Modificat per Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
Modificat per Decret 20/2000, de 10 de gener, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural a les Gavarres.
Modificat per Decret 226/2001, de 24 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural a la serra de Castelltallat.
Modificat per Decret 171/2002, d'11 de juny, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai Cingles de Bertí del Pla d'espais d'interès natural.
Modificat per Decret 23/2003, de 21 de gener, pel qual s'inclou l'espai Castell-Cap Roig en el Pla d'espais d'interès natural, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i es modifiquen els límits de l'espai Muntanyes de Begur.
NOTA aclaratòria. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC núm. 1714 d'1.3.1993
La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.
Atès que el projecte del Pla d'espais d'interès natural, elaborat pels departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, ha estat sotmès al procediment de tramitació establert per la mateixa Llei 12/1985, de 13 de juny, i per la legislació específica en matèria de procediment administratiu;
Atès que en aquesta tramitació s'ha donat participació als ens locals i, en general, a aquelles entitats legalment representatives dels interessos de caràcter general o corporatiu directament afectats pel Pla, sens perjudici de les al·legacions presentades amb caràcter individual;
Atès que també s'ha procedit a l'exposició pública del Pla durant el mes de setembre de 1992 i que s'han valorat i s'han tingut en compte les al·legacions presentades;
Vist el projecte del Pla d'espais d'interès natural, presentat pels departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, el qual integra les aportacions resultants del procés de participació pública i dels informes preceptius que estableix la legislació vigent;
Vistos els preceptius informes del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal;
Atès el que disposen l'article 20.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural;
A proposta dels consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Article únic
S'aprova el Pla d'espais d'interès natural, les Normes del qual són reproduïdes al final d'aquest Decret
Disposicions finals
- 1 Es faculta els consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi
Ambient per dur a terme les actuacions que calguin per a l'aplicació,
l'execució i el desenvolupament d'aquest Decret
- 2 Queden derogades totes les disposicions de caràcter general del mateix
rang o inferior mitjançant les quals s'hagi establert per als espais inclosos
al Pla d'espais d'interès natural un règim jurídic diferent del que
determinen les Normes annexes del present Decret
- 3 El present Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al
DOGC
Barcelona, 14 de desembre de 1992
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Francesc Xavier Marimon i Sabaté
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Albert Vilalta i Gonzàlez
Conseller de Medi Ambient
NORMES del Pla d'espais d'interès natural
Capítol 1
Disposicions comunes
Article 1
Objecte del Pla
1.1 El present Pla d'espais d'interès natural té com a objecte, d'acord amb el que estableix l'article 15 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985), la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.
1.2 En el marc del Pla d'espais d'interès natural (en endavant PEIN o Pla)
es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservació expressades
al punt anterior, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals,
cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals fonts de
vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos,
s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el
despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi
A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el
manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les seves condicions
actuals i de forma compatible amb la protecció dels espais inclosos al
Pla.
Article 2
Marc jurídic
El Pla ha estat redactat d'acord amb el que estableix el capítol 3 de la Llei 12/1985 i, atesa la condició de pla territorial sectorial que li atorga l'article 15.2 de l'esmentada Llei, conforme a les disposicions de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.
Article 3
Àmbit territorial
3.1 Les disposicions d'aquest Pla són aplicables de manera immediata als espais detallats a l'annex 1 d'aquestes Normes, d'acord amb les delimitacions grafiades als plànols a escala 1/50.000 i les descripcions dels límits expressades al document III (síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions).
3.2 L'aprovació de la delimitació definitiva esmentada a l'article 8 implicarà que les disposicions del Pla es referiran a l'àmbit resultant.
Article 4
Contingut
4.1 El Pla, l'integren els documents següents: Memòria i annexos (I).
Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació (II)
Espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i
altres determinacions (III)
Normes (IV)
Programa de desenvolupament (V)
Plànols a escala 1/250.000 i 1/50.000
Síntesi-resum
4.2 Les determinacions contingudes en els documents III, IV i la seva documentació gràfica complementària, així com els plànols de delimitació a escala 1/50.000, tenen caràcter normatiu.
Article 5
Interpretació
5.1 Les determinacions del Pla s'interpretaran basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.
5.2 Per a la interpretació dels límits dels diversos espais que inclou el Pla, mentre no sigui vigent la delimitació definitiva a què fa referència l'article 8 d'aquestes Normes, caldrà atenir-se a les indicacions dels plànols a escala 1/50.000 corresponents i, amb caràcter complementari, es consideraran també les descripcions que a aquest respecte conté el document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions).
Article 6
Efectes
El Pla té els efectes jurídics derivats de la seva condició de pla
territorial sectorial, així com aquells altres que estableix la Llei 12/1985.
Conseqüentment, les determinacions normatives del Pla són d'obligat
compliment tant per a les administracions públiques com per als
particulars.
Article 7
Vigència i modificacions
7.1 La vigència del Pla és indefinida (article 15.3 de la Llei 12/1985)
7.2 Modificacions del Pla
a) Correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i al Departament
de Medi Ambient formular i redactar les modificacions del Pla.Sempre han de
donar audiència a les entitats locals afectades i sotmetre les propostes a
informació pública quan impliquin alteracions dels àmbits territorials
inclosos en el Pla.
La seva aprovació pertoca al Govern. Seran preceptius els informes del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, del Consell de
Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal.
b) No s'ha d'observar el tràmit d'audiència esmentat al paràgraf anterior en
el cas que la delimitació indicativa hagi estat substituïda per la de
caràcter definitiu, sempre que l'esmentada modificació no comporti
alteracions substancials del perímetre inicial.
c) Quan les modificacions afectin espais naturals que gaudeixen d'una
delimitació definitiva, aquestes hauran de tramitar-se també d'acord amb les
normes específiques que els siguin d'aplicació.
7.3 Actuacions d'utilitat pública
La declaració d'utilitat pública que faci el Govern d'actuacions que s'hagin
d'ubicar dins els espais del Pla determinarà, en aquells casos en què sigui
necessari, l'aplicació del procediment de modificació expressat als paràgrafs
a), b) i c) del punt anterior.
7.4 Revisions del programa de desenvolupament.
a) El programa de desenvolupament del Pla es revisarà en el termini de quatre
anys.
b) Aquestes revisions seran formulades pels departaments als quals
corresponen la redacció i les modificacions del Pla, els quals elevaran les
corresponents propostes al Govern per a la seva aprovació.
7.5 Incorporació d'espais naturals de protecció especial.
La declaració de protecció especial d'un espai natural que no formi part de
la xarxa del Pla, mitjançant alguna de les modalitats previstes a l'article
21.1 de la Llei 12/1985, implicarà la seva inclusió automàtica en el Pla.
Capítol 2
Execució i desenvolupament del Pla
Article 8
Delimitació definitiva dels espais
8.1 La delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial de l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé mitjançant el planejament especial a què es fa esment en l'article 5 de la mateixa Llei (article 16 de la Llei 12/1985).
