Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - PCDC |
Desembre 2005
Si et vols subscriure a aquest butlletí i rebre els següents números, comunica'ns-ho a: butlleti_a_viaverda.dhs.org
Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola (2005)Nou redactat adequat als canvis que hi ha hagut des del 2001, en què es va publicar el Manifest. Articles
Articles als mitjans de comunicació AdrecesAdreça de contacte del butlletí: butlleti@viaverda.dhs.org Adreça de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: plataforma_Collserola@SoftHome.net Pàgina web de Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola: http://www.Collserola.org Les entitats membres de la PCDC ens reunim regularment, 2 cops al mes. A més, independentment d'aquest treball conjunt entre els diferents municipis que envolten Collserola, cada entitat treballa al seu poble o ciutat, tot tenint en compte les peculiaritats de cadascun d'ells i la imminència en la posada en marxa dels projectes especuladors agressius amb la serra de Collserola. Altres números del butlletí publicatsAbril 2002 - Juliol 2002 - Octubre 2002 - Març 2003 - Agost 2003 - Març 2004 - Novembre 2004 |
ArticlesAfectacions directes del Pla de l'Energia de Catalunya sobre Collserola:
La serra de Collserola a banda de suportar i patir agressions per les infraestructures viàries i agressions de caire urbanístic en suporta altres de més silencioses. Una d’aquestes són les causades per les infraestructures energètiques, com són les línies d’alta tensió (LAT). Potser perquè les veiem com una cosa normal o potser perquè les hem vist tota la vida allà on estan, no ens qüestionem quina funció fan aquestes línies. Les LAT que travessen Collserola per diversos indrets són línies de distribució d’electricitat que passen per aquest espai natural sense aportar res positiu a aquest indret en concret. En canvi, podem dir que les afectacions negatives són diverses i variades, com són, per exemple, les següents: L'impacte visual, l'agressió sobre el territor annex al traçat de la línea, l'afectació sobre la fauna i la flora, l'afectació sobre la salut humana, l'augment del risc d’incendis, etc. Aquest és l'exemple clar del model energètic que hi ha, que es basa en generar energia de manera centralitzada. És a dir, generem l’energia des de grans centrals de generació llunyanes al lloc de consum, cosa que fa que calguin línies de gran capacitat i de gran recorregut per transportar aquesta energia. Tot plegat suposa que aconseguim tenir una gran xarxa amb quilòmetres de línies que travessen el territori. El nou Pla de l’energia de Catalunya (PEC), que el govern català va aprovar el passat mes d’octubre amb una vigència de 10 anys, es basa en aquest model energètic. Podem definir aquest model energètic com a continuista. Es basa en la generació d’energia centralitzada, augmenta la dependència dels combustibles fòssils, no aposta clarament per les energies renovables i passa de puntetes sobre l’estalvi i l’eficiència energètica. Lamentablement cal dir que als nostres representants polítics els ha mancat valentia per engegar un model energètic diferent i més respectuós amb els ciutadans i amb el medi en lloc d’afavorir els interessos econòmics de les empreses energétiques. Algunes de les afectacions del nou PEC sobre Collserola:
El nou PEC obre les portes al següent:
Afirmem que un altre model energètic és possible. A Alemanya estan treballant en aquest nou model basat en la generació distribuïda de l’energia (propera al lloc de consum), potenciar les energies renovables, estalvi i eficiència energètica. Estan retirant quilómetres de línies MAT, que és tot el contrari del que s'està fent aquí. A casa nostra ens diuen que els nostres representants polítics treballant per la societat del benestar. I jo em pregunto, per al benestar de qui? El que queda clar és que també hem d’estar alerta a les possibles amenaces que representen les infraestructures energètiques que passen o vulguin fer passar per Collserola i les seves àrees d’influència. Per enèssima vegada demanem que es doti Collserola de la protecció més elevada possible per poder-la defensar de les contínues agressions que esta patint. Si algú vol rebre més informació al respecte sobre el PEC o sobre les famoses línies d’interconexió MAT que volen fer passar pel Pirineu podeu consultar o demanar informació a les adreces següents: http://perso.wanadoo.fr/laurent.belmas/accueil.htm (web en francès i català) Sergi Garcia - Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola - Plataforma no a la