Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola (2001)

Passen els anys, s'incrementa la consciència ambiental entre la població, es creen institucions per a la gestió i defensa del territori i, tanmateix, les agressions sobre els espais naturals no s'aturen.

Collserola és avui, bàsicament, una reserva de sòl per a les suposades necessitats urbanístiques de la ciutat: escola de jutges, cementiris, camps de golf, més i més cases, carreteres, túnels... Encara segueixen vigents els conceptes del Pla general metropolità (PGM) que ja té 25 anys d'existència. Un Pla que dibuixa carreteres, autopistes, urbanitzacions i equipaments de tota mena per la geografia de la serra, que les administracions no han sabut, o no han volgut, actualitzar. La principal raó per la qual Collserola no està encara completament degradada - com la plana del Vallès i les valls del Llobregat i del Besòs - és que es tracta d'un espai muntanyós.

En aquests 25 anys de vida del PGM hi ha hagut múltiples propostes d'entitats veïnals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de la serra. Cap d'elles ha estat presa en consideració per l'Administració. És a dir que, mentre l'Administració s'omple la boca de paraules com desenvolupament sostenible i participació ciutadana, en realitat segueix essent còmplice o, fins i tot, promotora de noves agressions sobre el medi natural.

Els perills de l'actual planejament urbanístic

Els espais naturals i rurals de Collserola són sotmesos a greus amenaces que fan perillar la seva conservació. Les més importants són les següents:

• L'aïllament, el Centre Direccional de Cerdanyola implica el creixement de Cerdanyola quasi fins a tocar el nucli urbà de Sant Cugat. És l'operació urbanística més gran de tota l'àrea metropolitana i suposa el cop més dur a la connectivitat natural de Collserola amb la plana del Vallès. S'intenta justificar com a promoció de nous habitatges socials. És una iniciativa de l'Ajuntament de Cerdanyola i del govern de la Generalitat.

• La fragmentació, provocada per tot un seguit d'urbanitzacions i vies de trànsit rodat. El planejament urbanístic vigent preveu la construcció de tres grans infrastructures viàries (túnel d'Horta, túnel Central i via de Cornisa) que, si es portessin a terme, suposarien uns efectes de barrera molt perniciosos. El túnel d'Hortafomenta el transport privat entre el Vallès i Barcelona tot malmeten la serra de Collserola, augmentant el trànsit de vehicles a banda i banda del túnel i consolida el Centre Direccional. És promogut pel govern de la Generalitat, i no té l'oposició dels ajuntaments de Cerdanyola ni de Barcelona. El Consorci de Collserola, un cop més, s'ha inhibit de les seves responsabilitats de protecció.

• La pèrdua d'espai, que pot tenir conseqüències molt severes, com la construcció de nous equipaments i urbanitzacions, especialment en zones agrícoles. La protecció de l'espai natural de Torre Negra (Sant Cugat) ha estat exigida per la població, s'hi han compromès tots els partits polítics, i compta fins i tot amb el suport del Parlament de Catalunya; però la iniciativa està estancada. A Cerdanyola, l'Ajuntament promou la construcció d'un nou camp de golf a l'espai agroforestal de can Codina-can Canaletes, projecte paralitzat fa deu anys per la forta resposta popular i per un informe negatiu del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Molts altres terrenys (com els de can Rabella, el Terral i els de sobre de can Graner) a Molins de Rei, resten sota l'amenaça d'urbanització.

• La contaminació, la construcció d'un nou abocador metropolità de residus a l'actual pedrera Berta (Sant Cugat - el Papiol), és una iniciativa de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, amb el suport del Consorci de Collserola i del govern de la Generalitat. Els informes tècnics han confirmat el perill de contaminació de l'aqüífer subterrani. La promoció de grans abocadors posa de manifest l'incompliment de la Llei catalana de residus per part de molts municipis metropolitans amb el consentiment del propi Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

Necessitat d'un nou marc de protecció

El marc actual de protecció resulta insuficient per garantir la protecció de Collserola.

Malgrat que Collserola s'hagi inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN,1992) com un dels espais naturals amb ecosistemes més remarcables de Catalunya, només reconeix com a espais propis aquells classificats actualment com a sòl no urbanitzable i deixa fora de l'espai protegit un 30% aproximadament dels espais naturals de la serra.

D'altra banda, el Pla especial d'ordenació del parc de Collserola(1987), de caràcter urbanístic, no pot desclassificar ni canviar la qualificació del sòl i resta subordinat al que determini el PGM (1976). El planejament actual preveu sòl urbanitzable o construcció de nova xarxa viària en indrets d'interès ecològic..

Per tot aixòdemanemun nou marc de protecció que hauria de tenir en compte, entre d'altres, els punts següents:

