(falta acabar; juny 2002)

Manifest llarg per a un nou marc de protecció de Collserola

Document per aprofundir i complementar

1. La conservació de la diversitat biològica

1.1 Antecedents legals

La conservació de la diversitat biològica i dels processos ecològics és avui dia una demanda social de primer ordre. La legislació dels últims 20 anys ha anat creant figures de protecció d'espais i ha marcat objectius de conservació d'espais i processos ecològics. Tota aquesta legislació posa èmfasi en la necessitat d'assegurar la connectivitat entre espais naturals.

Els referents legals en els quals basem les nostres demandes de protecció són els següents.

1.2 La conservació de la diversitat biològica: un compromís de les administracions públiques

1.2.1 El Conveni sobre diversitat biològica i l''Estrategia Nacional para la conservación y el uss sostenible de la diversidad biológica'

La ratificació per part de l'Estat espanyol del Conveni sobre diversitat biològica (1992) significa, per una banda, el reconeixament de:

I, per altra banda, el compromís de l'Estat espanyol en la mesura del possible de:

Aquest compromís es desenvolupa i es concreta en l''Estrategia Nacional para la conservación y el uss sostenible de la diversidad biológica' la qual destaca, entre altres, com a accions prioritàries i mesures a adoptar per les diferents administracions competents:

1.2.2 El Pla territorial general de Catalunya (1995)

Aquest Pla, marc de coherència de tots els altres plans, programes i accions amb incidència territorial, assenyala, en relació amb els espais que són objecte de protecció, que "els espais de lligam i de relació entre els espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli" i també que "cal tractar aquests espais com un sistema territorial integrat d'espais naturals que ofereixin un continu natural i, d'aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".

1.2.3 Les directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais del Pla d'espais d'interès natural

La carta de presentació mateixa del PEIN ja assenyala la importància de la connexió entre els espais protegits i cita textualment: "Els espais naturals no poden ser concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les envolta.

Cal una planificació i una gestió integrades del territori global en què es troben immerses, cercant la connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema esdevingui una autèntica xarxa". I acaba afirmant: "L'ordenació territorial ha de preveure aquesta exigència ecològica i protegir també aquells hàbitats naturals o seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions d'altres formacions, contribueixen a la preservació de les zones o espècies de més vàlua". És per això que el programa de desenvolupament del PEIN estableix explícitament l'objectiu de garantir les connexions biològiques entre els diferents espais del PEIN i, amb aquesta finalitat, determina la creació d'un programa específic de treball destinat a "la determinació dels criteris i les mesures necessaris per garantir el manteniment de les degudes connexions biològiques entre els espais inclosos en el PEIN".

La resolució 552/V del Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a "completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l'adopció d'unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d'algun tipus de protecció, com a base per a l'establiment d'una veritable xarxa ecològica a Catalunya".

El treball Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural de Catalunya: Diagnosi general. Etapa 1 (Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic, 1999). Els seus resultats constitueixen la base immediata per a la formulació de les directrius estratègiques.

Les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits del Departament de Medi Ambient, la major part d'elles en el marc del programa específic de desplegament del PEIN destinat a la determinació dels criteris i les mesures necessaris per garantir la connectivitat biològica entre els espais del Pla, que ha dut a terme el Departament de Medi Ambient.

1.2.4 La conservació de la diversitat biològica a escala local: l'urbanisme sostenible

El Conveni sobre Diversitat Biològica i l'Estrategia Nacional, citats anteriorment, constitueixen actualment el marc de referència pel que fa als compromisos de les administracions públiques del nostre país en pro de la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica. Però hi ha altres documents adoptats per diferents administracions que parlen de la necessitat de conservar i modificar l'ús dels recursos naturals i en particular de la diversitat biològica. En concret, destaquen els documents que coincideixen en la necessitat d'un canvi en les pautes de planificació dels assentaments urbans i en l'acció dels poders locals per portar-lo a terme:

1.3 La necessitat de revisar els plans territorials i urbanístics vigents

El planejament vigent no respon a la demanda social actual de conservació de la xarxa d'espais lliures del Vallès i d'evitar l'aïllament dels espais protegits tot mantenint amples franjes agro-forestals que asegurin la seva connectivitat.

