Febrer de 2003
|
Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques |
En els termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i
Montcada i Reixac, discorre una riera coneguda com a riera de Sant Cugat (o
riera Major en el seu tram que corre pel terme municipal de Cerdanyola).
Aquesta riera neix a Collserola, en el terme municipal de Sant Cugat del
Vallès; en el límit municipal entre Sant Cugat i Cerdanyola la riera corre
pel límit entre la plana del Vallès i la serra de Collserola, i desemboca al
riu Ripoll dins el terme municipal de Montcada i Reixac.
La riera generalment manté un curs d'aigua permanent al llarg de tot l'any
durant la major part del seu recorregut, ja que drena les aigües de la
vessant nord de la serra de Collserola, per la dreta (riera de can Bovà,
torrent de l'Arrabasada, torrent de la Salamandra, torrent de Sant Medir,
torrent de can Coll, torrent de Sant Iscle), i la dels turons de Bellaterra
(pertanyents a la serra de Galliners), per l'esquerra (torrents de can Fatjò,
Sant Marçal, can Magrans i can Domènech/dels Gorgs). Actualment hi ha un
col·lector d'aigües residuals a la riera Major, que evita en gran part la
càrrega contaminant que portava anteriorment.
La vegetació de ribera potencial de la zona és l'albereda litoral
(Vinco-Populetum albae), que encara pot trobar-se en diversos punts
de la riera Major. Encara es troben petits bosquets de pollancre blanc
(Populus alba) barrejats amb pollancre negre (Populus
nigra) i Populus sp, encara que algunes de les plantes
acompanyants, com l'aro (Arum italicum) i l'alcandórea (Vinca
difformis), es troben cobertes i barrejades amb canyes i esbarzers.
Aquest tipus de bosc està adaptat per patir les crescudes sobtades de la
riera, i juntament amb la salzeda i l'omeda, ajuden a mitigar els efectes
destructius de les crescudes típiques d'ambients mediterranis com el que ens
ocupa.
A part de la vegetació arbòria també pot trobar-se en alguns punts de la
riera Major la comunitat de salzeda amb gerga (Saponario-Salicetum
purpurae), ocupant les àrees de la riera més afectades per crescudes.
Aquesta comunitat vegetal és imprescindible per frenar la força de l'aigua en
els marges, ja que permet que l'aigua passi lliurement, però ho esmorteeix en
gran mesura. En aquesta comunitat dominen el salze (Salix
elaeagnos), la saponaria (Saponaria officinalis), esbarzers
(Rubus), Brachypodium sylvaticum i gran quantitat de canyes
(Arundo donax).
Hi ha un únic estudi relacionat amb la biodiversitat animal de la riera,
realitzat l'any 1995 (Bonada et al. 1995), en el qual s'analitza la comunitat
de macroinvertebrats aquàtics i la qualitat de l'aigua de la riera en
diversos trams i en diversos torrents tributaris. Les conclusions d'aquest
estudi posen de manifest que, si bé la biodiversitat de macroinvertebrats
aquàtics de la riera és baixa, no és tan baixa com allò que cabria esperar
tenint en compte la seva localització geogràfica. A més, es posa de manifest
la necessitat de mantenir la riera com a zona protegida i de promoure mesures
correctores per pal·liar els efectes negatius dels abocaments que s'hi
realitzen.
Aquest estudi de l'any 1995 es va realitzar abans que es portessin a terme diverses actuacions destinades a la millora del llit i els marges de la riera Major a Cerdanyola del Vallès, pel que previsiblement, la biodiversitat de fauna associada a la riera haurà augmentat en aquests anys. A més, observacions continuades de membres que participen en el present projecte (Eduardo Mateos, dades no publicades), posen de manifest una clara recuperació de la riera en el seu tram de Cerdanyola del Vallès, arran de les esmentades actuacions, en termes de regeneració d'hàbitat i de presència de nombrosa fauna associada a l'entorn fluvial.
La riera Major connecta espais d'interès natural reconeguts per diverses entitats, com són el sector de la Torre Negra (a Sant Cugat), l'extrem sud de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola (a Cerdanyola), i l'espai agroforestal de can Codina-can Canaletes (a Cerdanyola).