8.2 Aquesta delimitació haurà de garantir la salvaguarda dels valors que han motivat la inclusió de l'espai en el Pla i consistirà en la simple adaptació cartogràfica, a escales gràfiques més detallades, dels límits establerts pel Pla, sens perjudici de l'aplicació dels criteris per a la delimitació definitiva expressats en el document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions).
8.3 El que disposa el punt anterior també serà d'aplicació a ulteriors modificacions o revisions del planejament especial esmentat.
8.4 Quan l'aplicació d'una modalitat de protecció especial afecti únicament de manera parcial algun dels espais inclosos en el Pla, la resta de l'àmbit haurà de ser objecte igualment del procediment de delimitació definitiva, d'acord amb els punts anteriors d'aquest article.
8.5 Plans especials
a) Els plans especials a què fa referència el punt 1 d'aquest article es
formularan i es tramitaran d'acord amb el que estableix la legislació
urbanística (article 5.1 de la Llei 12/1985) i contindran una descripció
detallada dels límits i la seva representació gràfica a una escala
suficientment detallada en funció de les característiques i la dimensió de
l'espai.
b) Així mateix, podran contenir les altres determinacions pròpies dels plans
especials per a la protecció del medi natural i del paisatge, així com
mesures de promoció i millora destinades a la població rural resident en
aquests espais.
c) A més de la Generalitat, podran promoure aquests plans les entitats locals
amb competències urbanístiques, sempre que els espais siguin inclosos en els
seus respectius àmbits administratius.
d) La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà al que estableixen el
Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels
textos legals vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985.
Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, els plans seran sotmesos a
informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un
altre període d'idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals
el territori de les quals resulti afectat.
Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar informes als ajuntaments
afectats quan aquests no siguin els promotors del pla, al Consell de
Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius
els informes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i els altres establerts per la normativa
vigent.
Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les
aprovacions inicials i provisionals correspondran al conseller de Medi
Ambient.
L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà al Govern de la
Generalitat
Article 9
Execució i seguiment del Pla
9.1 Els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient duran a terme, en l'àmbit de les seves respectives competències, les accions necessàries per executar les actuacions previstes pel Pla, per garantir el compliment de les seves disposicions normatives i per fer el seguiment de l'evolució de la problemàtica del sistemes naturals i del medi rural en general en els distints espais, i en conseqüència adoptar les mesures adequades en les successives revisions del programa de desenvolupament.
9.2 Així mateix, es constituirà una comissió de seguiment del Pla integrada pels departaments esmentats al punt anterior, amb l'objecte de coordinar les respectives accions d'execució i seguiment i preparar les revisions del programa de desenvolupament.
9.3 Les actuacions previstes als espais del Pla que vagin a càrrec de la Generalitat de Catalunya hauran de preveure els mecanismes necessaris que permetin una participació activa dels ens locals, municipis i consells comarcals.
Article 10
Beneficis
10.1 Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient atorgaran ajuts tècnics i econòmics per fomentar la realització de les actuacions previstes pel programa de desenvolupament del Pla. En aquests casos, les actuacions esmentades gaudiran de consideració prioritària en l'atorgament dels ajuts de caràcter general als quals puguin acollir-se amb la mateixa finalitat.
10.2 Sens perjudici del que estableix el punt anterior, seran d'aplicació
els beneficis següents:
a) Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient
elaboraran anualment, cada un dins les seves competències, programes on
s'establiran beneficis tècnics i financers destinats als ajuntaments, les
entitats locals menors, les entitats sense finalitat de lucre, les
agrupacions agràries i forestals legalment constituïdes i els titulars de
finques agrícoles o forestals integrades totalment o parcialment en un espai
inclòs al Pla.
Es disposaran els efectes compensatoris de les figures impositives legals que
tinguin en compte els efectes descontaminadors dels espais d'interès
natural.
b) El Departament de Medi Ambient prestarà col·laboració tècnica i
econòmica per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental en projectes
d'obres d'instal·lacions promoguts pels consells comarcals, els ajuntaments o
els propietaris particulars que, com a conseqüència de l'aplicació de la
normativa del Pla, s'hagin de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte
ambiental.
Així mateix, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca podrà prestar
suport tècnic i econòmic quan es tracti de projectes referents a les
activitats agràries
c) El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca donarà prioritat a les obres de correcció hidrològico-forestal projectades als espais del Pla.
d) En aquells espais on el programa de desenvolupament del Pla preveu l'impuls amb caràcter prioritari de projectes d'ordenació i de plans tècnics de gestió i millora forestal, els propietaris gaudiran de consideració preferent en l'atorgament dels ajuts a què fa referència l'article 65 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, i d'aquells altres als quals puguin acollir-se a tal efecte. Els ajuts a què fa referència l'apartat a) inclouran subvencions als plans tècnics de gestió i millora forestal.
e) En aquells espais on el programa de desenvolupament del Pla preveu la redacció prioritària de plans de producció forestal, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca considerarà la seva realització amb caràcter prioritari, als efectes del que preveu l'article 10 de la Llei 6/1988.
f) Quan el programa de desenvolupament del Pla prevegi la creació d'àrees forestals recreatives, aquesta tindrà caràcter prioritari en els plans, els programes i les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Així mateix, en aquells espais del Pla on el risc d'incendis és alt, la redacció dels plans de prevenció d'incendis forestals tindrà caràcter prioritari en els plans, els programes i les línies d'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
g) Quan el desenvolupament del Pla impliqui la promoció de modalitats de protecció especial, juntament amb les respectives disposicions declaratòries, s'establiran les dotacions pressupostàries necessàries per a la correcta gestió de l'espai protegit. També es preveuran beneficis tècnics i financers per a les zones protegides i les seves àrees d'influència quan el règim aplicable i les condicions sòcio-econòmiques de l'espai així ho requereixin.
h) A les àrees forestals on s'observi un risc de degradació que posi en perill el medi natural que es pretén protegir, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca adoptarà les mesures financeres directes adreçades a reorientar aquest procés.
10.3 L'Administració de la Generalitat impulsarà l'atorgament de beneficis fiscals i exempcions destinats als propietaris rurals en els espais inclosos al Pla.
Article 11
Indemnitzacions
En els termes previstos a l'article 39 de la Llei 12/1985, en aquells supòsits en els quals el desenvolupament del Pla comporti la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims es preveuran les corresponents indemnitzacions.
Capítol 3
Regulació d'usos i activitats
Article 12
Usos públics
Els usos públics en els espais del Pla es desenvoluparan amb ple respecte als béns, els drets privats i les propietats existents. Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient establiran mesures amb aquesta finalitat en els seus respectius àmbits competencials
Article 13
Règim urbanístic
13.1 Als espais delimitats pel Pla s'aplica d'una manera preventiva el
règim del sòl fixat pels articles 127 i 128.1 del text refós de la legislació
urbanística vigent a Catalunya (Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol).
