Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - PCDC |
Novembre 2004
Si et vols subscriure a aquest butlletí i rebre els següents números, comunica'ns-ho a: butlleti@viaverda.dhs.org
Articles
AdrecesAdreça de contacte del butlletí: butlleti@viaverda.dhs.org Adreça de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: plataforma_Collserola@SoftHome.net Pàgina web de Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: http://www.Collserola.org Les entitats membres de la PCDC ens reunim regularment, 2 cops al mes. A més, independentment d'aquest treball conjunt entre els diferents municipis que envolten Collserola, cada entitat treballa al seu poble o ciutat, tot tenint en compte les peculiaritats de cadascun d'ells i la imminència en la posada en marxa dels projectes especuladors agressius amb la serra de Collserola. Altres números del butlletí publicatsAbril 2002 - Juliol 2002 - Octubre 2002 - Març 2003 - Agost 2003 - Març 2004 |
ArticlesProu caça a CollserolaL'activitat ancestral de la caça s'ha mantingut amb força fins els nostres dies. La caça per a la supervivència és pot dir que a "Occident" està pràcticament extingida però la caça esportiva o d'oci continua tenint un cert auge, tot i que les noves generacions no semblen, per sort, seguir l'afició amb el mateix ímpetu. La legitimitat ètica de caçar per alimentar-se s'ha pervertit en molts casos, per convertir-se en el divertiment de la mort, matar per matar, quantes més peces millor, matar per presumir de la peça, ensenyar la foto o penjar les pells, el cap, les cornamentes, per no parlar de la caça furtiva amb l'ús de trampes no selectives, etc. Evidentment la caça mou molts interessos econòmics, per això costa tant de restringir i les administracions solen ser-hi reticents. Sobta, per tant, que a Collserola, un espai natural tant densament visitat i on es realitzen multitud d'activitats de lleure, continuï estant permesa la cacera. De fet a Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac, es continua permetent la caça durant la temporada d'octubre a febrer però en els municipis que falten, Esplugues i Barcelona, la cosa va canviar ja fa uns anys quan van aprovar, a través d'un ple municipal, demanar a la Generalitat que es declarés el municipi sencer "Zona de Seguretat" i se'ls hi va concedir. "Zona de seguretat" és una figura normativa de la Llei de caça que prohibeix o condiciona, segons el cas, l'ús d'armes de caça en els espais que així són declarats. L'últim municipi a demanar-ho ha estat Cerdanyola gràcies a la composició més progressista del nou Ajuntament. Per sort no hi ha hagut, de moment, cap accident greu excepte en algun cas entre caçadors, tot i que el Consorci del Parc de Collserola acostuma a rebre queixes d'usuaris per molèsties o incomoditat a causa de la proximitat dels caçadors i els trets. Sembla evident que és difícil compatibilitzar la caça en el mateix entorn on la gent passeja, a peu o en bici, sobretot els diumenges i ningú posa el crit al cel. Tant la gent de l'Alnus com de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola creiem que cal abolir la caça a Collserola permetent, només en casos puntuals de control d'espècies, la captura seguint criteris tècnics, i dubtem de la necessitat de les batudes del senglar. Malauradament Collserola s'ha convertit pràcticament en una illa envoltada de zones urbanitzades i la connexió amb altres espais naturals és molt complicada a causa de les urbanitzacions i tota mena de vials i infraestructures que l'envolten, i es fa difícil que la fauna s'hi pugui desplaçar sense els connectors ecològics adequats. Especialment en el cas del senglar, que es reprodueix i prolifera amb rapidesa, en no poder distribuir-se per altres zones, envaeix sovint espais urbans provocant molèsties i causant danys en cultius, etc. Fins ara, a Collserola es realitzen anualment diverses batudes per fer-ne una caça selectiva, que creiem insuficientment justificades, ja que, a part de caçar alguns senglars, provoquen el desplaçament d'altres a sectors que desconeixen, amb el consegüent problema d'adaptació al nou espai. Com a exemple, a Sant Just Desvern l'àrea privada de caça ocupa unes 645 Ha de les quals 536 Ha es troben incloses dins el Pla Especial de Protecció de