La riera Major es troba dins d'una successió d'espais lliures, que connecten l'espai natural protegit de Collserola i el parc natural de Sant Llorenç de Munt, i que, al llarg d' uns 30 km, manté una lògica de continuïtat malgrat el creuament d'autopistes, vies fèrries i l'existència d'alguns nuclis residencials. Arran d'uns treballs del Fòrum Terrasenc, l'any 1996 (veure documentació annexa), el corredor és conegut com la Via Verda i representa una de les principals reivindicacions de les entitats ecologistes vallesanes. En 1997, a Cerdanyola del Vallès, es constituí l'Associació Cerdanyola Via Verda, que defensa en el seu document "Cerdanyola: la ciutat de la Universitat" (veure documentació annexa) una major imbricació de la Universitat Autònoma de Barcelona en la trama urbana i en el Parc Tecnològic del Vallès actual, conformant un parc científic. La Via Verda va rebre recolzament institucional mitjançant les mocions promogudes pel Consell Comarcal i que van aprovar-se en tots els plens dels ajuntaments inclosos dins el corredor, a Cerdanyola en juny de 1997. La moció insta els poders públics a treballar coordinadament en la protecció d'aquests espais.
La Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola (PCDC: http://Collserola.n3.net) ha realitzat una proposta al Consell Consultiu del parc de Collserola en el sentit que aquest recolzi la creació d'un parc rural d'àmbit supramunicipal que connecti els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola. La proposta planteja que la riera Major, que separa la plana del Vallès de la serra de Collserola, es converteixi en l'eix vertebrador del futur Parc Rural, el que implicaria un reconeixement de la unitat natural paisagística de tot el curs fluvial.
Un tram de la riera Major, en el seu pas per Cerdanyola del Vallès, va ser
recentment restaurada amb fons europeus. Les accions d'aquesta restauració,
segons documentació que acompanya a l'expedient municipal de Cerdanyola del
Vallès, són les següents:
Amb data 12 de desembre de 1995, la Comissió Europea decideix concedir una ajuda del Fons de Cohesió al conjunt de Projectes de Medi ambient urbà 1995 de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (nº de projecte FC: 95.11.61.023-E). Entre aquests projectes subvencionats per la Comissió Europea, figura un titulat: Rehabilitació del llit i marges de la riera Major de Cerdanyola del Vallès.
Amb data 20 de juny de 1996, se signa un acord de col·laboració entre l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l'Institut Municipal del Sòl (IMPSOL), pel que aquest organisme públic s'encarrega de l'assistència tècnica del projecte i n'aporta el 20% del cost. El 80% restant es paga mitjançant la subvenció europea.
Amb data 20 de juny de 1996, s'adjudica l'obra de restauració de la riera Major a l'empresa ACYSA.
Amb data 25 de març de 1997, la Comissió Europea concedeix una ampliació pressupostària a aquest projecte de restauració de la riera Major de Cerdanyola del Vallès.
Amb data 18 de febrer de l'any 2000, l'Ajuntament de Cerdanyola del
Vallès notifica que s'han invertit un total de 513.636.790,00 pessetes en
la restauració de la riera Major.
Aquest projecte es va concretar en la rehabilitació del llit i els marges de la riera Major de Cerdanyola del Vallès en el seu tram que discorre entre els barris de Guiera i Canaletes. Es va restaurar el llit així com una franja d'una amplària d'entre 60 i 130 metres a banda i banda del jaç fluvial.
En la seva capçalera, la riera està sotmesa a una forta agressió per part de la urbanització la costa del Golf i l'ampliació del camp de golf de Sant Cugat. Així mateix, del sistema de clavegueram de Sant Cugat, s'aboquen determinades quantitats d'aigües residuals directament a la seva llera.
En el tram comprès entre l'espai agroforestal de can Codina-can Canaletes (a Cerdanyola) i el sector de la Torre Negra (a Sant Cugat), la riera està seriosament amenaçada per la planificació de la construcció de la denominada ronda Sud. Aquesta ronda és una carretera de quatre carrils de circulació, que connectaria l'autopista C-58 a Cerdanyola amb el sector de la Torre Negra a Sant Cugat, i que està planificada en el Pla general metropolità de Barcelona (PGM), actualment vigent. El seu traçat és paral·lel a la riera Major, a una distància d'aquesta inferior a 20 metres en la majoria del recorregut; fins i tot en un tram (el qual discorre pel barri de Montflorit a Cerdanyola), el traçat de la ronda discorre sobre la riera Major segons els plànols del Pla General Metropolità de Barcelona (PGM).