Els diferents plans territorials i urbanístics vigents no preveuen la conservació dels espais agro-forestals com la torre Negra o la Via Verda. Estan basats en falses previsions demogràfiques, extrapolant el fort creixement dels anys 60-70, i preveuen una àrea metropolitana de Barcelona d'11 milions d'habitants, fet totalment desajustat a la realitat actual. Així mateix, es basen en un model d'expansió urbana de baixa densitat, depenent del vehicle privat i devorador de territori. Les previsions dels plans vigents o en elaboració són les següents:

2 La protecció de Collserola

2.1 Antecedents

La valoració i la protecció del Patrimoni Natural de la serra de Collserola ja comencen la primera meitat d'aquest segle i han anat evolucionant fins avui dia paral·leles a la valoració i a la protecció de la natura en general. En aquest sentit destaquen els antecedents següents:

En definitiva, aquests antecedents reflexen que en tot moment es valora i es protegeix el paisatge forestal de Collserola, i que amb el temps es va reconeixent i valorant la diversitat de paisatges que no són forestals.

Actualment la protecció dels espais naturals s'emmarca dins una estratègia general de manteniment dels processos ecològics i de la biodiversitat. Dins d'aquesta estratègia, entre les diverses funcions que pot desenvolupar un espai natural concret destaca com primordial la preservació in situ de la biodiversitat. Així es recull a diferents normatives com la Directiva 92/43/CEE - d'Hàbitats - a Europa, l'Estrategia nacional para la conservación de la Biodiversidad a l'Estat espanyol o el PEIN a Catalunya. Totes aquestes normatives consideren que per mantenir la biodiversitat d'un espai natural protegit:

Aquesta funció i aquestes consideracions s?han de tenir molt en compte pel cas de Collserola des del moment que aquest espai natural protegit està inclós en el PEIN. Per altra banda, la creació del Consorci de Collserola i la inclusió del Parc de Collserola dins l'Anella Verda es justifica en bona part per raons d?assaig d?un planejament adreçat a la conservació de la biodiversitat, connectant a través de la plana els espais naturals de les serralades i constituint perímetres més grans en els àmbits dels espais naturals (Bertran, 1997).
 

3 Biodiversitat i paisatge

3.1 Importància dels paisatges i ambients no forestals en la conservació de la biodiversitat de Collserola

La biodiversitat (diversitat genètica, d'espècies i d'ecosistemes) de Collserola és el resultat d'una diversitat de condicions que s'han donat o es donen en aquest espai.

D'aquestes condicions, unes són naturals (com el clima, el sòl, la topografia, etc.) i altres són degudes a l'activitat humana (l'agricultura, la pastura, el foc, les extraccions, etc). Totes aquestes condicions han conformat els diferents paisatges de Collserola i per això la diversitat paisatgística és una manifestació i una bona aproximació de la biodiversitat de Collserola.

Actualment Collserola és un espai de paisatges eminentment forestals i, a més a més, el bosc està en expansió. Aquesta massa foretal constitueix un notable patrimoni natural que pateix la impotant amenaça dels incendis i que necessita d'una gestió acurada. En aquest context majoritàriament boscà tots els paisatges i ambients naturals (o seminaturals) no forestals destaquen per la seva singularitat ja que en ells es troba una diversitat d'espècies i sistemes naturals que no es troba en els paisatges forestals. Alguns d'aquests ambients són molt minoritaris i es troben localitzats a uns pocs llocs (és el cas dels ambients rupícoles o dels ambients aquàtics que es creen en certes basses temporals). Per altra banda, els paisatges i ambients no forestals també destaquen per altres valors que depenen de les seves característiques concretes. Entre aquest valors són importants en el context de Collserola:

Una bona part d'aquests paisatges i ambients no forestals estan en espais amenaçats de desaparèixer. Les causes d'aquesta desaparició són variades però es poden resumir en dos:

Resulta difícil predir i valorar acuradament què pot significar per al Patrimoni Natural de Collserola cada una d'aquestes pèrdues d'espais no forestals però, en tot cas, el manteniment de la biodiversitat i del funcionament natural actuals de Collserola depenen de manera important del manteniment d'aquest conjunt de paisatges i ambients no forestals.
 

