Riera de Sant Medir

Carta un amic

Consorci del Parc de Collserola
Sr. Vicepresident ejecutiu
Sr. Josep Perpinyà
Sr. Director Gerent Sr. Marià Martí
Sr. Arquitecte en Cap del Consorci
Sr. Josep Mascarò Distingits

Senyors,

El motiu d'aquesta carta és per comunicar-li que hem rebut les resolucions de la Fiscalia i el Síndic de Greuges, pel que fa a la pista forestal a tocar la riera de Sant Medir, per tant: donem per acabada aquesta fase que hem compartit amb la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola. Les gestions pràcticament han durat tres anys, i com a ciutadans i usuaris del parc de Collserola, les podem valorar de decebedores.

Els ben asseguro que mai ens hauríem imaginat que un cas com aquest ens pugués fer perdre tant de temps. Tanmateix, però, quan una cosa o un fet es comença cal acabar-lo, costi el que costi, i aquest és el cas i per tant ens obliga a dur-lo a terme, sigui quin sigui el resultat.

Hem rellegit la correspondència que guardem del tracte amb vostès i creiem que ja no cal afegir-hi res més. L'únic que podem afirmar, és que aquest recorregut de la Vall de Gausac, degudament condicionat, podria haver estat valorat per l'Unesco, però això ni remotament entrava en les previsions de vostès.

Tant la Fiscalia com el Síndic de Greuges coincideixen en la part bàsica, a partir d'ara poden fer el que vulguin, el totpoderos Decret PEIN els protegeix, els protegeix de tal manera que ni tan sols, el tram en que han sobreposat la pista forestal al camí existent, calia sometre el projecte a l'avaluació previa d'impacte ambiental. Meravellós! Per tant, poden omplir Collserola de pistes forestals i per acabar d'arrodonir el pastís, amb les guindes de la futura Via de Cornisa i el túnel d'Horta, haurem arribat a la plenitud paisatgística de Collserola.

La Fiscalia retreu l'afer de l'ACA, afer que considerem còmic, ens consta que el control que fa aquesta administració, almenys en el tractament de petites rieres és més tou que el pa de pessic, i en quan a la Conselleria de Medi Ambient, simplement fuig d'estudi. Respecte a la Sindicatura de Greuges és d'alló més divertit, es mereix un premi; al final ens anima a perseverar en aquets tipus d'accions. Si no fóra que coneixem el tarannà responsable i seriós del Sr. Rafael Ribo, afirmariem que és una sàtira de dubtós bon gust.

Senyors polítics, si us plau afilin el llapis, escriuen amb la punta gruixuda i això no va bé. Si vostès, que es diuen socialistes, que controlen el Consorci i Convergència i Unió que regeix l'Alcaldia de Sant Cugat s'haguessin entès haurien evitat aquest nyap. Creiem, però, que mai es podien entendre perquè compartien l'ignorància del fet en si: No han sabut apreciar el gran valor d'aquest tram de la riera i no hi ha res més a dir.

Si analitzen el plànol-dibuix crec que els ajudarà a entendre moltes coses. També com podem veure aquest llistat de les entitats i persones amb les quals hem tingut tractes. Cal que sàpiguen que en aquests tres anys hem acumulat entre informació i correspondència més de cent trenta fulls. Acumulació ben bé inútil, per cert. Tanmateix, amb les seves actuacions dificilment aconseguirem que Collserola pugui ser considerat parc natural.


El que l'administració mai ha de fer és escudar-se en el silenci administratiu. La carta que ens va contestar el Sr. Perpinyà era la de tirar pilotes fora i això no és contestar, com bé sap el Sr. Perpinyà, aquesta carta la vam replicar fil per randa.

Fent memòria, -tal com queda reflexar en el dossier- el 22 de novembre de l'any 2000, el Sr. Marià Martí va rebre una carta del grup de Caminaires de Pompeia, on ja li dèiem que era un disbarat fer una pista forestal a tocar la riera. Són els dossiers que vostès tenen per duplicat. -un procedent de Medi Ambient de l´Ajuntament de Sant Cugat- Cal dir que en cap moment no han tingut el més mínim detall de parlar-ne, en favor o en contra. Suposo que els hauran llançant o bé els tenen arraconats. Aquesta actitud és una falta d'atenció i de consideració que no sé com cal valorar-la, ens han ignorat per complert. ¡Mare meva!, quina actitud més democràtica: ignorar a les persones perquè posen en entredit les teves gestions, és increible. Vostès saben que tant la Plataforma, en la qual els Caminaires hi formen part, i altres grups que defensen el medi ambient i a més a més, cal afegir-hi, experts també en medi ambient i coneixedors de Collserola, tots som contraris a aquesta pista. A sobre presumeixen que reben fecilitacions. Si us plau, siguem conseqüents, i no jugem amb el desconeixement i falta d'informació de la ciutadania. Repetim revisín el plànol-dibuix i admetín que s'han equivocat. Si ho reconeixen públicament, això voldrà dir que Collserola com a parc Natural es viable. Tenen un mitjà per fer-ho: el Butlletí. Si ho fan tindran el reconeixement i l'agraiment de tothom, acceptariem la seva actitud com a signe de maduresa.

Disortadament, ens voldriem equivocar, però no creiem que ho facin. I si no ho fan, els hi he de dir, que tot i que personalment no tenim res en contra, ben al contrari, entenem que són unes persones amb una preparació acadèmica acurada. Aquesta és l'impressió que donen quan es parla amb vostès i cal admetre que han de ser eficients, per tant, per aquest motiu, ens atrevim a preguntar, -ja en el seu dia, ho vam plantejar al Sr. Marià- i és que creiem que haurien de considerar si vostès són les persones idònies per exercir el càrrec que ocupen.