La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès han aprovat recentment (a l'octubre de 2002) la urbanització de 340 hectàrees de terreny agroforestal en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès, en un projecte denominat "Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès". Aquest pla urbanístic pot suposar greus afectacions a la riera Major. D'una banda, diverses petites rieres tributàries de la riera Major discorren pels terrenys a urbanitzar, i els efectes negatius de la urbanització sobre aquestes petites rieres es transmetran a la riera Major. D'altra banda, la planificació del Centre Direccional preveu i promou la construcció de tres infrastructures viàries que incideixen directament sobre la riera Major: el túnel d'Horta i el túnel central, que han de travessar la riera, i la ronda Sud que, com ja hem comentat, discorre paral·lela a la riera Major (a escassos metres de distància) i, en alguns trams, el seu traçat coincideix amb el llit de la riera.
A l'espai agroforestal de can Codina-can Canaletes (a Cerdanyola), es va planificar l'any 2001 la construcció d'un camp de golf per part de l'empresa Golf de Viladecans. Aquest camp afectava directament la riera Major ja que s'utilitzava el seu llit com a embornal de tots els afluents del camp, així com la probable utilització del seu aqüífer com a font d'aigua per a reg. Aquesta planificació ha estat desestimada per part de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Però la titularitat dels terrenys de can Codina i can Canaletes continua sent de l'empresa Golf de Viladecans, per la qual cosa el risc de planificacions igualment agressives per a la riera Major en aquest tram no ha desaparegut en l'actualitat.
La idea general del projecte que es presenta és obtenir una imatge de la importància mediambiental de la riera Major i fer pública aquesta importància entre la població local i l'administració, amb l'objecte de conscienciar sobre la necessitat de conservar aquest espai natural. Una bona imatge mediambiental, que impacti i sigui compresa per les persones i, al mateix temps, pugui servir com a eina de gestió de l'àrea, és la que s'obté amb l'estudi de la fauna associada a la riera Major. En el present projecte es proposa realitzar un estudi d'aquesta fauna i, prenent com material base els resultats obtinguts d'aquest estudi, elaborar materials útils per difondre el valor socioambiental de l'àrea i per conscienciar la ciutadania de la necessitat de conservar la riera Major.
Es proposa un estudi de la biodiversitat animal associada a la riera
Major, que tingui en compte els diferents ambients associats a l'entorn
fluvial. L'estudi base consisteix en la presa de dades (mostrejos), que es
realitzaran amb periodicitat mensual durant sis mesos, en les èpoques de
primavera, estiu i tardor. Els mostrejos consistiran en el següent:
Presa de mostres de fauna invertebrada bentónica en el fons del llit de la riera.
Presa de mostres de fauna invertebrada planctónica de la riera amb l'ús de sedassos i petites xarxes d'intercepció.
Presa de mostres de la fauna invertebrada associada a la vegetació herbàcia i arbòria de ribera mitjançant l'ús de mànigues d'escombrat.
Presa de mostres de sòl dels marges i bosc de ribera per extreure la fauna invertebrada associada.
Instal·lació de paranys de caiguda en els marges i bosc de ribera per obtenir fauna invertebrada associada.
Instal·lació de paranys per capturar micromamífers a la ribera.
Observacions directes en camp de les espècies d'aus, amfibis i rèptils associades a l'entorn de la riera.
S'ha de fer constar que els animals capturats no seran sacrificats, excepte aquells exemplars d'invertebrats que, per la seva petita grandària o la dificultat que comporta la seva determinació específica, sigui necessari sacrificar i estudiar en laboratori. En aquest cas no se sacrificaran més de 10 exemplars de cada espècie.
Es proposa realitzar un arxiu fotogràfic basat en diapositives, que és el format fotogràfic que actualment ofereix una major qualitat d'imatge. L'arxiu consistirà en el següent:
Imatges d'animals representatius dels diferents ambients associats a la riera.
Imatges dels ambients associats a l'entorn de la riera.
Es proposa realitzar un informe detallat a partir de les dades obtingudes en els mostrejos de fauna plantejats anteriorment. Aquest informe servirà de base per realitzar les altres activitats que es proposen en el present projecte.
Es proposa realitzar tríptics en els quals s'expressi de forma clara i concisa el valor de la riera Major com a espai natural, així com la necessitat que es conservi i gestioni com a peça clau en el manteniment de la connectivitat biològica en la zona. Els tríptics consistiran en imatges i textos explicatius d'aquells aspectes que més interessi ressaltar.
Es proposa realitzar una guia sobre la biodiversitat animal i d'ambients associats a la riera Major. Aquesta guia consistirà en imatges i textos explicatius dels diferents aspectes que es desitgi difondre. L'objectiu de la guia és difondre i valorar el valor de la riera Major com a espai natural, al mateix temps que constituirà un document escrit perdurable, útil per valorar l'àrea com entorn d'interès natural.
