Activitat cinegètica al Parc de Collserola

Proposta de prohibició de la caça a Collserola.

Proposta de declaració de Collserola zona de seguretat ZS.

Gener 2008


Nota premsa Ecologistes de Catalunya (24 febrer 2008)

La caça a Collserola és un perill

A Collserola no em cacis!

Ecologistes de Catalunya valora negativament la temporada de caça 2007-2008 en l'àmbit de Collserola. Considera que les zones de caça estan insuficientment senyalitzades, s'incompleixen les normatives i és caça en excés. Això suposa un risc per a les persones i per tant es considera incompatible la caça amb la resta d'usos del parc de Collserola.

Aquest mes de febrer ha finalitzat la temporada cinegètica 2007-2008 i Ecologistes de Catalunya (EdC) fem una valoració negativa del funcionament del Pla Tècnic de Gestió Cinegètica (PTGC) en l'àmbit de Collserola. En temporades anteriors les societats de caçadors seguien els seus propis plans de caça amb el vist i plau de les administracions. Era tot un descontrol inaudit, en un espai natural teòricament protegit i molt freqüentat per la gent com és Collserola.

Aquesta temporada la Direcció general de medi natural del Departament de medi ambient va prendre la responsabilitat de tirar endavant un PTGC que definia les àrees de caça, el calendari, tipus de gestió, la seguretat, etc. S'ha permès la caça major de senglar i caça menor de conills, tudó, estornell, becada i diverses espècies de túrdids, durant tots els dijous i dissabtes de 8 a 15h d'octubre 2007 a febrer 2008. Algunes espècies menys que en anys anteriors, i en això reconeixem que s'ha fet un pas endavant tot i que no entenem en què es basa el departament per a concloure que hi ha massa conills o becades a Collserola, o la resta d'espècies cinegètiques que permet caçar. On està l'estudi científic acurat sobre la fauna de Collserola que avali o justifiqui que cal controlar aquestes espècies?

Els biòlegs asseguren que les becades són escasses i els conills no es pot dir que ni hagi masses. El mateix Consorci del Parc de collserola estava en desacord amb els termes del PTGC.

Pel que fa a la seguretat durant els dies de cacera, el PTGC estableix com es farà el control d’aquestes, de manera que els membres del Cos d’Agents Rurals en col·laboració amb el Personal del Parc de Collserola i la policia municipal tenen coneixement dels indrets on es desenvoluparan les batudes per tal de poder informar els diferents usuaris del Parc de Collserola de la realització de caceres de porc senglar, i d’aquesta forma reduir el risc d’accidents.

Només es senyalitza la zona de caça els dies de batuda, tot i això la informació és deficient (només hi ha persones informant a primera hora, no hi ha un seguiment dels agents rurals, ni de la policia), no hi ha prou gent per abastar i informar als usuaris que poden entrar a la zona de caça des de moltes vessants. Encara menys està garantida la seguretat quan es practica la caça menor, els caçadors tenen via lliure al igual que la resta d'usuaris del parc i no hi ha cap delimitació. Hi hagi o no delimitació, està clar que per les denuncies que fa la gent els caçadors no sempre compleixen la norma i circulen amb l'escopeta a la ma en presència d'altres persones, i fins i tot disparen.

Està comprovat que les batudes del senglar per part dels caçadors són del tot ineficients (no oblidem que en realitat surten a esbargir-se). Segons l'estadística només 1,2 senglars per batuda. A diferència de les batudes nocturnes que realitzen els tècnics des del Consorci, molt més eficients.

Segons EdC és impossible compatibilitzar la caça en un entorn tant freqüentat com Collserola amb la resta d'usos del parc. Si s'ha de fer un control cinegètic a determinades espècies, s'ha de garantir una màxima eficiència. Això implicaria per exemple escurçar molt més la temporada de caça. Caçar a la matinada per no entrar en conflicte amb la resta d'usuaris del parc. Caçar sempre senyalitzant la zona i sota estricte control tècnic.

Aquestes deficiències EdC les va comunicar a finals de l'any 2007 als responsables de la gestió cinegètica de la Direcció general de medi natural i encara no s'ha rebut resposta.

http://ecologistes.cat

Oleguer Farràs · Coordinador d'Alnus - Ecologistes de Catalunya

93-4731641/647330788

http://www.pangea.org/alnus

Síntesi de la proposta presentada el mes de desembre de 2007:

Els efectes negatius de la Caça a Collserola:

* Inseguretat i/o intranquil·litat per als usuaris del parc al ser incompatible la caça amb altres formes de lleure.

* Pèrdua de biodiversitat i empobriment dels ecosistemes anihilant determinades espècies.

* Espantada general de la fauna i fugida d'espècies que crien.

* Contaminació per plom dels l'ecosistemes.

Proposta d'acció d'EdC:

1- Prohibir la caça a Collserola d'immediat i declarar Zona de Seguretat la totalitat dels municipis de Collserola, (hi ha altres opcions: Refugi de caça o Refugi de fauna).

2- Encarregar a un organisme científic independent la realització d'un estudi global i detallat de la fauna de Collserola.

3- Establir un control científic continuat del poblament faunístic per conèixer la densitat i localització de les diverses poblacions. A partir de l'estudi comprovar si hi ha la necessitat tècnicament justificada per continuar l'activitat cinegètica per alguna espècie en concret.

4- En el cas que n'hi hagi. Elaborar un protocol de caça que obligui a delimitar i senyalitzar sempre cada batuda per assegurar la correcta actuació dels caçadors amb una estricta supervisió tècnica.

Proposta de prohibició de la caça a Collserola

Presentació resum en imatges Desembre 2007


http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia13416.html

12 de febrer de 2008

El Parc de Collserola demana que no es doni de menjar als senglars per no habituar-los a les persones

Als últims temps no és estrany veure com els porcs senglars baixen de Collserola als nuclis urbans. El mes passat agents de la policia local van trobar un d’aquests animals a la plaça de Jaume Grau, al centre de Cerdanyola. Davant la proliferació de l’animal i la seva presència a nuclis habitats, el Parc de Collserola ha fet públic un informe sobre la convivència amb el senglar i anuncia possibles sancions a qui els doni de menjar

A Collserola hi ha 9 senglars per quilòmetre quadrat.

Actualment s’estima que hi ha 650 senglars a Collserola amb un augment provocat pels canvis en el paisatge, com l’increment de superfície forestal, i l’abandó de bona part d ela població rural. Els especialistes, però, remarquen que l’augment de senglars és una tendència generalitzada arreu d’Europa. La densitat d’aquest animal a Collserola és de 9 senglars per quilòmetre quadrat quan la mitjana en altres espais naturals de la regió metropolitana és de 5 animals.

Des del Parc de Collserola manifesten que la proliferació del senglar “no sembla afectar negativament els ecosistemes” de la serra, però si generen “determinats conflictes de convivència” a causa de l’alta població humana i de la proliferació d’àrees urbanes que envolta el parc. Així, alguns senglars se n’han habituat i no fugen de les persones i fins i tot baixen a nuclis poblats “perquè la gent els dóna de menjar” i també perquè troben restes de menjar deixades per animals domèstics, deixalles, jardins amb gespa o petits horts, cosa que des del Parc de Collserola afirmen que “no ajuda” l’animal.

Segons els responsables del parc, aquest comportament és una “tendència preocupant” per les molèsties que genera en àmbits clarament urbans, sobretot si la presència és diürna, com per als propis senglars. Des del Parc afirmen que els senglars són animals “grans i imprevisibles”, però que “mai no s’ha produït cap cas d’atacs a persones” a Collserola.

