El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya ha presentat el projecte de Pla d'infraestructures del transport de Catalunya (PITC http://www10.gencat.net/ptop/binaris/memoria_pitc_tcm32-29663.pdf), segons el qual s'incorporen el vial de Cornisa, l'autovia-túnel d'Horta,el túnel Central i el Vial interpolar, infraestructures ja plantejades en el disseny de la xarxa viària dels anys 70 en plena etapa predemocràtica.
No és coherent que en un moment en que totes les institucions del país han celebrat els 25 anys de democràcia es posi damunt del territori un planejament que es va elaborar quan les institucions encara eren franquistes.
És una planificació allunyada en temps i voluntats del que haurien de ser els planejaments territorials actuals, i que es tracta d'uns importants vials que travessen longitudinalment i transversalment tota la Serra de Collserola provocant una clara fragmentació de l'espai natural.
Denunciem una connectivitat del territori abordada des d'un punt de vista segons el qual el ciment i el formigó, conjuntament amb el vehicle privat, són els principals protagonistes, en detriment d'una aposta més valenta pel transport públic. I a més obviant els darrers resultats publicats per la Direcció General de Qualitat Ambiental en què constata que el principal causant de les emissions de CO2 i altres gasos contaminants a l'atmosfera és el trànsit rodat.
Collserola és un espai natural protegit dins el Pla d’espais d’interès naturals (PEIN). Cal afegir que en aquests moments s’està estudiant des del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) l’ampliació del grau de protecció del parc de Collserola per tal que sigui declarat Parc Natural, així com la possibilitat que entri a formar part de la Xarxa europea Natura 2000 de protecció d’espais naturals.
Els impactes ambientals de les infraestructures del transport en el medi natural han estat l'objecte de molts estudis i en l’actualitat són prou coneguts. En són exemples la pèrdua d’habitats, l’efecte barrera i la fragmentació del territori.
La implantació dels vials previstos al parc suposaria trencar continus forestals de manera que Collserola perdria la funcionalitat com a espai natural
El manteniment d'uns nivells mínims necessaris de connectivitat entre el Parc de Collserola i altres espais de la Regió metropolitana de Barcelona, ha estat objecte de nombroses i potents iniciatives universitàries i de la societat civil en la darrera dècada. En totes i cadascuna de les propostes de connectivitat, s'ha posat de manifest la gran dificultat de compatibilitzar els nivells necessaris de connectivitat ecològica amb la realització dels grans projectes d'urbanització. Aquest és el cas del desenvolupament del Centre Direccional a Cerdanyola del Vallès i de l'urbanisme difús que ha envoltat pràcticament tot l'espai natural de Collserola, la qual cosa suposa la pèrdua de la darrera finestra d'espais agrícoles adjacents al Parc.
El desenvolupament d'infraestructures viàries directament vinculades al Centre Direccional, com és el cas del túnel d’Horta i del túnel central o del Tibidabo, així com el traçat del tren d'alta velocitat, afegeix, a la pèrdua d'hàbitat, la pèrdua irreversible d'opcions de connectivitat ecològica amb el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i per tant condemna el parc de Collserola a l'aïllament definitiu.
La implantació de les infraestructures del PITC suposaria l’augment considerable del volum de trànsit de vehicles pel nostre terme municipal. Aquest fet implicaria un augment tant de la contaminació acústica com dels contaminants atmosfèrics, amb les conseqüents implicacions per a la salut i pèrdua de qualitat de vida dels ciutadans. Aquests nivells, actualment ja estan per sobre dels límits recomanats.
Aquest efecte seria especialment marcat en els veïns dels barris de Canaletes i Montflorit situats a la perifèria del municipi i més a prop d’aquestes infraestructures.
Per tot l’exposat, des de l’Associació Cerdanyola-Via Verda exigim:
Que al Pla d'infraestructures de transport de Catalunya no inclogui les infraestructures viàries i ferroviàries incompatibles amb la preservació del parc de Collserola com a espai natural i que són concretament les següents:
La via de Cornisa (SC Pallejà - Montcada), que provocaria greus problemes de fragmentació del Parc i afectaria els seus espais més sensibles (com ara les valls, les rieres, etc).
L'autovia túnel d'Horta, que provocaria greus problemes de fragmentació del Parc, d'impacte a zones d'alt valor ambiental i de congestió en el trànsit de Barcelona.
El túnel d'accés ferroviari a Barcelona, que incrementaria la fragmentació del Parc i malmetria una de les valls més emblemàtiques d'aquest espai natural com és la Vall de Sant Medir.
Que s'exclogui del PITC tant el Quart Cinturó com la via Interpolar Sud, que provocarien greus problemes a la connectivitat de Collserola amb d'altres espais naturals.
Que les infraestructures esmentades abans es desprogramin del PGM (Pla General Metropolità-1976) i que no es programin en el nou Pla territorial metropolità de Barcelona que el govern de la Generalitat de Catalunya està elaborant.
Que es reformuli la política de mobilitat segons un model sostenible basat de veritat en la preferència de l'accessibilitat per mitjà del transport públic sobre la mobilitat en vehicle privat. Així doncs, cal augmentar les inversions del transport ferroviari de rodalies i regionals en lloc de fomentar el d'alta velocitat.
A més, alertem sobre el fet que el PITC incorpori els conceptes de sostenibilitat no solament de manera nominalista sinó en els seus continguts que han de preveure també la preservació dels valors naturals i de la connectivitat biològica entre el Parc de Collserola i altres espais naturals.
Perquè volem que Collserola es declari Parc Natural i el respecte a la totalitat de la Via Verda.
Març 2006
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]