Els espais inclosos en el Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat
com a sistemes d'espais lliures, zones verdes o similars, en cap cas no
podran ser objecte d'usos o transformacions que no siguin congruents amb la
seva naturalesa d'espai natural.
13.2 Els nous instruments de planejament urbanístic i la planificació específica per a les zones d'alta muntanya s'han d'adequar al contingut del Pla (article 18.2 de la Llei 12/1985). Els plans comarcals de muntanya programaran les actuacions oportunes per a la protecció i millora dels espais del Pla situats en les respectives comarques.
13.3 Així mateix, els plans territorials parcials assenyalaran com a espais d'interès natural aquells espais del Pla que es trobin en el seu àmbit, sens perjudici d'aquells altres als quals puguin atorgar aquesta qualificació, i establiran les accions territorials i les normes d'ordenació adequades per a la seva protecció i millora.
13.4 Els plans urbanístics l'àmbit d'ordenació dels quals afecti espais inclosos en el Pla hauran d'incorporar les seves determinacions i justificar degudament el compliment de les condicions a què fa referència aquest article, que s'estimen mínimes.
Article 14
Circulació amb mitjans motoritzats
14.1 No és permesa la circulació de vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins habilitats per al pas d'automòbils. Aquesta disposició no afecta les activitats agro-pecuàries, silvícoles i similars, ni les de prevenció i extinció d'incendis realitzades per les agrupacions de defensa forestal i altres organismes amb anàlogues finalitats, ni la circulació de vehicles quan sigui estrictament necessari per al desenvolupament a l'interior dels espais del Pla d'altres activitats degudament legalitzades.
14.2 D'acord amb el que disposa la legislació vigent, els circuits de les modalitats motociclistes i automobilístiques en ella indicades no podran transcórrer pels espais inclosos en el Pla.
Article 15
Activitats extractives
15.1 Les activitats extractives es duran a terme d'acord amb el que estableixen la Llei 12/1981, de 24 de desembre, la Llei 12/1985, la seva legislació complementària i la legislació en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.
15.2 En qualsevol cas, són d'aplicació la normativa específica de cada espai natural de protecció especial i els plans urbanístics respectius en els aspectes que impliquen un grau de protecció més alt.
Article 16
Zones humides
D'acord amb el que estableix l'article 11 de la Llei 12/1985, en aquells espais o les seves parts que, d'acord amb el programa de desenvolupament del Pla, tenen la condició de zona humida, no podran realitzar-se activitats o usos susceptibles de provocar-ne la recessió o la degradació.
Article 17
Avaluacions d'impacte ambiental
17.1 D'acord amb el que disposa el Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, tots els projectes d'obres i d'instal·lacions que puguin perjudicar notòriament els valors preservats en els espais del Pla la realització o autorització dels quals correspongui a la Generalitat de Catalunya se sotmetran al procediment establert per l'esmentat Decret.
17.2 En tot cas s'hauran de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental les obres, instal·lacions i activitats que figuren expressament al Decret 114/1988, i en altres disposicions de caràcter general; i també s'hi hauran de sotmetre aquelles altres determinades basant-se en el que estableix l'annex 2 de la Directriu 85/337/CEE, de 27 de juny, amb l'excepció de les explotacions de granges, que seguiran la tramitació habitual com a activitats classificades.
17.3 L'annex 2 d'aquestes Normes conté la llista d'obres, instal·lacions i activitats que, d'acord amb el que s'ha expressat en el paràgraf anterior, estaran sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment aplicable en cada cas.
17.4 Quan, com a conseqüència de l'aplicació de la normativa d'aquest Pla, s'hagin de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental projectes d'obres o d'instal·lacions promoguts per consells comarcals, ajuntaments o propietaris particulars, seran d'aplicació els ajuts previstos a l'article 10.
Capítol 4
Normes particulars
Article 18
Àmbit d'aplicació
18.1 Les disposicions del present capítol són d'aplicació únicament als espais del Pla que s'indica en cada cas i es corresponen amb les que conté l'apartat C.4 (normes particulars) del document III (espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa. Actuacions preventives i altres determinacions) del Pla.
18.2 En cas de contradicció o incongruència entre les disposicions d'ambdós documents del Pla prevaldran les de les presents Normes.
Article 19
Directrius per al planejament urbanístic
19.1 Ribera de la Garona; ribera de l'Algars
El planejament urbanístic aplicarà a la totalitat de l'espai el règim adequat
per preveure actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en la
vegetació de ribera.
19.2 Illes de l'Ebre; serra de Bellmunt; ribera de l'Ebre a Flix; mas de
Melons; roureda de Tordera; turons de Maçanet; Sauva Negra: erms d'Aitona;
Montllober; tossals d'Isòvol-Olopte i tossals de Torregrossa.
El planejament urbanístic establirà les mesures adequades per preveure
transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen actualment
les àrees de vegetació natural.
19.3 Utxesa
El planejament urbanístic establirà les mesures adequades per preveure
transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació que tenen actualment
les zones humides i les àrees de vegetació natural.
19.4 Montseny
Per tal de possibilitar l'expansió dels nuclis urbans de caràcter tradicional
que es troben a l'interior de l'espai, se n'exclouran en aquests casos
aquelles àrees que el planejament urbanístic classifiqui com a sòls urbans o
urbanitzables i que siguin necessàries per al seu desenvolupament.
19.5 El Montgrí; muntanyes de Prades; el Montmell; massís del Garraf;
aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana; aiguabarreig Segre-Cinca; closa de
Sant Dalmai; puig de la Banya del Boc i serra del Montsià.
El planejament urbanístic i les disposicions específiques que establiran els
límits definitius d'aquests espais determinaran les normes i actuacions
oportunes per a la protecció específica i, si escau, la restauració dels
espais afectats per activitats extractives existents, abandonades o
potencials.
Article 20
Reserves naturals
Era Artiga de Lin; Alt Àneu i massís de l'Albera
Dins la part de cada espai declarada com a reserva natural parcial pel Decret
123/1987, de 12 de març, no es podran dur a terme obres d'infrastructura
viària, hidroelèctrica o altres de similars.
Article 21
Espècies de flora i fauna estrictament protegides
21.1 D'acord amb el que disposa l'article 9 de la Llei 12/1985, tindran la condició d'espècies de la flora estrictament protegides en els espais que s'indiquen les especificades a l'annex 3.
21.2 Així mateix, tindran la condició d'espècies de la fauna estrictament protegides en els espais assenyalats les especificades a l'annex 4.
21.3 Aquesta declaració implica:
a) En el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, del desarrelament
i, si s'escau, també de la collita i la comercialització de les espècies i de
les seves llavors, així com la protecció del medi natural en què viu aquesta
flora.
b) En el cas de la fauna, la prohibició de la persecució, de la caça, de la
captura i de la comercialització dels animals, de les seves despulles o
fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de llurs ous i nius, i la
protecció, si s'escau, del medi natural en què viu aquesta fauna.
