Avui 30.07.2001, el Ple del Consell Comarcal del Baix Llobregat ha de decidir si vol exercir la Iniciativa Legislativa Comarcal

(text original de la moció que no va ser aprovada)


L'article 40 del títol V de la Llei comarcal de Catalunya diu

"1. D'acord amb el que estableix l'article 32.6 de l'Estatut d'Autonomia, els consells comarcals poden exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de Catalunya mitjançant la presentació de proposicions de llei. 2. La iniciativa ha d'ésser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals, com a mínim. No obstant això, la iniciativa es pot adoptar també per un nombre inferior de consells comarcals si el seu objecte es refereix a una matèria d'interès exclusiu de la comarca o les comarques respectives."

La Moció d'IC-V proposa fer un treball conjunt dels consells comarcals del Vallès Occidental, del Barcelonès i del Baix Llobregat, amb el suport i l'assessorament dels ajuntaments, el Consorci de Collserola i els grups ecologistes. D'aquest treball conjunt n'hauria de sortir la Proposició de Llei que novament votada per majoria absoluta del nombre legal dels membres dels plenaris comarcals respectius seria presentada davant el Parlament de Catalunya. Des de la base del món local hauríem consensuat un text legislatiu que serviria d'instrument per una major protecció de Collserola.

Cal que Collserola sigui protegida per llei?

En la memòria per la modificació del Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural i Modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit i entorn del Parc de Collserola, redactada per la Direcció de Serveis d'Ordenació Urbanística de la MMAMB de febrer del 1999 es diu:

"El temps transcorregut des de l'aprovació del Pla General Metropolità (1976) en primer lloc i del Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del parc de Collserola (1987) (PEPCO) amb posterioritat, i afegit d'una llarga sèrie d'incidències, modificacions i ajustos que s'han produït en el marc urbanístic i de gestió del Parc, situen aquest treball en el llindar d'una situació urbanística diferent que permet plantejar modificacions del planejament vigent, fruit de reflexions efectuades en el que podríem dir límits o espais fronterers entre la ciutat i el parc, entre l'espai urbà i l'espai lliure. No es tracta de posar en dubte l'horitzó que establí en el seu dia el PEPCO. Els grans objectius definits pel Pla, justament perquè eren prou generals i responien a necessitats reals gens efímeres, no han variat en aquests deu anys ni és previsible que varïin en deu més. Aquests objectius, formalitzar la ciutat metropolitana, mantenir l'estabilitat dels sistemes naturals, preservar la diversitat biològica, preservar el patrimoni cultural i paisatgístic i oferir noves oportunitats per al lleure, són a hores d'ara plenament vigents.

Però és evident que, des del punt de vista urbanístic, aquest Pla Especial va nèixer amb les limitacions pròpies d'un document que no havia de modificar les determinacions del PGM transformant en recomanacions totes les modificacions que semblaven necessàries. Incidir en aquesta qüestió és un dels objectius bàsics del document de la MMAMB".

Som doncs davant d'un document que en la seva introducció assenyala clarament la necessitat d'un major sostre de protecció per a Collserola, per la plena acceptació que avui hi ha de la idea de protecció de la serra de Collserola, la consolidació del concepte de parc metropolità, la cohesió d'un territori divers i d'uns sistemes naturals complexos que hom identifica com a parc.

Per la seva banda els grups ecologistes el mes de març del 1999 editen un manifest en el que argumenten la necessitat d'un nou marc de protecció tot reconeixent el paper fonamental que el PEPCO ha tingut en la gestió i promoció de Collserola com a espai natural. Així i tot hi ha avui dia un seguit de factors que consellen la necessitat de redactar un nou Pla Especial i en concret un nou marc jurídic que consolidi Collserola com espai natural protegit. ´És necessari que Collserola s'obri a les resta dels espalis naturals veïns i superi la seva insularitat, per tant ha de ser capaç d'actuar de Parc dinamitzador d'una xarxa d'espais naturals integrada no només pels que ja gaudeixen de certa protecció sinó, d'altres indrets.

Les mesures de protecció que calen aplicar no només afecten al PGM, el Decret del PEIN, el futur Pla Territorial Metropolità de Barcelona, sinó que també algunes disposicions de la Llei de Conurbació de BCN, el Pla Territorial General de Catalunya i el Pla de Carreteres, cal que també la nova normativa sobre Collserola tingui rang de Llei.

Aquestes són dues consideracions paral·leles en el temps una feta des de la visió estricta del planejament urbanístic per modificar el PEPCO, l'altra feta des dels grups ecologistes i naturalistes que intenten una cobertura més àmplia en la protecció de l'espai mitjançant una llei de protecció seguint l'exemple de la recent llei del parc natural del Cap de Creus.