Els animals capturats en zones urbanes són anestesiats i normalment sacrificats posteriorment“ a causa de la dificultat de recuperar-los com a animals de costums salvatges”. Al 2004 es van capturar 19 senglars a zones peri-urbanes; l’any passat van ser 25, però al 2006 la quantitat va arribar als 53. L'informe del parc considera "evident que no es podrà continuar sacrificant famílies de senglars simplement perquè algú s'ha volgut divertir donant-los menjar" i anuncien la possibilitat "d'aplicar sancions econòmiques de fins a 450 euros" com a mesura dissuassòria.


9/1/2008 Edición Impresa

Fauna salvatge a l'àrea metropolitana de Barcelona

La xifra de senglars de Collserola gairebé s'ha duplicat en tres anys

• Els animals ja són entre 600 i 650 i s'acosten cada cop més a zones urbanes per alimentar-se

• Una manada d'uns 20 va baixar a pasturar ahir a la matinada fins a l'Hospital de la Vall d'Hebron

Un nombrós grup de senglars, pels volts de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ahir a la matinada. Foto: MANUEL CHICO

JORDI SUBIRANA

BARCELONA

La població de senglars del parc de Collserola gairebé s'ha doblat en tres anys. Dels 350 o 400 exemplars que hi havia a finals del 2004 s'ha passat a un nombre que oscil.la entre els 600 i els 650 animals. Aquest augment coincideix amb la cada vegada més freqüent aparició de senglars a les zones urbanes, perquè moltes persones es dediquen a alimentar-los.

L'increment de senglars és uniforme a tot Catalunya, i es deu, segons consta en un informe que el biòleg Sean Cahill va fer per a Collserola, a la recuperació dels boscos, als canvis profunds en el paisatge i a la proliferació de collites de blat de moro.

ACCÉS A MÉS ALIMENTS

Però, en el cas concret de Collserola, l'augment de la població també va lligat al fet que els senglars tenen accés a més aliments, cosa que provoca més naixements de cries. Aquests aliments no són propis del parc --de fet, a Collserola els naturals no són abundants i fins i tot per si mateixos limitarien el creixement de l'espècie--, sinó escombraries, zones de gespa urbana i altres restes de menjar (humà o el que se serveix a animals domèstics) en punts amb població.

Segons la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, des de fa anys és una cosa habitual que els senglars s'acostin als nuclis urbans. Ahir a la matinada, sense anar més lluny, una manada d'uns 20 va baixar fins a l'Hospital de la Vall d'Hebron i es va dedicar a pasturar a prop de la porta d'urgències del centre. Un taxista, Manuel Chico, va explicar a aquest diari que circulava cap a la 1.30 hores pel carrer de la Poesia i va veure un senglar. El xòfer va decidir seguir-lo fins a un jardí al costat de l'hospital i es va trobar amb un grup que menjava amb total tranquil.litat. "Vaig baixar del cotxe, em vaig col.locar a dos metres, però no es van ni immutar", va relatar Chico.

El cap del Servei de Medi Natural del parc, Lluís Cabañeros, va dir que la raó de l'increment d'aquests animals a les ciutats és que algú els alimenta. O sigui, van allà on tenen menjar fàcil. Els senglars són omnívors. Ingereixen glans, invertebrats i baies, però també trossos de pizza, pa i fins i tot menjar per a gats. Aquests són alguns dels aliments que més habitualment els donen els veïns.

L'acostament d'aquests animals a Barcelona s'està convertint en un problema tant ecològic com social. Per un costat, provoca una domesticació de l'espècie, sobretot dels exemplars més joves. Al ser alimentats per veïns, és difícil que després tornin a l'hàbitat salvatge. Per un altre costat, els senglars causen destrosses als parcs i augmenten el risc d'accidents de trànsit.

REACCIONS IMPREVISTES

Cabañeros va negar que tingués constància d'atacs de senglars a persones produïts a Barcelona, però va advertir que qui topi amb ells ha d'anar amb molta cautela: "Són animals salvatges i, per tant, poden tenir reaccions imprevistes". Segons el cap del servei de Medi Natural, s'ha de distingir entre els senglars /domesticats/, que es caracteritzen per acostar-se a les poblacions de dia, i els salvatges, que només hi baixen de nit. En qualsevol cas, els porcs senglars que baixen a les ciutats estan acostumats a les persones.

Per intentar reduir l'acostament dels senglars a les zones urbanes, el consorci del parc, juntament amb altres administracions, té previst posar en marxa una campanya de sensibilització perquè els veïns deixin d'alimentar aquests animals i dipositin les bosses d'escombraries als contenidors i no a terra. També es reforçaran les papereres d'aquelles zones, perquè és habitual que els senglars les tombin per poder-hi furgar. Segons Cabañeros, la campanya començarà aviat.

El 2004, ja es va portar a terme una campanya entre els habitants més pròxims a Collserola, en què es va informar de la manera de conviure amb els senglars sense alterar el seu cicle vital. Ara, l'operació es repetirà, però s'ampliarà a més districtes, entre ells Horta-Guinardó, Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, i també a altres localitats.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=472969&idseccio_PK=&h=080109


EL PUNT | Dimarts, 18 de desembre del 2007

Usuaris del parc de Collserola es queixen de les batudes de caça. El govern les permet els dissabtes

EMMA ANSOLA / Barcelona

Membres de la Plataforma en Defensa de Collserola consideren que el nou decret de la Generalitat que intenta fer compatible la caça i el lleure a Collserola no funciona. Molts usuaris, expliquen, se senten intimidats per la presència, sovint inesperada, de caçadors amb escopetes, o bé pel soroll de trets. A més de la plataforma, el Consorci del parc de Collserola també considera que únicament s'haurien de permetre les batudes de porc senglar per tenir controlada la població i no pas les captures de caça menor. El cap d'àrea de Medi Natural del consorci del parc, Lluís Cabañeros, matisa que la presència del porc senglar s'ha fet més evident en els últims anys, però no pas per un augment de la població sinó per un canvi d'hàbits d'aquest animal que ha perdut la por a les persones i es passeja per indrets urbanitzats. És per això que el consorci dóna suport a les batudes controlades, tot i que rebutja que es facin en dissabte. Fonts de Medi Ambient expliquen que el fet que les batudes es facin en dissabte permet disposar de caçadors ja que cal una colla de 12 per-sones com a mínim.

Així ho faran arribar aquesta setmana a la direc-ció de Medi Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat en el transcurs d'una re- unió per demanar que Collserola sigui declarat parc natural. L'octubre es va obrir el període de caça al parc de Collserola que inclou,, fins al febrer, trenta batudes per controlar la població de porc senglar i captures de caça menor com ara el conill, l'estornell, tords i becades. Les dues activitats es fan els dijous i dissabtes en dues zones de caça controlada: la del Vallès Occidental en els termes de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola, i la del Baix Llobregat, entre el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern, que ocupen una superfície de 2.309 hectàrees respecte a les 8.465 que té el parc.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/maresme/editorial/

Collserola i els caçadors

El decret de la Generalitat que des de l'octubre intenta fer compatible la caça i les activitats de lleure al parc de Collserola provoca recels entre els usuaris. Membres de la Plataforma en Defensa de Collserola consideren que, malgrat el decret, la caça continua sent incompatible amb el fet que uns dos milions de persones vagin cada any a passejar-hi a peu o en bicicleta, i han demanat reunir-se aquesta setmana amb la direcció de Medi Natural de la Generalitat perquè el govern reconsideri el decret i deixi el parc lliure de caça. Farà bé el govern d'escoltar aquesta demanda. Les batudes de caça, que en algun moment poden ser necessàries per aturar un excessiu creixement de la població de porcs senglars, no s'haurien de fer en dies i hores de màxima afluència de públic, com són els caps de setmana. I altres batudes, com les de conills o estornells, ni tan sols es justifiquen per l'excés de població.


