--
La principal amenaça que actualment té Collserola és la pressió urbanística. Tot i que hi ha un seguit d'activitats humanes que poden impactar de manera directa sobre la flora i la fauna (per exemple la caça abusiva, el trànsit, els abocaments incontrolats de residus) considerem que la pressió urbanística és l'amenaça número. Recentment tenim el cas de Sant Iscle a la banda de Collserola un projecte d'urbanització faraònic.
Per frenar la pressió urbanística des d'ERC hem intervingut sobre els projectes d'ordenació que s'havien d'aprovar a l'Ajuntament de Barcelona. La nostra intervenció ha anat sempre en el senti d'incrementar el terrenys forestal en determinades operacions urbanístiques. Volem citar el cas de Programa d'Actuació Urbanística PAU-Pedralbes on s'ha deixat sense efecte un planejament ja aprovat i que preveia instal·lar 25 nous xalets a la falda de la muntanya. O volem citar el cas del Pla Director de la Vall d'Hebron amb la nova ordenació de la Font del Gos i Font Valiarda que ens permetrà guanyar nou terreny forestal. O per últim volem mencionar la nostra oposició clara i rotunda a la constrcucció del túnel d'Horta.
Des d'una òptica municipal, del pensa globalment i actua localment, el marc competencial és una dificultat important. Els nivells de protecció o les aprovacions definitives de les modificacions del Pla general metropolità no depenen del municipi de Barcelona sinó que depenen de la Subcomissió d'Urbanisme o bé d'altres departaments del govern de la Generalitat. Però això no ens desanima el que més desanima és la cobdícia de l'espècie que considerem és la principal dificultat.
Proposem una bona política d'habitatge a la Ciutat de Barcelona basada en el lloguer assequible la rehabilitació i l'habitatge protegit. Això pot ajudar a relaxar la pressió sobre Collserola. Nosaltres som partidaris dels parcs coixí a la falda de Collserola (tipus Vall d'Hebron i operació de la Quirón al torrent de Lorda) per tal de relaxar la pressió i la freqüentació de l'espai forestal de Collserola. Nosaltres som partidaris d'una mobilitat sostenible i de la inversió en transport públic per evitar la construcció del túnel d'Horta i dels projectes de vials de carena.
En dues legislatures segur.
La veiem necessària i factible i de fet en el nostre porgrama electoral de medi ambient una de les propostes és la següent:
No hi hem reflexionat a fons sobre el tema. Però qualsevol mesura que incrementi la participació i al mateix temps l'eficàcia ens embla correcta.
No és una garantia òptima de protecció. La pressió urbanística es pot continuar justificant. Existeixen figures de protecció en la LLEN que permetrien un major grau de preservació de l'àmbit. Nosaltres proposàvem declarar Collserola com a PENIN. Tot i que som conscient que la figura de paratge natural està més vinculada a indrets de menor extensió. De totes maneres no som contraris a la declaració de parc natural i més aviat en som favorables però la present tipificació de pla especial permetria recòrrer majors graus de protecció.
La negociació del sostre pot ser un bon element per preservar el sòl que ja no és públic. Tal i com hem mencionat les recents negociacions per reconduir actuacions com les de la Clínica Quirón i Torre Vilana són operacions correctes. Mantindrem un respecte escrupulós a l'actual Llei d'Urbanisme de Catalunya, a la qual vàrem donar suport, i que estableix la reserva, com a mínim, de sòl públic equivalent al 20% del sostre previst.
La proposta del futur zoo de l'aigua a la zona del Fòrum 2004 permetrà intervenir sobre el final de la riera d'Horta i sobretot regenerar una zona d'aiguamolls amb estructures semifixes. Aquesta regeneració incrementarà la biodiversitat de Barcelona n'estem segurs.
La serra de Collserola compta amb uns valors naturals destacats i es troba en contacte amb la zona més densament poblada de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquesta singularitat geogràfica fa que sigui un espai natural summament fràgil. Es el nostre pulmó i volem que sigui un element territorial i de referencia sostenible. Cal establir un règim de protecció major per a la serra de Collserola, que l'establert en el Pla especial o en el PEIN. Entenem que la figura del Parc Natural és idònea. Sens dubte la pressió de l'home és la principal amenaça d'aquest entorn natural. La serra de Collserola es troba envoltada d'una pressió humana i urbanística molt potent, amb quasi 3 milions d'habitants, de tots els municipis metropolitans del seu entorn, que pot debilitar les seves qualitats naturals i mediambientals. La proposta d'augmentar els túnels que atravessen la serra també tindría una incidència molt negativa.
Hem impulsat la declaració de la serra de Collserola com a Parc Natural. Ho he fet tant impulsant una Iniciativa Legislativa Comarcal, per tramitar una Llei que ho declarés Parc Natural, com presentat una Proposició no de llei. El grup parlamentari d'ICV va presentar al Parlament de Catalunya l'octubre de 2002 una Proposició no de llei on demanavem que el Govern de la Generalitat fes 3 coses:
1) Declarar la serra de Collserola com a Parc Natural, sens perjudici que la Reserva Natural Parcial de la Font Groga mantingui la seva modalitat de protecció.
2) Fer que la delimitació territorial del Parc Natural de la serra de Collserola coincideixi amb l'àmbit del Pla d'especial d'ordenació i protecció del medi natural del parc de Collserola.
3) Incorporar la Generalitat al Consorci de Collserola (format ara per ara per la Diputació de Bcn i la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona).
La Comissió parlamèntaria de Política Territorial el març de 2003 va debatre i votar la nostre Proposició. Malauradament, el text presentat va ser rebutjat. La votació va ser la següent: ICV i ERC: Sí ; PSC: Abstenció; CiU i PP: No.
Així mateix, des de l'Ajuntament i com a membres de l'equip de govern, va aprovar-se el desembre de 2002, un document municipal "Actuacions al vessant barceloní del Parc de Collserola", amb la intenció de paralitzar durant 1 any una seguit de actuacions urbanístiques, per millorar la relació de les àrees urbanes i l'entorn natural amb criteris de sostenibilitat. Es pretenen portar a terme (i ja s'ha començat a fer) varis tipus d'accions:
1) baixar la cota d'implantació d'edificació per tal depreservar al màxim els espais forestals
2) reubicar edificabilitat en àrees urbanes consolidades
3) preservar al màxim els sistemes forestals i les seves connexions amb els parcs urbans del vessant.
Així s'han fet actuacions entre d'altres zones a Pedralbes, a l'entorn del Parc de l'Oreneta, del Passeig de la Aigues, a la Vall d'Hebron, a les cotxeres TMB a Horta, a Trinitat Nova, a Torre Vilana, etc. S'han suspés tramitacions de plans urbanístics a: -Sarrià-Sant Gervasi -Gràcia -Horta Guinardó -Nou Barris Cal protegir les zones de pre-parc. Així mateix, hem presentat unes altres proposicions no de llei al Parlament de Catalunya així com un seguit d'actuacions politiques, encaminades a suprimir el Túnel d'Horta i que s'abandoni el projecte -al qual ens oposem rotundament- i la supressió de l'afectació urbanística actal del PGM del Túnel central, a l'entorn de la Plaça Alfons Comín.
La principal dificultat radica claríssimament en la voluntat política. No es un tema de dificultat tècnica, jurídica-urbanística o ambiental. Es un tema de sensibilitat política, i voler protegir d'una vegada per sempre un espai essèncial com és Collserola. Per tant, hem de capgirar l'actual situació i impulsar entre tots els grups polítics, socials i veïnals, ONG's, i especialment el món ecologista i científic, una veritable protecció de Collserola.