21.4 En aquells supòsits en els quals la prohibició a què fa esment el punt anterior impedeixin l'activitat agro-forestal existent, s'arbitraran les oportunes mesures compensatòries.
21.5 Els instruments de planejament delimitaran en cada espai els àmbits de protecció a què fa referència el present article.
Article 22
Altres disposicions
22.1 Obagues de la vall del Rigard; el Foix; riera de Navel; barrancs de
Sant Antoni, Lloret i la Galera.
S'hi evitaran aquelles actuacions que impliquin modificacions o canvis
essencials en la vegetació de ribera.
22.2 Ribera Salada; illa de Canet; el Sorreig
S'hi evitaran aquelles actuacions que impliquin alteracions essencials dels
sistemes limnològics i la vegetació de ribera.
Article 23
Protecció de les aigües superficials i subterrànies
23.1 Pel que fa als espais que es detallen a continuació, a les resolucions relatives a concessions i autoritzacions de recursos i aprofitaments hidràulics subterranis i superficials, en els aqüífers sobreexplotats, en el planejament hidràulic i en la fixació dels cabals ecològics, quan puguin afectar directament o indirectament la quantitat i la qualitat de les seves aigües superficials, s'hi hauran de justificar degudament la congruència amb els objectius i el règim del PEIN:
Ribera de la Garona
Alt Àneu
Riberes de l'Alt Segre
Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa
Riera de Merlès
Penya-segats de la Muga
Illa de Canet
Estanys de Tordera
Ribera de Santa Coloma
Estany de Sils
Riera d'Arbúcies
El Foix
Albereda de Santes Creus
Sèquia major
El Sorreig
Riera de Navel
Illes de l'Ebre
Ribera de l'Ebre a Flix
Riba-roja
Ribera d'Algars
Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana
Utxesa
Aiguabarreig Segre-Cinca
Delta de l'Ebre
En general, tots els àmbits fluvials inclosos en espais naturals de protecció
especial.
23.2 Els mateixos requisits hauran de complir les resolucions a què fa referència el punt anterior quan afectin l'àmbit dels aqüífers que es relacionen directament amb els espais següents:
Era Artiga de Lin (sistema de la surgència de Güell de Joeu)
Estanho de Vielha (font que l'alimenta)
Estanys de Basturs (aqüífer profund de gresos)
Collegats (surgència de l'Argenteria)
Estany de Montcortés (aqüífer calcari)
Serra del Cadí-Moixeró (aqüífer calcari de les fonts del Llobregat)
Ribera Salada (surgència càrstica de la Serra d'Odèn)
Estany de Banyoles (aqüífer calcari profund)
Estanys de la Jonquera (aqüífer)
Aiguamolls de l'Alt Empordà (aqüífer deltaic)
Aiguamolls del Baix Empordà (aqüífer deltaic)
23.3 Els departaments competents vetllaran especialment pel compliment de les finalitats protectores del Pla en els espais esmentats als punts anteriors, en relació amb la qualitat i quantitat de les seves aigües superficials i subterrànies.
Capítol 5
Règim sancionador
Article 24
Règim d'aplicació
En els espais del Pla és d'aplicació el règim sancionador previst al capítol 6 de la Llei 12/1985, sens perjudici de l'aplicació d'aquelles altres disposicions que en funció de la naturalesa dels fets i del règim específic de cada espai també puguin ser aplicables.
Disposicions transitòries
- 1 En aquells casos en què en el moment d'aprovació del Pla la classificació
urbanística d'àrees que hi estiguin incloses resti pendent de resolucions
judicials, la seva delimitació definitiva haurà d'adequar-se, quan
s'escaigui, al contingut de les esmentades resolucions.
- 2 La delimitació definitiva i el règim d'aplicació a les àrees del Delta de
l'Ebre que no tenen la condició de parc natural ni de reserva natural seran
congruents amb el que estableixi el Pla de desenvolupament equilibrat del
Delta de l'Ebre.
Disposicions finals
- 1 El règim derivat d'aquest Pla d'espais d'interès natural s'aplicarà sens
perjudici d'aquelles altres disposicions que impliquin una protecció més
estricta dels valors naturals dels espais inclosos en el Pla.
- 2 En qualsevol cas, en aquells espais amb la delimitació definitiva
aprovada, les determinacions de caràcter normatiu aplicables inclouran les
pròpies de la seva legislació específica i del planejament especial redactat
conforme a l'article 5 de la Llei 12/1985
Annex 1 Llista d'espais d'interès natural (article 3.1 de les
Normes)
Aiguabarreig Segre-Cinca
Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa
Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana
Aiguamolls de l'Alt Empordà
Aiguamolls del Baix Empordà
Aigüestortes
Albereda de Santes Creus
Alfés
Alt Àneu
Alta Garrotxa
Alta Vall de Serradell
Ancosa-Montagut
Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera
Cap de Creus
Cap de Santes Creus
Capçalera de la Noguera Ribagorçana
Capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós
Capçaleres del Ter i del Freser
Carbasí
Cingles de Bertí
Closa de Sant Dalmai
Collegats
Collsacabra
Conreria-Sant Mateu-Céllecs
Costoia
D'Estanho de Vielha
Delta de l'Ebre
Delta del Llobregat
Desembocadura del riu Gaià
El Foix
El Miracle
El Moianès
El Montgrí
El Montmell
El Sorreig
Els Bessons
Els Tres Hereus
Era Artiga de Lin
Erms d'Aitona
Estany de Banyoles
Estany de Montcortés
Estany de Sils
Estanys de Basturs
Estanys de la Jonquera
Estanys de Tordera
Eth Portillon
Filià
Gallifa
Gavarres
Gelada
Illa de Canet
Illes de l'Ebre
Illes Medes
La Faiada de Malpàs
La Plana de Sant Jordi
La Sauva Negra
Les Guilleries
Mare de Déu de la Roca
Marimanha
Mas de Melons
Massís de Cadiretes
Massís de l'Albera
Massís de les Salines
Massís del Garraf
Massís del Montseny
Montesquiu
Montllober
Montserrat
Muntanya de Sal de Cardona
Muntanyes de Begur
Muntanyes de Les i Bossòst
Muntanyes de l'Ordal
Muntanyes de Prades
Muntanyes de Rocacorba
Muntanyes de Tivissa-Vandellòs
Naut Aran
Obagues de la Vall del Rigard
Obagues del riu Corb
Olèrdola
Penya-segats de la Muga
Platja de les Rojales
Platja de Torredembarra
Ports de Tortosa
Puig de la Banya del Boc
Riba-roja
Ribera d'Algars
Ribera de l'Ebre a Flix
Ribera de la Garona
Ribera de Santa Coloma
Ribera Salada
Riberes de l'Alt Segre
Riera d'Arbúcies
Riera de Merlès
Riera de Navel
Roques Blanques
Roureda de Tordera
Saburella
Sant Joan de Toran
Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Savassona
Sèquia Major
Serra Cavallera
Serra d'Aubenç
Serra d'Ensija-Rasos de Peguera
Serra de Bellmunt
Serra de Boumort
Serra de Carreu
Serra de Castelltallat
Serra de Catllaràs
Serra de Collserola
Serra de Llaberia
Serra de Miralles-Queralt
Serra de Mogrony
Serra de Montsant
Serra de Montsià
Serra de Picancel
Serra de Queralt
Serra de Sant Gervàs
Serra del Montsec
Serra del Turp
Serra del Verd
Serra Llarga
Serra Mitjana
Serres d'Odèn-Port del Comte
Serres de Busa-Bastets-Lord
Serres de Cadí-Moixeró
Serres de Cardó-Boix
Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
Serres de Montnegre-Corredor
Serres de Pàndols-Cavalls
Serres de Pradell-Argentera
Tamarit-Punta de la Mora
Tossa Plana-Puig Pedrós
Tossal Gros de Miramar
Tossals d'Almatret
Tossals d'Isòvol i Olopte
Tossals de Montmeneu
Tossals de Torregrossa
Turons de la Plana Ausetana
Turons de Maçanet
Utxesa
Vall de Santa Magdalena
Vall del riu Llobregós
Zona volcànica de la Garrotxa
Annex 2
I Obres, instal·lacions i activitats sotmeses a avaluació prèvia d'impacte
ambiental en tot el territori de Catalunya
- 1 Refineries de petroli, amb exclusió de les empreses que produeixen
únicament lubricants derivats del petroli, i també les instal·lacions de
gasificació i de piròlisi d'esquistos bitumitosos amb capacitat superior a
500 tones/dia.