Carta al senyor Joan Pallisé i Clofent

Director general de medi natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Benvolgut senyor,

No podem entendre com des del seu departament estan impulsant la caça esportiva en un entorn natural tan humanitzat com és Collserola. Vostè mateix des del DMAH ha resolt aquest any 2007 que durant els propers 9 anys (i prorrogable) es continui caçant a les 3000 hectàrees que els correspon a les àrees privades de Caça. Com és possible que prioritzi el lleure dels caçadors davant dels milers d'altres usuaris del parc de Collserola? És que pensa que la fauna de Collserola està per a ser caçada?

Diu que cal compatibilitzar la caça amb els altres usos, però això és un impossible, atès quan els caçadors surten a esbargir-se, ningú més que ells pot gaudir amb tranquil·litat de la muntanya si no vol córrer perill de ser ferit o mort d'un tret.

Estan permetent la lliure circulació de gent armada i que dispara moltes vegades sense tenir el tret certer, per uns espais mal senyalitzats i que són transitats per qualsevol persona (que hi te tot el dret). Això suposa un risc important de que algun dia passi una desgràcia i és un fet sabut que el comportament de molts caçadors en presència d'altres persones usuàries del parc no és gaire exemplar i hi ha hagut unes quantes denúncies de males experiències.

Vostè sap que el mateix Pla especial de protecció del Parc de Collserola, que ja ha complert 20 anys, anuncia en el seu articulat que s'ha de prohibir la caça tant per la seguretat de les persones com per la pèrdua de biodiversitat. Com és que el DMAH ho passa per alt i mira cap un altre cantó?

A banda de la seguretat de les persones i ha un ecosistema a preservar. Creiem que si l'administració pretén protegir la serra de Collserola, no es gaire bon exemple permetre la caça menor. Segons l'estadística del DMAH en els darrers 6 anys s'han matat prop de 40.000 animals (perdiu roja, conill, faisà, guatlla, tudó, xixella, tórtora, gaig, becada, colom roquer, ànec coll-verd, fotja, tord comú, griva, guineu, garsa) a Collserola. Quin sentit té això?

La biodiversitat de Collserola cada any disminueix i el fet que es caci n'és la causa principal, tant per mort directe, com per la fugida de determinades espècies que no criaran mai en un espai pertorbat i insegur.

No se si sap que des de la nostra entitat, l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus i des de la Federació Ecologistes de Catalunya, així com des de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, portem ja uns quants anys denunciant el contrasentit que es continui permetent la caça a Collserola. I continuarem denunciant la situació mentre el seu departament no reconsideri el fet que s'ha de prohibir la caça esportiva a Collserola.

Per altra banda volem aportar la nostra opinió i coneixement si es dona el cas que el departament reobri el debat.

Atentament

OFJ

Coordinador i president

Alnus – Ecologistes de Catalunya

13 de desembre de 2007


Proposta de prohibició de caçar al parc de Collserola, per la seva perillositat per a les persones que hi passegen i hi circulen.

Després d’haver-se produït diversos incidents amb caçadors a la zona del Parc que correspon al municipi de Sant Just Desvern, els representants del grup ecologista Alnus van presentar ahir a la nit la proposta de prohibició de la caça al parc de Collserola al Consell de Medi Ambient en presència del Vice-president executiu del consorci i alcalde Sant Just, J. Perpinyà i el director del Parc, Marià Martí.

El consell, que havia transcorregut plàcidament mentre es parlava de mobilitat, aigua i d’altres temes més o menys consensuats, va entrar en conflicte quan es va entrar en aquest tema i hi van intervenir els caçadors i una persona que va explicar els incidents que havia tingut amb caçadors i va advertir al consistori del perill que corre permeten la caça lliure en el seu municipi. L’alcalde, sobtadament, va decidir tancar el tema i dir que, en el seu moment, ja s’havia pres una decisió.

Actitud que va sorprendre molt els qui havien assistit al consell per que aquest era un dels punts de l’ordre del dia i consideraven important encetar un debat social en un assumpte tan perillós.

Curiosament San Just Desvern, junt amb Esplugues de Llobregat i Barcelona, és un dels municipis en que hi ha més trànsit de persones passejant pel parc o que van en bicicleta o a cavall. Fins i tot provenents dels municipis veïns de Sant Joan Despí, Sant Feliu o Molins de Rei. Esplugues de Llobregat i Barcelona, ja van declarar Zona de Seguretat els seus municipis per aquesta raó.

En algun moment del Consell els representants polítics van reconèixer que els ha sorprès que, aquest any, el Departament de Medi Ambient i Habitatge hagi ampliat les expectatives dels caçadors per a aquesta temporada després d'haver teòricament acordat certes retallades sense donar explicacions.

El representant d’Alnus va demanar explícitament que s'actués d'immediat seguint els següents passos:

1- Prohibir la caça a Collserola d'immediat i declarar Zona de Seguretat la totalitat dels municipis de Collserola.

2- Encarregar a un organisme científic independent la realització d'un estudi global i detallat de la fauna de Collserola.

3- Establir un control científic continuat del poblament faunístic per conèixer la densitat i localització de les diverses poblacions. A partir de l'estudi comprovar si hi ha la necessitat tècnicament justificada per continuar l'activitat cinegètica per alguna espècie en concret.

4- En el cas que n'hi hagi. Elaborar un protocol de caça que obligui a delimitar sempre cada batuda per assegurar la correcta actuació dels caçadors amb una estricta supervisió tècnica.

Tot i que l’alcalde de Sant Just, J. Perpinyà, va afirmar que donava per tancat el tema, Alnus i d’altres organitzacions tenen intenció de portar-lo a la propera reunió de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge el proper 20 de desembre.

Gràcies, com sempre, per la vostra atenció.

S.A. GABINET DE COMUNICACIÓ

13.12.2007


Proposta de declaració de Zona de Seguretat de tots els municipis de Collserola, al CMAS de Sant Just.

S'hi demana explícitament que s'actuï d'immediat seguint els passos següents:

1- Prohibir la caça a Collserola d'immediat i declarar Zona de Seguretat la totalitat dels municipis de Collserola.

2- Encarregar a un organisme científic independent la realització d'un estudi global i detallat de la fauna de Collserola.

3- Establir un control científic continuat del poblament faunístic per conèixer la densitat i localització de les diverses poblacions. A partir de l'estudi comprovar si hi ha la necessitat tècnicament justificada per continuar l'activitat cinegètica per alguna espècie en concret.

4- En el cas que n'hi hagi. Elaborar un protocol de caça que obligui a delimitar sempre cada batuda per assegurar la correcta actuació dels caçadors amb una estricta supervisió tècnica.

Proposta

11.12.2007


Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

El programa de Seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, es va iniciar la temporada 1998/1999, impulsat conjuntament pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

L'objectiu general del Programa és conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar en una mostra d'espais situats en diferents regions de Catalunya i que integren la xarxa d'observatoris del Programa de Seguiment de Senglar. 16/11/2007


Denúncia als caçadors de Sant Just Desvern, a Catalunya Ràdio. (arxiu audio)

Novembre 2007

Denúncia als Matins de Catalunya Ràdio

Fa poc vaig veure que al programa del matí de TV3 es parlava de diversos incidents amb caçadors. En un d’ells una dona que passejava amb el seu gos el va veure caure mort per un tret d’un caçador que el va confondre amb una peça.