MAT Salvem la plana del Castell! Defensem Collserola!En l’actualitat es planteja un dels reptes més complexes en la conservació del nostre territori que és el que fa referència a la connectivitat entre àrees naturals protegides. El desenvolupament de la disciplina de l’ecologia del paisatge ha introduït conceptes com: les vies verdes, la matriu ecològica i els connectors biològics entre d’altres. Actualment és un fet més que conegut que la protecció d’"illes de natura” (referit a espais naturals protegits aïllats entre sí) no garanteix la viabilitat del processos ecològics i cada cop s’evidencia més que ni tan sols garanteix la viabilitat dels espais protegits pròpiament dits. La desaparició d’aquests espais connectors resulta especialment evident i preocupant en les àrees que en els darrers anys han patit un major desenvolupament urbanístic i d’infraestructures. Aquest procés de desenvolupament urbanístic aclaparador, cada cop més difús en el territori, s’ha centrat fonamentalment en espais que no fa gaire formaven la matriu agro-forestal que configurava gran part del nostre territori. Davant d’aquest fet es posa en evidència l’escàs valor d’aquests espais per la percepció de la població, que considera mereixedors de protecció els ambients forestals frondosos i en cas contrari són vistos com a poc més que erms, fet que ha facilitat que el ciment hagi anat guanyant terreny. Per defensar aquests espais és difícil recórrer a legislacions europees, ja que no sempre incorporen espècies protegides. La urbanització del Centre Direccional Cerdanyola - Sant Cugat a la plana del Castell, acaba de tancar l’anella de continu urbà al voltant de la serra de Collserola per l’únic sector per on encara queda una petita opció que el parc “respiri”. Desapareixeran els espais oberts i les àrees de conreu, que és ben sabut suposen àrees d’alimentació d’espècies forestals com els ocells rapinyaires. D’altra banda, estudis d’ocells han evidenciat que a les zones d’ecotò i als paisatges de mosaic mediterrani és on es dóna major riquesa d’espècies, alhora que des de l'òptica de la biodiversitat, la conservació de camps de conreu contribueix de manera notòria a enriquir el valor patrimonial del nostre territori. En definitiva, es tracta de conservar el nostre paisatge tot i que en ocasions sigui modest. En aquest sentit, l’educació ambiental i la conscienciació de la població vers aquests problemes són crucials; encara resta molt a fer! Salvem la Plana del Castell!! Defensem la Via Verda!! Associació Cerdanyola Via Verda http://viaverda.org No tota la vall de Sant Just quedarà protegida de la urbanització!- La Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern continua la lluita perquè no s'urbanitzi ni un pam més de natura a la Vall - La lluita de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern (PCDV) durant els darrers anys, amb el suport de la manifestació ciutadana de l'any passat, va aconseguir que el possible procés d'urbanització de la Vall prengués un tomb decisiu cap a un procés de conservació. Tot i així, els interessos econòmics i l'afany de no deixar perdre el sostre urbanitzable opcional que oferia el Pla general metropolità (PGM) a la Vall, ha fet que és cedis als desitjos de propietaris i especuladors mitjançant un conveni i se'ls ha ofert sostre edificatori (fins ara públic) en altres llocs del municipi i fora del municipi. A partir de l'assemblea oberta de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall del passat 19 d'octubre, esperant que l'Ajuntament resolgui les al·legacions presentades al juny, i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat es pronunciï, continuarem la lluita per fer complir el compromís de què la Vall no s'edificarà. Tornarem a cridar a mobilitzar la població i a dialogar amb els polítics, al·legarem i si cal arribarem al contenciós. És necessari que els veïns i veïnes donin suport al moviment cívic i ecologista en no deixar edificar més la Vall i Collserola, i per tant, continuar la lluita amb més al·legacions i el que faci falta. - L'Ajuntament progressista continua promovent la urbanització dispersa a Collserola, lluny dels serveis... - L'Ajuntament no ha volgut fer-ho bé. No li costava gaire traslladar tot el sostre urbanitzable fora de la Vall, com s'havia compromès. Li ha vingut de poc més de 5.000 m2 de sostre (dels 80.000) que ha preferit ubicar al sector de can Candeler, en una zona verda boscosa, en ple torrent de can Biosca i l'altre en un espai també boscós actualment no urbanitzable, protegit pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), i tot això amb a complicitat de tots els partits polítics del govern i l'oposició, (que es deixen manegar com titelles cedint als interessos dels especuladors) i la del màxim responsable executiu del consorci del Parc de Collserola, que és el mateix alcalde de Sant Just Desvern. Així doncs, veiem que per una banda hi ha el fet positiu que s'ha recuperat un bon tros de la Vall per al parc de Collserola, però per l'altre se'n perd. Tant pel sector de mas Lluí II, on edificaran més de 1.400 habitatges, més equipaments i on es perdrà un espai equivalent a 1/3 de la urbanització, que està dins els límits del Parc, així com l'espai PEIN abans esmentat. - La societat civil s'ha mogut presentant unes 150 al·legacions - Veïns i veïnes de Sant Just (molts de l'entorn de la zona afectada), que se n'adonen de la barbaritat urbanística i del fort impacte ambiental que representa el projecte, van presentar al·legacions a la proposta de modificació de PGM, seguint el model de la PCDV, en total unes 150; tot i així l'Ajuntament no les ha contestat abans del Ple en que l'ha aprovat sense fer-hi modificacions substancials. Per tant tira endavant el projecte d'urbanització de l'entorn de can Candeler, per continuar edificant Collserola i ampliant i construint nous vials, construint més ciutat dispersa, elitista i per descomptat lluny dels serveis, fent imprescindible l'ús del cotxe. - Prou mentides per part de l'Ajuntament, cal informació clara sense enganyar la població - La PCDV i Alnus - Ecologistes de Catalunya, continuarem informant a la població sense mentides com feia el govern mitjançant el butlletí municipal de juny, on en portada deia "LA VALL NO ES CONSTRUIRÀ". A l'interior del mateix butlletí, escrivia "els propietaris es comprometen a no construir a la Vall", tal com diu el conveni; en canvi amb la modificació de PGM com s'ha explicat anteriorment, proposen la classificació d'un sector (l'entorn del carrer Rosa Sensat) que actualment està protegit pel (PEIN) dins el parc de Collserola, com a urbanitzable perquè hi construeixin els propietaris que s'havien compromès a no fer-ho. La informació més clara tot i que de vegades subjectiva la trobareu a http://www.pangea.org/alnus/PCDV o sol·licitant estar informat electrònicament a salvem_la_vall_sant_just@yahoo.com i/o alnus@pangea.org. - La solució no és complicada, només cal complir el compromís - La modificació del PGM per protegir la Vall hauria de ser un exemple de la voluntat de l'Ajuntament de Sant Just Desvern de protegir el seu territori per a la totalitat dels seus veïns. Els possibles drets dels propietaris de la Vall ja s'han reconegut prou amb el conveni signat i sembla innecessari mantenir una part del sòl urbanitzable dins de l'espai que tot el poble de Sant Just vol veure protegit. La solució és més fàcil del que sembla, només es tracta de reubicar aquests 5.000 m2 de sostre a d'altres llocs del municipi (que hi són: més sostre al sector Torreblanca, aprofitament sector can Freixes, etc.). L'Ajuntament té la capacitat de reconduir la situació i salvar la Vall tal com es va comprometre, i així esperem que ho faci. Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern / Alnus - Ecologistes de Catalunya Al·legacions a la proposta de Xarxa Natura 2000 per incloure-hi CollserolaLa Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va presentar, el passat mes de juny del 200, al·legacions a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 http://viaverda.org/index_XarxaNatura2000.html que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya ha posat a exposició pública. Pel que fa a la definició dels espais naturals de la xarxa ecològica europea Natura 2000 de la regió biogeogràfica mediterrània, aportacions rellevants dins de la comunitat científica han palesat que la proposta que es presenti des de Catalunya ha de preveure totes aquelles comunitats i espècies protegides i els seus hàbitats. Malgrat que a Collserola puguin ser considerades amb poc interès per la seva abundància, guanyen importància si les comparem amb les que hi ha a Europa. Per exemple, les pinedes de pi blanc de Collserola. La proposta d’espais que Catalunya va presentar a la Unió Europea l’any 2003 es fonamentava en presentar-hi els espais PEIN. Així, es va considerar que es consolidava un espai en xarxa. Tanmateix la Unió Europea ha considerat insuficient aquesta proposta i l’ha desestimada. Ara la nova proposta d’ampliació del DMAH amplia les zones d’especial protecció per a les aus, les ZEPA, però s’han obviat zones