- 2 Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de combustió amb potència
tèrmica superior a 300 MW, i també centrals nuclears i altres reactors
nuclears, amb exclusió de les instal·lacions de recerca per a la producció i
la transformació de matèries fissionables i fèrtils en què la potència màxima
no superi 1 kW de durada permanent tèrmica.
- 3 Instal·lacions destinades exclusivament a l'emmagatzemament permanent o a
eliminar definitivament residus radioactius.
- 4 Plantes siderúrgiques integrals.
- 5 Instal·lacions destinades a l'extracció d'amiant i també al tractament i
la transformació de l'amiant i dels productes que en contenen. Per a
productes d'amiant-ciment, les instal·lacions amb una producció anual
superior a 20.000 tones de producte acabat; per als materials de fricció, les
instal·lacions amb una producció anual superior a 50 tones de productes
acabats i per a altres usos d'amiant, les que impliquin una utilització
superior a 200 tones/any.
- 6 Instal·lacions químiques integrades.
- 7 Construcció d'autopistes, autovies, línies de ferrocarril de llarg
recorregut, aeroports amb pistes d'envol i d'aterratge d'una longitud igual o
superior a 2.100 metres i aeroports d'ús particular.
- 8 Ports comercials, pesquers i esportius. Dics i altres actuacions de
defensa i regeneració del domini públic marítimo-terrestre, sempre que el
pressupost d'execució per contracta excedeixi els 500 milions de pessetes.
- 9 Instal·lacions de tractament de residus especials i les de tractament de
residus urbans assimilables sempre que la planta faci un tractament superior
a 300 tones/dia.
- 10 Grans preses.
- 11 Primeres repoblacions quan impliquin risc de transformacions ecològiques
negatives greus.
- 12 Transformacions d'ús del sòl que impliquin eliminació de la coberta
vegetal, arbustiva o arbòria i suposin risc potencial per a les
infrastructures d'interès general. En qualsevol cas quan les transformacions
de l'ús del sòl afectin superfícies superiors a 100 ha (Llei 4/1989, de 27 de
març).
- 13 Projectes de nous traçats viaris de la xarxa estatal (Llei 25/1988, de
29 de juliol).
- 14 Activitats mineres, d'acord amb el que disposa la legislació específica
en matèria d'avaluació d'impacte ambiental i de protecció dels espais
naturals afectats per activitats extractives.
II Altres obres, instal·lacions o activitats sotmeses a avaluació prèvia
d'impacte ambiental als espais del PEIN
- 1 Transformació de terres ermes en les zones àrides de caràcter estèpic,
sempre que aquestes comportin risc de modificacions ecològiques greus (serres
de Bellmunt, serra Llarga, els Bessons, tossals de Montmeneu, tossals
d'Almatret, tossals de Torregrossa, mas de Melons, Alfés, Utxesa, erms
d'Aitona, Montllober).
- 2 Projectes d'hidràulica agrícola de superfície superior a 10 ha.
- 3 Piscifactories.
- 4 Recuperació de territoris al mar.
- 5 Indústries extractives i derivades, energètiques, de treball de metalls,
de fabricació de vidre, de productes alimentaris, escorxadors, tèxtils, del
cuir, de fabricació de taulers de fibres, de partícules i de contraxapat,
químiques, del paper, de la goma i de fibres minerals artificials.
Fabricació, condicionament, càrrega o encartutxat de pólvora i explosius.
- 6 Plans generals d'ordenació i normes subsidiàries de planejament municipal
quan estableixin nous sòls urbans o urbanitzables confinants amb espais
naturals de protecció especial (capítol IV de la Llei 12/1985) o a distància
inferior a 1.000 m d'altres espais inclosos en el Pla que tinguin la
consideració de zones humides, quan se'n puguin derivar riscos d'afectacions
hídriques o de modificacions de la dinàmica litoral.
- 7 Instal·lacions de remuntatge mecàniques i telefèriques. Funiculars o
línies similars que serveixin per al transport de persones. Torres i altres
infrastructures de telecomunicacions quan comportin impactes visuals
rellevants.
- 8 Línies de conducció d'energia elèctrica de tensió nominal superior a 66
kV.
- 9 Camins i carreteres de més de 5 m d'amplada, i en tot cas sempre que el
terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l'exclusió dels camins
de desembosc de caràcter temporal quan l'autorització per a la seva obertura
comporti garanties per a la restauració de les àrees afectades una vegada
hagi finalitzat la seva utilització.
- 10 Aeròdroms, quan no figurin a l'apartat I.
- 11 Obres de canalització i regularització de cursos d'aigua. Dics i altres
instal·lacions destinades a retenir les aigües o a emmagatzemar-les de manera
permanent, quan no estiguin incloses a l'apartat I, excepte quan es tracti
d'instal·lacions d'ús domèstic agrícola-ramader, de prevenció d'incendis
forestals o similars.
- 12 Instal·lacions d'oleoductes o gasoductes. Instal·lacions d'aqüeductes de
llarga distància.