No cal dir que valorem aquesta experiència com un evident fracàs, donat que l'ejecutiu de les diferents administracions no tenen en compte els nostres requeriments i d'altra banda, l'actual i deficient legislació, que ampara aquest cas, no permet interposar mesures correctores. Com a simple ciutadans, sols queda la possibilitat, a nivell intel.letual, de dur aquesta experiència fins a l'última conseqüència, amb la qual cosa, es pot demostrar i deixar al descobert les mancances de la nostra societat i la mentalitat que la mou, prenent com a clar exemple les institucions que han intervingut en el tractament de la riera de Sant Medir, en el tram que va des de l'ermita del mateix nom fins a can Borrell.

Si ho creuen oportú poden trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)
 
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html

Ben cordialment.


Josep M. Sunyer i Pey

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola


P.S. Acabem de llegir en seu butlletí nº 70 i diu: “La Sindicatura de Greuges de Catalunya posa de manifest la seva conformitat amb les obres realitzades al camí de Sant Medir” Entenem que hi ha una evident manipulació de la notícia. Per última vegada a veure si s'enteren : no han fet obres al camí de Sant Medir, el que han fet és anul.lar un camí per fer una pista forestal on es poden creuar, si cal, dos camions, això és el que vostès han fet. I si us plau, si us plau! a nivell intel.lectual els demanem coherència. Ja n'hi ha prou d'aquestes actituds equívoques. Vegin el que ens va dir en el comunicat el Sindic de Greuges, en veure que no es podia rebatre el Decret del PEIN:

Segurament es podria haver optar per altres solucions constructives...” i al final de la carta afegeix “En qualsevol cas, agraeixo la vostra tasca i us encaratjo a perseverar en les inquietuds per la millora i defensa de l'entorn natural.” Saben què vol dir això?, doncs molt senzill: vol dir que si bé legalment no hi ha capacitat de regeneració, en el fons el que defensem nosaltres, la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola i els experts en medi ambient, és el que caldria fer.


Ah!, també acabem de rebre un comunicat d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcolona i diu així:

El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins el llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la masia de Can Borrell.

Aquesta es la qüestió i la realitat: Clara degradació.

Al proper Butlletí poden repetir el comunicat del Síndic de Greuges, afegint-hi el que ens va dir i ho acaben d'arrodonir amb aquesta nota dels biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, així les coses quedaran completament clares. Tal com ho fan vostès, no ho són de clares, el que fan vostès té un altre nom.

Els dirigents del Consorci han d'actuar amb serietat, i més si són afins a un partit que es declara progressista.



Davant l'enfocament que es donen als fets, potser és convenient que la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola cal que es plantegi la necessitat d'elaborar un detallat protocol per donar a conèixer i fer entendre a l'opinió pública la necessitat de recuperar el camí original de la vall de Gausac, que va des del Coll de l'Erola fins a can Borrell. I és que, aquest protocol, permetria fer un estudi per a la viabilitat econòmica d'un projecte de recuperació, tenint en compte les pautes del temps a seguir per poder dur a terme les obres programades, comptant amb el beneplàcit de l'administració i amb la financiació de les entitats afins al projecte.

Un cop dut a terme el conjunt de tota l'obra de recuperació permetria fer les gestions pertinens perquè aquest camí, degut al seu evident interès paisatgístic i sobretot pedagògic, pogués ser reconegut com a patrimoni cultural.





Director Gerent del Consorci del Parc Collserola
Sr. Marià Martí,

Com potser recordarà, pels meus comentaris, amb un grups d'amics sovint ens perdem per Collserola. Aquest motiu ens ha permès poder anotar les anomalies que hem observat. Les dades són de maig/juny de 2005.

La Font del Canet no rajava, en canvi perdia aigua, poca però, arran de la base.


Fa molt de temps, el camí principal que va des del coll de l'Erola fins a Sant Medir, en la zona dels cedres del Líban, on deriva un sender vers can Puig, hi ha un revolt amb una curta drecera que l'evita, fet que provoca un punt de clara erosió. Cada vegada que hi passo pel costat, hi poso unes branques seques perquè et vegis obligat a fer el revol. És evident que aquesta no és la solució. No crec que fos molt complicat, per evitar que la gent hi passi, plantar-hi algun arbust o fer el que creguin més convenient.


El camí de carena que va des de can Gener fins a can Borrell, al bell mig del recorregut, -és incomprensible(?)- hi ha una bona quantitat de restes trossejades de sanitaris.


L'ermita de Sant Vicenç del Bosc ha millorat en quan a informació, tanmateix degut a que ara hi va més gent, s´ha produit un moviment de pedres, especialment les que formen part dels bancs laterals. No sé si correspon a vostès aquesta gestió. Certament és un dels punts agradables de visitar. Caldria guardar un historial fotogràfic per evitar-ne la degradació. Fa molt temps que no he vist aquell bon home que se'n cuidava, o més ben dit, que mimava l'indret, potser ja no hi pot anar.


De la Font del Rector, situada al terme de Sant Just Desvern, han arrancat els cartells indicadors i per acumulació de vegetació pràcticament no es veu la font.


El desguàs de la Font de l'Espinagosa forma com una mena de torrentera que va a parar a la zona d'entrada d'aigües del pantà de Vallvidrera. Creiem que es barreja amb les aigües residuals de les torres de la part alta d'aquella zona, la fetor és evident. Sembla lògic que hi puguin haver filtracions al pantà.


M'agradaria que comprengués que no es tracta de criticar, sinó que fem un esforç per veure les coses amb d'objectivitat.