Collserola (límits del Parc). El debat sobre la caça es va iniciar fa uns anys en el marc de l'Agenda 21 i no se n?ha tornat a parlar. Ja va sent hora d'afrontar la situació i declarar tot Collserola "Zona de Seguretat" per a la tranquil·litat de tothom. Oleguer Farràs i Jané La fàbrica Sanson i els seus camionsResum de la situació Davant les reiterades queixes dels veïns i veïnes a causa del fum, els sorolls i la perillositat que els camions de gran tonatge provoquen al seu pas pel barri de les grasses, el partit polític que governava l'Ajuntament en aquell moment, ICV, va proposar i aprovar amb els vots a favor de PSOE, CIU , PP i l'abstenció d'ERC, la construcció d'una nova carretera que, passant a prop del camp de golf Can Cuyàs, tingués un accés directe a la rotonda del polígon del Pla que enllaça amb l'autopista A-2 i la ronda litoral i que permetria als camions portar les primeres matèries fins la fàbrica Sanson. Aquesta nova carretera amb un llarg recorregut provocaria un nou moviment de terres, més barreres i problemes per a la fauna ja maltractada de Collserola i la destrucció del bosc per on ha de passar. La situació va canviar quan, en els pactes duts a terme per a la formació d'un nou govern a l'Ajuntament de Sant Feliu a les darreres eleccions municipals (maig 2003), ERC va posar com a punt indispensable per a pactar amb PSOE i CIU, fer passar la nova carretera per la Vall del Cerdanet, darrere de les últimes cases de les Grasses. L'AV de les Grasses s'ha oposat a aquest recorregut perquè considera que no soluciona totalment les molèsties al barri; és per això que aquest equip de govern ha llençat la nova proposta de cobrir el carrer comerç, per on passen actualment els camions. Pel que fa a la fàbrica Sanson i l'impacte visual que provoca, recentment, la plataforma anomenada Ciutadania.cat, proposa "desmuntar les instal·lacions que no són necessàries per a les activitats actuals així com pintar les instal·lacions per tal d'integrar la fàbrica al paisatge natural'. Cal recordar que la Sanson ja no pot explotar més la pedrera i és per això que han de portar les primeres matèries d'una altra cantera. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola manté que la fàbrica Sanson no ha de continuar la seva activitat, ja que, al no extreure àrids de la pedrera es pot traslladar l'activitat actual que realitza la fàbrica a una altra planta, de manera que la Sanson podria ser desmantellada completament evitant per una banda els efectes nocius al paisatge i l'entorn natural, i de l'altra les molèsties al barri. Cal fer esment però que el grup Valenciana de Cementos és una de les majors empreses del món en fabricació de ciment blanc, amb la qual l'Ajuntament de Sant Feliu no ha estat mai disposat a enfrontar-s'hi i per tant no preveu en cap moment tancar-la; a més, el fet que actualment el ciment sigui tant utilitzat ha fet passar per alt els seus efectes negatius fins al punt que les lleis i els plans de protecció són favorables als interessos de les empreses cimenteres i d'extracció d'àrids. Article publicat a la revista de Sant Feliu Respon http://www.viaverda.org/cimentera.html Protegim els espais de Collserola amenaçats a Valldoreix!Can Barba, can Montmany i mas Fusté són urbanitzables. Actualment Collserola és un espai de paisatges eminentment forestals. El Pla general metropolità (1976) no va protegir els espais oberts, tot i que presenten importants valors en el context de Collserola:
A Sant Cugat la mobilització ciutadana ha aconseguit que es protegís el rodal de la Torre Negra, i a la Floresta s'està lluitant perquè no urbanitzin can Busquets. Però a Valldoreix encara queden tres espais de gran valor amenaçats pel PGM. Can BarbaSuperfície: 94,2 ha Planejament urbanístic: parc urbà (6c), zona d'equipaments (7b), protecció de sistemes (9) i sòl lliure permanent (26). Usos del sòl: conreu de favàcies, bosc mixt d'alzinar amb coberta arbòria de pins blancs. No hi ha cap assentament humà al sector. Fauna: presència de diverses espècies d'ocells d'espais oberts i forestals, conill i senglar. Connectivitat biològica: can Barba- can Galopa- riera de Rubí- torrent de Pegueres- serra de can Costa- riera de Gaià- can Bogunyà- sant Llorenç del Munt. Limitacions: AP7 al nord