- 13 Complexos hotelers, recreatius i esportius (parcs recreatius i aquàtics,
golfs, càmpings, etc.), excloent-ne les activitats de turisme rural
vinculades a l'economia familiar agrària.
- 14 Instal·lacions d'eliminació de residus, quan no estiguin incloses a
l'apartat I, d'abast suprafamiliar i col·lectiu i de tractament o
emmagtzemament de ferralles.
- 15 Estacions depuradores i dipòsits de fangs d'abast suprafamiliar i
col·lectiu.
- 16 Activitats extractives situades en el domini públic hidràulic o en les
seves zones de servitud i de policia.
Annex 3
Espècies de la flora estrictament protegides
Criptògames
Briòfits Brioeritrophyllum inaequalifolium: capçaleres del Ter i del Freser
Funaria mustafae: cap de Creus
Leucobrium juniperoideum: penya-segats de la Muga
Oedipodiella australis: cap de Creus, massís de l'Albera
Ptilium crista-castrensis: capçaleres del Ter i del Freser, eth Portillon
Scorpidium scorpioides: Naut Aran
Sphagnum sp.: capçalera de la Noguera Ribagorçana, capçaleres de les Nogueres
de Vallferrera i Cardós, massís del Montseny, Naut Aran
Sphagnum subnitens: massís de Cadiretes
Tortula sp.: vall del riu Llobregós
Pteridòfits
Botrychium matricariifolium: massís de les Salines
Cheilanthes marantae: cap de Creus
Cheilanthes vellea: cap de Creus, Roques Blanques
Equisetum fluviatile: Naut Aran
Equisetum hyemale: ribera de la Garona, massís del Montseny
Equisetum variegatum: capçalera de la Noguera Ribagorçana
Isoetes duriei: massís de Cadiretes
Marsilea quadrifolia: aiguamolls del Baix Empordà, delta de
l'Ebre
Ophioglossum lusitanicum: massís de Cadiretes
Osmunda regalis: massís de Cadiretes, massís de l'Albera, massís de les
Salines, massís del Montseny
Pellaea calomelanos: les Guilleries, penya-segats de la Muga
Salvinia natans: aiguamolls del Baix Empordà
Thelypteris palustris: estany de Banyoles
Woodsia glabella: serres de Cadí-Moixeró
FANERÒGAMES
Aizoàcies
Aizoon hispanicum: tossals de Montmeneu
Alismatàcies
Luronium natans: d'Estanho de Vielha
Amaril·lidàcies
Convallaria majalis: serra d'Aubenç
Galanthus nivalis: ribera de Santa Coloma, zona volcànica de la Garrotxa
Narcissus alpestris: serra de Boumort
Narcissus dubius: Alfés
Narcissus poeticus: massís del Montseny
Pancratium maritimum: aiguamolls de l'Alt Empordà
Apiàcies
Ferula loscosii: tossals de Montmeneu, tossals de Torregrossa
Seseli farrenyi: cap de Creus
Seseli peucedanoides: serres de Cadí-Moixeró
Xatardia scabra: capçaleres del Ter i del Freser, serres de Cadí-Moixeró
Aràcies
Arisarum simorrhinum: massís del Garraf
Boraginàcies
Lithospermum oleifolium: Alta Garrotxa
Campanulàcies
Campanula jaubertiana: Aigüestortes, serres de Cadí-Moixeró
Campanula speciosa ssp
affinis: massís del Garraf, Montserrat
Campanula speciosa: ports de Tortosa
Jasione crispa: muntanyes de Prades
Phyteuma globularifolium: capçaleres del Ter i del Freser
Caprifoliàcies
Lonicera biflora: delta de l'Ebre
Lonicera pyrenaica: ports de Tortosa
Cariofil·làcies
Arenaria conimbricensis: Sant Llorenç de Munt i l'Obac
Arenaria marschlinsi: capçaleres del Ter i del Freser
Arenaria purpurascens: Aigüestortes
Dianthus malacitanus: tossals de Montmeneu
Gypsophila hispanica: vall del riu Llobregós, serra Llarga
Minuartia rubra: serra d'Aubenç
Moehringia muscosa: serra d'Aubenç
Petrocoptis montsicciana: serra del Montsec
Silene cerastoides: illes Medes
Silene sedoides: illes Medes
Ciperàcies
Carex macrostylon: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós
Carex remota: ribera de la Garona
Carex vesicaria: Aigüestortes
Cistàcies
Cistus ladaniferus: Gavarres, serra de Collserola
Cistus populifolius: muntanyes de Prades
Helianthemum squamatum: vall del riu Llobregós, serra Llarga
Helianthemum ledifolium: erms d'Aitona
Cneoràcies
Cneorum tricoccon: cap de Creus
Compostes
Bombycilaena discolor: tossals de Torregrossa
Centaurea emigrantis: serra del Montsec
Centaurea linifolia: massís del Garraf
Centaurea spinabadia: massís de l'Albera
Evax pygmea: muntanyes de Prades
Doronicum plantagineum: muntanyes de Prades
Picris hispanica: erms d'Aitona
Saussurea alpina: Aigüestortes
Senecio bicolor: illes Medes
Senecio leucophyllus: capçaleres del Ter i del Freser
Serratula flavescens: erms d'Aitona
Convolvulàcies
Calystegia soldanella: aiguamolls de l'Alt Empordà
Crassulàcies
Crassula campestris: muntanyes de l'Ordal
Sedum forsteranum: muntanyes de Prades
Crucíferes
Alyssum serpyllifolium: serra d'Aubenç
Boleum asperum: tossals de Montmeneu
Brassica repanda: serra del Montsec
Iberis dunali: massís de Cadiretes
Lepidium subulatum: vall del riu Llobregós, serra Llarga
Moricandia ramburei: tossals de Montmeneu
Subularia aquatica: Aigüestortes
Succowia balearica: massís del Garraf
Cupressàcies
Juniperus macrocarpa: cap de Creus
Juniperus phoenicea ssp
lycia: Tamarit-Punta de la Mora
Dipsacàcies
Knautia rupicola: serres de Cardó-Boix
Droseràcies
Drosera anglica: Naut Aran
Drosera rotundifolia: massís de Cadiretes
Efedràcies
Ephedra major: ports de Tortosa
Elatinàcies
Bergia aquatica: delta de l'Ebre
Empetràcies
Empetrum nigrum ssp
hermaphroditum: Marimanha
Ericàcies
Arctostaphylos alpinus: Marimanha
Erica cinerea: serres de Montnegre-Corredor
Erica tetralix: capçalera de la Noguera Ribagorçana
Rhododendron ferrugineum: massís de les Salines
Escrofulariàcies
Antirrhinum pertegasi: ports de Tortosa
Digitalis obscura: tossals d'Almatret
Linaria glauca: serres de Cardó-Boix
Lindernia dubia: delta de l'Ebre