Vaig recordar aleshores les dues experiències que havia tingut jo amb caçadors molt a prop de Barcelona. Concretament a la zona del Parc de Collserola que correspon a Sant Just Desvern. El primer cop va ser farà uns 2 anys quan vaig veure un caçador amb la escopeta carregada tot just a tocar del camí on era jo. La sorpresa va ser gran i li vaig preguntar, estorada, que feia tan a prop del camí i a pocs metres de les cases. Em va contestar, amb males formes, que era dijous. I, quan ja me’n anava em va obsequiar amb un tret que em va fer una impressió difícil de descriure. En arribar a casa vaig trucar a la policia de Sant Just perquè no em cabia al cap que això pogués ser possible. Efectivament, em van confirmar que no podia estar tan a prop del camí ni de les cases. Vaig decidir no tornar a passejar per aquella zona tampoc els dijous. - Uns anys abans ja havien decidir no fer-ho els diumenges amb els nostres fills en sentir trets de caçadors més a prop del que aconsellava el sentit comú.

Vaig decidir doncs, passejar els dijous per la zona de la Penya del Moro, un camí molt concorregut per passejats i ciclistes. Però l’any passat em vaig topar de nou amb un caçador a tocar del camí. Les seves formes no eren millors que les del altre caçador i, aquest cop, vaig decidir trucar a la policia i denunciar el cas. Doncs, bé, ahir, quan era al costat d’un roure per aquella zona vaig sentir un tret tan a prop que vaig decidir sortir corrent cap a ball. De nou tot just al costat del camí hi havia un caçador. Les formes de l’home no van ser millors que les dels anteriors i al costat vaig veure un altre caçador que va resultar ser el que jo havia denunciat l’any anterior. Aquest cop van arribar fins i tot a perseguir-me amb l’escopeta a la mà al crit de “te vas a enterar, soy policia”. I quan me’n anava em van obsequiar amb el tret de traca habitual.

La pròpia policia de Sant Just m’ha reconegut que el fet que hi hagi caçadors al parc de Collcerola és un perill. Em pregunto si l’Ajuntament pensa fer alguna cosa abans que hi hagi un accident greu. Espero que, amb la vostra ajuda, es pugui, com a mínim, posar el tema sobre la taula.


Terrenys cinegètics a Collserola

http://www4.gencat.es:82/BASIS/dogc/TOTAL/text_catala/DDD/07177127.htm

RESOLUCIÓ

MAH/2514/2007, de 29 de juny, per la qual es declara terreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada part dels terrenys cinegètics d'aprofitament comú de la serra de Collserola.

La importància biològica dels terrenys de la serra de Collserola, la seva situació dins de l'espai d'interès natural de la serra de Collserola, el fet que es tracta d'espais cinegètics d'aprofitament comú, i que cal comptabilitzar en la mesura del possible la caça amb els altres usos de la zona, fan necessari establir una regulació per tal de protegir els recursos animals que s'hi troben, garantir l'aprofitament de forma racional i, alhora, vetllar per la seguretat dels altres usuaris de la Serra.

D'acord amb el que disposen l'article 14 de la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça, i l'article 16 del seu Reglament;

D'acord amb l'informe favorable de l'Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, i del Consell Territorial de Caça de Barcelona;

A proposta de l'Àrea d'Activitats Cinegètiques de la Direcció General del Medi Natural,

Resolc:

Article 1

Declarar terreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada els terrenys cinegètics d'aprofitament comú de la serra de Collserola, inclosos dins dels límits que s'especifiquen als annexos 1 i 2 d'aquesta Resolució:

Zona de caça controlada de Collserola-Vallès Occidental, amb una superfície total de 767,25 hectàrees, als termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

Zona de caça controlada de Collserola-Baix Llobregat, amb una superfície total de 2.309,28 hectàrees, als termes municipals de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat , el Papiol, i Sant Just Desvern.

Article 2

La durada d'aquest règim de caça controlada serà de nou anys comptats a partir de la data de publicació d'aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Acabat aquest termini, la Direcció General del Medi Natural podrà acordar una pròrroga.

Article 3

Correspon a la Direcció General de Medi Natural la gestió d'aquests terrenys, d'acord amb el que estableix l'article 14.2 de la Llei de caça, de 4 d'abril de 1970.

Article 4

La Direcció General del Medi Natural elaborarà anualment un Pla tècnic de gestió cinegètica per a aquests terrenys amb la col·laboració de l'equip gestor d'aquest espai natural i vetllarà pel seu compliment.

Article 5

5.1 La incorporació o exclusió de terrenys a la zona de caça controlada es podrà fer sempre que la petició es tramiti seguint el procediment administratiu pertinent i d'acord amb la normativa vigent sobre la matèria.

5.2 La Direcció General del Medi Natural, una vegada finalitzats els expedients pertinents, si escau, i mitjançant Resolució, publicarà l'aprovació d'incorporació o d'exclusió dels terrenys afectats, la superfície d'aquests terrenys i els nous límits.

Barcelona, 29 de juny de 2007

Joan Pallisé i Clofent

Director general del Medi Natural

Annex 1

Delimitació de la zona de caça controlada de Collserola-Vallès Occidental

Nord: Parteix de la confluència entre el Torrent de Sant Crist i el límit del terme municipal entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, continua per aquest límit entre els termes municipals fins arribar a la confluència dels límits entre les parcel·les 45 i 43 del polígon 009 del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, seguint aquest delimitació fins arribar a la BV-1415. A continuació, agafa un tram de la carretera en direcció Cerdanyola del Vallès fins arribar al límit superior de la parcel·la 38, seguint pel límit de les parcel·les 38, 89, 70 i 23. Posteriorment, continua pel límit lateral de la parcel·la 23 amb la 60 i 61, i després de connectar amb la 62, segueix per la confrontació amb les parcel·les 61 i 22 fins arribar al límit entre les parcel·les 92 i 22. Segueix a partir d'aquí fins a canviar al polígon 008, connectant amb el turó de Can Cerdà. Des del turó de Can Cerdà, segueix pel límit entre la finca Can Cortada (parcel·la 47 polígon 008) i la parcel·la 4, a continuació prossegueix pel límit entre les finques de Can Cortada i Can Güell amb Can Catà, fins arribar a la confluència entre les finques de Can Catà, Can Ferrer i Can Güell (parcel·les 26, 35 i 38 del polígon 008, respectivament).

Est: S'inicia a la confluència entre les finques de Can Catà, Can Ferrer i Can Güell (parcel·les 26, 35 i 38 del polígon 008, respectivament), segueix pel límit entre Can Ferrer i Can Güell fins arribar al límit amb el polígon 007 i continua pel límit entre el polígon 008 i 007 (que segueix pel camí d'Horta a Cerdanyola o la serra d'en Ferrer) fins a arribar a la confluència entre les parcel·les 43 i 44 del polígon 008. A partir d'aquí, agafa el límit d'aquestes parcel·les fins a arribar al turó d'en Fotja, límit del terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Sud: Des del turó d'en Fotja, segueix pel límit entre el terme municipal de Cerdanyola del Vallès i el terme municipal de Barcelona, fins arribar a la confluència d'aquests amb el límit del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. A continuació, segueix pel límit entre el terme municipal de Cerdanyola del Vallès i el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, fins trobar el P. K. 5 de la carretera BV-1415. A partir d'aquí, dins el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, continua cap a l'oest pel límit entre les parcel·les 15 i 16 del polígon 10, i segueix pel límit entre la parcel·la 2 i les parcel·les 4 i 6, del polígon 11. El límit continua entre la parcel·la 23 del polígon 12 i el pantà i la riera de Can Borrell fins arribar al límit inferior de la parcel·la 23, i segueix, entre aquesta parcel·la i les parcel·les 122 i 121 del polígon 12 fins trobar el vial que circumval·la la urbanització Sol i Aire. Agafa cap al sud aquest vial, paral·lel a la carena de la serra del Pedregal, fins arribar a la confluència amb la carretera BP-1417.

