Cimentera a Collserola

Vista de la cimentera Cemex (Sanson)

Una cimentera usa marro de cafè com a combustible

La planta de Sant Feliu de Llobregat també farà servir restes de poda per fer que cremin els forns La biomassa té un poder calorífic baix i s'utilitza en petites quantitats

Joaquim Elcacho

La fàbrica de ciment de l'empresa Cemex a Sant Feliu de Llobregat ha posat en marxa una prova pilot per fer servir marró de cafè i restes vegetals com a combustible per a la fabricació de ciment. Durant aquests mesos de febrer i març, la cimentera substituirà una part del combustible habitual (coc de petroli) per 1.000 tones del marro que les fàbriques de cafè soluble habitualment aboquen a les escombraries, i unes 850 tones de restes de poda del parc de Collserola i els jardins públics i privats de l'àrea metropolitana.

Javier Merle, director de desenvolupament sostenible de Cemex, va explicar que aquesta experiència permet fer funcionar el forn que produeix ciment i reduir-ne el consum de petroli. Responsables de la planta i tècnics del departament de Medi Ambient faran un seguiment detallat de les emissions contaminants de la planta durant la prova pilot.

Els resultats provisionals indiquen, però, que els nivells no són diferents dels del funcionament habitual de la fàbrica de ciment. "Si substituïm una fracció de baixa qualitat com és el coc de petroli per biomassa, com les restes del cafè i de la poda, és normal que no es produeixi un increment de la contaminació, més aviat al revés", va dir Merle.

De fet, durant els dies de la prova pilot, la biomassa utilitzada només representa entre el 4 i el 5% del consum calorífic dels forns de la fàbrica. Cal recordar que la planta de Cemex a Sant Feliu de Llobregat produeix unes 3.000 tones de clínquer (material base del ciment) al dia, amb un consum diari d'unes 280 tones de coc de petroli.

El forn de fabricació de ciment funciona a uns 1.600 graus, i "a aquesta temperatura el marro de cafè i qualsevol altre producte de biomassa queda completament incinerat. Per descomptat, la planta no fa olor de cafè", ironitza Javier Merle.

També de forma experimental, la fàbrica de ciment d'Alcanar, de la mateixa Cemex, ha fet servir clofolla d'arròs, fulla d'olivera i pinyolada de fabricar oli com a combustibles de substitució. Aquests tipus de biomassa són combustibles nobles, però cal recordar que tenen una potència calorífica bastant baixa i només es poden fer servir en petites quantitats.

Benefici per a tothom

"Si trobem biomassa produïda a prop dels forns de ciment, creiem que és un benefici per a tothom que se'n pugui treure profit en substitució del petroli", va indicar el responsable de Cemex. A Catalunya, "les fàbriques de ciment estan autoritzades a funcionar exclusivament amb coc de petroli com a combustible, excepte proves puntuals de biomassa, i es controlen els contaminants que preveu la normativa per a aquesta pràctica", segons una resposta del conseller Francesc Baltasar publicada el 27 de febrer al Butlletí Oficial del Parlament.

La prova més important portada a terme fins ara en aquestes plantes ha estat la utilització de llots secs de depuradores d'aigües residuals. Segons el departament de Salut, "la substitució parcial de coc de petroli per llots de depuradora urbana no altera de forma significativa els paràmetres de la qualitat de l'aire, i per tant no hi ha modificacions respecte a la salut", segons ha indicat el conseller de Medi Ambient en la mateixa publicació oficial.

http://www.avui.cat/cgi-bin/menu?07/mar/07+346260

Març 2007


Gener 2006

(article publicat a la revista de Satn Feliu Respon http://respon.santfeliu.net )

El passat mes de novembre, la Plataforma Civica per la Defensa de Collserola, va emetre una carta al senyor Juan Antonio Vazquez, alcalde de Sant Feliu, on demana que se'ls informi amb detall, de la situació en que es troben els diferents projectes de construcció d'una carretera alternativa d'accès a la fàbrica propietat de la multinacional CEMEX, popularment anomenada Sanson. Des del punt de vista de la Plataforma, la veritable solució que cal abordar consisteix en anar desmantellant la fàbrica i les seves activitats contràries a la preservació del medi natural i, especialment incompatibles amb la qualitat de l'aire i la salut dels veïns i veines de Sant Feliu i dels pobles dels voltants.

Els problemes van començar a sorgir durant l'època en que governava ICV, que, sota l'excusa de crear un nou vial d'accès a la Sanson que evitès el pas dels camions de gran tonatge pel barri de la Salut, va donar els permisos per a urbanitzar i construir vivendes al voltant d'aquesta carretera, traslladant des del primer dia, la problemàtica a aquest nou barri emergent. Un cop fet això, aquest partit autoanomenat ecologista va posar sobre la taula el projecte d'un tercer accès a CEMEX amb el vist i plau de PSC, CIU i PP. ERC, per la seva banda, proposava també construir un tercer vial, però amb un traçat diferent, segons ells, menys nociu per a l'entorn.