Em plau la solució que han donat a la font que queda a prop de Sant Medir, al costat de la bifurcació que va a Can Gener. És una solució original. La graella-estructura metálica, amb el tramat de fusta i aquella mena de bancs que sobresurten, és un conjunt que permet el pas lliure de l'aigua de la riera. Entenc que el disseny és perfecte.

Com ja sap, sóc contrari a la construcció de pistes forestals. Valoro positivament el cadenat de les existents per barrar el pas innecessari dels vehicles. Tot i que em cal l'ajuda d'una crosa, caminar va bé per la salut.


Atentament.






Alcalde de Sant Cugat del Vallès
Sr. Lluís Recoder

Il·lustríssim senyor,

el motiu d'aquesta carta, és per comunicar-li que he rebut les resolucions de la Fiscalia i el Síndic de Greuges amb la qual cosa dono per acabada la meva gestió en el cas de la riera de Sant Medir. Aquest fet ha comportat tres anys de feina i entre informació i correspondència s'ha generat més de cent trenta fulls, fet que considero forassenyat. És curiós, els ciutadans votem als nostres polítics i quan els duem la contrària, davant uns fets que creiem que tenim raó, la reacció d'ells, en general, és evasiva.


El tracte amb vostè em creia que donaria peu a un canvi d'impressions. De les meves cartes, la resposta ha sigut la del “silenci administratiu” i evidència la negativa a atendre'm, tot i que tenim un amic en comú. Al cap de sis mesos va delegar l'entrevista al responsable d'urbanisme. Cal dir que no sabia res de res, fins i tot ignorava perquè estava parlant amb nosaltres, en quan al dossier ni idea. Si realment vostè no ens volia atendre o no podia, era més lògic que parléssim amb el tinent alcalde, que és el regidor de Medi Ambient i és qui tenia el dossier. Ben pensat però, aquest senyor pertany a un altre partit.


De tota manera, en un punt coincidim: som coneixedors de l'alta muntanya, encara que jo no he ultrapassat el Pirineu. Els qui hem fet alta muntanya, sovint infravalorem els espais que no tenen aquesta condició. Almenys a mi m'ha passat. Ara, de més gran, amb un grup d'amics, passegem per Collserola, i amb franquesa, he trobat indrets que m'han sorprés per la seva senzilla originalitat. Evidentment, no és un lloc de grans paisatges, però si aquells punts, aquells indrets que són únics. Em considero expert coneixedor d'algunes parts del Pîrineu, però he d'admetre que hi ha punts concrets de Collserola que no hi són al Pirineu.


Li puc adelantar que des del Coll de l'Erola fins a Can Borrell es podia, considerar un paisatge únic. Degudament tractat, tenia els ingredients suficients per aconseguir una menció de l'Unesco. S'imagina, que l'emergent i pulcra ciutat de Sant Cugat, tingués en el seu terme municipal un indret reconegut per l'Unesco i, com aquell que diu, a un cop de pedra del mateix ajuntament. Si analitza el plano-dibuix que acompanya aquesta carta, s'adonarà que les coses es podien haver fet d'una altra manera. Això ens passa als que tenim la mania de valorar només l'alta muntanya.

Estigui tranquil, tot i que la Fiscalia va trobar evidents irregularitats, amb el tracte amb ACA, no passa res. En les agressions a petites rieres, l'ACA fa la vista grossa, legalment és molt tova. En quan al Decret del PElN és tan permisiu que ben segur que poden fer totes les pistes forestals que vulguin i encara més.

Respecte al Síndic de Greuges ens trobem amb la mateixa barrera del PEIN, tot i amb aixó, el Sr. Rafel Ribo ens agraeix la gestió que hem fet i ens anima a continuar-la. És sorprenent aquesta afirmació. Particularment, si sabés les ganes que en tinc de continuar, després d'haver parlat, inútilment, amb les institucions i persones interesades. El llistat que acompanya aquesta carta és prou explícit.


Curiosament, fa molt poc hem rebut un comunicat d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona referent a un estudi de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Repecte a la riera de Sant Medir diu:


El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'abertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins del llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a coseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la masia de can Borrell

Li he de dir, però, que donat que l'executiu de les diferents administracions no tenen en compte el nostres requeriments i davant de l'actual i deficient legislació, que ampara aquest cas i no permet interposar mesures correctores. Com a simple ciutadà, sols queda la possibilitat, a nivell intel.lectual, de dur aquesta experiència fins a l´última conseqüència, amb la qual cosa, es podrà demostrar i deixar al descobert les mancances de la nostra societat i la mentalitat que la mou, prenent com clar exemple les institucions que han intervingut en el tractament de la riera de Sant Medir, en el tram que va des de l'ermita del mateix nom fins a can Borrell.

Si ho creu oportú pot trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)  http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html

Sr. Lluís Recoder, jo no tinc res contra vostè. Van ser el Sr. Jaume Ciurana i el Sr. Xavier Tries que van voler parlar amb nosaltres. Si en una altra ocasió em telefona, si us plau, no ho faci amb tensió i un cert mal humor, és un actitud que no ajuda a fer plantejaments i, a més a més, una persona que té un càrrec tan representatiu, el perjudica. Li recordo una frase que sovint repetia el qui va ser president de la Generalitat durant molt anys: la necessitat de “fer país”. Amb tot el respecte que em mereix tant vostè com la direcció del Consorci, crèguim, amb la mentalitat que gestionen Collserola i més concretament, el tractament que han dut a terme, a la riera de Sant Medir, sincerament, en aquest cas, no hi ajuden gens.

Ben cordialment.