Melampyrum catalaunicum: les Guilleries, massís del Montseny
Melampyrum cristatum: obagues del riu Corb
Pedicularis rosea ssp
allioni: Marimanha
Pedicularis tuberosa: Aigüestortes
Veronica tenuifolia: tossals d'Almatret
Euforbiàcies
Euphorbia dendroides: cap de Creus
Euphorbia duvali: Alta Garrotxa
Euphorbia minuta: serra del Montsant
Euphorbia palustris: aiguamolls de l'Alt Empordà, aiguamolls del Baix Empordà
Gencianàcies
Gentiana acaulis: massís de les Salines, serra d'Aubenç
Geraniàcies
Erodium glandulosum: Sant Llorenç de Munt i l'Obac
Erodium rupestre: Montserrat
Erodium sanguis-christi: la plana de Sant Jordi
Geranium cinereum: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós
Gramínies
Cenchrus incertus: delta del Llobregat
Lygeum spartum: Utxesa, erms d'Aitona
Macrochloa tenacissima: la plana de Sant Jordi
Oplismenus undulatifolius: zona volcànica de la Garrotxa
Spartina juncea: delta del Llobregat
Stypa capillata: tossals d'Isòvol i Olopte
Stypa parviflora: Utxesa
Gutíferes
Hypericum elodes: massís de Cadiretes
Hypericum pulchrum: serres de Montnegre-Corredor
Iridàcies
Iris latifolia: serres de Cadí-Moixeró
Juncàcies
Juncus balticus: capçaleres del Ter i del Freser
Juncus triglumis: capçaleres del Ter i del Freser
Labiades
Dracocephalum austriacum: serres de Cadí-Moixeró
Lavandula pedunculata: muntanyes de Prades
Sideritis scordioides var
cavanillesi: Alfés
Teucrium aragonense: tossals d'Almatret
Thymus loscosii: serra de Montsant
Lentibulariàcies
Pinguicula grandiflora var
dertosensis: ports de Tortosa
Liliàcies
Allium pyrenaicum: Alta Garrotxa
Asparagus stipularis: serra de Montsià
Lilium martagon: ribera de Santa Coloma
Linàcies
Linum campanulatum: Alta Garrotxa
Lleguminoses
Adenocarpus telonensis: Gavarres, Roques Blanques
Astragalus danicus: serra de Boumort
Astragalus massiliensis: cap de Creus, illes Medes, el Montgrí
Astragalus narbonensis: tossals de Montmeneu
Astragalus turolensis: tossals de Montmeneu, Utxesa
Erinacea anthyllis: Alta Garrotxa
Genista biflora: tossals d'Almatret, erms d'Aitona
Hedysarum humile: tossals de Montmeneu
Lygos sphaerocarpa: Utxesa
Ononis tridentata: vall del riu Llobregós, serra Llarga
Oxytropis amethystea: serres de Cadí-Moixeró
Oxytropis lapponica: Aigüestortes
Teline linifolia: Gavarres, massís de Cadiretes
Trigonella polyceratia: erms d'Aitona
Malvàcies
Kosteletzkya pentacarpos: delta del Llobregat
Lavatera arborea: illes Medes
Malva stipulacea: tossals de Torregrossa
Oleàcies
Fraxinus oxycarpa: delta de l'Ebre
Orquidàcies
Coeloglossum viridae: massís del Montseny
Cypripedium calceolus: serra de Catllaràs
Ophrys catalaunica: Alta Garrotxa
Papaveràcies
Papaver rhaeticum: capçaleres del Ter i del Freser
Pirolàcies
Pyrola chlorantha: ports de Tortosa
Pyrola secunda: ports de Tortosa
Plantaginàcies
Plantago cornuti: aiguamolls del Baix Empordà
Plumbaginàcies
Armeria ruscinonensis: cap de Creus, illes Medes, massís de l'Albera
Limoniastrum monopetalum: delta de l'Ebre
Limonium catalaunicum: Utxesa
Limonium giberti: Tamarit-Punta de la Mora
Limonium ovalifolium: Utxesa
Limonium tremolsi: cap de Creus, massís de l'Albera
Limonium sp.: delta de l'Ebre, illes Medes
Poligalàcies
Polygala vayredae: Alta Garrotxa
Posidoniàcies
Posidonia oceanica: cap de Creus
Potamogetonàcies
Potamogeton polygonifolius: massís de Cadiretes
Primulàcies
Androsace ciliata: Aigüestortes
Primula latifolia: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, massís
de les Salines
Ranunculàcies
Aconitum pyrenaicum: zona volcànica de la Garrotxa
Adonis pyrenaica: serres de Cadí-Moixeró
Adonis vernalis: tossals d'Isòvol i Olopte
Anemone nemorosa: ribera de Santa Coloma
Anemone ranunculoides: ribera de Santa Coloma
Aquilegia montsicciana: serra del Montsec
Aquilegia pyrenaica: serra de Boumort
Delphinium elatum: capçaleres del Ter i del Freser
Isopyrum thalictroides: zona volcànica de la Garrotxa
Pulsatilla alpina: serra de Boumort
Ranunculus trichophyllus: Aigüestortes
Resedàcies
Reseda stricta: serra Llarga
Rosàcies
Alchemilla catalaunica: Aigüestortes
Alchemilla pentaphylla: Aigüestortes
Alchemilla pyrenaica: Aigüestortes
Alchemilla subsericea: capçaleres del Ter i del Freser
Potentilla brauneana: Marimanha
Potentilla fruticosa: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós,
capçaleres del Ter i del Freser
Potentilla nivalis: serres de Cadí-Moixeró
Prunus lusitanica: les Guilleries
Prunus prostrata: ports de Tortosa
Spiraea crenata ssp
parviflora: serra del Montsec
Rubiàcies
Crucianella patula: erms d'Aitona
Galium scabrum: Gavarres
Galium rotundifolium: muntanyes de Prades
Salicàcies
Salix lapponum: capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós
Salix tarraconensis: muntanyes de Prades, ports de Tortosa, serres de
Cardó-Boix
Saxifragàcies
Saxifraga aizoon: massís del Montseny
Saxifraga callosa ssp
catalaunica: Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Saxifraga hypnoides: massís de l'Albera
Saxifraga longifolia: ports de Tortosa
Saxifraga pubescens: capçalera de la Noguera Ribagorçana
Saxifraga vayredana: les Guilleries, massís del Montseny
Tamaricàcies
Tamarix boveana: delta de l'Ebre
Timeleàcies
Daphne alpina: serres de Cadí-Moixeró
Thymelaea nivalis: serra de Boumort
Utriculariàcies
Utricularia minor: Naut Aran
Zaniqueliàcies
Cymodocea sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, Delta de l'Ebre
Zigofil·làcies
Zygophyllum album: delta de l'Ebre
Zosteràcies