La Plataforma manifesta que s'oposarà frontalment a l'obertura de qualsevol nou vial (sigui pel Torrent del Duc, sigui per la Vall del Cerdanet) ja que les dues propostes agrdeixen novament la ja malmesa serra de Collserola.

Recentment, el Ple de l'Ajuntament ha rebutjat el projecte presentat per ICV, i proposen estudiar mesures per a reduir-ne els fums i sorolls del vial ja existent.

Sobre la possiblitat de desmantellar la fàbrica i recol·locar-ne els seus treballadors i treballadores a d'altres instal·lacions, fonts directes de l'Ajuntament asseguren que és una opció absolutament impossible.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola entèn que l'Ajuntament inicï actuacions per minvar els efectes negatius sobre la qualitat de vida dels veïns del barri de Les Grasses, però demana que es fixi un termini per a la finalització de les activitats de la cimentera. Tanmateix, afirmen que l'Ajuntament està fugint d'estudi sobre el greu problema de salut pública i d'afectació del medi que genera la fàbrica, i consideren d'irresponsabilitat que les administracions públiques ignorin aquest problema.


Juny 2005

Hola!

Des de la publicació local Sant Feliu Respon de Sant Feliu de Llobregat, us fem arribar un article sobre la cimentera Sanson que hem publicat en el darrer número. Si voleu veure la publicació completa entreu http://respon.santfeliu.net

Cemex preveu que s'hi cremin residus

Imatges de la Sanson

Vista de la Sanson - 17 Vista de la Sanson - 18

El passat mes de febrer del 2005, en el marc d'un seminari organitzat per Ciment Català, es va presentar un conveni on es preveia cremar residus a la cimentera Sanson.

Aquest conveni ha estat secundat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, els sindicats CCOO i UGT i la patronal del Ciment a Catalunya, la seva signatura està prevista pel 9 d'abril.

El conveni preveu realitzar proves pilot a la fàbrica de la Sanson, unes proves destinades a valorar la utilització de residus -llots de depuradora- com a combustible alternatiu a les indústries.

Segons aquest conveni, es poden utilitzar els forns de la Sanson per a realitzar la crema de llots de depuradora els quals, són catalogats de bio-massa per part del Departament de Medi Ambient, i la seva directora de Qualitat Ambiental, Maria Comelles (exregidora d’urbanisme per IC-V a Sant Feliu).

La bio-massa són aquells elements que provenen de forma directa d'un ésser viu. El problema recau en què els llots de depuradora poden estar formats d'elements de molt diversa procedència. La mateixa Maria Comelles va afirmar, en referència a les proves pilot, que no era convenient cremar els llots de la depuradora de Sant Feliu perquè contenien un nivell elevat de metalls pesants.

Aquestes proves són el resultat de les dues grans problemàtiques ambientals i econòmiques que assolen la societat de consum. Per un costat, l'escassetat de combustibles fòssils i el seu elevat cost. I, per un altre, la gran quantitat de deixalles i la dificultat de tractar-les, que es deriva del model consumista.

Segons les autoritats medi ambientals, aquesta mesura és positiva perquè es redueixen les emissions de CO2 a l'atmosfera i s'apropen al Protocol de Kioto. Però associacions ecologistes i associacions de veïns denuncien que no s'han tingut en compte altres conseqüències que això pot comportar per a la salut i el medi ambient. Els elements com els metalls pesants no es destrueixen amb la seva crema, sinó que passen a l'atmosfera i s'acumulen a l'organisme dels éssers vius. En aquest sentit, les autoritats signants s'han compromès a la instal.lació de filtres als forns per a què això no succeeixi. Però aquesta mesura no acabarà amb els metalls pesants, els quals si no reben un tractament específic poden acabar al sòl de la zona on es troba la Sanson o a qualsevol altre racó. La gravetat dels fets queda palesa en tant que la mateixa CONFAVC està en contra de la incineració com a tractament generalitzable a la gestió dels residus. Estant a favor, però, del tractament preventiu (minimització, reutilització, valorització energètica) en ordre de prioritats com estableix la totalitat del ordenament juridic sobre aquest tema.

Per tant, i davant la signatura d'aquest conveni, la CONFAVC demana que s'aprofiti l'ocasió per fer una reconversió tecnològica de la indústria cimentera que porta contaminant i pol·lucionant a tants veïns/es de l'Àrea Metropolitana.