i Valldoreix a l'est. Can MontmanySuperfície: 84,5 ha Planejament urbanístic: equipaments comunitaris (7b) i parc forestal (27). Usos del sòl: conreus de fruiters abandonats envaïts per la pineda secundària. Es poden observar oliveres i ametllers ofegats per la vegetació forestal. La zona de torrentera es troba ocupada per alzinar amb abundants plantacions de pollancres i plàtans immenses, plantacions sense caràcter d'explotació manifest. La masia de can Montmany és l'única edificació que hi ha al sector. Fauna: rèptils com el llangardaix ocel·lat, el sargantaner gros, molts ocells insectívors i granívors, com una colònia d'abellerols, el tallarol capnegre, el gafarró, el verdum, el passerell, la cadernera, la perdiu (reproductora), el tudó, així com petits mamífers, com la musaranya nana, la musaranya comuna, i d'altres més grans, com l'eriçó fosc, l'eriçó clar, el conill i el senglar. Connectivitat biològica: espai situat al sud de l'anterior i que només presenta capacitat connector a través del sector anterior. La seva connexió directa amb l'exterior està limitada per la presència del nucli de Valldoreix. Limitacions: Valldoreix a l'est. Colònia Montserrat-Mas FustéSuperfície: 114,9 ha Planejament urbanístic: sòl lliure permanent (26), equipaments (7a i 7b), sòl de desenvolupament urbà d'intensitat 2 (20a i 20b) no desenvolupades, sistema viari (5), protecció de sistemes (9). Usos del sòl: erms i zones sense vegetació al marge de les cases de Valldoreix, ús agrícola intens amb rotació de conreus de cereal d'hivern (ordi i blat) i lleguminoses (ofals) a la part central. Dues torrenteres amb pineda secundària, amb sotabosc d'alzinar. Immersos en ella, es localitzen alguns petits conreus abandonats. Dues antigues masies i algunes edificacions disperses corresponents al creixement urbanístic relativament recent de Valldoreix. Fauna: presència d'ocells nidificants com l'oriol, una colònia de cria d'abellerol i diverses espècies de rapinyaires, com l'esparver i el mussol banyut. Connectivitat biològica: no presenta cap possibilitat de connexió amb la perifèria de Collserola. Limitacions: Valldoreix al nord, la Floresta a l'est. http://viaverda.org/valldoreix.html Proposta del CEPA-Ecologistes de Catalunya per tal que el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) insti l'ACA a revisar els informes referents a la construcció d'un abocador a la pedrera Berta (Collserola)En la passada sessió del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), es va presentar l'informe i les conclusions del Conveni entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Fundación Nueva Cultura del Agua. En el document "Síntesi de resultats i conclusions", en l'apartat "Increment i garantia d'aigua pel subministrament", punt 5, es parla de la possible explotació dels recursos de la Mina Berta: "5 - Rescabalament de cabals al Llobregat per la millora de la qualitat que inclou el tema dels runams salins així com les millores de depuració en diverses instal·lacions de la part mitjana i baixa del Llobregat. En l'informe corresponent es parla de 8 hm3/any que es podrien obtenir amb la millora dels sanejament de l'Anoia i d'un nombre indeterminat que es podrien obtenir amb tractament terciaris de la riera de Rubí i de la depuradora de Sant Feliu del Llobregat. Tot i que dels runams salins no sembla que es puguin treure recursos a curt termini, la solució d'aquest problema, i de la salinitat en general a tot Catalunya, és molt important ja que d'ell depèn el manteniment de la qualitat de gran part dels recursos actuals i futurs. A més llarg termini es podria incloure la possibilitat d¡explotació dels recursos de la Mina Berta, al Vallès." Des del CEPA-Ecologistes de Catalunya volem mostrar la nostra preocupació perquè aquest possible recurs hídric per la zona metropolitana de Barcelona està en risc de contaminació pel fet que hi ha un projecte d'abocador de terres i runes als terrenys de la pedrera Berta, justament sobre la Mina Berta. La pedrera BertaLa pedrera Berta núm. 9, propietat de la societat Jaime Franquesa SA va iniciar les seves activitats l'any 1922 i ha estat realitzant extraccions de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. Segons l'autorització obtinguda el 6 de novembre