3.2 Perills de l'aïllament, la fragmentació i la pèrdua d'espai en el funcionament natural de Collserola.

Collserola és un cas excepcional entre els espais naturals protegits de Catalunya ja que es troba emmig d'una àrea metropolitada de tres milions de persones. En concret:

Com a conseqüència d'aquesta situació es produeixen tres fenòmens que poden afectar de manera important el funcionament dels sistemes naturals de Collserola. A saber:

- L'aillament: actualment Collserola només té una continuïtat natural (és a dir, una continuïtat sense barreres artificials importants) cap a fora de l'espai a través de les franjes compreses entre el nucli urbanitzat de Sant Cugat del Vallès i el nucli urbanitzat de Cerdanyola del Vallès per un costat i de Rubí per un altre (eix del Llobregat), i a través d'alguns torrents.

La franja entre Sant Cugat i Cerdanyola és àmplia però la seva continuïtat natural a través de la plana vallesana és interrumpuda per les autopistes B-30 i A-7. La manca de barreres artificials importants entre aquest tros de plana (can Fatjò de les Feixes-can Costa-Sant Marçal) i Collserola fa que ambdós espais puguin tenir un funcionament natural molt lligat pel que fa a certes espècies (sobretot bastantes de les espècies animals terrestres) que en canvi en la resta dels límits de Collserola queden confinades dins de la serra. Per això, per a aquestes espècies, aquest conjunt de serra i plana s'ha de considerar com una unitat natural deslligada (aïllada) de la resta del territori natural. El planejament actual preveu ocupar aquest tros de plana i això significarà acabar de confinar del tot dins de la serra el funcionament de les espècies referides.

L'estudi de l'Adenc sobre connexions biològiques al Vallès, realitzat per encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, detectava l'eix del Llobregat com un dels principals connectors -junt amb l'eix del Baix Montseny- com un dels principals connectors de les serralades litoral i pre-litoral al Vallès.

Per altra banda, el planejament també preveu un conjunt de petites actuacions que poden anar ocupant alguns intersticis naturals de la perifèria de Collserola que actualment moltes espècies poden aprofitar per difondre's cap a fora o cap a dins de l'espai.

Es coneixen alguns dels efectes de l'aillament dels sistemes naturals i un dels més significatius és que augmenta molt el risc de degeneració genètica i d'extinció de les espècies. Per a les espècies per a les quals Collserola funciona com un sistema natural aïllat, aquests efectes poden estar passant i es poden extremar amb la situació previsible (planejada).

- La fragmentació: l'eix de Vallvidrera actua en bastants dels seus trams com una barrera per al moviment i la dispersió de certes espècies. A aquest efecte de barrera s'afegeix el de tot un seguit d'urbanitzacions (la Floresta, les Planes, mas Sauró, mas Guimbau, etc) que es disposen al costat (i fins a tocar) d'aquest eix i les quals es prolonguen cap a Barcelona (Vallvidrera), cap a Molins de Rei (Vallpineda, la Rierada, etc.) i Sant Cugat del Vallès (Valldoreix) i en alguns casos arriben a empalmar amb els nuclis urbans de les ciutats metropolitanes (cas de Vallvidrera amb Barcelona i de Valldoreix amb Sant Cugat). Tota aquesta situació produeix una fractura de la continuïtat natural de Collserola. Actualment tota aquesta urbanització no és contínua i en bastants llocs és poc densa, i per això deixa alguns espais amplis i bastants intersticis naturals. Però el planejament actual preveu una ocupació de petites peces de l'espai natural que anirà tancant l'espai i això pot acabar formant barreres que arribin a fragmentar les poblacions d'algunes espècies.

Per altra banda, el planejament també preveu la construcció de tres gran infraestructures viàries (túnel d'Horta, túnel Central i via de Cornisa) que comportaran uns efectes de barrera importants.

Tots aquests efectes de barrera limiten els moviments dels éssers vius dins de Collserola. Aquestes restriccions poden tenir conseqüències severes en alguns casos, per exemple pels grans mamífers ja que Collserola no els representa un espai gaire extens i a la vegada le seves poblacions tenen una gran mobilitat espaial i estan confinades dins l'espai.

- La pèrdua d'espai: els éssers vius necessiten espai suficient per realitzar les seves funcions vitals. La pèrdua del recurs natural espai significa la pèrdua d'un recurs essencial per a la seva supervivència. A causa de la situació d'aïllament que moltes espècies pateixen a Collserola, aquest recurs està totalment limitat per a elles. Per això, una ocupació de l'espai natural significa per aquestes espècies aïllades una pèrdua d'espai que no poden compensar fent ús d'altres zones més enllà de Collserola. En determinats casos aquesta pèrdua té més importància; per exemple:

Per altra banda, hi ha un efecte de pèrdua d'espai jaque les infraestructures viàries i les zones urbanitzades porten associada una pressió humana que pot dissuadir certes espècies animals d'utilitzar els entorns d'aquestes estructures antròpiques.