Sant Feliu Respon

stfeliurespon@hotmail.com


La fàbrica Sanson i els seus camions

Resum de la situació - Juny 2004

Davant les reiterades queixes dels veïns i veïnes a causa del fum, els sorolls i la perillositat que els camions de gran tonatge provoquen al seu pas pel barri de les grasses, el partit polític que governava l'Ajuntament en aquell moment, ICV, va proposar i aprovar amb els vots a favor de PSOE, CIU , PP i l'abstenció d'ERC, la construcció d'una nova carretera que, passant a prop del camp de golf can Cuyàs, tingués un accés directe a la rotonda del polígon del Pla que enllaça amb l'autopista A-2 i la ronda litoral i que permetria als camions portar les primeres matèries fins la fàbrica Sanson. Aquesta nova carretera amb un llarg recorregut provocaria un nou moviment de terres, més barreres i problemes per a la fauna ja maltractada de Collserola i la destrucció del bosc per on ha de passar.

La situació va canviar quan, en els pactes duts a terme per a la formació d'un nou govern a l'Ajuntament de Sant Feliu a les darreres eleccions municipals (maig 2003), ERC va posar com a punt indispensable per a pactar amb PSOE i CIU, fer passar la nova carretera per la Vall del Cerdanet, darrere de les últimes cases de les Grasses.

L'AV de les Grasses s'ha oposat a aquest recorregut perquè considera que no soluciona totalment les molèsties al barri; és per això que aquest equip de govern ha llençat la nova proposta de cobrir el carrer comerç, per on passen actualment els camions. Pel que fa a la fàbrica Sanson i l'impacte visual que provoca, recentment, la plataforma anomenada Ciutadania.cat, proposa "desmuntar les instal·lacions que no són necessàries per a les activitats actuals així com pintar les instal·lacions per tal d'integrar la fàbrica al paisatge natural'. Cal recordar que la Sanson ja no pot explotar més la pedrera i és per això que han de portar les primeres matèries d'una altra cantera. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola manté que la fàbrica Sanson no ha de continuar la seva activitat, ja que, al no extreure àrids de la pedrera es pot traslladar l'activitat actual que realitza la fàbrica a una altra planta, de manera que la Sanson podria ser desmantellada completament evitant per una banda els efectes nocius al paisatge i l'entorn natural, i de l'altra les molèsties al barri.

Cal fer esment però que el grup Valenciana de Cementos és una de les majors empreses del món en fabricació de ciment blanc, amb la qual l'Ajuntament de Sant Feliu no ha estat mai disposat a enfrontar-s'hi i per tant no preveu en cap moment tancar-la; a més, el fet que actualment el ciment sigui tant utilitzat ha fet passar per alt els seus efectes negatius fins al punt que les lleis i els plans de protecció són favorables als interessos de les empreses cimenteres i d'extracció d'àrids.

Article publicat a la revista de Sant Feliu Respon. Juny 2004


Juny 2003

Sant Feliu de Llobregat

El Parc de Collserola, és un parc envoltat de prop de 3 milions de persones i pateix una forta pressió urbanística per part dels 9 municipis per on s'estén. Aquests municipis obeeixen el Pla general metropolità (PGM) que té més de 25 anys i segons el qual, a la regió de Barcelona, hi arribarien a viure 11 milions de persones. És evident que en l'actualitat les previsions de creixement urbanístic i demogràfic no han arribat a les dades projectades. Tot i això el Pla continua vigent, i així, els ajuntaments, al igual que la Generalitat i l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient, tenen via lliure per construir infraestructures a canvi de destruir el Parc de Collserola. Així, a Sant Feliu de Llobregat tenim l'exemple del Pla parcial de Mas Lluhí del qual la comissió d'urbanisme del Consorci del Parc de Collserola va realitzat un informe desfavorable i l'Ajuntament de Sant Just Desvern el va denegar fermament. Pel contrari l'Ajuntament de Sant Feliu va tirar pel dret, arrasant i construint blocs a tocar del Parc.

El mateix procediment es va seguir en la construcció del camp de golf per al lleure d'unes classes elitistes, amb l'impacte medi ambiental que suposa la implantació d'espècies no autòctones a la zona i la malvesació d'aigua que comporta el seu manteniment. Però no són les úniques actuacions desfavorables a la protecció de Collserola que ha tingut l'Ajuntament de Sant Feliu. A l'última modificació del PGM es preveu consolidar la zona industrial de la riera de la Salut i canalitzar-la, amb el perill que això suposa en el cas d'una rierada ja que el ciment no filtra l'aigua i a més l'accelera. També es preveu construir un vial alternatiu (en una zona declarada Parc Forestal pel mateix Ajuntament) a l'actual carretera de la Sanson per al trànsit de camions que portaran matèries primeres d'una altra cantera a una cimentera, com és la Sanson, que ja no pot extreure i que segons la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola hauria de marxar del Parc per l'impacte ambiental que aquesta té.