P.S. Ara que la Fiscalia i el Síndic de Greuges han dit la seva, podríem parlar un dia, sense cap compromís, tranquilament, per exemple dinant a can Borrell. A mi em plauria arribar-hi, caminant, des del Coll de l'Erola. Encara que no ens coneixem, compartiríem la taula amb el nostre comú amic. L'àpet sempre aplana les diferències. Parlaríem d'alta muntanya i també, evidentment, de Collserola. Pensi amb això de la Unesco.








PROMUSA
Gerent Sr. Lluís Hosta


Senyor,

tot i que el tracte mutu va ser puntual, el fet que uns familiars seus freqüentessin Pompeia va ajudar a que l'entrevista fos distesa. Era evident, però, que vostè no tenia cap informació de les nostres gestions, àdhuc ignorava de que li parlavem i desconeixia per complert l'existència d'un dossier. Ens va atendre, sense tenir-hi res a veure, com correctament ens va indicar.

La nostra oposició a la construcció de la pista a tocar la riera de Sant Medir ha seguit un llarg procés que just ha acabat amb la resolució de la Fiscalia i el Síndic de Greuges. Les gestions han durat tres anys i això ens ha donat peu a conèixer certes actituds del politiqueig dels partits, fet que ajuda a que sovint accions i afirmacions grinyolin. El llistat que acompanya aquesta carta descriu les institucions i persones amb qui hem parlat i aquest plànol-dibuix és prou explícit de com s'han fet les coses i com s'haurien hagut de fer.

Vam tenir la sensació que calia que ens atengués el responsable d'un departament que s'ajustès a la problemàtica que plantejavem. Tanmateix li agraim la seva seriosa voluntat d'escoltar les nostres raons.

Si ho creu oportú pot trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html.

Ben cordialment.





Ajuntament de Sant Cugat
Tinent alcalde Sr. Eduard Pomar

Senyor,

el motiu d'aquesta carta és per comunicar-li que, amb la resolució del Fiscal i el Sindic de Greuges, tanquem la nostra gestió respecte a l'afer de la riera de Sant Medir. Acompanya aquesta carta un llistat de persones i entitats amb qui hem parlat i un plànol-dibuix on es pot seguir el procés de degradació de la riera.


Crec recordar que hem parlat en dues ocasions: una a l'oficina del seu partit, situada al carrer Rossellò, i la segona al Club muntanyec de Sant Cugat. Reconec que certes afirmacions de vostè em van sorprendre, com aquella tan aguda en que em va assegurar que el seu partit salvaria totes les rieres de Collserola. Amb franquesa, no vaig saber que contestar, doncs no sabia si el que em deia era una broma, m'explicava un acudit o bé m'estava oferint un miting. Degut a que ja sóc gran i vostè és jove, li desitjo un bon futur polític, permeti'm, però, una sugerència: procuri que, quan parli amb algú, l'interlocutor no es trobi amb els dubtes en que em vaig veure involucrat. Al partit de vostè li tinc simpatia, però d'entrada, no crec gaire adient fer un platejament així, com el de salvar totes les rieres.


En principi volia parlar amb l'alcalde, cosa que no va poder ser o no va voler, ves a saber. En assabentar-me que vostès, Medi Ambient, tenien el dossier, era lògic que algú del seu departament ens atengués. Curiosament, però, ens van desviar al regidor d'urbanisme qui, al respecte, no sabia res de res, ni tan sols sabia que existia un dossier, fet francament curiós tot i que he de reconèixer que ens va escoltar amablement.


Passat uns dies, vaig parlar amb una senyoreta del seu departament i em va dir que havient entregat el dossier al Consorci, fet que em va confondre. El departament de Medi Ambient de l'Ajuntament que es desentén de coses que l'afecten. Davant la meva sorpresa, la senyoreta em va assegurar que el dossier “era molt maco” i que si volia em faria una carta. Vaig creure que, si ja se n'havien desprès, era dona'l-s'hi massa feina. Tot i que vaig pensar amb la frase taxativa de vostè, la de “salvar totes les rieres”. Curiosament, ara que en podien salvar una, se n'havien desentès. Aquest raonament, amb franquesa, em va desorientar.

Ben cordialment.

P.S Curiosament, la segona quinzena de gener, vam rebre un comunicat, d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, d'un estudi de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la riera de Sant Medir diu així;

El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins del llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la massia de can Borrell.

Si ho creu oportú pot trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)
 
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html




Grup municipal de Convergència i Unió
Senyors Jaume Ciurana i Xavier Tries


Senyors,

respecte a la meva presa possició en contra de la construcció de la pista forestal a tocar la riera de Sant Medir, en el tram que va des de l'ermita fins a can Borrell, entenc que he d'informar-los amb una análisi que clou les últimes gestions realitzades.


El tracte amb vostès es va iniciar degut al seu interès de parlar amb la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola i un dels punt que vam tractar va ser la degradació d'aquesta riera i el seu entorn.


Tots sabem que el parc està sotmés a nombroses problemàtiques: una excesiva propietat privada, una gran pressió especulativa i diversos projectes de vies de comunicació i la constatació de certes zones clarament degradades o que es degraden. Curiosament, aquest tram de la riera no estava condicionat a cap pressió especial. La construcció de la pista correspon únicament a la voluntat dels dirigents del Consorci amb el beneplàcit de l'Ajuntament de Sant Cugat i justificat per un pla especial. No cal dir que si hagués hagut un mínim de voluntat política, no s'hauria fet.