Sens dubte tornar insistir políticament, socialment i jurídicament, per declarar Collserola Parc Natural, l'abandonament del túnel d'Horta i la supressió de les afectacions urbanístiques del previst Túnel Central. La mobilitat sostenible no passa per la construcció de dos túnels a la serra de Collserola, potenciant encara més el cotxe privat com a "rei del mambo".
Nosaltres voldríem que fossin efectives actualment. Haurem d'esperar la propera legislatura per tornar a defensar el model que hem comentat. Entre tots hem de fer que aquesta espera sigui efectiva, i poder aconsseguir un serra de Collserola i entorns més sostenibles.
Cal senyalar la necessitat de procedir a establir corredors verds, augmentant la connectivitat a peu o en bicicleta entre les zones verdes urbanes i plaçes, amb la serra de Collserola. Està clar que hem impulsat des de l'Institut de Parcs i Jardins l'augment considerable de les zones verdes a la ciutat: En aquests ùltims 4 anys la superficie verda ha augmentat en 93'8 hea, fet que la situa en 943,20 ha. A aquest verd urbà hem d'afegir les 1.795 hea de verd forestal del Parc de Collserola que corresponen al terme municipal de Barcelona. S'han d'aprofitar els grans espais que la ciutat té encara per posar-hi verd, com per exemple, els Parcs de Diagonal Mar o el Central de Nou Barris, i el futur de La Segregra. Hem de consolidar el microprojectes, centrats sobretot en criteris de proximitat, coneguts com "el verd a 5 minuts de casa", o el que es el mateix, la creació o equipament d'espais verds ben repartits, a menys de 250 mts de cada ciutadà o ciutadana. Per ùltim, cal seguir impulsant el horts urbans, on a més de dur a terme actrivitats de jardineria i agricultura, el programa també recupera espais urbans. Actualment funcionen els horts de Can Soler (Les Corts), can Mestres (Sants-Montjuïc), Can Cadena (Sant Martí), l'Hort de l'Avi i Passatge Turull (Gràcia), i està a punt d'acabar-se, l'Hort del Parc de la Trinitat (Sant Andreu).
El Consorci hauría d'ésser l'òrgan gestor del Parc Natural, impulsant polítiques globals de sostenibilitat i de participació ciutadana.
Els parcs naturals són definits per la Llei d'Espais Naturals de 1985 com aquells «que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants». Mentres no sigui declarat Parc Natural es poden pendre mesures preventives per salvaguardar el valors de protecció: suspensió d'atorgamet de llicències municipals, paralitzacions d'explotacions o paralització de plans urbanístics. En un Parc Natural es poden realitzar un aprofitament dels recursos naturals compatible amb la seva preservació explica perquè en l'interior de la serra de Collserola existeixen regularitzades determinades activitats com és el cas l'agricultura, la ramaderia, usos docents i assistencials, activitats extractives, etc. Pel que fa als propietaris de finques en aquesta serra, el règim jurídic del sòl, i més en concret la seva classificació; urbana, urbanitzable o no urbanitzable, no s'alterarà per aquesta declaració. Es poden establir adquisicions públiques de terrenys que siguin molt fràgils o excepcionals, i per ser objecte de major protecció. En els sòls no urbanitzables de Collserola ja són susceptibles d'aplicar-se la utilitat pública a efectes d'expropiació. Inconvenients, cap.
Sens dubte. Els ajuntaments han de constituir el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, amb vàries finalitats: preveure una millora de la qualitat de vida de les poblacioins, fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digna, intervenir en el mercat immobiliàri per abaratir el preu del sòl urbanitzat, i formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable. Sens dubte la nova Llei d'Urbanisme de Catalunya ens ajuda a aconsseguir més sòl públic, peró ha d'existir una voluntat política estatal, autonòmica i municipal de preveure aportacions econòmiques i pressupostàries per augmentar a aquests sòls. Així mateix, la declaració de Parc Natural ajudaría a l'adquisició de terrenys de valúa paisagística i ambiental, i d'aquells que siguin necessàris d'una major protecció.
Reaprofitament de les aigües pluvials, sanejament de les aigues residuals, restauració sistemes fluvials, amb la formulació de planejaments especials específics, i programes ambientals.
A Barcelona, com en bona part dels altres municipis, la principal amenaça se situa, d'una banda, a les zones perifèriques del Parc, i d'altra banda a l'ocupació cada vegada més extensiva que es fa del territori. La sobreocupació per usos vinculats al lleure - amb el problema de brutícia pertinent - i les línies elèctriques que creuen el Parc són, també, amenaces en alguns dels espais pel risc d'incendi que comporten.
Des del nostre Grup Municipal així com des de la nostra representació al Consorci, hem manifestat reiteradament la nostra posició contrària a la promoció urbanística de Torre Vilana o a la manera com es féu la "recuperació" per a l'agricultura de la finca municipal de Can Calopa. Així mateix, hem defensat la necessitat d'establir un sistema de portes del Parc situades a la zona perifèrica per tal de treure pressió ciutadana de les àrees més ben conservades.
La densitat poblacional de l'àrea, la presència d'interessos contradictoris entre els municipis, l'existència d'interessos materials, normalment vinculats a expectatives urbanístiques, i la manca d'un lideratge polític i administratiu potent en la protecció i gestió del Parc.
1. Collserola mereix un grau de protecció més elevat que el que té actualment: Defensarem que Collserola gaudeixi de la protecció que li atorgaria la seva declaració com a Parc Natural. La declaració correspon al Parlament de Catalunya. Actualment el Parc és gestionat per un Consorci format per la Mancomunitat de Municipis i la Diputació de Barcelona. Mentre no s'aprovi la llei de creació del Parc Natural - i per tant, del seu corresponent organisme gestor - el Govern de la Generalitat s'ha d'implicar en la gestió del Parc.
2. Proposarem una ampliació del Parc. Actualment hi ha terrenys que, des d'un punt de vista urbanístic, estan qualificats de Parc Forestal (per exemple, per sota la Carretera de les Aigües), però que en canvi, queden fóra dels límits del Parc.
3. Si salvar Collserola és una prioritat - i per nosaltres ho és -, cal destinar-hi recursos. Assumim el compromís de destinar, cada any, recursos per a l'adquisició de sòl i incorporar-lo al patrimoni públic. Aquesta actuació es faria lògicament en el marc del Consorci i amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona. Resoldrem l'embolic, administratiu sobre la propietat de moltes parcel·les del Parc (particulars, particulars pendents o a mig expropiar, públiques municipals, públiques de l'extinta Corporació Metropolitana,...)
4. Collserola ha d'entrar a la ciutat, no a la inversa. Cal alliberar Collserola de la pressió urbanística a la que està sotmesa. Mai més ha de ser possible una operació urbanística com Torre Vilana o com Can Cuyàs a Montcada. Com a criteri general, amb tots els matisos que es vulguin, la Ronda de Dalt ha de marcar el límit de noves construccions.
5. Des d'un punt de vista barceloní, el Túnel d'Horta no és una prioritat. Ho pot ser des d'una perspectiva metropolitana. Cal estudiar-ne la seva viabilitat, el seu impacte sobre la mobilitat tant al Vallès com a la ciutat de Barcelona i, evidentment, el seu impacte ambiental. De fer-se, hauria de contemplar necessàriament el pas del transport públic, -especialment el metro- i un soterrament integral al seu pas pel Parc. Pel que fa al terme de Barcelona, proposem eliminar les reserves de sòl pel túnel central, i revisar la normativa urbanística de les zones perifèriques del Parc.