de plana, com ara al Vallès, i especialment les zones de contacte entre la plana i la muntanya, els més interessants pel que fa a la conservació de la biodiversitat. També cal considerar que afortunadament avui disposem d'un estudi tècnic i d’una proposta del DMAH per incrementar la protecció de l’espai natural de Collserola i dotar-lo de la figura de Parc Natural. Deixar fora aquest espai de la xarxa europea Natura 2000 voldria dir que seria l’únic Parc Natural de Catalunya que no en formaria part. És prou clar que incloure Collserola dins de la xarxa Natura 2000 esdevindrà el complement necessari perquè la declaració de Parc Natural respongui als objectius de preservació, i alhora exclogui totes aquelles possibles amenaces cap aquest espai natural ubicat al bell mig de la conurbació metropolitana barcelonina. El perímetre de protecció proposat per l’estudi del DMAH fa coincidir l’espai del PEIN amb el del Pla especial de protecció de Collserola vigent i aquest hauria de ser l’espai inclòs a la xarxa Natura 2000. Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola Les administracions tenen interès en declarar Collserola Parc Natural?Després del que va costar (mesos i mesos) al Departament de Medi Ambient i Habitatge d’elaborar un estudi encarregat pel Parlament de Catalunya sobre les “mesures addicionals per protegir la serra de Collserola”, i després que el senyor Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge, l’hivern del 2005 digués als mitjans de comunicació que en sis mesos Collserola seria declarat Parc Natural. En l’actualitat, el que la Plataforma Civica per a la Defensa de Collserola ha pogut conèixer és que el senyor Marià Martí, gerent del Consorci del Parc de Collserola, ha estat encarregat de reunir representants de les administracions, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, del Departament de Medi Ambient i Habitatge i dels ajuntaments dels pobles i ciutats que formen part de la serra de Collserola. I fins aquí sembla que la cosa hauria de funcionar, però de moment no han acabat de tractar tots els límits entre les viles i el suposat Parc Natural, tema únic de les reunions ja que altres temes com els de les xarxes viàries no es tocaran en aquestes trobades, així que millor que no perdem la calma; potser hauran acabat quan ja no quedi res de res per protegir... Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola Plataforma en contra de la via de la cornisaMolins de Rei Què és el Vial de Cornisa? És una autovia de dos carrils per sentit (4 en total) que uniria Molins de Rei, Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac pel mig de la serra de Collserola, tot seguint bona part del curs de la riera de Vallvidrera. Està previst que comenci al camp de la Barraca (on enllaçaria amb la nova variant de la N-340 de Pallejà), travessi el polígon del Molí 1, passi arran de can Rabella i can Planas, i continuï riera amunt fins a la Rierada. Ja fora del terme municipal, seguiria fins a can Busquets (Sant Cugat) i arribaria fins a Montcada resseguint les carenes de la serra. Aquest projecte s’engloba dins del Pla general metropolità (PGM), de l’any 1976, que preveu la construcció de tres grans noves infraestructures viàries dins del parc de Collserola, com són el túnel d’Horta, el túnel central o de Sant Medir, i el vial de la cornisa. El nou Pla de carreteres de la Generalitat de Catalunya l’ha d’aprovar (o no). Quins problemes planteja?
Què demanem?
Què hi podem fer? Informar-nos, prendre consciència del problema que aquest projecte representa i mobilitzar-nos de totes les maneres possibles, tant amb iniciatives personals (com difondre entre els amics, companys i coneguts aquest problema) com donant suport a les iniciatives col·lectives que es puguin dur a terme, com exposicions, mobilitzacions, concentracions, xerrades... Expressem amb contundència que Collserola no és cap espai inert on s’hi puguin dur a terme tota mena de construccions i projectes. Collserola és un espai forestal amb un importantíssim valor natural i paisatgístic, incrementat per la seva situació geogràfica (entre Barcelona i la plana del Vallès i entre els rius Llobregat i Besós, la zona més densament poblada de tota Catalunya). És per això que hem de deixar clar que AMB COLLSEROLA NO S’HI JUGA! COLLSEROLA PARC NATURAL, JA! Hi ha casos en què la resposta ha de ser immediata per poder ser útil. Com deia Joan Fuster: “O ara, o mai!” I no és l’única amenaça... La Collserola molinenca no només està amenaçada pel vial de cornisa:
