8 de febrer de 2012
Sobre les 16 Portes i l'inici de la participació ciutadana.
1. El projecte ha de reconèixer explícitament que actua en el marc del Parc Natural de Collserola i això condiciona que l'eix estratègic i totes les actuacions previstes han de tenir com a referència la preservació dels valors naturals i ecosistemes del Parc i la seva zona d'influència. Per la qual cosa, cal retirar la visió de Parc Central Metropolità que explicita l'esquema director de les portes de Collserola a Barcelona.
2. Cal harmonitzar la visió del projecte al que estableixi el Pla Especial d'usos i protecció que en un termini màxim de 9 mesos hauria d'aprovar el govern i les administracions competents.
3. És exigible una MORATÒRIA a l'inici de qualsevol activitat mentre no s'hagi aprovat el Pla Especial i s'hagin adaptat les propostes dels 16 projectes en els requeriments de l'esmentat Pla Especial.
4. L'ambigüitat que pot amagar el concepte de "porta" s'ha d'aclarir amb rotunditat: cal reconèixer que una de les principals amenaces del Parc Natural és la massificació i hiperfreqüentació del Parc, així com l'excés urbanitzador i de sòl destinat a equipaments i infraestructures. Si realment es tracta de "baixar" Collserola a la ciutat i no a l'inrevés no pot haver-hi cap ombre en aquest tema.
5. Fins al moment la proposta presentada tot i la calculada ambigüitat, no explicita la preeminència d'una visió ambiental sobre la urbanística i la facilitadora de serveis i equipaments.
6. Valorem com a element molt negatiu el fet que algunes de les portes projectades coincideixin amb les figures dubtoses i fortament qüestionades pels moviments socials dels espais de regulació especial ERES – EPRES.
7. Davant de l'actual moment de crisi econòmica i retallades brutals dels drets socials, expressem dubtes sobre les inversions públiques que es destinaran en aquest projecte per a què contribueixin a minvar els patiments de la població.
Es posa en qüestió el mateix concepte de porta. Lamentem les limitacions del procés participatiu que es manifesten en la nul·la presència de les entitats ciutadanes en la selecció dels equips professionals, el que no ha permès aportar la nostra visió i inquietuds. Restarem amatents a què les solucions i actuacions proposades per cadascuna de les portes, plantegin la ubicació dels equipaments i serveis en les zones urbanes consolidades, fora del parc, per beneficiar les demandes socials del veïnatge i no en les zones limítrofes de protecció del Parc. Restarem amatents també a què les solucions i actuacions proposades per cadascuna de les portes, prioritzi clarament l'objectiu de la naturalització molt per davant de l'enjardinament (això és especialment vigent en les zones que pateixen degradació i abandonament) Les solucions per estructurar zones coixí, zones d'oci i de lleure, itineraris de pràctica esportiva, ...han de garantir la preferència estratègica de preservació del Parc Natural i no han de permetre ni l'augment ni l'ampliació de zones d'aparcament, ans han de fomentar l'accés en transport públic.
1. Denunciem el nou mètode d'organització. Lluny da facilitar la participació, el que es fa amb aquest nou sistema es dificultar-la, disgregar als participants perquè no els arribin opinions no convenients, no s'ha explicat el perquè de la necessitat de fer o reubicar aparcaments, ni a on ni quin tipus d'equipaments, res de res.... és una participació de "com us agradaria? "...", o "que necessiteu?" .
2. A l'inici del plenari, quan es va explicar la metodologia, ens va negar la paraula per expressar la nostra opinió sobre la mateixa. Va ser aquesta actitud la que va propiciar que molta de la gent estigués alerta i reaccionés com ho va fer... La ciutadania de tots els barris de les portes de Sarrià ha dit rotundament NO a les intervencions dins l'espai natural de la serra, ha reclamat transport públic i han ressaltat els valors naturals, biològics, i la importància que les actuacions urbanístiques no es transformin en agressions al medi. L'opinió de tothom ha estat tan contundent que els representants de l’Ajuntament i els equips guanyadors s’han quedat “pasmats” davant el veredicte de la ciutadania.
3. La PCDC creu irrenunciable un debat global amb tots els participants sobre els criteris generals i les línies de treball després de la presentació del projecte i proposem que no es fraccioni el debat en quatre grups, perquè és ben clar que estan estretament interrelacionats, i que es doni prioritat a les posades en comú i al debat amb tots els participants.
Més informació:
Josep-Lluís Moner
L’Ajuntament de Barcelona va inaugurar els tallers parlant més de 45 minuts sobre els beneficis del projecte davant un nodrit grup d’associacions, ciutadans i equips que havien passat la primera fase de selecció de projectes, 7 equips per porta, sense lograr aclarir l’ambigüetat del projecte.
Desprès d’aquesta llarga intervenció municipal, molts dels ciutadans presents van mostrar la seva disconformitat amb el disseny de participació, ja que pensaven que el tema general del Projecte 16 Portes s’havia de tractar al mateix saló d’actes conjuntament i no en aules separades com havia previst l’Ajuntament. En aquests ciutadans, en voler parlar públicament per mostrar aquesta disconformitat se’ls va negar la paraula “per que no tocava parlar”, “tocava anar a les aules per separat”. Es van produir uns moments de tensió durant els quals els ciutadans explicaven que negar la paraula no es “participació ciutadana”. Tot i això, i desprès de decidir si marxaven o no, es van presentar a les aules per participar-hi igualment. La metodologia de participació va ser, ambigüa, caòtica, i pot ser intencionadament fragmentada, és a dir, difícil d’explicar-se a sí mateixa.