6. El risc més gran que té Collserola són els incendis. Aquest risc es fa més evident quan es constata que hi ha moltes línies elèctriques que la travessen, que els boscos són bruts, o que la pressió ciutadana és molt elevada. Assumim el compromís de mantenir la base dels bombers de Vallvidrera i incrementarem les feines de prevenció i dotarem de majors recursos fixos destinats a l'extinció. És per això també, que ens comprometem a negociar amb les companyies elèctriques un pla de soterrament, concentració i eliminació de les línies que actualment creuen el Parc, perquè en un termini de dotze anys no resti cap línia elèctrica aèria al Parc.
7. Defensarem que es declari Collserola lliure de caça. Avui per avui, la coexistència de caçadors i visitants del Parc és un risc que volem evitar. Només excepcionalment, i en cas de superpoblació d'alguna espècie (senglars, principalment), l'administració podrà auroritzar batudes controlades.
8. Volem treure pressió dels vehicles dins del Parc. Acotarem zones lliures de vehicles i potenciarem el transport públic. En aquest sentit proposem que el Tramvia Blau i el Funicular del Tibidabo -ambdós de titularitat municipal -, estiguin en la xarxa integrada de transport públic.
9. Incrementarem la informació que des de la ciutat es té del Parc de Collserola. Fora dels límits d'aquest, farem noves entrades al Parc, amb el corresponent centre d'informació, als tres districtes Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris, per tal que siguin punt d'inici d'itineraris guiats i petites àrees de serveis (aparcaments, picnics, lloguer de bicicletes, possibilitat de transports elèctrics llançadores fins la Carretera de les Aigües...), per evitar així, una ocupació masiva i poc responsable del Parc.
10. Incorporarem el patrimoni històric i cultural situat al Parc com un element més d'atracció i conservació. No pot ser que hi hagi edificis catalogats que es trobin en l'estat d'abandó en que es troben (Monestir de Santa Margarida de Valldonzella, per exemple). En el marc del Consorci, farem polítiques actives d'ajuts per a la recuperació del patrimoni històric.
11. Collserola ha de ser el pati i l'aula de totes les escoles de Barcelona. Cal potenciar i molt l'educació ambiental que es fa en els diferents centres del Parc.
12. La diversitat d'usos sobre un mateix espai: excursionistes, ciclistes, caçadors, vehicles, cultius ... que fa que moltes vegades la convivència no sigui precisament pacífica. Incrementarem la vigilància, la neteja, la senyalització i el manteniment del Parc. Avui hi ha molts espais bruts. Collserola soporta una pressió ciutadana molt gran i cal destinar-hi tots els esforços que calgui. Farem complir les ordenances del Parc de Collserola.
13. Prestarem una especial atenció a les zones urbanes situades a la perifèria del Parc per tal de garantir-ne la seva sostenibilitat i per tal d'evitar incompatibilitats amb les necessitats dels espais protegits.
El marge varia en funció de les majories polítiques que es configurin i dels camins jurídics que se segueixi, però hi ha algunes actuacions que ha de ser urgents, altres sostingudes en el temps i altres que exigeixen un termini més llarg, superiors, fins i tot, a la durada d'un mandat municipal.
És bàsic. Com hem dit, és Collserola la que ha d'entrar a la ciutat, no a l'inversa. I això només és possible incrementant les zones verdes i seguint una política de connexió entre els diferents espais, ja sigui a través de corredors verds o de carrers per a vianants.
En aquest espai hi ha moltes administracions implicades, i probablement, totes haurien d'estar presents en l'òrgan gestor del Parc. Com hem dit, creiem que Collserola hauria d'esdevenir Parc Natural.
Com a avantatge n'hi ha un d'evident, que és el de tenir un major rang protector i, per tant, és d'esperar, una major dotació pressupostària. Com a inconvenient només hi trobaríem el de gestionar la complexitat d'usos i la conflictivitat que , de ben segur, podria arribar a generar la contradicció interessos.
Sí, ja ho hem explicitat en la pregunta 4.3.
En el cas del municipi de Barcelona, i en els pocs espais d'aquestes característiques dels que disposa, cal fer una política a quatre nivells: consolidar les xarxes de clavegueram de les zones urbanes fronteres amb el Parc per tal d'evitar filtracions als aqüifers, recuperar les fonts i netejar les rieres i torrents i, d'acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua, mantenir una política racional d'aprofitaments hídrics.
* Punt 1
Al nostre entendre, els principals reptes que cal afrontar deriven de la indefinició o entrada en crisi de moltes de les previsions contingudes al Pla General Metropolità de 1976. No hem d'oblidar que conceptes plenament assumits avui com sostenibilitat, connectivitat i xarxes verdes estaven poc presents en el debat urbanístic i territorial de l'època. Més concretament, les previsions en relació a determinades infrastructures viàries, el model de relació que s'estableixi entre les àrees urbanes difoses i el seu entorn natural, el tractament que cal donar a les zones de transició parc-urbà, els problemes derivats de la freqüentació o la necessitat de definir l'augment de la protecció dels ecosistemes davant la pressió urbanitzadora són alguns dels elements que han de centrar el nostre treball més immediat. Què s'ha fet (heu fet) als darrers anys per posar-hi remei?
* Punts 2, 3, 4, 5, 8 i 9: En els darrers anys, el govern municipal, a banda de la seva participació activa al Consorci del Parc, ha promogut accions de planejament puntual per tal d'endreçar sectors en fase de desenvolupament. Les actuacions han anat adreçades a:
- Baixar la cota d'edificació al màxim possible cap a la ciutat.
- Reubicar edificabilitat en àrees urbanes consolidades.
- Preservar al màxim els sistemes forestals i les seves connexions amb els parcs urbans del vessant.
Recentment, l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Parc han subscrit un conveni de col·laboració per tal d'elaborar uns estudis de caràcter urbanístic-estratègic del vessant barceloní de la Serra de Collserola, tot cercant solucions a les actuals situacions de:
- Les àrees disconformes amb el planejament.
- L'organització d'una estructura de mobilitat ciutadana.
- La relació de les àrees difoses amb l'entorn natural.
- La desprotecció dels ecosistemes davant la pressió urbanitzadora de l'entorn.
- La manca d'infrastructures d'ús públic i l'encaix del cim del Tibidabo.
Els treballs endegats incideixen especialment en els següents apartats:
- Diagnosi urbanística de l'àmbit des de la perspectiva de l'evolució del PGM i de l'aplicació del Pla Especial d'Ordenació i Protecció de Collserola.
- Diagnosi urbanística sobre la diversitat i els valors naturals.
- Propostes urbanístiques sobre els àmbits en fase de desenvolupament.
- Propostes sobre els àmbits no desenvolupats (àrees de tractament específic, parcs-coixí, connectors vers la ciutat..).
- Ajust dels límits del parc en funció de la diagnosi i de la realitat física actual.
- Catàleg del patrimoni públic actual.
Atesa la transcendència de les matèries objecte d'estudi per a la ciutat així com per a l'equilibri ambiental i territorial del parc de Collserola, s'ha procedit a la suspensió preceptiva de tramitacions i de llicències en diversos àmbits especialment sensibles qualificades bàsicament d'equipament. En base a aquest treball de diagnosi caldrà concretar un seguit d'actuacions sectorials que vindran a afegir-se a altres instruments ja en marxa com el Pla Director de la Vall d'Hebron o el Pla Integral de Collserola en l'àmbit del Districte de Sarrià -Sant Gervasi. Totes aquestes propostes i plans de treball constituiran el punt de partida per a la redacció d'un futur Pla Director de Collserola en el terme municipal de Barcelona, que aglutini totes les mesures i propostes d'ordenació i actuació en l'àmbit de la serra.
Altres mesures a impulsar des del Consorci del Parc, són, des de la perspectiva del nostre grup municipal, les següents:
- Afavorir l'increment de superfície de sòl de gestió directe del Consorci, mitjançant l'assumpció de la gestió del conjunt del patrimoni públic del seu àmbit.