Comentaris a una entrevista de la revista electrònica lamalla a membres de la Plataforma Cívica per a ala Defensa de Collserolahttp://www.lamalla.com/canal/medi_ambient/sostenibilitat/article.asp?id=178327 Trobo que aquest tros està molt bé (la resta també): Tot i que l'Ajuntament de Cerdanyola apostava al juliol passat per aconseguir "un equilibri entre l'espai protegit i l'espai urbanitzable", els defensors de la via verda consideren que no ha estat així i també recorden que "l'àrea metropolitana i el Vallès en particular no tenen cap mena d'equilibri entre l'espai protegit i l'urbanitzable. Perquè fos així, caldria derruir bona part del sòl edificat". No només és una veritat com un temple i una deducció impecable sinó que em recorda primer de carrera (no només pel modus tolens de lògica, sinó per les series geomètriques d'anàl·lisi matemàtica). Es veu que si quan ja has ocupat quasi tot el perímetre de Collserola amb ciment agafes el que queda i fiques ciment a mitja via verda i deixes l'altra meitat, estàs "equilibrant" un tros. Però això és justament el que han fet tota la vida. I és que la sèrie geomètrica de raó 1/2 i terme inicial 1/2 convergeix a 1. http://en.wikipedia.org/wiki/Geometric_series Dit d'una altra manera, si agafes un perímetre qualsevol i n'urbanitzes la meitat, i després del que queda n'urbanitzes la meitat, i del que queda n'urbanitzes la meitat... i no pares mai, què queda ? Doncs que ho has urbanitzat tot (1/2 + 1/4 + 1/8 + ... = 1 = 100%). Això sí, amb cada urbanització que fas pots dir a la premsa que has trobat "l'equilibri" i per tant és una política "eternament equilibrada" i calen infinites legislatures per tal que el 100% sigui palès. El primer que sabem que va usar la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga va ser Zenó d'Elea a la Grècia itàlica del segle V abans de crist. Aquell era el segle en què els sofistes adoctrinaven polítics sobre com defensar el que els convingués sense preocupar-se per la veritat o la moral. Però ja han passat tres segles llargs d'ençà de Newton, Leibniz i el càlcul infinitesimal i això ja no cola. Sembla però que els eleates i els sofistes segueixen inspirant polítics avui en dia. Les tortugues mediterrànies de Collserola poden pensar, doncs, que la urbanització equilibrada d'Aquil·les no les pot atrapar mai (tret que estudïin càlcul a l'Autònoma i decideixin mossegar-li el taló). http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/rc-64/Rc-64.htm http://www.liceodigital.com/filosofia/socrates.htm http://www.filosofia.net/materiales/rec/griega.htm Xavier Drudis Ferran Què passa amb la Via Verda?La Via Verda, un connector biològic entre Collserola i Sant Llorenç de Munt, està amenaçada en el seu pas per Cerdanyola. La seva amenaça té un nom: Centre Direccional. El Centre Direccional és una urbanització que augmentaria la població cerdanyolenca en uns 10.000 habitants i afavoriria d'altres infraestructures nocives per Collserola tals com el túnel d'Horta. El problema del centre direccional és que fa un efecte de tap, no deixa ni la meitat de tota la Via Verda actual. És com si modifiquessim l'AP-7 i de 3 carrils en deixessim només 1. Oi que el trànsit seria molt més lent? Oi que els usuaris de l'autopista canviarien de ruta? Aquí passa alguna cosa semblant. Hi ha espècies que necessiten tant de la muntanya com de la plana per viure i menjar. Una altra pregunta que ens hauriem de fer és: quin és l'objectiu de tanta construcció? Quan s'aturarà tot plegat? Gairebé s'han carregat tot el litoral, construint cases les quals estan buides la major part de l'any. Ara segueixen cap al pre-litoral i interior. L'objectiu és construir el màxim possible fins que no quedi ni un centímetre quadrat de natura? Si no és així, ho sembla. Mentrestant, les diferents administracions deixen fer a les promotores sense posar-hi gaires límits. Els hauriem de recordar de tant en tant que el govern representa el poble, i el poble, encara que no ho digui explícitament, no crec que vulgui veure tot el seu entorn urbantizat. En qualsevol cas, la resistència ecologista, i la que hauria de ser la de tota la població en el seu benefici, sempre existirà. Animo tots els cerdanyolencs i totes les cerdanyolenques a que diguin la seva, i que participin en els propers actes que l'Associació Via Verda estem preparant persalvar la plana del castell de Sant Marçal i la Via Verda. L'esperança és l'últim que es perd. E. R. Associació Cerdanyola Via Verda Pregó de la IV bicicletada per salvar la Via VerdaCerdanyola del Vallès, 12 de novembre de 2005 A voltes m'invento un poble