Oest: S'inicia des de la confluència del vial que circumval·la la urbanització Sol i Aire amb la carretera BP-1417, seguint aquesta carretera en direcció Sant Cugat del Vallès fins arribar al límit entre les parcel·les 1 i 37 dins el polígon 034. A continuació prossegueix pel límit superior de la parcel·la 4 fins arribar a la confluència entre les parcel·les 4, 35 i 36, i segueix pel límit oest de la parcel·la 35 fins a la confluència amb el límit entre els polígons 034 i 012. Posteriorment, continua pel límit entre les parcel·les 35 i 59 amb la 44 del polígon 034. Entrant dins el polígon 012, segueix pel límit superior de la parcel·la 14, confrontant-se amb les parcel·les 13, 7, 70 i 61, i a continuació segueix pels límits superiors de les parcel·les 18, 6 i 160 fins arribar al torrent de la Torre Negra, segueix el torrent fins a enllaçar amb la riera de Sant Medir, prosseguint fins al torrent de Sant Crist. Finalment, segueix el torrent de Sant Crist fins a la confluència entre el torrent de Sant Crist i el límit de terme municipal entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

Superfície total de la zona de caça controlada de Collserola-Vallès Occidental, distribuïda per municipis:

Sant Cugat del Vallès: 478,48 ha.

Cerdanyola del Vallès: 288,76 ha.

Total: 767,25 ha.

Annex 2

Delimitació de la zona de caça controlada de Collserola-Baix Llobregat

Nord: Dins el terme municipal del Papiol, s'inicia al camí de Can Tintorer en direcció la serra de Roques Blanques, segueix pel vial de Roques Blanques fins al límit entre les parcel·les 1 i 6 del polígon 001, continuant pels límits superiors de les parcel·les 6 i 5, seguint entre les parcel·les 2 i 5 del mateix polígon, i entre la 2 i la 3 i la 4 del polígon 002. Prossegueix entre les parcel·les 33, 32 i 35 del polígon 003 fins arribar al límit de terme municipal entre el Papiol i Sant Cugat del Vallès. A partir d'aquí, segueix el límit de terme municipal entre el Papiol i Sant Cugat del Vallès, passant pel puig Madrona, el puig del Rossinyol i el Turó de l'Alzinar, fins arribar a la confluència entre els límits dels termes municipals del Papiol, Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei. Segueix pel límit entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei, entrant dins el polígon 001, del darrer municipi, pel costat est de la parcel·la 35. Continua aquest límit fins connectar amb la parcel·la 11, segueix pels límits d'aquesta parcel·la fins connectar altre cop amb la parcel·la 35, prosseguint els seus límits sud i oest fins connectar amb el límit sud de la parcel·la 32. A partir d'aquí, passant per la 51, torna a seguir els límits sud i oest de la 32, fins connectar amb la parcel·la 37, seguint el seu límit en direcció sud fins arribar al torrent, i segueix aquest torrent fins arribar a la cota de nivell de 100 metres. El límit segueix aquesta cota fins connectar amb el camí a les coordenades 418860'7; 4587003'8, moment a partir del que segueix aquest vial en direcció al torrent de l'Amigoret fins les coordenades 418597'2; 4587016'5, continua pel límit entre les parcel·les 12 i 10 del polígon 016 fins a les coordenades 418453'5; 4586914'1, prossegueix pel vial existent fins les coordenades 418318'7; 4586964'2, connecta amb el vial que limita entre les parcel·les 4 i 3 del polígon 016 i segueix aquest vial fins a la riera de Vallvidrera. Travessa la riera de Vallvidrera, entrant dins el polígon 017, i segueix el límit entre la parcel·la 45 amb les parcel·les 48, 46, 44, 52 i 95, seguint pel límit entre la parcel·la 56 amb la 95 i la 43 fins empalmar amb la cota de nivell de 100 metres. Segueix aquesta cota fins a les coordenades 419544'2; 4587379'1, punt en el que connecta amb el límit de parcel·la 60 del polígon 017. Continua pels límits d'aquesta parcel·la que limiten amb les parcel·les 59 del polígon 017, urbà, parcel·la 20 del polígon 003, parcel·les 62, 61, 64 del polígon 017. Segueix pel límit entre superfície urbana i les parcel·les 64 (polígon 017) i 52 (polígon 003), punt en el que connecta amb el vial que segueix la riera de Vallvidrera. Segueix aquest vial direcció nord fins enllaçar amb el límit de la parcel·la 46 del polígon 003 amb parcel·la urbana i la parcel·la 44 del mateix polígon. Continua pels límits entre les parcel·les 36 i 45 amb la 7, i la 45 amb la 1 (polígon 003). Segueix pel límit entre les parcel·les 45 i 34 amb la 33, connectant amb el límit oest de la parcel·la 17 del polígon 002, seguint la limitació d'aquesta parcel·la pel costat superior fins connectar amb el límit oest de la parcel·la 124 del polígon 002 que limita amb les parcel·les 86, 85, 84 i 63 del mateix polígon, enllaçant el costat nord de la parcel·la 124 amb el vial que connecta amb l'avinguda de Madolell. Segueix pel costat oest i nord de la parcel·la 15 del polígon 002 fins connectar amb el costat oest de la parcel·la 14, passant pels límits de la parcel·la 64 fins connectar amb el límit de terme municipal entre Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès. A partir d'aquí, segueix per aquest límit entre els termes municipals direcció sud fins arribar a la confluència entre els termes municipals de Barcelona, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès. Continua pel límit entre els termes municipals de Barcelona (enclavat que conté Can Calopa de Dalt i Santa Creu d'Olorda) i Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Segueix tot el límit nord del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat fins arribar a la confluència amb el terme municipal de Sant Just Desvern. Continua pel límit entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Barcelona, passant pel turó de Merlès, fins arribar al límit oest de la parcel·la 3 del polígon 001, segueix aquest límit fins connectar amb la carretera de Vallvidrera a Sant Bartomeu de la Quadra BV-1468. Continua per la carretera en direcció Vallvidrera fins trobar el límit de terme municipal entre Sant Just Desvern i Barcelona.

Est: S'inicia a l'encreuament entre la carretera de Vallvidrera a Sant Bartomeu de la Quadra (BV- 1468) i el límit de termes municipals de Sant Just Desvern i Barcelona, segueix per aquest límit entre termes municipals, passant pel puig Aguilar, la muntanya Pelada, el coll del Portell, fins al límit entre els termes municipals d'Esplugues del Llobregat, Sant Just Desvern i Barcelona, a partir d'aquí segueix pel límit entre els termes municipals d'Esplugues del Llobregat i Sant Just Desvern fins a trobar el límit de la parcel·la 3 del polígon 003 del terme municipal de sant Just Desvern, segueix per aquest límit fins a les coordenades 424640; 4583303 moment a partir del qual baixa pel mig del torrent fins a arribar a la corba de nivell de 250 m (coordenades 424551; 4583423) segueix aquesta cota direcció oest fins a les coordenades 424326; 4583259, punt a partir del qual segueix pel límit entre les parcel·les 3 i 19 del polígon 003 fins a trobar la cota de nivell de 225 metres. Segueix aquesta cota en direcció oest, vorejant el puig i fins creuar-se amb el límit entre els polígons 003 i 004, seguint aquest límit direcció sud fins arribar al límit entre els termes municipals d'Esplugues del Llobregat i Sant Just Desvern, segueix per aquest límit fins a les coordenades 423694; 4582574.