Zostera sp.: cap de Creus, cap de Santes Creus, delta de l'Ebre
Annex 4
Espècies de la fauna estrictament protegides
Vertebrats
Mamífers
Mustela putoris: serra de Montsant
Sorex minutus: muntanyes de Prades
Sorex araneus: massís del Montseny
Peixos
Cobitis taenia: delta de l'Ebre
Invertebrats
Aràcnids
Belisarius xambeui: Alta Garrotxa, zona volcànica de la Garrotxa
Glubia dorsalis: erms d'Aitona
Leptoneta infuscata: massís del Montseny
Sabocon paradoxum: massís del Montseny
Speleoharpactea levantina: ports de Tortosa
Tegenaria carensis: serres de Cadí-Moixeró, tossals d'Isòvol i Olopte
Tegenaria racovitzai: Montserrat
Telema tenella: Collsacabra
Troglohyphantes orpheus: serres de Cadí-Moixeró
Crustacis
Isòpodes. Stenacellus verai: Sant Llorenç de Munt i l'Obac
Decàpodes. Dugastella valentina: delta de l'Ebre
Miriàpodes
Hispaniosoma racovitzai: serres de Cadí-Moixeró
Lithobius altotyphlus: Alta Garrotxa
Lithobius ambulotentus: capçaleres del Ter i del Freser
Lithobius sp.: serra de Llaberia
Insectes
Ortòpters
Dolichopoda linderi: Collsacabra
Ephippigerida asella: el Miracle
Ephippigerida marceti: el Miracle
Heteròpters. Campsidolon absinthii: capçaleres del Ter i del Freser
Campylosteia serena: cap de Creus
Empicoris vagabundus: serres de Cadí-Moixeró
Ferrusaria disparata: delta del Llobregat
Odontotarsus caudatus: erms d'Aitona
Orthotylus salsolae: illes Medes
Orthotylus thymelaeae: Ancosa-Montagut
Pentacola sphacelata: delta de l'Ebre
Plagiognathus abrotani: capçaleres del Ter i del Freser
Scoloposcelis obscurella: serres de Cadí-Moixeró
Tuponia pictiscutum: ribera de l'Ebre a Flix
Col·lèmbols. Protaphorura quercetana: massís del Montseny
Protaphorura montana: massís del Montseny
Lepidocyrtus montseniensis: massís del Montseny
Coleòpters. Anillochlamys urgellesi: serra de Montsià
Anillochlamys sp.: serra de Llaberia
Antrocharidius orcinus: muntanyes de Prades
Antrocharidius sp.: muntanyes de Tivissa-Vandellòs
Carabus granulatus: zona volcànica de la Garrotxa
Centhosphodrus levantinus: ports de Tortosa
Cicindella circumdata: delta de l'Ebre
Cicindella germanica ssp
catalaunica: delta del Llobregat, erms d'Aitona
Dendarus schusteri: cap de Santes Creus, delta de l'Ebre
Duvalius berthae: muntanyes de Prades
Geopselaphus catalaunicus: muntanyes de Prades
Geotrechus puigmalensis: capçaleres del Ter i del Freser
Geotrechus seijasi: serres de Cadí-Moixeró
Geotrechus ubachi: serra del Turp
Geotrechus sp.: tossals d'Isòvol i Olopte
Iberodarcadion suturale: delta del Llobregat
Leptothyplus sp.: serra de Llaberia
Linderia mariae: serres de Cadí-Moixeró
Linderia picanyolae: Collsacabra
Molopidius spinicollis: Alta Garrotxa, Collsacabra, les Guilleries, zona
volcànica de la Garrotxa
Rosalia alpina: massís del Montseny
Paraphaenops brevihianus: ports de Tortosa
Parmena solieri: illes Medes
Perriniella sp.: capçaleres del Ter i del Freser
Platysma vulgaris: zona volcànica de la Garrotxa
Pseudochlamys raholai: cap de Creus
Reicheia lucifaga: massís del Montseny
Speonomus canyellesi: massís del Montseny
Speophilus kiessenwetteri: Sant Llorenç de Munt i l'Obac
Sternocoelis duforti: Ancosa-Montagut, muntanyes de Prades
Steropus catalaunicus: massís del Montseny
Steropus ferreri: les Guilleries
Trechus fulvus: massís del Montseny
Troglocharinus sp.: Montserrat, serra del Montsec, Sant Llorenç de Munt i
l'Obac
Troglophyes sp.: tossals d'Isòvol i Olopte
Troglorrynchus bonretorni: muntanyes de Prades
Tycobitinus escolai: ports de Tortosa
Tycobitinus listai: serra de Miralles-Queralt
Tycobitinus montani: serres de Cardó-Boix
Lepidòpters. Albarracina marrionis: serra Llarga
Boloria napaea: capçaleres del Ter i del Freser
Chemarina caligenaria: serra del Montsec
Cuculia argentea: zona volcànica de la Garrotxa
Epirrhoe tristata: capçaleres del Ter i del Freser
Euchloe tagis: serra Llarga
Graellsia isabelae: zona volcànica de la Garrotxa, massís del Montseny
Idaea muricata: aiguamolls de l'Alt Empordà
Microlaxia herbaria: aiguamolls de l'Alt Empordà
Pelosia sp.: delta de l'Ebre
Rheumaptera hastata: capçaleres del Ter i del Freser
Theria primaria: serres de Cadí-Moixeró
Zegris eupheme: serra Llarga
Zygaena carniolica: serres de Cadí-Moixeró
Pseudoescorpins. Roncus caballeroi: massís del Montseny
Tricòpters. Notidobia sagarri: massís del Montseny
Synagapetus serotinus: massís del Montseny
Mol·luscs
Abida secale: serres de Cadí-Moixeró, zona volcànica de la Garrotxa
Ariantia xatarti: capçaleres del Ter i del Freser
Bofiliella subarcuata: Collsacabra, zona volcànica de la Garrotxa
Bythiniella alonsae: el Montmell
Bythiniella batalleri: serra de Llaberia
Bythiniella brevis: massís del Montseny
Cochlostoma fontqueri: ports de Tortosa
Deroceras altimirai: massís del Montseny
Margaritiphera auricularia: illes de l'Ebre, Riba-roja, ribera de l'Ebre a
Flix
Mastigophallus rangianus: cap de Creus
Melanopsis sp.: delta de l'Ebre
Moitessieria olleri: el Moianès
Moitessieria rollandiana: serra del Montsec
Pisidium subtruncatum: zona volcànica de la Garrotxa
Pyrenaearia molae: serra de Llaberia
Pyrenaearia organiaca: Collegats.
Pyrenaearia parva: serres de Cadí-Moixeró
Trissexodon quadrasi: Ancosa-Montagut, Collsacabra, muntanyes de Prades
Trochoidea murcica: el Moianès
Unio mancus: aiguamolls de l'Alt Empordà
Xeroplexa arturi: serres del Cardó-Boix
Xeroplexa montserratensis: Montserrat, Sant Llorenç de Munt i l'Obac
Xeroplexa ripacurcica: serra de Sant Gervàs, serra del Montsec.