Les faldes de Collserola, vessant Barcelona, s'estan omplint de petites o grans urbanitzacions, i d'altres edificis que destrueixen tota la massa boscosa. L'Administració no ha previst per a la ciutat cap mecanisme de protecció del verd de la zona preparc de Barcelona, o normes que minimitzin l'impacte de les construccions obligant-les a què el
tipus i volum edificatori de les construccions s'adapti al medi natural requalificant per altre banda alguns terrenys verds per permetre construir sobre la ronda de Dalt.

Exemples en són els següents: can Caralleu, el Peu del Funicular, Pomaret, Bellesguard i seguint la ronda de Dalt fins al túnel d'Horta. Collserola necessita, a la vessant de Barcelona, una regulació específica que tendeixi a la conservació dels pocs espais verds de què la ciutat disposa.

Una situació apart es la que es planteja amb alguns espais que queden fora de l'espai que es considera pròpiament Collserola, en concret el Turó de Montcada (Montcada i Reixac), el Puig Pedrós de l'Obac-riera de Rubí (Rubí) i can Fatjò de les Feixes-can Costa-Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès). Aquests tres espais estan tocant a Collserola i tenen certs funcionaments naturals molt lligats amb ella. Per això, es poden considerar formant un conjunt natural amb Collserola. En aquest conjunt, la pèrdua de qualsevol d'aquestes tres peces és una pèrdua d'espai important, sobretot en el cas de can Fatjó dels Xiprers-can Costa-Sant Marçal per la seva gran extensió i el seu valor com espai de plana.

Els efectes sobre la biodiversitat i el funcionament dels sistemes naturals de l'aillament, la fragmentació i la pèrdua d'espai no han estat estudiats a Collserola, però en tot cas, són efectes irreversibles i que poden arribar a ser molt importants amb el temps.

4 Proposta d'un nou marc de protecció de Collserola

4.1 La necessitat d'un nou marc de protecció de Collserola

Uns dels principals objectius, i encerts, del Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del parc de Collserola (PEC) han estat la consolidació de la protecció dels sòls qualificats pel PGM com parcs forestals - claus 27, 28, i 29 - i l'existència d'un òrgan gestor, el Consorci de Collserola, responsable de la conservació del patrimoni natural de Collserola.

Tot reconeixent el paper fonamental que aquest Pla especial ha tingut en la gestió i promoció de Collserola com a espai natural, existeixen avui dia un seguit de factors que aconsellen la necessitat de redactar un nou Pla especial, i en concret d'un nou marc jurídic que consolidi Collserola com espai natural protegit.

Malgrat que Collserola s'hagi inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) com un dels 144 espais naturals que representen la mostra dels ecosistemes més remarcables de Catalunya, aquest pla en el cas de Collserola només reconeix com a espais propis aquells classificats actualment com a sòl no urbanitzable.

Per una altra banda, el PEC de caràcter urbanístic, no pot desclassificar ni canviar la qualificació del sòl i resta subordinat al que determini el PGM. Per aquesta raó romanen en el planejament actual sòls urbanitzables en indrets d´interès ecològic o paratges afectats per la construcció de nova xarxa viària

A més a més, les reserves viàries que preveu el PGM han estat reconegudes posteriorment en disposicions de major rang normatiu, cas del Pla territorial sectorial de carreteres (1986), el Pla territorial general de Catalunya (1995), tot existint el perill que també apareguin traçades en el futur Pla territorial  metropolità de Barcelona.

4.2 Demandes per al nou marc de protecció

4.2.1 Ampliació de l'àmbit de protecció

Collserola s'ha d'obrir a la resta dels espais naturals veïns i superar la seva insularitat, per tant ha de ser capaç d'actuar de parc dinamitzador d'una xarxa d'espais naturals integrada no només pels que ja gaudeixen de certa protecció sinó d'altres indrets, especialment cap a la plana del Vallès. Aquesta necessitat ha estat recollida en el projecte d'Anella Verda de la Diputació de Barcelona, així com en l'esborrany de proposta de modificació del Pla especial elaborat per l'Entitat Metropolitana i pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat (Adenc, 1998). Aquesta ampliació de l'àmbit de protecció també s'ha d'acompanyar de desclassificacions de sòls qualificats d'urbanitzables o d'equipaments.