Es proposa la realització d'una exposició fotogràfica amb el material fotogràfic obtingut durant la realització del projecte. Aquesta exposició consistirà en ampliacions en paper de les imatges que es considerin oportunes, i que reflecteixin de forma adequada els valors naturals de la riera Major. A més de les imatges, l'exposició comptarà amb textos explicatius dels diferents aspectes que es consideri necessari divulgar. L'exposició pot ser muntada en panells desmuntables, de forma que sigui possible traslladar-la a diverses dependències per divulgar-la.
Es proposa elaborar xerrades informatives, dirigides fonamentalment a la població local de Cerdanyola del Vallès, en les quals es divulguin els valors naturals dels ambients associats a la riera Major, i s'expliqui la necessitat de conservar i gestionar la riera i el seu entorn. En aquestes xerrades pot fer-se patent el problema associat a la conservació de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, i la importància que té la riera en el manteniment de la connectivitat biològica d'aquesta Via Verda.
Es proposa la implementació en les web de les entitats implicades en el projecte, dels resultats més rellevants obtinguts en la realització del projecte. Les publicacions en pàgines web presenten l'avantatge que un gran nombre de persones les poden consultar des de qualsevol part del món, la qual cosa amplia enormement la capacitat de difusió dels resultats obtinguts. Les tres entitats implicades en el projecte (l'Associació Cerdanyola Via Verda, el Departament de Medi Ambient de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la UB) disposen de pàgines web en les quals és possible difondre la informació a la qual fem referència.
Accions | Mesos | |||||||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | |
Presa de mostres i observacions de fauna | X | X | X | X | X | X | X | |||||
Preses fotogràfiques de fauna i ambients | X | X | X | X | X | X | X | |||||
Elaboració informe biodiversitat animal | X | X | ||||||||||
Elaboració tríptics divulgatius | X | X | X | |||||||||
Elaboració de guia divulgativa | X | X | X | X | ||||||||
Exposició fotogràfica | X | X | X | X | ||||||||
Xerrades informatives | X | X | ||||||||||
Implementació en pàgines web | X | X |
Núria Bonada, Maria Rieradevall i Narcís Prat 2000. Biodiversitat i qualitat de l'aigua a la riera de Sant Cugat (Collserola, Barcelona). En: I Jornades sobre la Recerca en els sistemes naturals de Collserola: aplicacions a la gestió del parc. (F. Llimona, J.M. Espelta, J.C. Guix, E. Mateos & J.D. Rodriguez-Teijeiro, eds.). Consorci Parc de Collserola. Barcelona.
Com s'ha comentat en l'apartat anterior, la riera Major de Cerdanyola del Vallès presenta nombrosos valors socioambientals d'interès:
Important espai natural connector.
Forma part de la Via Verda Sant Llorenç -Collserola.
Està proposada per entitats locals com a element clau en la creació d'un possible "parc rural de Torre Negra i la riera de Sant Cugat/riera Major".
Ha estat objecte d'accions de restaruració amb finançament públic a través de fons europeus.
A causa de que hi ha diversos projectes urbanístics i infraestructures, la riera Major de Cerdanyola del Vallès està actualment amenaçada d'agressions de diferent tipologia:
Construcció de la macrourbanització del Centre Direccional de Cerdanyola que afecta diversos rierols tributaris de la riera Major.
Construcció de la ronda Sud de Cerdanyola en un traçat que coincideix amb la Riera.
Construcció del túnel de Horta i el túnel Central, que han de travessar la Riera.
Incertesa en el destí dels espais agroforestals de can Codina i can Canaletes, dels quals la riera Major n'és l'element natural de drenatge.
Dels projectes agressius anteriorment relacionats, només el Centre Direccional de Cerdanyola està aprovat formalment, mentre que els altres poden encara evitar-se si les administracions competents ho decideixen. A més, la riera Major, com a espai natural que alberga hàbitats i espècies d'interès, és desconeguda per a la majoria de la població de Cerdanyola del Vallès, cosa que fa que no estigui suficientment valorada popularment precisament per aquest desconeixement. Amb el present projecte es proposa elaborar materials de difusió sobre els valors naturals de la riera Major, i materials per conscienciar sobre la necessitat de conservar aquest espai natural.
Conservar la riera Major de Cerdanyola del Vallès
Analitzar la biodiversitat animal associada a la riera Major en el seu tram de Cerdanyola del Vallès.