- Adaptar l'ordenació urbanística del Parc i la seva rodalia, per tal d'afavorir una relació harmònica entre els sistemes naturals i els àmbits urbans dels municipis, amb accions com la revisió dels límits del Parc, la redefinició del sistema viari del PGM o la decisió sobre els límits del sòl urbanitzables dins del Parc.
- Millora dels mecanismes de control i vigilància urbanística, especialment pel que fa al sòl no urbanitzable i a les edificacions i construccions en règim de fora d'ordenació.
- Limitar i reduir l'impacte sobre el medi natural de les infrastructures metropolitanes de caràcter viari, xarxes aèries de subministrament d'energia elèctrica....tot fomentant inversions en matèria de transport públic i en la creació de passadissos elèctrics soterrats.
- Potenciar la serra de Collserola com l'element nuclear de la xarxa de parcs, fomentant la implantació de parcs-coixí a la perifèria del Parc i planificant la xarxa d'espais lliures de la regió metropolitana.
* Punt 6
Considerem necessari resoldre la vertebració del parc forestal amb les estructures dels espais verds urbans de la ciutat, tot afavorint la connexió verda entre Collserola i altres espais singulars de la ciutat com els Tres Turons, el Putxet o fins i tot Montjuïc. Atenent a la densitat del teixit urbà que els envolta veiem factible d'obtenir mitjançant la plantació en l'espai públic d'arbres de gran port una manta verda que en una primera etapa generi una xarxa verda en alçada que es podria desenvolupar posteriorment en superfície amb la creació o potenciació de passadissos verds per a vianants.
* Punt 7
Com ja hem apuntat anteriorment, considerem que el Consorci del Parc esdevé una instància clau i necessària per a la gestió i administració de l'espai natural de Collserola. En aquest sentit, creiem que s'ha d'avançar cap a un reforçament del seu paper que oportunament hauria de permetre estendre la seva actuació, mitjançant les figures de delegació i/o atribució de funcions que oportunament s'escaiguin, a altres espais territorials com els que s'apunten. Prèviament, però, considerem fonamental determinar la creació d'un model polític, social i de gestió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que recomposi el marc d'organització i gestió integrada anterior a la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona per part del govern de la Generalitat. La realitat metropolitana de Barcelona és dinàmica, complexa i de geometria variable en la qual concorren diversos nivells d'administració i competències que han d'harmonitzar-se per a definir les estratègies i els objectius comuns i que faciliti una gestió eficient dels serveis que es consideren necessaris.
* Punt 10
Els objectius d'actuació del nostre grup municipal en aquest camp se centren en la continuació del projecte de restauració i rehabilitació del Pantà de Vallvidrera. A banda de condicionar l'obra hidràulica, el projecte, a hores d'ara en execució, crearà a partir de la retenció de les aigües, una nova zona natural a la serralada de Collserola. Conscients que l'exigència fonamental per a la conservació de la diversitat biològica passa per la conservació in situ dels ecosistemes i hàbitats naturals, s'afavoriran els ambients adequats per a la fauna, s'introduiran peixos oriünds de les llacunes i rierols de la serra i es potenciarà la vegetació aquàtica i de ribera. El conjunt d'actuacions s'ha plantejat per cobrir una doble funcionalitat en la mesura que permeten recuperar-lo com a espai de passeig i lleure, alhora que es facilita l'aproximació al medi ambient i l'observació respectuosa de la natura. Una altra línia de treball és vetllar pel manteniment de la riera de Vallvidrera, tot potenciant la depuradora de les Planes per tal d'assegurar un cabal continu i amb qualitat biològica. Finalment, i en un altre pla, considerem d'interès avançar en la protecció de les xarxes hídriques de l'àmbit de Collserola, tot estudiant l'assignació d'una qualificació urbanística específica que vagi més enllà de la pròpia dels sòls pels quals discorren.
La principal és l'absència d'estratègies territorials de conservació davant l'acceleració dels processos destructors tal com denuncia J.M. Mallarach.
Les persones de la llista d'Els Verds i Més de Barcelona hem recolzat les denúncies de la FAVB i del Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins sobre 'les vinyes del senyor Clos' (V. Casals) i les propostes del ICHN (J. Germain) sobre el planejament del factor identitari i de la biodiversitat que representa Collserola.
Igualment, les botifarrades i les manifestacions contra el 4t cinturó i el túnel d'Horta han comptat amb la nostra presència conjuntament amb els col·lectius dels quals alguns de nosaltres en som membres (Fòrum Cívic BCN Sostenible, Plataforma BCN estalvia energia, ...).
L'existència d'un Pla general metropolità desfassat i amb poca sensibilitat sostenibilista (1976) i que maneguen a la perfecció el lobby de l'urbanisme de la conxorxa que no de la concertació (S. Tarragó).
La subordinació de la política d'accessos i connectivitats al cotxe privat individual. Qui mana a Catalalunya és Sa Majestat el cotxe privat.
D'acord amb el nostre eix estratègic 'fem les paus amb el territori i la natura', creiem que l'adhesió a la xarxa europea econet és prioritària per ampliar amb garanties el Parc Natural de Collserola, el de les 1.100 hectàrees.
Redefinir la classificació i usos del sòl amb criteris de participació pública segons el conveni d'Aamus i amb metodologia d'A21 plurimunicipal (Caedre Unesco de sostenibilitat tecnologia).
La ratificació del Parlament espanyol del citat conveni es pot solapar amb iniciatives de 'Catalunya territori Gauteng' en dos o tres anys. La trama urbana verda ciutadana (Set Turons) fa possible els enllaços amb el massís de Collserola (C. Gimisó).
Horta Guinardó, en el seu procés d'A21 va ser la pionera en establir una via de connectivitat clara. Altres barris com Gràcia-Vallcarca i Sarrià-Sant Gervasi han et aproximacions molt interessants que creiem que valdria la pena connectar.
El Consorci de Collserola, immers en l'àmbit polític de la nostra proposta d'un 'Consell de Cent Metropolità' que aplegui els 33 municipis de la Regió 1, i proposem que la seu del consorci no sigui Barcelona.
Només veiem avantatges i creiem que és la palanca legal per fer amb totes les rampoines de la muntanya el mateix que s'està fent amb els vell parc d'atraccions de Montjuïc, és a dir, desmuntar les atraccions i restituir el Tibidabo el que és muntanya i espai renaturalitzable, atraccions, hotels, antenes i temples.
Per descomptat. Ho hem fet palès en el nostre programa en dos punts: Primer, impulsant la creació d'un gravamen immobiliari d'un euro per m2 i any per tot l'espai construït i desaprofitat (tant públic com privat) i que generaria un fons tant per accés a la vivenda com per rescat d'espais naturals. El segon és complir la legislació que encomana que el 5% del pressupost municipal sigui per adquirir sòl públic (E. Moreno). Si no tenim una bossa que permeti discutir amb criteris de pressupostos participatiu suficients, no farem res.
També ho diem al programa: 'prou segellament de lleres i zones inundables'; per aconseguir-ho ens cal que les zones de domini inundable siguin un criteri clau de protecció creiem que la postura de Narcí Prat és la més adiente ja que preveu períodes de reversió de 500 anys i que s'impedeixi que els ramats pasturin a la vora dels rius, ja que es mengen els brots del que mai serà bosc de ribera.
Institucionalment:
En l'àmbit ciutadà:
La manca de voluntat política tant de CiU com del PSC-PSOE que estan d'acord en aquests projectes especulatius. Per suposat el PP també.