En concret es demana la integració dels següents espais: Tot el sòl d'espais qualificats de clau 21 que formen part de la vall de Sant Just  i que corresponen als sectors de la banda nord: Bell Soleig, can n'Oliveres, can Vilà i can Carbonell i per la banda sud-est: can Biosca i la Miranda (Sant Just Desvem), el Pi del Balç (Papiol), Puig Pedrós de l'Obac-Riera de Rubí (Rubí), Torre Negra-La Queixalada (Sant Cugat del Vallès), can Fatjó dels Xiprers-Sant Marçal-can Costa (Cerdanyola del Vallès), Turó de Montcada i can Cuiàs (Montcada i Reixac). En l'àmbit del municipi de Barcelona es proposa incoporar a l'àmbit de protecció de Collserola els següents espais: el Parc del Castell de l'Oreneta, Torre Vilana, l'antiga zona agrícola de la serra d'Agudells, el parc de les Heures-Torrent de can Duran, l'àrea forestal del parc del Laberint d'Horta, la Font del Gos, els rodals del cementiri d'Horta, torrent de can Santgenís-carretera alta de Roquetes i torrent de can Santgenís-ronda de la Guinueta Vella, torrent del  bosc (Ciutat Meridiana). Aquesta proposta implica la participació del municipi de Rubí a l'àmbit de protecció de Collserola.

La incorporació dels esmentats espais implicarà en els municipis afectats una redefinició dels actuals límits de l'àmbit de protecció de Collserola. Pel cas dels municipis de Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei se sol·licita que l'àmbit de protecció de Collserola s'ajusti al límit de la trama urbana, incorporant aquells espais naturals avui dia fora de l'àmbit del parc però que gaudeixen d'una identitat natural.

Aquesta nova definició dels límits d'ampliació de l'àmbit de protecció de Collserola significarà incrementar amb més de 1.100 hectàrees a l'actual superfície protegida del parc.

També considerem adequat procedir a la senyalització de l'àmbit del Parc atès que avui dia es fa dificíl pels ciutadans i ciutadanes identificar els límits del parc de Collserola.

4.2.2 Desclassificacions urbanístiques en l'àmbit de protecció

Dins de l'actual àmbit de protecció del parc de Collserola existeixen diversos espais naturals d'alt valor ecològic i paisatgístic qualificats urbanísticament com urbanitzables o bé com equipaments on es pretén construir-hi des de fàbriques fins a urbanitzacions o bé instal·lar-hi camps de golf.

Aquestes propostes que s'exposen a continuació són de caràcter descriptiu, per bé que en el desenvolupament de la proposta de llei de protecció de Collserola o bé en la revisió del PEC caldrà definir amb més precisió, tant el límit com el tractament urbanístic i jurídic.

A continuació exposem les actuacions que proposem en el sentit de garantir la conservació d'una part important de la serra de Collserola. L'execució d'aquestes propostes implicaria la incorporació, i per tant la protecció, de prop de 700 hectàrees.

Sant Just Desvern:

Esplugues de Llobregat:

Sant Feliu de Llobregat:

Molins de Rei:

Papiol:

Sant Cugat del Vallès / Valldoreix:

Cerdanyola del Vallès:

Montcada i Reixac:

Amb l'objectiu de reduir l'edificabilitat es proposa estudiar la desclassificació del sòl qualificat de residencial en urbanitzable no programat situat entre l'A-18 i la N-150 a l'alçada del Coll de Montcada.

Barcelona:

4.2.3 Urbanitzacions il·legals

Malgrat l'existència d'importants àrees urbanitzades dins de la serra de Collserola, és edivent que cal evitar la seva expansió. En el cas de les construccions de caràcter il·legal cal promoure la seva extinció a curt o mig termini i revertir els terrenys a zones forestals d'acord amb les eines jurídiques a l'abast del patronat del parc de Collserola i dels ajuntaments. En aquest sentit podriem citar els exemples de les urbanitzacions il.legals de
Sol i Aire, Sant Medir i mas Fortuny-torrent de les tres Serres.

