal! Per a més informació: http://www.lafloresta.org/canbusquets/index.htm Can BorrullEl Consorci de Collserola ha fet un segon informe negatiu a la intenció de l'Ajuntament de Sant Cugat de modificar el Pla general metropolità del sector can Borrull (la Floresta), per tal de legalitzar unes vivendes que hi són il·legalment des de fa temps. Els principals arguments del Consorci són la pèrdua de sòl forestal (i no només forestal, sino sòl declarat Pla especial de Collserola i PEIN) i la legalització d'una petita peça de cases a l'altra banda de la via, en una gran peça totalment forestal de Collserola, en la qual seria un nefast antecedent legal·litzar una vivenda il·legal. La Plataforma Collserola dóna suport al dictàmen del Consorci - que no és vinculant - i demana a l'Ajuntament de Sant Cugat que no disminueixi ni un metre quadrat de sòl forestal de Collserola. Via verda o riera i camí de Sant MedirDiuen que les comparacions sempre són odioses, però en aquest cas poden ser clarificadores. A la Via Verda hi comflueixen unes problemàtiques molt complexes: l'equilibri polític, el control del creixement urbà, la proximitat de la universitat, certs drets de la propietat, el possible esperpèntic túnel d'Horta i ben segur que no hi falten els interessos especulatius i, per acabar-ho d'adobar, cert orgull per poder oferir sòl que ajudarà, diuen, al desenvolupament tecnològic i donarà prestigi a Cerdanyola. Aleshores hem d'admetre que els canvis que es realitzen a la riera de Sant Medir, són irrellevants. Sí, cert, les alteracions les podem considerar menors, però si n'analitzem el significat, cal destacar que l'espai que hi ha des del coll d'Erola fins a can Borrell, no per la seva grandesa sinó per la seva representativitat, és un paisatge únic i més si tenim en compte que la vall de Gausac, orientada al nord i ornada per un microclima humit, és l'eix central de tot Collserola. Actualment la meitat final de la riera i el camí l'estant alterant per complet. El cas és que aquí no hi ha les serioses dificultats de la Via Verda, és fruit no de mala voluntat, senzillament, ai las! el que és pitjor: la ignorància de no saber valorar el paisatge que és del tot imprescindible potenciar. Les justificacions que se'ns han donat varien segons amb qui parles, totes però, sense cap raó que justifiqui la destrossa paisatgística i ecològica que s'està duen a terme. A vegades penso que Collserola és com una mena de mirall que reflecteix els tics de la societat que creiem desenvolupada i que, de fet, ara per ara, ni tan sols no arriba a la mínima normalitat. Josep M. Sunyer (10.01.2004) Resum de la reunió del Consell Consultiu del Consorci de Collserola18.12.2003 Comencen la reunió fent un recordatori a en Julià Bravo Parc Natural. Comenten l'existència de la resolució del Parlament de Catalunya 1347/6 del 24.04.2002. Es tracte d'estudiar com millorar la protecció de Collserola - Departament de Medi Ambient, Isabel Boncompte de l'Agència Catalana de Boscos i Biodiversitat. Aquest informe sembla que pot estar llest d'aquí a 2 mesos. Diferents entitats que no estan a la PCDC, la majoria centres excursionistes han escrit al Consorci demanant la figura de Parc Natural - Compra de terrenys per protegir-los. No semblen massa motivats a gastar més que un 10% del pressupost del parc. La Diputació que té més recursos econòmics només compra en cas d'excel·lents oportunitats de compra. - Centre Direccional de Cerdanyola. Continuen en la postura de no implicar-se en la decisió de l'amplada, però estan d'acord en gestionar el que deixin les altres administracions com a corredor biològic. També sembla que han de canviar la situació del sincrotró, de manera que quedi més apartat de les vivendes (ja que provoca vibracions) però dins del connector biològic. El dipòsit d'aigua de 10.000m3 el faran finalment a l'altra banda de la B-30 - Parc rural de Sant Cugat i Cerdanyola. Es va desestimar desprogramar la Ronda Sud; el document el lliurarà el Departament de Medi Ambient de la Generalitat - Pla estratègic de la vessant Barcelonina. Ells han col·laborat
en l'estudi. Zones Forestals (27) que seran convertides en zones de