Per altra banda és difícil aconseguir la pressió que podria exercir el recolzament de la voluntat popular ja que parlem de terrenys poc freqüentats, poc coneguts i poc estimats per la població. I en aquestes circumstàncies encara es fa més difícil contrarrestar la propaganda enganyosa dels mitjans de comunicació i de les institucions que controlen PSOE-PSC i CiU.
Referent als terrenys de can Codina i can Canaletes són propietat de l'empresa Golf de Viladecans SA. El principal problema és que l'Ajuntament pateix un greu dèficit econòmic i cal aconseguir el recolzament d'altres institucions per recuperar-lo com a sòl públic no sotmès a especulació.
El Pla parcial d'ordenació del Centre Direccional està aprovat definitivament. Hi ha un recurs presentat per l'Associació Cerdanyola Via Verda i per ICV, però l'experiència ens diu que no en podem esperar gran cosa. Per tant, si queda definitivament aprovat, els usos previstos per al sòl privat difícilment es tocaran. Ara bé, el 50% del sòl és de l'Incasol i el 10% de l'Ajuntament. Això vol dir que si hi hagués voluntat política entre ambdues administracions es podriem protegir els terrenys de secà restants. Però per a això ha de canviar molt l'actual composició política de les institucions que ens governen.
D'altres mesures no depenen de l'Ajuntament i l'únic que podríem fer és reclamar-.les:
Potenciar el transport públic en lloc del privat: millorar els serveis de Renfe i FFCC, construir aparcaments dissuassoris i connectar ambdues línies.
Alliberar els peatges de les autopistes Barcelona-Mollet i Terrassa-Rubí.
Tot el que fa referència al Centre Direccional és urgent.
Ho veiem necessari i seria factible si els respectius governs ho defensessin ja que el 60% del sòl és públic i el privat estava destinat ja en el PGM del 76 a usos públics.
La necessitat dels túnels no s'aguanta ja que és de sobres conegut que el problema és que la ciutat de Barcelona ja no pot absorbir més cotxes.
Per consolidar aquesta connectivitat cal que:
Limitar el creixement de la UAB cap al torrent i les àrees de bosc del torrent de can Domènec.
Desenvolupament d'un model de ciutat-campus de la unviersitat, ocupant l'espai més proper al casc urbà actual per posar límits als habitatges.
El Consorci haura de gestionar també els espais lliures adjacents ja que actualemtn només gestiona les zones forestals.
L'avantatges és que seria reconèixer la importància de la seva preservació. L'inconvenient és que seria difícil limitar-ne l'accés popular. El que és fonamental, però, és que les adminsitracions dediquins recursos per gestionar-la i que es redacti un pla definitiu de la serra de Colslerola, que impedeixi augmentar les infraestructures i la urbanització actual, elimini les línies d'alta tensió i permeti el manteniment d'algunes activitats agrícoles.
De moment hauríem de començar parlant d'una política me decidida de preservació del sòl públic existent perquè no es fa ni això. L'adquisició de nou sòl públic pinta malament ja que la majoria de municipis estan ben endeutats.
No obstant, nosaltres proposem que en els pressupostos ordinaris tant de la Generalitat, com de la Diputació de Barcelona, com de la Mancomunitat de Municipis, com dels ajuntaments de la serra de Collserola hi hagués un percentatge destinat a comprar sòl i que el propietari en fos el Consorci perquè així seria molt més fàcil gestionar-lo.
Continuar amb la regeneració de l'altre marge de la riera de Sant Cugat i protegir el torrent de can Domènec. A més s'hauria de fer un estudi de les aigües subterrànies de la ciutat que sembla quer que en són moltes.
A Cerdayola durant 3 anys (a proposta d'un policia local molt conscienciat, competent i honrat) es va crear una unitat dins la policia local (Policia Verda) que va fer una feina molt important per controlar l'abocament de deixalles i residus. Sembla ser que quan va començar a molestar massa la van desactivar. Cal tornar a crear-la.
* Veure el programa que us farem arribar un cop aprovat.
La serra de Collserola i les altres zones d'interès natural de la vila, reben tots els impactes ambientals negatius que provoca un entorn metropolità d'alta densitat urbanística i les agressions pròpies d'un ús incivilitzat dels espais naturals. Entre d'altres, les principals amenaces que detectem, unes fruït de l'acció de l'home i d'altres, per la falta de plans preventius, són:
Atesa la complexitat de les problemàtiques que afecten al medi natural, l'acció de govern ha d'enfocar-se buscant la complicitat de les administracions amb competències, d'altres actors implicats i del conjunt de la ciutadania. Tanmateix, des del Govern Local hem de prendre les mesures i executar els projectes que ens pertoquin en el desenvolupament de les nostres competències. Des de la nostra responsabilitat, pel que fa l'actual mandat hem realitzat les següents accions:
Bàsicament, les dificultats rauen en la llei del sol aprovada pel Govern de l'Estat que va convertir en urbanitzable tot el sol abans qualificat d'urbanitzable no programat i també, les dificultats provocades per algunes conductes incíviques en l'ús dels espais naturals. Entre aquestes dificultats, entenem que les més significatives són:
Una de les nostres referències programàtiques més significatives és l'aprofitament de la situació privilegiada de Molins de Rei ("la vila on la muntanya i el riu es troben") per fer del medi natural un valor fonamental de la nostra qualitat de vida. La nostra acció de govern tindrà com a eixos fonamentals: minimitzar els impactes negatius contra el medi natural, sensibilitzar a la ciutadania en un us responsable dels espais naturals, fer complir les ordenances municipals i les normatives legals a l'efecte i generar consensos i acords entre les institucions i d'altres actors (individuals i col·lectius) implicats. Algunes de les mesures que entenem prioritàries són les següents:
Altra possible punt possible, malgrat que més complicat per la seva poca utilització actual, seria la connexió - a l'alçada dels límits amb Sant Feliu de Llobregat- entre Collserola i el riu i el Parc Agrari, a través de la Riera de Can Pahissa.
Creiem que el Consorci de Collserola és un bon instrument, malgrat que l'amplitud del territori que gestiona i les administracions que operen en el mateix aconsellaria que s'establís una bona i estreta participació amb d'altres òrgans (Parc Agrari, Consells Comarcals, Diputació, MMAMB...)
Avantatges:
Inconvenients:
Que els Departaments de la Generalitat amb capacitat d'adquisició i protecció del sòl (Política Territorial i Medi Ambient) participessin del Consorci del Parc.
El principal problema és la pressió urbanística, i les zones susceptibles de ser urbanitzades a l'entorn del Parc Natural. I en segon lloc la brutícia.
Respecte al tema de la pressió urbanística, a Molins de Rei, per part de totes les forces polítiques del consistori, s'estan fent totes les accions possibles, per tal d'impedir la futura urbanització de les zones, que avui al nostre municipi, podrien ser urbanitzades.
Les principals dificultats, en el tema urbanístic, són els interessos dels propietaris de les zones afectades. Ells en aquests moments tenen uns drets i unes perspectives que seran frustrades per les intencions que tenim els diferents partits polítics. Per tant, alhora de la veritat els problemes són econòmics. I la manca de possibilitats de compensar la pèrdua econòmica que tindran aquests propietaris.
Fonamentalment el que s'ha de fer de cara a resoldre els principal problema que tenim respecte Collserola, és la reubicació dels metres urbanitzables en aquesta zona en altres encara per desenvolupar. O bé amb la nova redacció del Pla general metropolità.
És difícil de calcular, però en principi s'han de poder resoldre dins la propera legislatura.
A Molins de Rei, el sistema de comunicació és un tema molt complicat i deficitari. Des de fa molts anys, tenim pendent la creació d'una "ronda", que just passaria entre el final del nucli urbà i el començament de Collserola. Creiem que aquesta ronda ha de ser la incrementi la comunicació entre Molins de Rei i el Parc.