4.2.4 Supresió de la xarxa viària prevista pel PGM

L'actual xarxa viària projectada i recollida pel PGM preveu la construcció de diverses infraestrutures a la serra de Collserola. Aquestes infraestructures són justificades a partir de dades i variables més que dubtoses. La majoria de la xarxa viària prevista en l'àmbit de protecció de la serra de Collserola prové del planejament efectuat als anys setanta, quan hom preveia que a la regió de Barcelona hi arribarien a viure 11 milions de persones.

És evident que en l'actualitat, sortosament, les previsions de creixement urbanístic i demogràfic no han arribat a les dades projectades. Per tant, part de la xarxa viària projectada en el seu dia cal entendre-la com una resposta a aquells creixements desaforats previstos pels redactors.

Una manca de rigor en la revisió de les dades tècniques i variables territorials, i la inèrcia administrativa ens han llegat un planejament de xarxa viària del tot desajustat amb la realitat territorial, i en aquest cas enfrontat amb la voluntat popular de preservar la serra de Collserola.

Per aquest motiu sol·licitem la supressió del PGM del túnel d'Horta, el túnel Central i la via de Cornisa.

4.2.5 Espais associats al Parc de Collserola

Al voltant del parc de Collserola hi ha diverses àrees que, malgrat no formen part del parc per haver quedat relativament aïllades dins la trama urbana, hi tenen una vinculació per la seva situació geogràfica i les seves característiques ecològiques. Són espais com els turons de la Creueta del Coll, el Carmel, la Rovira, el Putget i la Peira, el parc Güell, el parc de la Vall d'Hebron , la riera de can Marcel·lí, el torrent de can Carreres, entre d'altres, els quals tenen un paper important a l'hora de garantir la conservació de Collserola. En concret, es proposa crear la figura d'espai associat al parc de Collserola per tal de reconèixer el paper que desenvolupen determinades àrees com poden ser els parcs urbans (alguns qualificats com a "parc forestal" al planejament vigent), com a vehicle per apropar els ciutadans al coneixement de Collserola. D'altra banda també poden esdevenir espais adequats per al lleure dels ciutadans sense necessitat d'habilitar altres àrees a l'interior del parc de Collserola, i assumir d'aquesta manera part de la pressió d'ús ciutadà que actualment pateixen els espais més fràgils del parc.

Aquests espais també poden desenvolupar una tasca important en l'educació ambiental i conscienciació del rol i la riquesa de Collserola com a espai natural. La catalogació d'un espai com a associat al parc de Collserola implicaria l'adequació de la seva vegetació a la pròpia de Collserola, un seguit d'accions encaminades a mantenir una certa fauna autòctona i la creació de  programes d'educació ambiental que, mitjançant la participació, fomentessin l'ús responsable dels espais naturals de Collserola.

També s'hauria de buscar la connexió entre aquests espais i el parc de Collserola mitjançant  passadissos verds per a vianants, que, degudament senyalitzats, promoguin l'accés al parc a peu, en detriment del que es fa realitzat en automòbil privat.

4.2.6 El patrimoni històric i arquitectònic de Collserola: l'obra de l'home

L'assentament humà a Collserola ve de molt lluny. De fet, es conserven vestigis, no massas per desgràcia, que permeten afirmar que de ben segur és tan antic com la pròpia presència de l'home en aquesta part del nostre país. Un assentament que quasi sempre ha estat espars i poc nombrós, amb uns pobladors que han sabut mantenir-se gràcies a l'explotació racional dels recursos que els oferia el territori. Estadants savis que no han anat més enllà del que -fent servir la terminologia actual- recomanarien els criteris de sostenibilitat. Un assentament humà que ha fet que Collserola presenti avui entre els seus actius una rara singularitat, la de ser un espai fortament humanitzat que alhora té un valuós patrimoni natural.

El pas de l'home ha repicat la serra de masies, torres, palaus i castells, ermites, esglesioles, convents i monestirs, escenaris tots ells d'una part de la història, gran o petita, del nostre país. De molts, però, ja no en queda més que el record. D'altres quasi han estat esborrats i una bona part dels que encara queden dempeus presenten un deplorable estat de conservació que augura la seva pèrdua irremissible si no s'hi fa cap actuació. Els menys, alhora els més afortunats, han estat recuperats o restaurats per actuacions de l'Administració pública o bé per la iniciativa particular. Un fet semblant es dóna també amb les fonts, mines d'aigua i d'altres construccions relacionades amb el subministrament d'aigua o l'anterior activitat humana, així com amb algunes singulars edificacions collserolines a punt de ser engolides pel bosc.