Ja sé que vostès van mostrar una actitud receptiva pel que fa a que Collserola sigui nomenat Parc Natural i respecte a la pista acceptaven els nostres raonaments. Tanmateix crec que cal dir les coses pel seu nom: tinc entés que al Consorci el pes de la gestió recau sobre membres del PSC i a l'Ajuntament de Sant Cugat hi són vostès. No es tracta de culpavilitzar a ningú, però sí de veure les coses amb claretad. Resulta que, amb el Sr. Lluís Recoder, que no tinc el gust de conèixer, casualment tenim un amic comú. Aquest amic em va dir que no em preocupes que podriem parlar amb ell. Van passar els mesos sense aconseguir cap entrevista. Al coincidir l'interès de vostès per cercar informació, en menys de 24 hores el Sr. Lluís em va telefonar a casa, per preguntar-me que volia. No vull entrar en detalls que són extensos, però crec que la seva forma d'actuar no és l'adient.


Sr. Ciurana accepto les seves bones paraules, però com a membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, estem més aviat cremats de que ningú ens escolti. Respecte a la pista de la riera de Sant Medi, davant la falta total de visió paisatgística, tanta responsabilitat té CiU com el P.S.C. El camí, riera i el seu entorn des del Coll de l'Erola fins a Can Borrell, degudament arranjat, podia reunir les condicions suficients per ser reconegut per l'Unesco i tant vostès com el Partit Socialista, parlant clar i català, se l'han “carregat”, així de senzill. Si analitza el plànol dibuix, crec que és prou explícit. ¿S'hi imaginen què el Sr, Lluís Recoder, hagués aconseguit el reconeixement d'aquest espai per l'Unesco?. No anem tan lluny: simplement que, seriosament, el Sr. Recoder s'ho hagués plantejat, entenc, però, que més d'un cop, confon la política amb el politiqueig i els ciutadans de Sant Cugat ja no la tindran mai la possibilitat de gaudir d'un espai únic.


Sr, Ciurana em permeto recordar-li que la tarda que vam visitar un tram de la pista forestat, juntament amb el sr. Xavier Tries, vam trobar molts ciclistes i fins tot vostè va tenir l'ocasió de saludar a uns amics que anaven amb bicicleta. La pista s'ha convertir en una rambla de Sant Cugat, i el que és evident que amb aquesta filosofia es impossible fer un Parc Natural.


A nivell legal el decret del PEIN impossibilita prohibir la pista forestat. Sols un acord polític, com he dit abans, hauria pogut potenciar aquest espai únic. El trist del cas, és que el problema no ha estat polític, el problema ha estat pura i simplement d'ignorància. És impressionat, per una banda l'Ajuntament no sap que en el terme municipal té a un espai rellevant i per l'altra, el Consorci, el responsable de gestionar el Parc no ho valora. És tristement còmic, quina ceguesa!. Els partits s'omplen la boca de parlar de medi ambient, ecologia i conservació d'espais naturals i no sé de quantes coses més i tenen una joia a tocar i la destrossen. Fantàstic!


Els membres de la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola estem sorpresos de la pobresa intel.lectual, a nivell de conceptes, de medi ambient dels partits que s'autodefineixen com a progressistes. No hem de donar consells, però crec que en aquest camp, caldria que revisessin seriosament els seus postulats.


Si Xavier Tries, si arriba a gestionar l'alcaldia, com a ciutadà de Barcelona que sóc, em permeto demanar-li un favor: en quan a la part de Collserola que correspon a Barcelona no actuïn amb el tarannà del Consorci i l'Ajuntament de Sant Cugat.


Acompanya aquesta carta un llistat amb les administracions que hem treballat o bé consultat, simplement és perquè vegim les gestions que hem dut a terme i que pràcticament no han servit de res.

Els hi recordo que en la meva carta motivada per la visita al Parc, vaig fer-los-hi un plantejament que em sembla coherent i que crec que és aplicable.

Si ho creuen oportú poden trobar a Internet un extens comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” ( Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del parc del Collserola)

 
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html


Amb la volguda confiança que un fet com aquest no es torni a repetir. Ben cordialment.



P.S. Tinc la sensació que les administracions i partits polítics han vist en el fet de voler conservar aquest espai com una mena d'idealisme. Diguem-ho clar: que exagerem. A la segona quinzena de gener hem rebut un comunicat d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona referent a un estudi de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la riera de Sant Medir diu així:

El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins del llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de Sant Medir fins a la masia de can Borrell.








Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
Sr.Xavier Latorre
Cap de Departament de la Demarcació Tordera-Besos

Senyor,

el motiu d'aquesta carta és per comunicar-li que l'afer de la riera de Sant Medir amb el tram que va des de la mateixa ermita fins a can Borrell s'ha acabat amb el veredicte de la Fiscalia i el Sindic de Greuges.


En el planol-dibuix podrà veure les incongruències dutes a terme per les administracions. Acompanya a la carta un llistat de les persones i entitats amb les quals hem tractat, el fet ha donat peu que amb els tres anys, que ha durat aquesta gestió, entre informació i correspondència s'ha generat més de cent trenta fulls que ve a demostrar, l'ineficàcia de les administracions que han estat involucrades en l'afer.

Respecte a l'ACA: primer em perden el dossier dintre les seves oficines (?) i vostè ho troba normal. Vaig haver d'entregar-li un altre i últimament m'he assabentat que el dossier que vaig lliurar a Medi Ambient també l'han rebut vostès, segons ells era un afer que havia de solucionat l' Agència. Com a simple ciutadà li ben asseguro que el tracte amb l'administració ha sigut lamentable i he arribat a la conclusió que en això de la riera no hi ha hagut cap interès. En aquest terreny ofereixen una imatge decebedora. Em consta, per comentaris d'altres administracions jurídiques, que aquests afers de rieres, a l'ACA, tant se li'n dona. Tenen la màniga molt ampla. Vostè es va comprometre a informar-me del resultat de l'inspecció i encara ho estic esperant i la segona vegada que vam parlar, va ser per la meva pròpia voluntat. Li ben asseguro que amb somriures i copets a l'espatlla no s'arregla res.