En començar els ciutadans van ser dividits en grups de treball, talment com si fossin alumnes de primària, i portats a les aules per tractar quatre temes per separat (mobilitat, medi natural, equipaments, usos i activitats), quan en realitat aquest quatre àmbits conflueixen constantment com va quedar demostrat durant els talllers. Més tard es va fer un taller per cada porta al qual van assistir els equips del concurs que només escoltaven i prenien notes, representants de l’Ajuntament que demanaven els ciutadans i les associacions de cada barri proposar idees per un projecte que ningú sabien ben bé en què consistia i per tant es van expressar més dubtes que propostes, es va parlar més bé dels problemes com a barri, i de que a Collserola no s’havia de fer res.
A les aules estava previst prendre notes de les opinions d’associacions i ciutadans; desprès i ja a la sala d’actes un portaveu les explicaria a tots. En cap moment va existir un espai per debatre en comú. La participació ha estat doncs completament fragmentada, ja que cap persona va poder participar a tots els tallers, ni als temàtics, ni als de cada porta, ni arribar, per aquest motiu, a una visió de conjunt de tot el projecte ni pronunciar-se sobre el mateix.
Creiem que el Consorci del Parc de Collserola no ha de participar com a jurat d’aquest projecte, sinó que ha de treballar com a organisme independent protector del Parc de Collserola i intervenir quan els projectes plantejats no s’ajustin a la normativa del Parc Natural.
Malgrat l’expressat amb anterioritat, les associacions i ciutadans de diversos barris que no es coneixien prèviament, des de la Diagonal, fins al Tibidabo, i passant per Les Planes van arribar a les mateixes conclusions, per tant la veu de la ciutadania ha estat unànime respecte a l’ambigüetat del projecte i a la protecció del Parc Natural de Collserola.
Aquestes són algunes de les idees que els ciutadans van aportar als tallers temàtics i que es van presentar després a la sala d’actes:
-Els ciutadans s’han trobat amb un projecte decidit per l’Ajuntament sobre el qual les associacions veïnals no n’han estat informades prèviament. Aquestes haguessin pogut lliurar-ne una opinió abans de posar-lo en marxa.
Ens hem d’acostumar a treballar com a molts països d’Europa en els que les associacions ciutadanes estan presents amb una cooperació normalitzada des del primer moment de concepció del projecte i al llarg del mateix fins a la resolució final. No val convocar només a uns tallers fragmentats, sense possibilitat de discussió conjunta. Malgrat el disseny participatiu es va poder arribar a conclusions molt contudents per part de la ciutadania.
- Els ciutadans van deixar molt clar que Collserola no és un Parc Central de Barcelona. Collserola es un parc natural metropolità i ha estat declarat Parc Natural per la Generalitat amb totes les seves conseqüències. Gràcies a això els ciutadans de tots els municipis que envolten la serra podran gaudir d’aquí endavant d’un espai completament natural que difícilment es pot trobar a qualsevol altre àmbit metropolità arreu del mon.
- Collserola ha estat declarada Parc Natural i com tal ha de ser tractada, a més d’estar protegida per la legislació de la Unió Europea com a Xarxa Natura 2000 com un àrea en la que els valors naturals requereixen la màxima protecció. Collserola ha de baixar a la ciutat i no a l’inrevés, el concepte de porta no ha de ser considerat com quelcom per on es puja massivament a la serra, ben al contrari ha de servir per frenar la freqüentació excessiva, ja reconeguda pel propi Consorci de Collserola. Ja hi ha centenars de camins per on els ciutadans accedeixen a la serra, no en calen més, si cal, es pot senyalitzar o arranjar un camí en mal estat per tal de poder-hi passar.
- Es destaquen els valors naturals de les àrees de transició entre el Parc Natural i la ciutat, ja que la vegetació que hi ha és tan important com la que es troba dins la serra; hi han espècies protegides com el prat d’albetllatge. Aquesta espècie de la sabana africana, la trobem, de vegades, a llocs degradats i s’hauria de treballar per protegir-la.
- Es destaquen els valors geològics de la serra de Collserola.
- Es demana una MORATÒRIA dels projectes fins que no s’aprovi el Pla Especial del Parc de Collserola que la Generalitat ha de desenvolupar, per llei, abans de finalitzar l’any. Aquest Pla Especial ha de marcar el que es pot fer o no es pot fer a l’àmbit de la serra i a les àrees de transició cap a la ciutat.
-No s’enten el motiu de qué el 40% del projecte estigui dissenyat dintre el Parc Natural de Collserola.
-Els ciutadans no volen que l’Ajuntament faci despeses a Collserola en aquests moments de crisi, només volen que es repecti el que ja hi ha, i si està degradat es recuperi. No cal crear més equipaments. - Si es volen fer equipaments o pàrquings han de ser a la banda de ciutat, principalment per sota la Ronda de Dalt, i cas que el barri tingui una necessitat específica. A prop del Parc, només hi ha d’haver, si calen punts d’informació.
-Quant als usos i activitats cal regular les activitats que es fan als voltants de Collserola per tal de que no empitjorin les condicions naturals. Per exemple, un excés de circulació de ciclistes o de vehicles privats, o una programació massa intensa d’activitats malmeten les condicions en què es troba el parc.
No hi ha d’haver pàrquings a les zones de transició de la serra, s’ha d’afavorir el transport públic, es demana incorporar el funicular del Tibidabo a la xarxa de transport públic de la ciutat. Els mitjans de transport existents, parades de metro o bus de barri, funiculars, o Ferrocarrils de la Generalitat, són suficients per apropar el ciutadà als voltants de Collserol o dins la serra. Hi ha centenars de punts per on apropar-se des de tots els municipis que envolten la Serra i des de la pròpia ciutat de Barcelona.
PLATAFORMA CÍVICA PER A LA DEFENSA DE COLLSEROLA
pcdcollserola_moviments.net