Ambdues tenen punts en comú en el diagnòstic i fins i tot en mesures concretes per espais concrets. Aquestes són les raons que fonamenten que IC-V pensi que des del món local ens podem assemblar, novament als pioners de la nostra jove democràcia local, que en els anys 80 varen aprofitar l'instrument urbanístic per posar en marxa un gran projecte de parc metropolità al bell mig de l'àrea més densament poblada de Catalunya.

Recentment hem vist publicada a la Vanguardia (30-6-01) una entrevista amb Peter Rowe el degà d'Urbanisme d'Harvard que tot sobrevolant Barcelona diu que es troba molt sorprès per la proliferació urbanística a l'altre costat de Collserola "Em sembla estar a Berkeley, California" afirma. En aquest sentit, Rowe apunta que "és molt interessant que el Tibidabo sigui el centre de la regió metropolitana, en lloc del límit, perquè pots pensar en crear quelcom amb un centre verd, cosa que és excepcional i impensable en la major part del món".

La publicació Descobrir Catalunya del mes de març d'aquest any, dedica un monogràfic a Collserola "El Secret més ben guardat", el doctor en geografia de la UB, Joan Tort diu: "Per això podem presentar aquesta muntanya a través del símil de la clau de volta (nom que, en la construcció, es dóna a la pedra que, situada al centre de la volta, assegura l'equilibri de les altres pedres que la constitueixen). Avui dia, Collserola és una cosa així com la "clau de volta paisatgística" de la regió barcelonina; una illa de naturalesa que sobresurt dins un oceà cada cop més uniforme i més clarament urbà. Tan de bo que, en l'àmbit ciutadà, es prengui consciència plena del seu paper clau i insubstituïble".

Podríem seguir abocant arguments en relació amb la necessitat d'augmentar el sostre de protecció de Collserola per tal d'evitar el seu aïllament de la resta dels espais naturals, la fragmentació i la urbanització de la seva superfici i, parl·lelament seguir fomentant l'ús respectuós de la natura al parc.

Però avui ens trobem després de 16 mesos d'haver presentat la Moció, després d'entrevistes amb el vice-president executiu del Consorci de Collserola, amb els alcaldes i amb d'altres dirigents municipals que la Moció no serà recolzada per,...... Temps hi ha hagut perquè la negativa no només fos refusant la Moció, sinó que de les entrevistes en sorgís negociació i d'aquesta alguna altra proposta que s'encaminés a assolir l'objectiu d'una major protecció.

Des d'IC-V sentim un regust amarg de presentar la moció sabent que la perdrem. Ens hauria agradat trobar en el camí del debat durant 16 mesos, contraofertes reals encaminades a assolir la protecció de Collserola. Conscients d'aquesta realitat, lamentem que el Consell Comarcal del Baix Llobregat no hagi estat al capdavant de la ILC.

Entre els nostres consellers hi tenim al vicepresident executiu del Consorci de Collserola, pensem que amb el ple suport del Consorci, la Diputació de Barcelona i la MMAMB podríem haver fet els estudis i anàlisi corresponent per oferir o per via de la ILC o per la via del planejament urbanístic alternatives consensuades amb el món local per incrementar la protecció de Collserola.

Avui 16 mesos deprés se'ns pot dir que la necessitat de protecció es veurà acomplerta pels canvis que s'albiren en l'horitzó legislatiu mitjançant la llei d'urbanisme de Catalunya, o si veu algun dia la llum el Pla Territorial de la Regió I. Tant de bo sigui així.

Amb tot vull formular un prec davant el Ple comarcal, atenent que el vicepresident executiu del Consorci de Collserola és amic i company conseller comarcal. Demanar-li que des del Consorci amb el suport tècnic i jurídic de la Diputació de Barcelona i de la MMAMB es refacin els treballs de revisió del PEPCO, comptant amb la participació activa i el consens dels ajuntaments i amb la consulta als consells comarcals i als grups ecologistes i naturalistes (molts d'ells presents en el Consell Consultiu de Collserola) tot plegat a la llum de la legislació present i futura però amb l'objectiu d'ampliar l'horitzó de protecció del Parc de Collserola.

És evident que el grup comarcal d'IC-V votarà afirmativament la moció.

Sant Feliu de Llobregat, 30 de juliol de 2001

Genoveva Català i Bosch

Vicepresidenta 1a consellera de Medi Ambient

Portaveu del grup comarcal d'IC-V


[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Collserola]