El Consorci de Collserola és vàlid, però hi calen canvis importants, com és que hi participi més la Generalitat de Catalunya, perquè hi hagi una política més coordinada amb la resta de parcs naturals del nostre país.
Avantatges moltes i inconvenients pocs. L'únic aspecte negatiu és el fet que no es faci una aposta perquè que el Parc de Collserola tingui més relació o punts de gestió i política amb la resta de parcs naturals de Catalunya. Els parcs naturals de Catalunya estan molt ben gestionats, i el parc de Collserola està al marge, no creiem que sigui coherent, i més quan només és per raons polítiques.
No és del tot necessari. El que si que és necessari és una política clara de suport als actuals propietaris privats, que tenen més del 80% del parc, i que l'únic que tenen són regles i impediments, però no ajuts ni avantatges per conservar les seves finques. Cal fer una política més clara i decidida d'ajuts al manteniment i conservació de les masies que hi al parc.
Fonamentalment les nostres propostes són d'increment de la neteja, la conservació, la reducció dels punts de contaminació. Tant per millora del medi ambient, com per reduir les possibles taps en cas de pluges fortes.
La gran amenaça és la gran pressió urbanística sobre la serra de Collserola i la carretera de cornisa. Els plantejaments actuals provenen del Pla General Metropolità que estan obsolets i superats per les necessitats i realitats socials. En els seus mes de vint-i-cinc anys d'existència del Pla ja ha realitzat la seva tasca i ara cal fer-ne un de nou que protegeixi de la pressió urbanística, viària i de serveis el conjunt de la serra encara no urbanitzat.
Des de l'Ajuntament s'ha treballat per fer una modificació del Pla General Metropolità per passar les zones 21, zones urbanitzables no programades del terral, can Rabella i can Vilagut, a zones no urbanitzables que passin a formar par del parc de Collserola.
Aquestes dificultats són de dos àmbits diferenciats però sens dubte van lligats com són el judicial i l'econòmic. Un cop la Generalitat aprovi la modificació del PGM els propietaris i promotors urbanístics de les zones 21 ens demandaran al jutjat al entendre que amb la decisió de l'Ajuntament els hi creem un perjudici econòmic, un cop passi això els jutges hauran de decidir si tenen o no raó i si se'ls ha d'indemnitzar o no, i a quin preu l'Ha. Per altra banda la Generalitat no està d'acord en suprimir el traçat de la carretera de cornisa i per tant, haurem de seguir reclamant que es suprimeixi.
Les mesures ja s'han començat en aquest mandat com és la ja mencionada modificació del PGM.
El temps ja ha començat a comptar, un cop entri la justícia tots sabem que el temps pot ser molt llarg.
Els espais lliures no urbanitzats de Molins de Rei estan a la serra de Collserola i al riu Llobregat, l'única connectivitat que podria existir és la de connectar una part de Collserola amb el riu Llobregat mitjançant la riera de Vallvidrera, molt degradada en el seu tram final, per això una proposta de l'AM d'ERC és recuperar ambientalment i ecològicament aquesta riera perquè sigui el veritable element de connexió entre aquests dos espais.
Com a eina inicial està bé, però s'hauria de caminar en que aquest consorci sigues executiu i finalista en tots els temes relacionats amb Collserola.
Hem de ser realistes i veure que és impossible la no actuació de l'home dins d'aquest àmbit, ja que la seva petjada es perd al llarg dels segles, per tant és molt difícil d'imaginar-se un Parc Natural. Vist això, s'hauria de redactar un pla definitiu de la Serra de Collserola, on com a màxim es mantingui el sistema d'infrastructures actuals i no augmentin, així com que els terrenys urbanitzables tampoc augmentin i que més aviat tendeixin a disminuir, eliminació de les línies d'alta tensió i que es mantinguin algunes activitats agrícoles i tot això ben gestionat seria el més aproximat a un Parc Natural.
Aquesta política d'adquisició de sòl públic iniciada per la Corporació Metropolitana i que els posteriors estaments que la van substituir no van continuar, era la correcte i la no continuïtat sens dubte ha estat un pas endarrera en tot el tema del Parc de Collserola. Nosaltres proposaríem que en els pressupostos ordinaris tant de la Generalitat de Catalunya, com de la Diputació de Barcelona, com de la Mancomunitat de Municipis, com de la Diputació de Barcelona i com dels ajuntaments de la Serra de Collserola, hi hagués un percentatge que es destinessin a la compra de sòl i que el propietari en sigues el Consorci, ja que així seria molt més fàcil la gestió.
A partir de l'estudi de la riera de la Vallvidrera que està fent el Consorci del Parc de Collserola i la UB s'hauria d'iniciar un treball per tal d'anar-la regenerant i que quedés integrada dins del conjunt ambiental i ecològic del Parc de Collserola.
Fins ara la possible urbanització de Torre Negra però, sortosament, després de l'acord de La Comissió d'Urbanisme de Catalunya aprovant l'expedient de l'Ajuntament de Sant Cugat, l'amenaça es dissipa. Ara queda pendent la necessitat de que el sòl passi a propietat pública, i en aquest sentit cal la col·laboració de la resta d'institucions, començant pel Consorci de Collserola que té una política molt pobre d'adquisició de sòl a la serra. El Túnel Central i el Vial de Cornisa són altres amenaces que hem demanat formalment que es desprogramin i constitueixen unes bases sòlides per reclamar que d'una vegada es revisi el PGM de 1976, petició que, malauradament compta amb l'oposició de Barcelona i de la majoria de municipis de l'entorn metropolità. Ens preocupa molt el projecte del Centre Direccional, que és inadequat per a l'objectiu de la protecció i dona un valor minso a un espai que en té molt.
Doncs desprogramar Torre Negra, en un procés que creiem no té paral·lel a la Serra de Collserola, i reclamar formalment, per acord de Ple Municipal la desprogramació del Túnel Central i el Vial de Cornisa. També començar a adquirir sòl a la serra.
Un Pla General Metropolità que les consolida, fet en un temps on el creixement i el desarrollisme eren valors gairebé absoluts, un entorn metropolità i uns governs majoritaris a les ciutats de l'entorn contraris a la seva revisió - el PGM va "repartir" els problemes de Barcelona a les ciutats de l'entorn i a Barcelona no l'interessa reobrir el debat- i una legislació urbanística que dificulta excessivament la voluntat de protecció expressada per ciutadans i administracions.
Aconseguir la revisió del PGM abans que sigui massa tard, desprogramar aquestes infrastructures i incrementar els recursos de les administracions per adquirir sòl a Collserola.
En tres anys com a màxim
Sí, tenim un projecte per fer-ho que estem començant a tirar endavant, bàsicament per unir Collserola amb la serra de Galliners, i paral·lelament volem col·laborar a tirar endavant la Via Verda per unir Collserola-Galliners-Sant Llorenç del Munt. Hem interposat un recurs per tal d'eliminar el vial que travessa i parteix la Via Verda.
Si, és un òrgan adient, però mancat de recursos suficients i que ha de gestionar un espai que no té la consideració de Parc Natural, fet que facilitaria la capacitat de protecció.
Només hi veiem avantatges per quant suposa un pas endavant en la protecció.
Bé, ja m'he manifestat a favor, la considero imprescindible, des de Sant Cugat ho estem fent a costa dels "estalvis" de la ciutat, penso que el nostre esforç no l'està compartint ni igualant ningú. Cal incrementar els recursos del Consorci i fer que les altres administracions parin atenció en la importància d'adquirir sòl per tal de protegir Collserola.
Hem fet un Pla de rieres per tal de protegir aquests espais singulars de Collserola i la Plana Vallesana, i immediatament posarem en marxa la seva execució. A més, en la modificació del PGM a La Floresta hem contemplat totes les rieres com espais a protegir.