No és cap exageració afirmar que a la Collserola d'avui l'activitat agrícola, forestal i ramadera és poc menys que testimonial. Si entenem aquestes activitats com una part del patrimoni cultural de la serra i alhora com del tot necessàries pel manteniment de la salut i l'equilibri del territori, haurem de propiciar la seva revitalització. Però difícilment es recuperaran deixades de la mà, sense un pla organitzat i una ferma voluntat d'actuació. Tampoc, sense dissenyar i impulsar un pla d'actuacions sobre els béns patrimonials en perill, aconseguirem mantenir dempeus el que està a punt de perdre's.

5 Tramitació per Llei del Parlament de Catalunya

Atès que les mesures exposades i promogudes no només afecten el PGM, el Decret del PEIN, el futur Pla territorial metropolità de Barcelona, sinó que també algunes disposicions de la Llei de conurbació de Barcelona, el Pla territorial general de Catalunya i el Pla de carreteres, cal que també la nova normativa sobre Collserola tingui rang de Llei.

Aquesta llei també ha de preveure un augment de competències de l'òrgan gestor. A més de les funcions que el Consorci ostenta en l'actualitat caldria dotar-lo de més potestat especialment en: autorització de determinades activitats i emissió d'informes preceptius previs d'activitats sotmeses a llicència per part d'una altra administració. Per una altra banda, el servei de guarderia del parc ha d'aconseguir el reconeixement oficial com agent de l'autoritat.

Si bé és cert que això seria una singularitat, és plenament justificable. Per una banda, la pròpia serra ja de per sí és un fet excepcional Collserola, de la mateixa manera que altres contrades de la serralada litoral esdevenen importants des d'una estratègia coherent de conservació dels nostres ecosistemes, especialment dels mediterranis. No fa falta recordar que la majoria dels que vivim en aquest país, com en altres països, majoritàriament ens hem assentat a la ribera de la Mediterrània, tot desenvolupant-hi una ocupació urbana i una transformació del nostre entorn més que notable.

Tot i que només es preveu usualment l'aprovació per Llei quan es creen i regulen els parcs nacionals, no seria el primer cas que s'utilitza aquesta fórmula per a una altra figura de protecció, com recentment ha passat amb el parc natural de cap de Creus.

Collserola, abril de 2002


Annex: recull de legislació relativa a Collserola

Està en elaboració:

El Pla territorial parcial de la regió metropolitana de Barcelona que serà aprovat per Decret.
 

Bibliografia

Adenc (Associació per a la defensa i l'estudi de la natura) (1998). Conferència del espais naturals de la plana del Vallès.

Ajunstament de Cerdanyola & parc de Collserola (1997). Jornades sobre els 10 anys del Pla especial de Collserola.

Bertran, J. (1997). Ciutat difusa versus ciutat compacta. La crisis del model territorial català. Conferència dels espais naturals de la Plana del Vallès. Adenc.

Cañas, J. i Llimona, F. (1995). Tractament de les pertorbacions i conservació de la biodiversita: les dues línies de treball en la conservació del parc de Collserola. II Simposium sobre espais naturals en àrees metropolitanes i periurbanes.

Consorci del parc de Collserola (2000). I Jornades sobre la recerca en els sistemes naturals de Collserola -aplicacions a la gestió del parc.

Institut cartogràfic de Catalunya (1998). Mapa de planejament urbanístic i usos del sòl de Catalunya 1:50.000 Baix Llobregat.

Institut cartogràfic de Catalunya (1996). Mapa de planejament urbanístic i usos del sòl de Catalunya 1:50.000 Vallès Occidental.

Margalef, R. (1997). La funció ecològica dels espais naturals de la plana del Vallès. Conferència dels espais naturals de la Plana del Vallès. Adenc.

Martínez, S. et al. (1997). Els espais naturals de la plana del Vallès. Les bases d'una reivindicació. Conferència dels espais naturals de la plana del Vallès. Adenc.

Ríos, J. (1995). La conservació dels ecosistemes històrics als parcs metropolitans i periurbans. II Simposium sobre espais naturals en àrees metropolitanes i periurbanes.


[Alnus] [Associació Cerdanyola Via Verda] [Cepa] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]