Així doncs, gràcies a la construcció d'aquest vial, la Sanson podrà continuar treballant amb les conseqüències que això tindrà per al medi. Si la protecció d'aquest queda pendent per les properes generacions, a aquest ritme, ja no tindran medi per protegir.

La Sanson - Cemex

L'any 1967 es va fundar a Sant Feliu de Llobregat una fàbrica coneguda popularment amb el nom de "Sanson". Actualment, aquesta fàbrica gestionada pel seu director Florencio Triguero, produeix 1.072.500 i 900.000 tones/any de clínquer i ciment gris respectivament. La Sanson pertany a la companyia "Valenciana de Cementos Portland SA" grup filial de la mexicana CEMEX líder del sector a l'Estat espanyol i la productora més gran de ciment blanc al món.

A més de les fàbriques de ciment el grup té, a l'Estat espanyol, filials en terminals de distribució de ciment, formigó, àrids i morter preparat. Des de 1995, Valenciana de Cementos ha consolidat la seva presència internacional amb l'adquisició de diferents fàbriques de ciment a Panamà, República Dominicana, Veneçuela, EUA, Filipines, Colòmbia i participacions a Indonèsia i Xile.

Cemex España presumeix de ser membre del Consorci del parc Collserola, pulmó natural de Barcelona i voltants. Afirma que com a contribució a la millora de la situació del parc ha paralitzat les activitats d'extracció de les seves primeres matèries (pedra calcària i materials argilosos) però la seva època de màxima esplendor ha produït i continua produint un impacte ambiental important, com passa generalment amb totes les extraccions de minerals. Per a la suposada protecció del parc de Collserola treballa conjuntament amb empreses internacional tant dubtoses pel que fa a qüestions mediambientals i dels drets humans com Coca-cola, Fecsa-Endesa, o Tabasa, entre d'altres. La primera d'aquestes empreses Coca-Cola ha estat denunciada al parlament europeu de Brussel·les per les seves pràctiques abusives a Colòmbia i a diversos indrets com a la Índia on múltiples comunicats denuncien el bombeig de tota l'aigua del subsòl per a poder vendre-la després amb les seves begudes. Fecsa-Endesa l'empres presidida per un reconegut feixista com Martin Villa on els responsables d'aquesta actuaven com uns autèntics gàngsters a Xile, intentant expulsar el poble Maputxe de les seves terres per comprar-les al govern xilè i explotar-les. Finalment, Tabasa, companyia encarregada de construir accessos, autopistes, pons i túnels a Barcelona, que té projectades les obres del túnel d'Horta que unirà Barcelona i Cerdanyola perforant, viaductitzant i destrossant Collserola, i que tindrà una capacitat d'uns 35.000 viatgers diaris (segons un estudi de mobilitat de la mateixa empresa).

D'altra banda Cemex España ha participat en la construcció d'obres tant qüestionades com l'ampliació del port de Barcelona, el subtram VI, de l'AVE i el port esportiu de Sant Adrià. Pel que fa concretament a la zona d'influència de la Sanson a Sant Feliu de Llobregat es té constància de dos expedients en curs (21994000043 i 22000000059) per abocaments a llera, i també s'han iniciat les obres per construir un nou vial d'accés a la fàbrica que assegura la permanència d'aquesta amb el vist-i-plau de l'Ajuntament.

Cemex España compta amb la certificació de gestió de medi ambient ISO-14001 que, a grans trets compromet l'empresa a no contaminar i a complir la legislació i reglamentació mediambiental aplicable. Però segons diversos estudis elaborats per entitats ecologistes, la pols de ciment és nociva per als pulmons, és irritant i causa cremades a la pell, tant si és seca o barrejada amb aigua, la producció i consum de ciment és una de les principals fonts d'emissió de CO2, cada tona de ciment consumida causa l'emissió de 498Kg de CO2, també emet diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i monòxid de carboni; i la combustió del clínquer és la part més delicada des del punt de vista mediambiental pel que fa a consum energètic i les emissions a l'aire. Segons grups compromesos amb la preservació de l'entorn, el fet que aquest material sigui tant utilitzat ha fet passar per alt fins ara els seus efectes negatius, però cal tendir a solucions constructives que suposin una reducció en la quantitat del seu ús; d'altra banda, comença a haver-hi fabricants que intenten reduir l'impacte de les seves instal·lacions amb molins de baixa emissió de pols, també hi ha els ciments puzolànics que contenen material de rebuig d'alts forns, amb el que això suposa de reutilització de residus.

(articles publicats per Sant Feliu Respon, l'octubre del 2002 i el juny del 2003)


[Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]