de 1991, l'explotació té autorització per extreure granit en una superfície de 22,93 ha. El 24 de juliol de 1997, l'empresa va presentar una ampliació del programa de restauració per tal d'abastar tota la superfície afectada fins aleshores; aquest programa de restauració fou aprovat pel Departament de Medi Ambient en data 7 de gener de 1998. El 22 d'abril de 2002 es va presentar una sol·licitud de llicència ambiental per exercir l'activitat de "Monodipòsit controlat exclusivament de terres i runes de la construcció que tinguin la classificació de residus inerts" en terrenys de la pedrera Berta als municipis del Papiol i Sant Cugat. En data 7 de novembre l'empresa va demanar la certificació de silenci administratiu. El 23 de maig de 2003, la Direcció General de Qualitat Ambiental, per mitjà de l'OGAU, va aprovar la declaració d'impacte ambiental i informe integrat que acompanyava la petició de llicència ambiental per a l'explotació de l'abocador de terres i runes, expedient BL 2002 0344. El 16 de juny de 2004, l'empresa i l'Ajuntament del Papiol signen un conveni on s'especifiquen les condicions d'explotació de l'abocador i les condicions econòmiques que la regiran. Així doncs, tan aviat com vulgui, l'empresa pot iniciar els treballs per demanar la llicència d'activitat als municipis del Papiol i Sant Cugat. Una ubicació inadequadaMalgrat els informes favorables de la OGAU, el CEPA disposa d'un informe sobre la construcció de l'abocador a la pedrera Berta (veure annex 1) redactat el 12 de juliol de 2001 pel Dr. Jesús Carrera, Catedràtic d'Enginyeria del Terreny de la ETSE Enginyers de Camins, Canals i Ports (Universitat Politècnica de Catalunya), les conclusions del qual són les següents:
En resum, el dipòsit controlat que es proposa no compleix les condicions imposades per la Generalitat ni l'esperit de totes les normatives internacionals. Es pot concloure, doncs, que no és adequat. Aquesta realitat es veu refermada pel fet que, tot i haver passat temporades de sequera, a l'abocador hi ha dues basses permanents, presumiblement provinents de l'aqüífer que va aflorant a mesura que avança l'explotació minera. En aquestes condicions, és evident que la construcció d'un abocador de terres i runes, malgrat que estan catalogades com a residus inerts, constitueix un risc per a les aigües subterrànies: el pH i la concentració de compostos de sofre són paràmetres que habitualment són molt elevats en abocadors de terres i runes. Encara més, actualment, no hi ha cap abocador de terres i runes que estigui en condicions de garantir que no entraran materials de risc (pots de pintures i dissolvents, residus orgànics, fustes tractades, metalls, olis minerals... provinents o no de les obres) amb la qual cosa el risc de contaminació de les aigües per compostos orgànics, metalls, compostos nitrogenats, etc... és molt elevat. ConclusionsDavant d'aquesta situació, el CEPA-Ecologistes de Catalunya proposa al CUSA que demani a l'ACA:
Projecte BiciDes del passat mes d'octubre de 2004 s'ha format un grup de treball, anomenat "Projecte Bici", que ha organitzat el Consorci del Parc de Collserola i en el qual participem diferents entitas (agrupacions excursionistes, associacions de veïns, empreses amb negocis al parc (restaurants, etc), botigues de bicicletes, entitats ecologistes, etc) Actualment, la capacitat de càrrega que té Collserola en relació amb els ciclistes que hi circulen es veu desbordada, alhora que aquesta activitat, la del ciclisme, es troba amb totes les altres (equitació, passejades a peu, cotxes, motos, etc), cosa que suposa concentracions excessivas en moments i punts determinats. Per mirar de trobar una solució al tema de l'ús de la bicicleta, que en 10 anys ha crescut exponencialment, s'ha creat el 'Projete Bici'. Es pretén, entre altres coses, definir uns itineraris en bicicleta pel parc, mirar de trobar la manera en què l'ús de la bicicleta sigui respectuós amb el medi i amb els altres usuaris i com transmetre aquesta informació al públic en general. Un cop s'hagi treballat, en diferents comissions, durant la tardor del 2005 es pretén editar la "Guia d'itineraris en bicicleta pel parc de Collserola". Cal dir que tot plegat es troba sotmès a les directrius que marquen la circulació de