idíl·lic amb una rambla arbrada amb bancs, on els veïns s'aturen a xerrar sense pressa. Veig un nen amb el seu avi que pesquen a la vora d'un riu que té un color estrany, de riu, clar i transparent. Els marges són nets i el riu esdevé proper i estimat. Si alço els ulls, en la distància intueixo camps llaurats, horts i vinyes. Com és idíl·lic, i me l'invento, no hi ha sorolls, només el miolar d'un gat enamorat, l'ocell enjogassat entre les branques d'un til·ler, un carro ple d'herba que passa i uns nens que juguen a la xarranca. Però el somni dura el que tarda el semàfor en passar de vermell a verd, i tot es torna terriblement real. No hi ha rambla, només un carrer més o menys ample, això si, amb arbres i bancs que miren la paret, com si estiguessin castigats. Quan travesso el pont, el riu, avui, és de color de sang, d'un color vi bordeus, molt més vistós que quan baixa de dol, però no és un riu, i malgrat me l'estimo, o segurament per això, em fa mal i no me'l miro més. Seguint el meu camí, busco en la distància per entre els edificis, i em sobta de veure uns pins enforquillats amb fustes, i una mica més enllà, quan el carrer s'obre a una plaça inútil, altrament dita rotonda, apareix el petit turó mossegat de groc i blau, però no és ginesta ni cel. Hi ha molt de soroll: frenades, botzines, sirenes, piconadores, pales excavadores, grans camions portant runes... I els nens criden, ja se sap, el soroll porta soroll. Només hi ha un lloc on conciliar el meu poble idíl·lic i la realitat. He d'avançar una mica més, he de traspassar més i més realitat fins arribar a una plana de turons dolços, de canyissars, camps sembrats i petits boscatges. I respiro. Aire i espai obert, no delimitat per cap línia recta horitzonal o vertical. Sense cap pla compacte i opac que em talli la perspectiva de més aire i més espai. L'única línia que em permeto és la que separa la terra del cel, i aquí no és recta. Quan m'agrada més? No ho sé. Potser a les hores indefinides de llum, quan s'alça el dia i fins l'herba es fa mandrosa i a la nit li costa llevar el darrer llençol i tot té un tel lletós de boira humida. Per primavera, quan tot és tendre, amb aquell verd tímid, difícil de pintar, o a la tardor on el verd s'ha fet vell, i tot té color d'or, el color d'un cicle viscut. El que més m'agrada, ara que hi penso, és veure passar una persona per un camí fet a petjades d'anys, i que, des d'on jo sóc, la veig minúscula, però transforma el paisatge. Transformar el paisatge a la mida de la persona, aquesta és la qüestió. Heu vist mai un pagès llaurant? Si al bell mig dels seus camps hi ha hagut de sempre una gran pedra, o un arbre, el veureu fent filigranes amb el tractor per tal de respectar-los, i un cop acabada la feina les línies paral·leles de la seva arada mecànica dibuixen amb la mateixa precisió que un monjo budista pentina els seus jardins de sorra, fent un parisatge quan intervenim en l'espai. Si en fóssim conscients el respectaríem molt més. Avui estem aquí com a mostra de respecte envers un dels darrers espais que ens queden en el nostre terme. Estem aquí per defensar-lo, perquè ens el volen prendre. Vivim els efectes de l'ona expansiva del boom immobiliari de Barcelona. Com una pedra llençada a l'aigua que dibuixa cercles concèntrics, els ciutadans de la metròpoli fugen en una nova immigració interna cap a noves terres que els acullen: ja sigui el Vallès, el Maresme, o l'àrea del Llobregat, i més lluny si cal. Alguns, a qui no coneixerem mai, s'estan llepant els dits i omplint les butxaques a costa del nostre territori, del nostre paisatge amb una impunitat pertorbadora. Ja em perdonareu si avui no tinc prou forces per creure que els guanyarem. Tenen l'arma més poderosa que existeix: els diners. I ja sabem que amb ells es pot comprar qualsevol cosa, incloses les voluntats. Recordo que, quan l'escriptora Rosa Regas va guanyar el premi Planeta, els periodistes li van demanar en què gastaria els diners, ella va contestar: compraré temps. Em va semblar màgic que algú volgués comprar l'intangible. Vull creure que els que estem avui aquí, també som compradors d'intangibles. Propietaris de tot allò que no és nostre i alhora és de tots: aire i espai, i tot el que contenen. El gran i estimat escultor Eduardo Chillida, que entenia molt d'aire, espai i paisatge deia: Es veu bé tenint l'ull ple del que es mira. I nosaltres sabem molt bé el que volem veure i mirar, i el que no. Marutxi |
[Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]
[Alnus] [Associació Cerdanyola Via Verda] [Cepa] [No al Pla Caufec]