Com anècdota li he de dir que la vall on està enclavada la riera i el camí que va des del Coll de l'Erola fins a Can Borrell, es pot afirmar que la riera, camí i vegetació formaven un paisatge únic. Degudament arranjat era per a ser tingut en compte per l'Unesco. És evident que la pista forestal ho ha destrossat tot. Ja sé que per l'ACA això no té cap interès. Mentres es vagin treient els expedients de sobre la taula, ja en tenen prou, ja compleixen amb la seva funció.

Si ho creu oportú pot trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)
 
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html

Ben cordialment.


P.S. Acabo de rebre una informació d'uns biólegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona i diu així:

“El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins el llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la masia de Can Borrell.”

Aquesta és la qüestió: Clara degradació. Sr. Xavier Latorre, no es preocupi, no passa res, són coses normals.








President de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
Sr. Jaume Solà


Senyor,

amb la seva predecessora vaig iniciar unes gestions que ara donem per acabades, amb el recosalment de la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola, motivades per la construcció d'una pista forestal a tocar la riera de Sant Medir, fet que n'erem contraris ja que perjudica el cabal de l'aigua i en diversos punts el pas de l'aigua és un simple desguàs, per acabar-ho d'adobar han degradat l'ecosistema de la zona, en especial la vegetació de ribera.

Respecte a l'ACA, amb franquesa, n'hem tret la sensació d'una actuació purament burocràtica per gestionar un expedient. Veiem que a les rieres no valoren la seva especificitat i per tant, passen per alt les possibles irregularitats, o com a màxim, les mesures correctores són testimonials, per no dir que no han fet res. Aquesta és la conclusió que n'hem tret, davant l'actuació de vostès a la riera de Sant Medir


Com a ciutadans, creiem que aquest cas, s'hauria d'haver prohibit el pas de la pista forestal a tocar la riera. Entenem que és imprescindible que modifiquin a fons els seus sistemes d'anàlisi i control.


Li facilitem una còpia de la carta entregada al Cap de Departament de la demarcació Tordera-Besós. Conté dades que si creu oportú pot consultar. També li facilito tots els registres de la nostra correspondència amb l'Agència. A més a més, acompanya aquesta carta, un plànol-dibuix on es veu clarament el perjudici que s'ha fet a la riera. Completa la informació un llistat del tracte amb les persones i institucions que hem dut a terme durant tres anys.

Registre: M0063 – 21092 / 2003- 28-07-03

0034E - 4908 / 2003- 24-11-03

0138E - 30284/ 2004-16-11-04

Ben cordialment.





Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua ( CUSA )
President Sr. Rafael Mujeriego


Senyor,

el motiu d'aquesta carta, després d'haver consultat el Fiscal i el Síndic de Greuges, és donar per acabada la nostra gestió d'oposició a la construcció de la pista forestal que afecta a la riera de Sant Medir, en el tram que va des de l'ermita del mateix nom fins a Can Borrell.


Durant tres anys hem parlat amb totes les Administracions, i hem generat una informació i correspondència de més de cent trenta fulls, fet que considerem fora de lloc, i que dona a entrendre la falta de receptivitat de les entitats. Poden dir que ni tan sols han escoltat els nostres raonaments.


A part de la manipulació de la riera, cal afegir-hi un altre fet que també és important. Dintre la Vall de Gausac, des del Coll de l'Erola fins a can Borrell el camí que hi transcorre, quan ho fa al costat de la riera i amb la vegetació de l'entorn, conjuga una simbiosi que dona peu a la formació d'un paisatge únic que, amb un recorregut de poc més de quatre quilòmetres, podria ser valorat per la Unesco.


En la nostra relació amb el Departament de la Demarcació Tordera-Besós de l'Agència Catalana de l'Aigua, hem de dir que tot i les irregularitats comeses pel Consorci i l'Ajuntament de Sant Cugat, hem pogut constatar, davant la nostra perplexitat, que la posició de l'ACA és evasiva, no valora els fets en si, quan és evident que la nova pista forestal perjudica la riera en :

1 -En diferentes zones la riera ha quedat encaixonada.

2 -Pràcticament, tots els 4 quilòmetres queden, protegits per la vegetació, que genera un espai eminentment humit. Ara allí on passa la pista, de 3´80 m / 5m., i amb un moviment de terres que, en més d'un lloc, té 10 m. d'amplada, és l'element predominant del fons de la Vall. Ben al contrari d'abans que ho era la riera. En conseqüència, si tenim en compte l'estretor de la base de la Vall, s'ha generat una important franja sense vegetació amb la qual cosa, la manca de l'element protector afecta el cabal de la riera i també l'humitat de tot l'entorn

3 -La pista fa de fre de l'afluència d'aigües subterrànies que alimenten la riera, per tant, nou motiu de minva del cabal.


4 -En els diversos trams on la riera ha quedat canalitzada, davant d'una forta pluja, no permet la dispersió de l'aigua, nova perdua d'humitat.

Si mira el 4ª apartat del plànol-dibuix se n'adonarà del disbarat que s'ha fet. Es demostra que la pista forestal no era necessari que passes a tocar la riera.

De tot això l'ACA no en té ni idea.

Altrament, tenim informació del jurídic, i ens indica que l'ACA amb les problemàtiques de les rieres, fa la vista grossa i en moltes ocasions simplement es tracta

de complimentar un expedient.