Elaborar materials de difusió que plasmin i valorin aquesta biodiversitat.
Elaborar jornades de divulgació i conscienciació ciutadana sobre la necessitat de protegir i conservar la riera Major.
El projecte el proposa l'entitat Associació Cerdanyola Via Verda, i
participen a més les entitats Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de
la Universitat de Barcelona i el Departament de Medi Ambient de la Comissió
Obrera Nacional de Catalunya.
El seguiment i rendició de comptes estarà a càrrec de Rosa Guallar López i
Roger Caballé, presidenta i vocal respectivament de l'Associació Cerdanyola
Via Verda.
La direcció i la coordinació del Projecte estarà a càrrec d'Eduardo Mateos
Frías, responsable tècnic del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de
la Universitat de Barcelona, membre del Departament de Medi Ambient de la
Comissió Obrera Nacional de Catalunya, i membre de l'Associació Cerdanyola
Via Verda.
L' Associació Cerdanyola Via Verda (ACVV) és una entitat ecologista
adherida al projecte VIA VERDA SANT LLORENÇ - COLLSEROLA al seu pas per
Cerdanyola del Vallès. Treballa per preservar els espais agrícoles i
forestals que encara resten a Cerdanyola i s'oposa a la densificació
urbanística i industrial. Opta per la reconversió de les zones industrials
obsoletes en altres de futur així com rehabilitació front a construcció nova
i va contra tot allò que suposi nova ocupació del sòl de forma irreversible
abans d'esgotar les possibilitats de les edificacions i infraestructures ja
existents.
El Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la Universitat de
Barcelona (CRBA) és un Servei de la Divisió de Ciències Experimentals i
Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, situat a la Facultat de Biologia
on realitza tres funcions principals: 1) donar suport a les activitats
docents de Zoologia que es desenvolupen a la Facultat de Biologia. 2) donar
suport a les activitats d'investigació en biodiversitat animal que es
desenvolupen a la Facultat de Biologia, i 3) elaborar i difondre estudis
específics sobre temes de biodiversitat animal, tant en l'àmbit estatal com
internacional.
El Departament de Medi Ambient de la Comissió Obrera Nacional de
Catalunya (DMA-CONC). CCOO és un sindicat general de classe que, a través
de la seva Secretaria de Política Sectorial i Medi ambient, en el qual
s'inclou el Departament de Medi Ambient, treballa en temes relacionats amb el
medi ambient, tant sectorialment com territorialment. El DMA-CONC treballa en
diverses línies, sent els temes relacionats amb la conservació del medi
natural una de les seves línies prioritàries.
Associació Cerdanyola Via Verda
Rosa Guallar
T/ 936924244; Mòbil/ 627640394; viaverda@viaverda.dhs.org
Centre de Recursos de Biodiversitat Animal
Eduardo Mateos
T/ 934021444; Mòbil/ 655222430; eduard@bio.ub.es
Departament de Medi Ambient de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Eduardo Mateos
T/ 934812906; Mòbil/ 655222430; emateos@conc.es
Desplaçaments |
4836.00 |
Vehicle per a desplaçaments |
4836.00 |
|
|
Material de camp i laboratori |
2098.00 |
Bosses de plàstic |
70.00 |
Flascons de vidre |
250.00 |
Reactius |
100.00 |
Sedassos |
120.00 |
Màneges per rastrejar |
108.00 |
Participació d'experts en grups de fauna |
1200.00 |
Material per a mostreig de camp |
250.00 |
|
|
Material cartogràfic i d'oficina |
2500.00 |
Cartografia |
100.00 |
Telèfon |
900.00 |
Fungibles diversos |
1500.00 |
|
|
Material per a publicacions divulgatives |
10200.00 |
Tríptics |
600.00 |
Guia divulgativa |
5000.00 |
Dissenys WEB |
3000.00 |
Traducció de textos per a publicacions divulgatives |
800.00 |
Traducció de textos per a WEB |
800.00 |
|
|
Material per a exposició fotogràfica |
2070.00 |
Material fotogràfic |
720.00 |
Còpies de diapositives a paper |
600.00 |
Digitalització de diapositives |
150.00 |
Material de suport per a l'exposició |
600.00 |
|
|
Elaboració de material i monitors per a conferències |
2160.00 |
Elaboració de dossier |
360.00 |
Monitors |
1800.00 |
|
|
TOTAL |
23864.00 |
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Collserola] [Centre Direccional]