vehicles i en particular la que es refereix a l'àmbit de Collserola tant pel que fa al propi Pla especial (en relació al lleure i l'ús ciclista) com a partir de les ordenances del parc . Per a més informació us podeu adreçar al Consorci del Parc de Collserola, a la carretera de l'Església 92 de Barcelona (carretera de Vallvidrera), telèfon 932 800 672. Nota de premsaDenúncia contra les obres d'arranjament del camí de Sant MedirLa Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va presentar denúncia el dia 10 de novembre davant el Síndic de Greuges i el dia 11 davant la Fiscalia de Medi Ambient contra les obres d'arranjament d'un camí situat a una de les àrees més peculiars de Collserola, la riera de Sant Medir. L'ampliació d'aquest camí convertint-lo en pista forestal ha malmés un dels paratges més singulars de Collserola i fins i tot de Catalunya. Les raons tècniques, segons el Consorci del Parc de Collserola, són facilitar el pas de camions de bombers. La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola va assenyalar que hi ha pistes alternatives a 150 m que facilitarien aquest passatge i que no calia malmetre la riera i destruir la zona més húmida de Collserola. Per això, la Plataforma va presentar un dossier tècnic al Consorci del Parc, a l'Ajuntament de Sant Cugat i a l'Agència Catalana de l'Aïgua en què proposa retornar el paisatge al seu estat original, alhora que s'ha entrevistat amb diversos responsables de les administracions sense obtindre cap resposta. Tot plegat ha suposat que es prensentin les denúncies esmentades. Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola Va de conteEl camí i la riera de Sant MedirEncara que sembli inversemblant, en Franz Kafka va passar unes vacances d'estiu a Sant Cugat. Era un home de salut delicada i li convenia caminar. Va agafar el costum d'anar cada dia a l'ermita de Sant Medir, era un paisatge que l'embadalia. Fruit d'aquella petita experiència va deixar escrit un conte, en el qual hi reflexa el seu estil característic. Curiosament, ai las! Aquesta narració s'ha trobat en un racó de les golfes de l'ajuntament i a causa del pas del temps, ben polsosa, amb el paper esgrogueït i les vores ratades. Diu així: "Era un camí de joguina, de somiar despert. De creuar sovint la riera com si trobessis un amic. De confondre el so suau del pas de l'aigua amb el cant dels ocells. D'acariciar les fulles del brancatge de mil arbres diferents. Era com si dintre teu se't barregessin les ganes de córrer, riure i cantar. Vaig emmalaltir i el record del camí en va curar. I, un cop més, vaig tornar al mateix lloc. I el camí de joguina ja no hi era, el que el suplia, permetia el pas de grans vehicles. Els creuaments de la riera, erosionats i ridículs, no em recordaven cap amic i el so de l'aigua era trist i els ocells cantaven allunyats i les fulles dels arbres eren inabastables. Vaig protestar, davant les autoritats, perquè retornessin el camí de joguina i molt amables em van dir: si, però no, si més no, no, però si... Algú em va aconsellar que fos pacient, i va passar un mes, i un altre mes, i per sinó fos poc, a més a més d'un altre mes, passaren no sé quants mesos més i les autoritats, allunyades, m'apaivagaven amb un somriure beatífic i jo volia que m'escoltessin sense estar allunyades i sense somriure beatífic i és que ja no podia més, i Algú em va puntualitzar, que més vol, si no es pot fer res més. Un dia, però, un altre Algú, de bona voluntad, em va assegurar que si esperava un mes més, una comisió m'atendria i em permetria parlar amb una autoritat d'allò més important, i jo vaig dir, si només és un mes i el bon home, satisfet, em va contestar, sí, simplement un mes, què vol més? Evidentment res més, vaig pensar i vaig esperar que, a més a més, passés el mes, i el mes va passar i finalment l'autoritat d'allò més important em va atendre i amb un somriure acollidor em va dir: no, però si, si més no, si, però no... i Algú va aconsellar-me que fos pacient i, vaig pensar: pacient? A més a més encara ho de ser més... I va passar un mes i un altre mes i per sino fos poc, a més a més d'un altre mes passaren no sé quants mesos més... I jo, ara, ja no tinc pas ganes de córrer i encara menys de riure i cantar." Articles als mitjans de comunicació |