Gràcies al Sr. Roger Lloret vam poder contactar amb vostès. Ens va semblar que ens podrien ajudar a fer veure a l'ACA els errors que s'havien comés.

Transcorregut el temps, el Sr Majó em va dir que prepararia una entrevista amb un dels responsables de la zona. La meva sorpresa va ser la de trobar-me en una situació surealista. L'entrevista era parlar amb la mateixa persona que ja m'havia atès, resumin: repetir el procés que ben bé ja feia un any i mig que havíem iniciat. Era una situació sense cap ni peus.

No dubto de la bona voluntat de vostès i intento entendre quina és la influència real davant la gestió de l'ACA?. Partint de la meva experiència, he de dir que és nul·la, per la senzilla raó -repeteixo- que l'únic que vaig aconseguir va ser intentar parlar de nou amb qui ja havia esgotat totes les possibilitats d'entesa. Amb tot el respecte que em mereixen, he de dir que es va crear una dinámica que cal definir-la com a còmica, dic còmica per emprar un terme suau.


Si ho creuen oportú poden trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)
 (
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html)





Ben cordialment

P.S. Curiosament, la segona quinzena de gener, vam rebre un comunicat, d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, d'un estudi de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la de Sant Medir diu així;


El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins del llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la massia de can Borrell.





Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Secretària general de Medi Ambient, Sra. Genoveva Català
Directora dels Serveis Territorials, Sra. Isabel Rueda Màrquez
Ref. F-B-26/2004-1(Riera de Sant Medir)

Distingides senyores,

el motiu d'aquesta carta és comunica'l-s'hi la resolució de la Fiscalia i el Síndic de Greuges, amb la qual cosa dono per acabada la meva gestió davant de l'administració.

Acompanya aquesta carta un plànol-dibuix que si se'l miren detingudament veuran, clarament, com s'han fet les obres i com s'haurien pogut fer i quina és l'importància vital del camí que va, des del Coll de l'Erola fins a can Borrell, dins de la vall de Gausac. Sota un criteri objectiu, cal dir que s'ha comés una greu agressió paisatgística que s'hauria pogut evitar, i més, tractant-se d'un dels indrets emblemàtics de Catalunya, hauria pogut ser per a gaudi de la citadania. Ara, el segon tram del recorregut, s'ha convertit en una rambla urbanitzada pel privilegi d'uns quants. ¿Ens preguntem com ha sigut possible que les diferents administracions, no se n'hagin adonat que tenien al seu abast la creació d'un paisatge únic? Amb una ullada a aquest dibuix es veu clarament que era una solució completament factible.

En l'informe de la Fiscalia, destaquen les evidents irregularitats en relació a l'ACA. No es preocupin, no passa absolutament res. El decret del PEIN és tan perfecte, que el tram en que s'ha actuat no calia sotmetre el projecte a l'avaluació prèvia d'impacte ambiental. Senzillament extraordinari.

Sra. Genoveva Català, la meva actitud i tracte amb vostè, especialment a nivell informatiu, ha sigut extens i correcte. En canvi el tracte que he rebut per part seva, li he de dir que, com ha ciutadà, el silenci administratiu no m'agrada, i en aquest cas crec que no me'l mereixo.


Respecte al Sindic de Greuges, amb matisacions, coincideix amb el que és bàsic amb la Fiscalia. Amb l'omnipotent PEIN i la seva migradesa de mires hem xocat. Tan malament estem en el nostre país, que ni tan sols podem fer un decret com cal.

Tanmateix, de l'informe del Síndic de Greuges hem de destacar el següent:

“Agraeixo la vostra tasca i us encoratjo a perseverar en les inquietuds per la millora i defensa de l'entorn natural.”

Si no fora que crec que aquest paràgraf està fet amb la més bona voluntat i més sabent com és el senyor Rafael Ribo, persona de visió clara en les problemàtiques socials, sincerament caldria pendre-s'ho com una burla.

Senyora Isabel Rueda, no entenc que el tracte donat als meus plantejaments, es resolguin amb un comunicat de tres línies per dir que s'obre un expedient, com aquell qui escriu un telegrama i al cap de poc més de nou mesos una altra carta del mateix estil, aquest cop de cinc línies, per tancar l'expedient i assegurar que tot és correcte i maco. Amb franquesa, per emprar una paraula amable he de dir que els seus comunicats són senzillament decebedors. ¿No creu què em mereixia una altra consideració? Davant la meva contrarèplica, almenys, vostè, va ser quelcom més explicita, ara ja té les resolucions. Acompanya la meva carta un llistat de les persones i entitats amb les quals hem mantingut un tracte, amb referència a aquesta problemàtica. Com pot comprobar, per un simple ciutadà, no es pas poc, i li asseguro, que fer aquest plànol-dibuix per demostrar un fet tan elemental, dona molta feina. Tot aquest afer ha generart entre informació i correspondència una acumulació de més de cent trenta fulls. Li dic això a col·lació respecte a les paraules del Sr. Ribò “...a perseverar en les inquietuds...” Difícil m´ho fan, trista experiència la meva, voreja l'absurd. Amb franquesa, mai hauria imaginat que, a nivell ejecutiu i legislatiu, hi pogués haver entre l'administració i la ciutadania, un divorci tan gran. Li ben asseguro que no entenc abolutament res. I això que és la administracció que molts ciutadans hem votat.