1. Canviar la classificació del sòl del PGM

Proposem diferents desclassificacions per protegir prop de 700 hectàrees, en els termes municipals de: Sant Just Desvern (Mas Lluhí II, Bell Soleig, ca n'Oliveres, can Vilà, can Carbonell i donar una funció amortidora a can Biosca i la Miranda), Esplugues de Llobregat(Finestrelles i l'antic motocròs), Sant Feliu de Llobregat (la riera de la Salut i can Cuiàs), Molins de Rei (zones de contacte entre el parc i el nucli urbà: can Rabella, el Terral i les de sobre can Graner), el Papiol (les Roques Blanques, dues àrees qualificades d'urbanitzable no programat i urbanitzable programat a la banda del nord de la trama urbana del municipi i ajustar el límit del l'àmbit de protecció del parc a la trama urbana a les Escletxes), Sant Cugat del Vallès / Valldoreix (can Montmany, can Busquets, can Barba, Colònia Montserrat- mas Fusté, reduir l'edificabilitat en l'àmbit de can Cortés, estudiar en detall les àrees de les Planes i la Floresta), Cerdanyola del Vallès (can Codina - can Canaletes, can Costa, can Castelló, redefinir i revisar els àmbits del Patronat Flor de Maig i del cementiri de Collserola), Montcada i Reixac (espais situats entre la C58 i la N-150 a l'alçada del Coll de Montcada), i Barcelona (estudiar en detall les àrees de mas Sauró, mas Guimbau, el Rectoret, les Planes de Barcelona i Vallvidrera).

2. Modificar la xarxa viària prevista pel PGM

L'actual xarxa viària projectada prové del planejament efectuat als anys setanta, quan hom preveia que a la regió de Barcelona hi arribarien a viure 11 milions de persones. És evident que en l'actualitat les previsions de creixement urbanístic i demogràfic no han arribat a les dades projectades. Per aquest motiu sol·licitem la supressió del PGM del túnel d'Horta, el túnel Central i la via de Cornisa, obres que impliquen una fragmentació i una pèrdua d'espai de conseqüències molt severes.

3. Ampliar els límits del parc i del PEIN

Collserola s'ha d'obrir a la resta dels espais naturals veïns i superar la seva insularitat. Això únicament resulta possiblesi s'integren dins de l'àmbit de protecció del parc espais que la connecten amb altres sistemes naturals. També cal estendre l'àmbit de protecció a espais que, tot i formar part de Collserola, queden actualment fora del parc. En concret es proposa la integració dels espais següents:

Fins a la riera de la vall de Sant Just els sectors del Bell Soleig, ca n'Oliveres, can Vilà, can Carbonell, Mas Lluhí II fins a Sant Feliu, can Biosca(Sant Just Desvern), el sector de Finestrelles (Esplugues de Llobregat), el Pi del Balasc (el Papiol), Puig Pedrós de l'Obac-riera de Rubí (Rubí), Torre Negra-la Queixalada (Sant Cugat del Vallès), can Fatjò dels Xiprers-Sant Marçal-can Costa (Cerdanyola del Vallès), turó de Montcada i can Cuiàs (Montcada i Reixac), el parc del Castell de l'Oreneta, torre Vilana, antiga zona agrícola de la serra d'Agudells, el parc de les Heures-torrent de can Duran, l'àrea forestal del parc del Laberint d'Horta i la del barri de la font del Gos, els rodals del cementiri d'Horta, el torrent de can Santgenís-carretera alta de Roquetes i torrent de can Santgenís-Ronda de la Guingueta Vella, torrent del bosc (Barcelona).

Aquesta proposta implica afegir més de 1.100 hectàrees a l'actual superfície protegida del parc i la incorporació del municipi de Rubí a l'àmbit de protecció de Collserola.

4.Crear la figura d'espais associats al parc de Collserola

Molt espais que tant geogràficament com ecològicament pertanyen a Collserola, però que han anat quedant atrapats dins la trama urbana (Tres Turons, el Putget, les Penyelles, etc.) podrien assumir part del lleure que actualment suporten zones molt fràgils de l'interior de Collserola. La proposta de la seva qualificació com ESPAI ASSOCIAT hauria d'implicar una cura especial per mantenir-hi la vegetació pròpia de la serra, potenciar la fauna autòctona, la realització de programes d'educació ambiental que fomentin el coneixement dels valors naturals de la serra ipotenciïn un ús responsable dels espais naturals. Paral·lelament, aquests espais associats s'haurien de connectar amb el parc i entre si mitjançant passadissos verds per a vianants, que convidessin a accedir a Collserola a peu, reduint l'ús de l'automòbil a l'interior de la serra.

5. Eliminar les activitats extractives

Dins del parc de Collserola encara trobem avui instal·lacions extractives, cimenteres i bòbiles de gran impacte en el medi natural. Els projectes de restauració després de l'explotació són sovint molt deficients (Montcada, la "pedrera dels ocells"). Cal que les administracions actuïn per tal detancar a curt termini aquestes activitats i assegurar-ne una correcta restauració (especialment, la cimentera Samson a Sant Feliu de Llobregat).
 
 

Moratòria urbanística

Si s'executen els projectes previstos a curt termini, les conseqüències d'aïllament, fragmentació, ocupació d'espais oberts i contaminació, provocaran la pèrdua dels principals valors naturals i socials de Collserola. És per això que demanem a les administracions una moratòria que aturi totes aquestes actuacions i altres que puguin sorgir en el futur, mentre no es debati en profunditat el futur de Collserola i es revisi la planificació urbanística vigent.

Les administracions disposen de diverses eines per fer possible aquest nou marc de protecció.

• Que es promogui l'aprovació d'una Llei de protecció de Collserola al Parlament de Catalunya;
• Revisar el Pla general metropolità (PGM);
• Redactar un Pla especial de protecció del PEIN de Collserola;
• Etc.

Demanem a les administracions competents:

• Que exerceixin una clara voluntat política per protegir efectivament Collserola.
• Que es declari Collserola Parc Natural.

[Alnus] [Associació Cerdanyola Via Verda] [Cepa] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]