Sud: Partint de les coordenades 423694; 4582574 situades al límit entre els termes municipals d'Esplugues del Llobregat i Sant Just Desvern, entrant dins el terme municipal de Sant Just Desvern segueix pel mig de la carena de la Miranda fins al turó (coordenades 423388,7; 4582592,9). Des del turó, baixa perpendicularment a les corbes de nivell fins trobar el límit de la parcel·la 6 del polígon 004. Segueix el costat oest d'aquesta parcel·la fins arribar a les coordenades 423553'7; 4582913'5, connectant en línia recta amb les coordenades 423393'4; 4583050'3. Prossegueix pel costat nord-oest de la parcel·la 10 del polígon 003, seguint el límit sud de les parcel·les 25 i 15 del polígon 003 i la 1 del polígon 13. Continua pel límit entre les parcel·les 9 i 1 del polígon 13 fins al límit de zona urbanitzable, seguint per aquest límit confrontant-se amb les parcel·les 1 del polígon 13, 5 i 6 del polígon 12, i 6, 10 i 11 del polígon 11. Continua pel límit entre les parcel·les 4 i 10 del polígon 11 fins a les coordenades 422456'8; 4583036'0, connectant en línia recta amb les coordenades 422441'9; 4582917'2. A partir d'aquest punt segueix pel límit entre la parcel·la 4 del polígon 11 i la parcel·la 4 del polígon 10, seguint pel límit entre la ultima parcel·la amb zona urbanitzable i, posteriorment, la parcel·la 7 del polígon 10. Connecta amb el costat est de la parcel·la 33 del polígon 10, seguint el límit d'aquesta parcel·la confrontat amb les parcel·les 12, 13 i 14 del polígon 10 fins al límit amb la parcel·la 31 del polígon 10. Segueix pel límit entre aquesta parcel·la i les parcel·les 14, 23, 24 del polígon 10. Continua pel límit entre les parcel·les 24 i 25 del polígon 10 fins arribar al límit de terme municipal entre Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Segueix per aquest límit entre termes municipals fins arribar a les coordenades 421477'0; 4583000'9, punt en el que el límit entra dins el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat seguint pel vial existent, fins al límit entre les parcel·les 2 i 3 del polígon 4. Dins el polígon 14, connecta amb el límit nord de la parcel·la 5 fins arribar al límit amb la parcel·la 2, seguint pel límit nord de les parcel·les 2 i 1. Segueix pel límit entre les parcel·les 1 i 47, del polígon 14, i 65 del polígon 15 amb les parcel·les 8 i 9 del polígon 15. Continuant dins el polígon 15, el límit transcorre confrontant les parcel·les 9, 43, 58, 39, 40 i 35 amb les parcel·les 10, 42, 47, 50, 32 i 34. Punt en el que segueix entre els límits de les parcel·les 4 i 5 del polígon 16 amb la parcel·la 34 del polígon 15. Continua dins el polígon 16, passant entre les parcel·les 5 i 6, seguint pel límit est i nord de la parcel·la 17 i entre les parcel·les 13 i 8 fins a les coordenades 419570'3; 4583391'2.

Oest: Partint de les coordenades 419570'3; 4583391'2 dins el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, el límit traça una línia recta fins a les coordenades 419286'8; 4583784'6, punt en el que connecta amb el límit entre els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Segueix per aquest límit entre els termes municipals fins a entrar dins el polígon 8 del terme municipal de Molins de Rei pel límit nord de la parcel·la 38, segueix els límits d'aquesta parcel·la confrontant-se amb les parcel·les 36, 37 i 52. Continua limitant amb la zona urbanitzable i les parcel·les 52 i 50. Segueix pel límit originat entre la confrontació de les parcel·les 50 i 56, 35 i 56, 35 i 57, 35 i 58, 60 i 58, 59 i 58, 59 i 5, 8 i 5, 7 i 5, i 7 i 6 fins arribar a la riera de Bonet (coordenades 419014'4; 4584643'3). Continua seguint la riera de Bonet fins a les coordenades 419156'8; 4584929'8, punt en el que deixa la riera de Bonet seguint la riera existent en direcció a l'oratori de Sant Jordi fins a les coordenades 419738'2;4585116'8. A partir d'aquest punt segueix pel límit entre les parcel·les 2 i 3 del polígon 7, continuant pel límit que presenta la parcel·la 38 amb les parcel·les 39, 85, 86 i 87 del polígon 5. Dins del polígon 5, segueix pel límit que origina la confrontació entre les parcel·les 59 i 87, 90 i 87, 90 i 40, 91 i 40, 92 i 40, 96 i 40, 96 i 95, 94 i 95, 88 i 95, 94 i 95, 94 i 58, 59 i 58, 59 i 57, 59 i 54, i 59 i 53, punt en el que la parcel·la 59 limita amb zona urbanitzable. Segueix pel límit originat per les parcel·les 59, 64, 60 i 62 del polígon 5, 87 del polígon 4 i 19 del polígon 17 amb la zona urbanitzable. Continua pel límit entre les parcel·les 19 i 18, 22 i 18 i 23 i 18, punt en el que arriba a les coordenades 418127'8; 4586267'8. A partir d'aquest punt segueix la riera fins a trobar la riera de Vallvidrera, segueix el seu curs en direcció al riu Llobregat fins a les coordenades 417954'2; 4586301'2, punt des d'on traça una línia recta fins a les coordenades 417605'5; 4586489'1, en aquest punt, connecta amb el límit entre les parcel·les 39 i 40 del polígon 15. Continua entre les parcel·les 39 i 40, 18 i 40 i 18 i 8 fins enllaçar amb el límit entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol. Segueix pel límit entre els termes municipals en direcció al riu Llobregat fins a les coordenades 417165'8; 4586326'8. Dins el terme municipal del Papiol, connecta en línia recta amb les coordenades 417133'0; 4586426'3, punt a partir del qual segueix el límit oest de les parcel·les 13, 34, 35 i 53 del polígon 9 i 55 del polígon 8 fins arribar al límit de la zona urbanitzable. Segueix pel límit que presenta la zona urbanitzable amb les parcel·les 55 i 53 del polígon 8. Continua entre el límit que presenten les parcel·les (del polígon 8) 53 i 36, 38 i 37, 9 i 30 i 8 i 30, seguint pel límit que confronta la zona urbanitzable amb les parcel·les 8, 29, 27, 25, 5 i 43 del polígon 8, i 78, 42, 53, 52, 69, 68, 70, 73, 58, 57, 59, 60 i 20 del polígon 6. Segueix pel límit entre la zona urbanitzable i la parcel·la 1 del polígon 5 i la parcel·la 69 del polígon 4 fins arribar al vial (coordenades 418386'0; 4588142'8). Continua per aquest vial en direcció nord fins arribar al torrent (coordenades 418382'8; 4588276'5). A partir d'aquí, segueix pel torrent fins a enllaçar amb el torrent de la Mina, continua pel torrent de la Font de Ca n'Esteve fins a l'encreuament amb el torrent de Batzac. El límit segueix el torrent de Batzac fins a les coordenades 416741'5; 4588012'2. A partir d'aquest punt, segueix el límit sud de la parcel·la 33 del polígon 12, seguint pel límit oest de les parcel·les 8, 4, 3 i 1 del polígon 13. Continua pel límit oest de les parcel·les 12, 2 i 1 del polígon 14, connectant amb el límit oest de les parcel·les 8, 9 i 10 fins arribar al camí de Can Tintorer.

Superfície total de la zona de caça controlada de Collserola-Baix Llobregat distribuïda per municipis:

Molins de Rei: 873,25 ha.

Sant Feliu de Llobregat: 557,83 ha.

El Papiol: 464,82 ha.

Sant Just Desvern: 413,38 ha.

Total: 2.309,28 ha.

