Conclusions
DIAGNOSIS AMBIENTAL PARC COLLSEROLA UAB/DIPUTACIî
Al llarg d'aquest estudi s'han identificat i analitzat els possibles agents
causants de l'elevada pressi— urban’stica que estˆ patint la serra de
Collserola i les problemˆtiques que se'n deriven. En definitiva, es fa pals
com el planejament urban’stic vigent ha quedat obsolet davant de les
necessitats socials i ecol˜giques actuals. Aix’ doncs, concloem el segŸent:
1. El Parc de Collserola sofreix un fort procŽs
d'a•llament de la resta d'espais d'inters natural dels voltants; ja que no hi
ha espais a la serra amb continu•tat natural cap a l'exterior; tan sols petits
intersticis de s˜l lliure en els quals tambŽ s'urbanitza en no gaudir de cap
mena de protecci—.
2. La realitzaci— de la xarxa viˆria programada pel PGM
provocaria la prdua del 12% dels boscos de ribera, i per tant, d'espais
potencialment œtils per connectar hˆbitats.
3. La serra de Collserola estˆ partida per l'eix viari
i urbˆ de Vallvidrera-les Planes-la Floresta-Valldoreix-Sant Cugat; a mŽs de la
penetraci— de carreteres, camins i edificacions a l'interior de l'ˆrea natural.
Les infraestructures viˆries i urbanes provoquen uns impenetrables efectes
barrera i s—n, per tant, els principals causants de la fragmentaci— que sofreix
el parc i del trencament de
la seva continu•tat natural.
4. El PGM va fer grans reserves de s˜l per a
equipaments en zones agr’coles. En conseqŸncia, el planejament urban’stic
vigent no reconeix els valors ecol˜gics de les zones agr’coles en no estar
protegides per la figura del PEIN. TambŽ s˜ls agr’coles qualificats segons el
PGM com a urbanitzables no programats s'han transformat en urbanitzables sense
gaire dificultat.
5. El fet de ser la serra de Collserola un espai
natural amb taques de desenvolupament urbˆ difœs, unides a travŽs de grans
eixos viaris, ha promogut una freqŸentaci— del parc excessiva i poc regulada.
6. El PEPCo no ha estat capa de garantir la
conservaci— de la biodiversitat atesa la destrucci— de molts hˆbitats del parc
amb elevat valor ecol˜gic. A mŽs, en no promoure zones de transici— entre
l'ambient urbˆ i el parc, ha estat incapa d'evitar el procŽs de fronteritzaci—
que s'ha anat consolidant durant els œltims anys.
7. El planejament urban’stic vigent no fomenta el
pasturatge i el mosaic agroforestal, molt recomanables per previndre els
incendis forestals. A mŽs, no es tenen en compte els espais adjacents
annexionables al parc sobretot aquells qualificats amb clau 21, i per
consegŸent aquests espais ecol˜gicament viables esdevenen zones d'elevada
pressi— especulativa i urban’stica.
8. L'activitat cinegtica Žs un exemple de
sobreexplotaci— del Parc de Collserola ja que Žs uns vuit cops superior a la
recomanada.
9. L'elevat percentatge de superf’cie del parc de
propietat privada complica la realitzaci— per part dels municipis de
modificacions puntuals del planejament urban’stic atesa la dificultat d'arribar
a acords entre l'Administraci— i el sector privat.
Tot i aix˜, la conscincia ambiental de la poblaci—
sobre el parc creix, i es veu reflectida en l'augment de moviments socials,
debats i creacions de plataformes en defensa de la serra, preocupats pels
valors ecol˜gics, paisatg’stics, socials, econ˜mics i d'oci intr’nsecs al Parc
de Collserola.
Propostes
Aix’ a partir de l'estudi detallat de l'espai natural de la serra de
Collserola, podem enumerar un seguit de propostes encaminades a promoure un
desenvolupament sostenible del parc des d'una visi— moderna i ecol˜gica del que
haurˆ de ser el planejament urban’stic del futur, una eina de la societat per
moldejar el territori racionalment d'acord amb les necessitats socials i
ambientals d'aquest. Enumerem a continuaci— les principals propostes que
afecten la totalitat del Parc de Collserola, aix’ com aquells espais que s—n
potencialment zones de connexi— ecol˜gica.
1. Morat˜ria urban’stica.
2. Reclassificacions del PGM:
2.1. Desclassificacions urban’stiques
en l'ˆmbit municipal.
3. Promoure l'extinci— d'urbanitzacions fora d'ordenaci—.
4. Promoure l'extinci— del model d'urbanitzaci—
dispersa / ciutat difusa.
5. Modificar la xarxa viˆria prevista pel PGM.
6. Ampliar els l’mits del PEPCo.
7. Ajust del l’mit del PEIN al nou ˆmbit del PEPCo.
8. Promoure connexions biol˜giques:
8.1. Collserola connector oriental Sant
Lloren del Munt Ordal
8.2. Collserola connector oriental Sant
Lloren del Munt
8.3. Collserola riu Llobregat muntanyes de
l'Ordal
8.4. Collserola serralada de Marina
9. Crear la figura d'Ljrees de transici—È.
10. Crear la figura d'Çespais associatsÈ al Parc de Collserola.
11. Redacci— d'un nou Pla especial de protecci— de Collserola.
12. Inserci— de Collserola a la Xarxa Ecol˜gica Europea Natura 2000.
13. Declaraci— de parc natural.