Lluís Recoder
Alcalde de Sant Cugat i candidat a la reelecció per CiU
Els contenciosos presentats pels propietaris de les zones programades (zones 21) dels sectors de can Biosca i can Oliveres-can Vilà- can Carbonell. Així com el sector d'equipaments metropolitans de can Coscoll.
Amb la nostra participació en el govern municipal la darrera legislatura, en la que teníem la responsabilitat d'urbanisme es va intentar permutar aquests sectors dins la vall de Sant Just per altres que suposessin un impacte ambiental menos. La impossibilitat d'arribar a acords en aquesta línia i una sensibilització popular creixent d'aturar el consum de sòl lliure ens va portar a defensar ja en el programa electoral de l'any 1999 la revisió del PGM per a la requalificació dels sectors 21 com a no urbanitzables. Aquesta postura s'ha defensat denegant la tramitació dels plans d'actuació urbanística presentats pels propietaris d'aquestes zones (que per aquest motiu ens han portat als tribunals i estem a l'espera de sentència) i rebutjant negociacions per rebaixar el sostre edificatori. Hem apostat per treballar conjuntament i assumir l'argumentació de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just (PCDV).
La indefinició de la legislació urbanística vigent, no sabem quina serà la resolució de la justícia davant dels recursos presentats pels promotors que pretenen urbanitzar i per altra banda les manifestacions interessades que donen per suposat que caldrà fer front a indemnitzacions multimilionàries si es vol impedir la urbanització.
Seguir amb tots els tràmits legals possibles per oposar-se a la urbanització, recorrent a instàncies superiors en el cas que la sentència fos favorable als promotors i continuar treballant amb la PCDV per incrementar la participació ciutadana i la sensibilització en la defensa de la vall com a espai natural. Buscar alternatives de creixement i posar límits a aquest definint quin model de poble volem en el futur buscant el consens de totes les forces polítiques.
L'Ajuntament acaba d'aprovar una moratòria urbanística de suspensió de llicències, que encara que ICV ens vam abstenir per l'ambigüitat en què es va plantejar, es valora de forma positiva pel marge de temps, un any, en què podem treballar per proposar la modificació del PGM. Un any per implicar el màxim possible de veïns i entitats en la defensa de Collserola i la vall de sant Just.
No hi ha a Sant Just espais lliures encerclats per zones urbanitzades i separats del parx de Collserola.
Segurament ho ho és però ho hauria de ser, sino quina s'entén que ha de ser la seva funció? El que cal però és una visió metropolitana més àmplia per relligar i conectar totes les àrees naturals que es van definir ja fa anys com l'anella verda.
Cap inconvenient i molts avantatges. Si Collserola fos parc natural podria gaudir d'un marc de protecció més ampli que ajudaria a resoldre les contraccions de tenir en el seu interior zones urbanitzables i d'equipaments que amenacen el seu futur. La requalificació seria més fàcil.
Si. Cal que les administraciones estatal, autonòmica, comarcals i locals destinin més rescursos en la compra d'aquell sòl d'alt valor ecològic i mediambiental. La compra acabaria amb la possibilitat de futures operacions especulatives i garantiria la seva conservació.
Habilitatr una partida en el pressupost municipal per aquest fi i exigir la implicació de les altres administracions.
Des de la regidoria de Medi Ambient hem encarregat un estudi tècnic de la riera de Sant Just que ens ajudi a decidir quines actuacions cal encetar per a la seva conservació i recuperació. El principal problema de la riera és sens subte la part baixa que fou soterrada i canalitzada a mitjans dels anys 70 i el seu pas entre murs de formigó pel polígon industrial que fa molt difícil la conectivitat biològica amb el riu Llobregat. A les parts altes dins del parc de Collserola s'ha d'intervenir afavorint la vegetació pròpia de ribera fugint de les 'neteges' mecàniques que incrementen l'erosió. Vigilar l'ús i l'aprofitament de les seves aigües superficials i subterrànies (mines i pous). Proposar la creació de camins a peu que seguint els seus traçats siguin d'utilitat pel seu estudi, guadi i divulgació. Limitar els passos de vehicles pel camí que uneix Sant Just amb la carretera de Molins a Vallvidrera que voreja la riera i que cada cop és més utilitzat com a drecera per a molts conductors.
La primera gran amenaça que ens trobem és la d'una urbanització que pogui malmetre la flora, fauna i riquesa paisatgística. La classificació del sòl del PGM es doncs la primera amenaça- Una altra és l'abandó, convertir-la en un abocador.Veiem que tota la vall més propera a Sant Just Desvern esta plena d'abocament incontrolats de runa i de petites deixalles, escasa o nul·la intervenció en els espais degradats, com les fonts i les rieres o d'altres indrets que han estat malmesos per antics moviments de terres o usos inadequats i a hores d'ara encara no s'han regenerat.Hi ha una deixadesa en els camins i tot l'entorn.
Oposar-nos al desenvolupament masiu del Mas Lluhí i al desenvolupament de les zones 21, a la vegada que hem realitzat diferents accions aprop de la Generalitat per tan de crear un Pla Director o qualsevol altre figura urbanística per tal de protegir d'una manera definitiva la serra de collserola.Ens hem reunit amb el secretari general de planificació el Sr. Pere Torres, amb le Sr. Eduard Rosell subdirector d'urbanisme i amb el Sr. Genis Carbó per tal de impulsar-ho. A més hem treballat el dia a dia, un exemple es la moció que es va presentar el propassat dia 27 de juny del 2002 al Ple de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, on demanavem establir un calendari per tal de millorar la neteja de les zones més properes al nucli del nostre municipi. La moció tot i ser oberta a qualsevol proposta d'acord ja que no prefixavem cap calendari va ser rebutjada pel equip de govern per considerar-la innecessaria. Tenim les fotografies de l'estat d'abandó, tot i que l' alcalde ens acusa de trucatge.
Una de les principals dificultats ha estat la llei del sòl del PP.La classificació del sòl segons el PGM. La poca consciència que encara hi ha. Cal educar perque tothom sigui conscient de que qualsevol agressió al medi natural és una agressió cap a un mateix.
Establir un Pla Director que protegeixi collserola.Treballar amb el sentit en que varem fer-ho amb el departament de PTOP, buscant el màxim consens entre Generalitat, municipi i propietaris, per poder desclassificar i trasladar l'edificabilitat que es decideixi a una altre zona.Calen campanyes per fer estimar l'entorn paissatgístic, per nosaltres el paissatge és identitat. Com mesura molt pragmàtica s'hauria de adequar el horari de la deixalleria a l'horari de lleure dels ciutadans, no, que estigui obert només en el seu horari laboral. També cal una política més decidida a favor d'energies menys contaminats i a favor d'un estalvi energètic i de l'aigua.
Depenent de la proposta. La protecció de la Vall, s'ha de treballar dia a dia evitant qualsevol acció urbanística no desitjada tot i que el procés final pot ser llarg. En quan a la neteja i cura dels espais, l'acció ha de ser immediata i permanent.
Ho veiem necessari però dificil. Seria bo potenciar com espai verd tota la riera de Pahissa conectant el cami de Vallvidrera amb can Roldan o can Gelabert. També conectar la Plana Padrosa i Bellsoleig amb can Candeler amb un gran pulmó verd, soterrant o fent desaparèixer l'Enher.
No. El consorci fa unes tasques de difusió i de coordinació de voluntariat. Però no va més enllà. Hauria de ser la Generalitat amb els municipis i amb la participació de la població.