(07.177.127)

__._,_.___


Alnus- Ecologistes de Catalunya

Prou caça a Collserola2

L’activitat ancestral de la caça s’ha mantingut amb força fins els nostres dies. La caça per a la supervivència és pot dir que a “Occident” està pràcticament extingida però la caça esportiva o d’oci continua tenint un cert auge, tot i que les noves generacions no semblen, per sort, seguir l’afició amb el mateix ímpetu.

La legitimitat ètica de caçar per alimentar-se s’ha pervertit en molts casos, per convertir-se en el divertiment de la mort, matar per matar, quantes més peces millor, matar per presumir de la peça, ensenyar la foto o penjar les pells, el cap, les cornamentes, per no parlar de la caça furtiva amb l’ús de trampes no selectives, etc.

Evidentment la caça mou molts interessos econòmics, per això costa tant de restringir i les administracions solen ser-hi reticents. Sobta doncs, que a Collserola, un espai natural tant densament visitat i on es realitzen multitud d’activitats de lleure, continuï estant permesa la cacera. De fet a Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei, El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac, es continua permetent la caça durant la temporada d’octubre a febrer però en els municipis que falten, Esplugues i Barcelona, la cosa va canviar ja fa uns anys quan van aprovar a través d’un ple municipal demanar a la Generalitat, que es declaressin el municipi sencer “Zona de Seguretat” i se’ls va concedir.

“Zona de seguretat” és una figura normativa de la Llei de Caça que prohibeix o condiciona segons el cas, l’ús d’armes de caça en els espais que així són declarats. L’últim municipi a demanar-ho ha estat Cerdanyola gràcies a la composició més progressista del nou Ajuntament.

Per sort no hi ha hagut, de moment, cap accident greu excepte en algun cas entre caçadors, tot i que el Consorci del Parc de Collserola acostuma a rebre queixes d’usuaris per molèsties o incomoditat degut a la proximitat dels caçadors i els trets. Sembla evident que és difícil compatibilitzar la caça en el mateix entorn on la gent passeja, a peu o en bici, sobretot els diumenges i ningú posa el crit al cel. Tant la gent de l’Alnus com de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola creiem que cal abolir la caça a Collserola, permetent només en casos puntuals de control d’espècies, la captura seguint criteris tècnics, i dubtem de la necessitat de les batudes del senglar.

Malauradament Collserola s’ha convertit pràcticament en una illa envoltada de zones urbanitzades i la connexió amb altres espais naturals és molt complicada degut a les urbanitzacions i tota mena de vials i infrastructures que l’envolten, i es fa difícil que la fauna s’hi pugui desplaçar sense els connectors ecològics adequats. Especialment en el cas del senglar, que es reprodueix i prolifera amb rapidesa, al no poder distribuir-se per altres zones, envaeix sovint espais urbans provocant molèsties i causant danys en cultius, etc. Fins ara a Collserola es realitzen anyalment diverses batudes per fer-ne una caça selectiva, creiem insuficientment justificades, ja que apart de caçar alguns senglars, provoquen el desplaçament d'altres a sectors desconeguts per ells amb el consegüent problema d'adaptació al nou espai.

A Sant Just l’àrea privada de caça ocupa unes 645 Ha de les quals 536 Ha es troben incloses dins el Pla Especial de Protecció de Collserola (límits del Parc). El debat sobre la caça es va iniciar fa uns anys en el marc de l’Agenda 21 i no se n’ha tornat a parlar. Ja va sent hora d’afrontar la situació i declarar Sant Just i tot Collserola “Zona de Seguretat” per a la tranquil·litat de tothom.

OFJ - Alnus

2004


http://www.cerdanyola.info/pgs/noticia.php?n_id=3845

[...]

L'Ajuntament de Cerdanyola demanarà a la Generalitat que estudidï la declaració del nostre municipi com zona de seguretat davant la caça, cosa que suposarioa la prohibició de l'activitat cinegètica als vedats del Parc de Collserola que hi ha al nsotre terme municipal.

El Ple de l'Ajuntament aprovava ahir aquesta proposta amb l'abstenció de Partit dels Socialistes (PSC) i Partit Popular (PP). La regidora d'Ecologia Urbana i Sostenibilitat, Rosa Guallar, destaca que aquesta proposta no "va en contra dels caçadors" sinó que és una mostra de la preocupació existent per la convivència a Collserola d'activitats antigues com la caça i un ús creixent entre la ciutadania en el seu temps d'oci. La proposta es presenta amb l'objectiu de "garantir la seguretat de les persones i els béns".

Antonio Rodríguez, regidor socialista, i Anselmo Martín, regidor del PP, van defensar que els caçadors són els principals interessats en tenir cura del bosc i de les activitats que s'hi practique. "En 50 anys no hi ha hagut cap incident a un vedat", assegurava Rodríguez, mentre el portaveu popular, Antonio González, afirmava que si "al govern li preocupa la seguretat que eviti la circulació de vehicles que aixequen el pols de l'asbestosi" pel camí de can Catà.

27 febrero de 2004


Notícies del Parc

El senglar a Collserola

Estudi, seguiment i gestió de l'espècie al Parc Seán Cahill, Biòleg. Col·laborador en la recerca sobre la població de senglars al Parc de Collserola.

Les opinions sobre el senglar al Parc de Collserola són molt diverses. D'una banda, hi ha una part del públic que el veuen com el simpàtic Harry, que s'ha de protegir costi el que costi, mentre que altres el consideren una molèstia que caldria eliminar o, com a mínim, controlar.

Hom opina que hem de ser més racionals amb la nostra actitud envers aquest animal i reconèixer tant les inconveniències com els beneficis que comporta la presència del senglar en un ambient tan humanitzat com és Collserola, i fugir de les visions tot simplistes que polaritzen els uns com els ecologistes i els altres com els assassins d'animals.Per una banda, el senglar té el seu paper en el manteniment dels sistemes naturals a Collserola i també és un element faunístic destacat per a molts visitants, i per altra banda és un ungulat que viu en estat salvatge sense depredadors naturals, fet que també genera unes problemàtiques i que, a més, està subjecte a fluctuacions de població importants que requereixen una gestió complexa i, si s'escau, d'un control. En aquesta gestió, és imprescindible una bona comprensió del funcionament de la població en diferents circumstàncies.

Dinamisme poblacional

Tal com s'apuntava en el primer article, el nombre de senglars en la població pot fluctuar de manera important, bàsicament a causa de la disponibilitat d'aliment -aglans- a la tardor i a l'hivern i al rigor i la penúria estival com a factor negatiu en el cas de les poblacions mediterrànies com la de Collserola. En aquest cas, la situació dels animals es veu agreujada per l'aïllament del massís. Les variacions en l'abundància de senglars responen principalment a les fluctuacions del medi, que sovint són poc previsibles, i en canvi l'activitat humana, inclosa la caça, hi té relativament poca incidència a Collserola. Conèixer bé aquestes dinàmiques ajuda a l'hora de preveure i seguir els canvis de població mitjançant el seguiment dels factors que les provoquen.

Risc de sobrepoblació

A vegades es considera que s'ha de 'controlar' la població de senglars a Collserola perquè hi ha un 'excés'. Per entendre aquesta qüestió, ens hem de preguntar què vol dir 'excés' o 'sobrepoblació'. En termes estrictament ecològics, podria ser quan el nivell d'abundància és tan elevat que provoca danys al sistema natural del qual depèn el senglar. És dubtós que s'hagi arribat mai a aquest extrem a Collserola. En termes més antròpics, un 'excés' podria ser quan el grau d'abundància és prou important com per comportar molèsties o pèrdues econòmiques per a les persones, l'agricultura, un augment del risc de propagació de malalties contagioses, etc.. Tanmateix, els danys a l'agricultura són d'escassa importància a Collserola, a diferència de la situació a altres llocs de Catalunya i Europa, però en canvi, a vegades sí que hi ha gent que es queixa d'altres molèsties que els ocasiona el senglar (danys als jardins, atropellaments, etc.).