parcs i jardins (6) dotades de transport públic per acostar el
Collserola a la gent, "diuen que volen recuperar el Tibidabo per
Collserola ". - Sant Medir. Els propers mesos ho consideraran acabat. Diuen que l'empresa constructora la paga l'Ajuntament de Sant Cugat. - Proposta de llacunatge d'en Cesc Múrria. Estant estudiant la zona de can Salat de la Rierada per fer una estació de llacunatge amb els seu propi hàbitat. - Pantà de Vallvidrera. En fase de proves. - Acta als 6 mesos. És el tercer Consell Consultiu que es demana més agilitat en redactar l'acta. El darrer Consell es va acordar que seria entre 2 i 3 mesos, però encara la rebem quan en convoquen per la reunió de cada 6 mesos. Estudi Estratègic de la vessant barcelonina de la serra de Collserola (novembre 2003)(encarregat per l'Ajuntament de Barcelona) Pla estratègic de Collserola. Reflexions des de l'ecologia.Ferran Rodà, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigador del Creaf (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). http://www.viaverda.org/index_coll.html#L4102 Trobada de la PCDC amb l'Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, el 9.02.2004:En primer lloc, en Lluís Llerena presenta la PCDC a l'Oriol Nel·lo. Després, l'Oriol Nel·lo ens manifesta el següent: Volen establir, abans d'acabar la legislatura, el planejament territorial per tal de determinar les grans directrius d'actuació, pel que fa al desenvolupament del territori, que són les següents:
El Pla territorial metropolità serà el que doni resposta en aquesta legistatura. També manifesta el següent: - Entre les àrees que necessiten mesures urgents d'actuació hi ha
"el litoral" i "Collserola". Amb el Pla director del litoral pensen
salvar uns 500 metres de litoral endins de la part de costa que
encara no està malmesa. La meitat correspon als espais declarats
naturals. No es tracta d'una moratòria urbanística. Quedarà
definitivament salvat tot terreny dins aquests espais litorals.
Articles als mitjans de comunicacióDilluns, 26 de gener de 2004 La Generalitat estudia que el túnel d'Horta sigui només per a ús ferroviari.Nadal anuncia una revisió del projecte del túnel d'Horta. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha anunciat que el govern de la Generalitat estudiarà la possibilitat que el túnel d'Horta sigui exclusivament d'ús ferroviari. Segons una informació publicada al diari El Mundo, Nadal va realitzar aquestes declaracions a Granollers tot destacant l'objectiu de construir un cinturó ferroviari que enllaci les ciutats de la segona corona metropolitana. El conseller remarcava així l'objectiu del nou Consell Executiu d'abordar a fons les possibilitats que el projecte del túnel d'Horta es reconverteixi en túnel exclusivament ferroviari i abandoni la possibilitat que hi hagi trànsit de vehicles. Nadal planteja aquest anunci en el marc de l'estudi d'un nou pla d'infrastructures ferroviàries que incorporaria previsions com un eix transversal en tren entre la frontera amb França i Barcelona per prioritzar el ferrocarril davant el transport per carretera. D'altra banda, el transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona ha guanyat en l'últim any 30 milions de passatgers amb un increment del 3'74% dels usuaris i un total de 830 milions de viatgers en els autobusos, metro i ferrocarrils metropolitans. Segons l'Autoritat del Transport Metropolità, el percentatge d'augment de passatgers més important és el dels autobusos que no s'inclouen a la xarxa urbana de Barcelona, amb un increment del 6'37%, i el més baix és el de les línies de rodalies de Renfe, que han augmentat el número de viatgers en un 0'89%. Això sí, pel que fa a números globals, és el metro de la ciutat comtal amb 321 milions de viatgers és el que més usuaris té. http://www.cerdanyola.info/pgs/noticia.php?n_id=3625 Nota de premsaReaccions de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) davant les declaracions de Joaquim Nadal sobre el túnel d'Horta.Davant les declaracions del conseller de Política Territorial, senyor Joaquim Nadal, sobre l'estudi de la Generalitat per tal que el túnel d'Horta sigui només per a ús ferroviari, la PCDC vol manifestar el següent:
|