Els avantatges són molts ja que el fet de que Collserola sigui un parc natural garanteix la protecció d'aquest en un futur i fa incrementar l'obligació de tenir cura de l'indret per part de les administracions. Els incovenients a la propia zona de Collserola son pocs però si hem de tenir en compte la repercusió a l'entorn, donçs obliga a densificar més la resta del territori no protegit i causa una càrrega econòmica en la repercusió del sòl i l'encariment de la vivenda, ja de per si prou afectada.
Si. Amb la nova llei de l'urbanisme ja s'en aconsegueix bastant, la nova llei de l'urbanisme reserva un 20% de l'aprofitament per la construcció d'habitatge de protecció pùblica. A més reconeix competències als Ajuntaments per crear el seu propi model de creixement. Caldría un nou planejament.
Aquests espais son molt importants, cal avaluar la situació en que estan i fer-ne un manteniment, cap a una millora. Actuarem en aquest sentit creant zones de lleure dins al parc, recuperant progressivament les fonts quan sigui possible. Cal crear també un itinerari de penetració a la Vall, amb respecte al medi. Seria bó potser començar per la riera Pahissa en el tram de Can Mélich direcció zona industrial, creant un passeig per vianants i bicicletes i obrint aquest espai com a porta de collserola i recuperant el rierol alla on es pugui.
La gran amenaça és la falta d'un projecte definitiu sobre Collserola i els seus límits, cosa que sens dubte comporta una gran pressió urbanística sobre el seu entorn. Els plantejaments actuals que provenen del Pla General Metropolità estan obsolets ja que en els seus més de vint-i-cinc anys d'existència ja han realitzat la seva tasca.
Des de la nostra posició, dins el govern municipal s'ha actuat fent diversos estudis sobre la Vall de Sant Just, els quals ens han fet anar canviant el nostre posicionament i, com a conseqüència, evitar que tiressin endavant diversos projectes urbanístics i, en el ple del passat mes de febrer, aprovar la supressió, pel termini d'un any, de la tramitació dels instruments de planejament derivat i dels projectes de gestió urbanística i d'urbanització complementaris, així com de l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació, etc., pel sector de sòl urbanitzable no programat (21), d'equipaments comunitaris de caràcter metropolità (7c) i de zones verdes metropolitanes (6c), aproximadament 100 Ha) ,quasi totes elles dins el Pla Especial de Protecció de Collserola. A conseqüència d'aquest acord tenim, com a mínim, un any per endavant per tal de donar la solució definitiva i definir a nivell local els límits de Collserola com a parc, així com els límits de la transició de la zona urbana a parc. ERC va demanar en l'aprovació d'aquest acord de supressió, que l'equip encarregat de realitzar l'estudi fos un equip multidisciplinari, és a dir, compost per arquitectes, biòlegs, geògrafs i advocats, entre altres, i que d'acord amb l'article 8.2 de la Llei d'urbanisme de Catalunya es constitueixi el Consell Assessor Urbanístic local. Així mateix, es va demanar que se'ls donés com a document de treball a aquest equip interdisciplinar el manifest de la Plataforma Ciutadana de defensa de la Vall de Sant Just aprovada al passat Ple del mes de març, i que ERC li va donar el seu suport.
Aquestes dificultats són de dos àmbits diferenciats, però, sens dubte, van lligats: el judicial i l'econòmic. El judicial és a causa del fet que en aquests moments estan pendents de sentència tres demandes sobre les zones 21, promogudes pels propietaris. Dues d'elles per poder tirar endavant Plans d'Actuació Urbanística, les quals, segons quina sigui la sentència, faran que l'import dels terrenys sigui un o un altre de molt diferent.
Les mesures ja s'han començat en aquest mandat com és l'anomenada supressió aprovada al ple. Però en tot aquest procés la nostra posició serà la de no construir més enllà dels límits actualment aprovats amb PAU, i per tant la nostra posició vers el projecte, el qual s'està estudiant en aquests moments i que ha d'estar redactat inicialment abans del febrer del proper any, és la de no construir en les zones 21 i altres i que es reconverteixin en zones no edificables a l'espera que s'incorporin al parc de Collserola.
El temps ja ha començat a comptar, per la qual cosa creiem que en el termini màxim de tres anys ja hi haurà la solució definitiva a nivell local.
Com proposeu consolidar aquesta connectivitat. Tots els grans espais lliures de Sant Just Desvern estan a la serra de Collserola. Una de les úniques connectivitats que podria existir és la de connectar una part de Collserola amb el riu Llobregat mitjançant la riera de Sant Just, però al llarg del seu recorregut ja està molt urbanitzat i per tant és difícil d'aconseguir.
Com a eina inicial està bé, però s'hauria de caminar cap alt fet que aquest consorci fos executiu i finalista en tots els temes relacionats amb Collserola.
Hem de ser realistes i veure que és impossible la no actuació de l'home dins d'aquest àmbit, ja que la seva petjada es perd al llarg dels segles, per tant és molt difícil d'imaginar-se un Parc Natural. Vist això, s'hauria de redactar un pla definitiu de la Serra de Collserola on, com a màxim, es mantingues el sistema d'infraestructures actuals i que aquestes no augmentin, on els terrenys urbanitzables no augmentin sinó que més aviat tendeixin a disminuir, on estigui previst l'eliminació de les línies d'alta tensió i que es mantinguin algunes activitats agrícoles. Tot això, ben gestionat, seria el més aproximat a un Parc Natural.
Sí. Aquesta política d'adquisició de sòl públic iniciada per la Corporació Metropolitana i que els posteriors estaments que la van substituir no van continuar, era la correcta i la no continuïtat, sens dubte, ha estat un pas enrere en tot el tema del Parc de Collserola. Nosaltres proposaríem que en els pressupostos ordinaris de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de la Mancomunitat de Municipis, de la Diputació de Barcelona i dels Ajuntaments de la Serra de Collserola, hi hagués un percentatge d'ells que es destinessin a la compra de sòl i que el propietari fos el Consorci, ja que així seria molt més fàcil la seva gestió.
A partir de l'estudi de la riera de la Vall de Sant Just, el qual va portar a terme el grup Ecobill del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, s'hauria d'iniciar un treball per tal d'anar regenerant les rieres i que aquestes quedessin integrades dins del conjunt biològic del Parc de Collserola.
La Construcció incontrolada que provocaria la destrucció del ecosistemes.
Participar en les enquestes, Fòrum de Medi Ambient, denunciar diferents cops a les comissions de Govern, donar suport a la Moció de la Plataforma, així com denunciar any darrera any la ridícula inversió pressupostaria al pressupostos municipals en matèria de medi ambient.
La manca de diàleg demostrada per l'equip de govern actual.
La creació d'un Consell de la Vall amb la Participació de tots els col·lectius, per veure de trobar les millors solucions, i demanar si calgués una petició al Govern de la Generalitat per la modificació del PGM.
Es molt difícil de preveure, però la nostre voluntat es que es pugues solucionar el més aviat possible
Ho veiem necessari però són temes per tractar al Consell.
El Consorci de Collserola pot ser el Òrgan adequat per portar la gestió del Parc, però el terrenys municipal haurien de ser gestionats per l'Administració Local.
Amb el fet de que es pugues convertir en Parc Natural, es podria evitar per sempre l'especulació urbanística.
L'adquisició de sol públic dintre del municipi es positiu per l'edificació així com també densificar el municipi, i l'explotació del Mas Lluhí, per d'aquesta manera aconseguir que no fos necessària la construcció cap a la vall .
Recuperar les fonts, aprofitar les aigües soterrades i reforestar amb espècies autòctones aquestes zones, encara que això és més decisió d'un expert en matèria de medi ambient.
[Plataforma Cívica per a la Defensa de
Collserola]
[Alnus]
[Associació Cerdanyola Via Verda]
[Cepa]