En aquest sentit, es pot entendre que quan parlem d'una 'sobrepoblació' de senglar a Collserola no estem parlant de cap situació d'amenaça per als sistemes naturals, sinó del punt de vista de les persones que poden patir les molèsties derivades, aparentment, del major nombre d'animals. Amb tot, la incidència d'aquestes molèsties no necessàriament reflecteix una població més nombrosa de senglars, ja que sovint són causades per individus o grups de senglars concrets. Quan és així, no té gaire sentit parlar de controlar tota la població de senglars per solucionar incidents aïllats que requereixen d'una actuació puntual.

Per tal de saber si existeix una sobrepoblació de senglars, o si les molèsties que genera l'espècie tenen relació amb la seva abundància o amb d'altres factors i circumstàncies, cal disposar de dades científiques tant sobre la situació de la població com sobre el seu medi.

Com es va comentar al primer article, quantificar la població de senglar no vol dir saber exactament quants senglars hi ha, sinò conèixer l'evolució de l'abundància, és a dir, si ha augmentat de manera important en comparació amb anys anteriors. A Catalunya, l'abundància de les poblacions de senglar es quantifica a partir de l'anàlisi de les dades cinegètiques. A Collserola també s'analitza aquesta informació en el seguiment de la població, però el reduït nombre de batudes que es porten a terme anualment fa que el volum de dades cinegètiques que es poden tractar sigui limitat. Per aquest motiu, i per tractar-se d'un indret singular amb unes característiques gens corrents, es contrasta aquesta informació amb altres dades obtingudes mitjançant un treball de camp per tal de millorar la gestió de la població de senglar.

Les causes de molèsties poden ser diverses i no sempre evidents: d'una banda, podrien ser causades per un estiu força sec, quan s'ha vist que hi ha poc aliment al bosc a Collserola per als senglars. En aquesta situació, és probable que els efectes de la sequera afectin tota la població de senglars i, per tant, les molèsties seran més freqüents, amb una major abundància d'animals. Així i tot, la situació de penúria s'acaba --i, per tant, la majoria de les molèsties també-- amb l'arribada de les pluges al final de l'estiu.

En d'altres situacions, els problemes no sempre es deuen al nombre de senglars. Alguns estudis han mostrat, per exemple, que el nombre de col·lisions entre vehicles i senglars no es correlaciona amb la densitat de senglars, però sí amb la freqüència de batudes de senglar, essent les col·lisions més freqüents en dies posteriors a les batudes a causa del desplaçament d'animals que provoquen les batudes (Markina 1999). Posem també per cas que seria possible que un augment de col·lisions entre vehicles i senglars a Collserola fos degut a un increment del volum de trànsit i no pas a un augment del nombre de senglars.

En altres casos, les molèsties poden ser originades per situacions que han creat les mateixes persones. A Collserola és cada cop més freqüent veure articles de premsa que parlen de gent que s'han fet amics d'algun grup de senglars. Aquesta pràctica, no gens recomanable, fa que els animals trobin amb les persones una font fàcil de menjar i que en depenguin fins i tot quan hi ha una bona oferta tròfica i natural al medi. Qui voldria furgar el terra per menjar quan li ofereixen un plat de macarrons? Tot plegat fa que alguns grups de senglars s'endinsin cada cop més en les zones habitades per la gent, fins al punt que pràcticament formen part del veïnat. Aleshores, comença a haver-hi conflicte entre els qui consideren que s'han de controlar i els qui pensen que s'han de protegir. En aquestes situacions, el grau de molèsties probablement té poca relació amb el nombre d'animals a tota la serra i més a veure amb la situació concreta creada -la seva ubicació, els grups habituats, les condicions dels jardins i horts, freqüentació de les persones, trànsit de vehicles, etc..

En aquest tipus de situació, parlar de controlar la població probablement no té gaire sentit, ja que les actuacions de control que es podrien dur a terme serien força limitades i només s'aconseguiria escampar el problema. Això no obstant, sovint es discuteix sobre si, possiblement, en alguns anys extrems caldria aplicar mesures per controlar la població de senglars per tal de reduir el nombre d'efectius. En teoria, les batudes de senglar que es porten a terme a Collserola durant la temporada de caça tenen aquesta finalitat. Malgrat això, les característiques del Parc de Collserola fan que el controls que es poden exercir sobre el senglar siguin relativament limitats, fins i tot amb la pràctica de la caça, que és, sense dubte, el mètode de control més eficaç, ja que les freqüentació humana és massa important com per portar a terme amb seguretat gaires més batudes de les que es fan actualment, tot i que cal dir que les mesures de seguretat que s'apliquen en les batudes a Collserola són de les més estrictes de tot Catalunya. Cal dir que, al marge de les opcions de control que pugui oferir la caça del senglar, per bé que siguin limitades, no n'hi ha d'altres de viables. Però, en tot cas, hem de tenir en compte que les poblacions animals no augmenten ad infinitum i les condicions ambientals, tard o d'hora, recondueixen de forma natural qualsevol situació d'"excés'.

Recomanacions

Reconeixent les limitacions de control de què es disposa a Collserola, la reducció de les molèsties generades pel senglar només serà possible si canviem la manera de conviure amb l'espècie.

Per tal de disminuir les inconveniències provocades pel senglar, es recomana seguir les següents pautes de comportament: A l'estiu, sobretot, hi ha poca disponibilitat de menjar per al senglar, que aprofitarà qualsevol recurs que li proporcioni l'home. En aquesta època, com ja s'ha comentat, el senglar sovint freqüenta les urbanitzacions del Parc, tot cercant deixalles i menjar als jardins. Com a mesures preventives, es recomana que les escombraries es dipositin dintre dels contenidors, i no al costat, i que el menjar destinat als animals domèstics es retiri si en sobra. No s'ha d'oblidar que el senglar és un animal salvatge i no l'hem d'acostumar mai a l'aliment proporcionat per les persones, ja que crea una dependència que fa que els senglars s'habituïn a desplaçar-se a aquests punts. La seva presència en aquestes zones urbanitzades i els desplaçaments que hi fa cercant aliment també fa augmentar el risc de col·lisions amb vehicles. Els accidents de trànsit són un dels problemes més greus que provoca el senglar a Collserola i en d'altres indrets, i dels més difícils de solucionar. En aquest sentit, és un altre motiu important per evitar que els senglars s'habituïn a fer desplaçaments a les zones urbanitzades del Parc per cercar-hi aliment. Finalment, també sempre convé recordar quan estem circulant per un espai natural, sobretot per la nit, que hi ha un moviment força important de fauna salvatge per pistes i carreteres i que, per tant, hem de conduir amb més precaució.

2003

http://pmpc.amb.es/CAT/actual/Notic/butlleti/C33_Senglars.htm


La caça

Butlletí del Parc de Collserola (número 53). Octubre 2001.

Control cinegètic o caça? [...] L'única caça que té sentit en un Parc com el nostre és la regulació cinegètica que ajuda a controlar el nombre d'exemplars de les poblacions animals que pel seu excés poden causar problemes als ecosistemes. De moment no es té avís d'excés de conills, de guatlles, de tórtores. De senglars ho semblaria però no és cert..., això pel que fa a caça comestible, però que potser hi ha un excés de garses i guineus? Aquestes últimes, sorprenentment presents a la llista d'espècies susceptibles de caça... [...] (pàg. 5)

Més dades.


[Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]