Si ho creuen oportú poden trobar a Internet un extens comentari titulat “LA RIERA DE SANT DE COLLSEROLA”
(Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del parc de Collserola)
 http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html


Per acabar em reafirmo en les meves propostes del l6-6-05, Registre 012516, i insisteixo: em plauria que acceptessin la meva invitació per anar a veure les obres de la pista, simplement, per poder-les comparar amb el petit tram que queda de l'antic camí. Des de Barcelona amb dues hores es pot estar de nou al punt de partida.


Ben cordialment.



PS. Curiosament, la segona quinzena de gener hem rebut un comunicat d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona referent a un estudi de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la riera de Sant Medir diu així:

El tram del bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüencia de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins el llit de la riera i la constucció d'un parquin a la zona de Sant Medir. A conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de S. Medir fins a can Borrell.







Generalitat de Catalunya
Director General, Departament Medi Ambient i Habitatge, Sr. Ramon Luque
Cap del Servei de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural, Sr. Salvador Grau
Ref. F-B-26/ 2004 -1 (Riera de Sant Medir)

Senyors,

com que ben bé no sabia a qui m´havia de dirigir, els vaig fer arribar una mateixa carta datada el 05.04.05 i amb el registre nº 006208 i 006209 respectivament. Havent passat pràcticament 9 mesos, he d'entendre que el cas ha entrat a la fase del conegut “silenci administratiu”


Després de les resolucions de la Fiscalia i del Síndic de Greuges, el motiu d'aquesta carta es tancar, allò que vam començar. En el full adjunt, poden veure el passos que hem fet, i que no han comportat cap resultat. Completa aquesta informació, un acurat plànol-dibuix on es veu clarament el greu error que s'ha comés a la riera de Sant Medir, en el tram que va de l'ermita del mateix nom fins a can Borrell.


Desconec la importància dintre la conselleria de Medi ambient dels càrrecs de Director General i de Cap del Servei de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural, entenc que han de ser càrrecs de gestió i de responsabilitat ejecutiva. Doncs bé, els faig saber i insisteixo, que el tram que va des del coll de l'Erola fins a Can Borrell era un paisatge únic amb un valor que, degudament tractat, mereixia ser reconegut per l'Unesco. Veig que pel departament, aquesta afirmació que ja vam indicar en el nostre anterior escrit, no té el més mínim interès. Hem rellegir la carta que en el seu dia els hi vam adreçar, i hem vist que hi ha un error de transcripció, allà on diu “simbiòtic” ha de dir simbiosi, tanmateix ens resistim a creure que aquest pogués ser el motiu per no contestar el nostre escrit.

Personalment, com a ciutadà, he quedat defraudat, que no sabessin que aquest espai era un evident patrimoni cultural de l'entorn natural. Malament anem si el mateix departament de Medi Ambient no té mitjans per valorar els espais de la nostra geografia, o bé sols es recolza en raons legalistes garant de paupèrrits resultats.

Si us plau, baixin de la seva torre de vori i toquin de peus a terra, cal que s'acostumin a escoltar a ciutadans concrets i no es refugiïn rera el silenci administratiu. Si analitzen el plànol que tenen al seu davant, descobriran que les coses són molt diferents de com es veuen asseguts rera d'un despatx.

Ben cordialment.


P.S. En la carta que vam dirigir a la Sra. Isabel Rueda Márquez, el 16-6-05 registre nº 012516 ens vam permetre fer-li una sugerència lògica, per evitar fets tan lamentables com aquest.

Si ho creuen oportú poden trobar a Internet un extens comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA”(Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del parc de Collserola) http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html






Conselleria de Medi Ambient i Habitatge
Honorable Sr.Conseller,

el motiu d'aquesta carta és degut a que el Síndic de Greuges em va enviar la resolució que li vam demanar, que es recolza en la informació que vostè li va facilitar. Es tracta de les obres realitzades a la riera de Sant Medir en el tram que va de l'ermita del mateix nom fins a can Borrell. Com prou deu saber, aquestes obres han estan finançades per l'Ajuntament de Sant Cugat sota la direcció tècnica del Consorci de Collserola i el beneplàcit i control de la seva Conselleria.


Contraris a aquestes obres, a partir del juliol de 2003 vam iniciar gestions argumentant les nostres objeccions davant diferentes entitats administratives. En veure que no ens feien cas, vam creure convenient posar-nos en contacte amb vostès. El fet va coincidir amb els canvis polítics, amb la qual cosa vam fer una visita de cortesia a la Senyora Genoveva Català i una de les qüestions que vam tractar, amb l'entrega d'un dossier, va ser informar-la de la problemàtica de la riera i ella, amablement, ens va dir que ho tindria en compte. Igualment li facilitem un llistat de les persones, entitats i administracions amb qui hem treballat o bé, informat.


Els ciutadans tenim tendència a criticar l'adminastració i també a idealitzar-la, com el cas de la de Medi Ambient. Hom creu que aquesta Conselleria tè una visió oberta de la complexa problemàtica que genera la societat industrial.


A Collserola, l'espai que al principi he descrit, era evident que calia arranjar-lo. Tot i els meus migrats coneixements, entenc que en aquest plànol-dibuix i el dossier de 27 fulls que consta de fotografies a tot color, plànols i dibuixos, completat amb un extens i raonat escrit, estàn fets amb rigor i seriositat. Per contra, els raonaments de vostès s'han tancat en la pobresa legal del Decret PEIN i no han entès que el tram, -repetit per enèsima vegada-, que va des del Coll de l'Erola fins a Can Borrell era un paisatge únic a Catalunya i que, degudament arranjat, era un indret amb possibilitats de ser reconegut per l'Unesco. Em sap greu haver-ho de dir, però és evident que hi ha hagut una miopia de totes les administracions realment preocupant, i ens preguntem, com es possible què això hagi passat. Totes les raons que esgrimeix el Síndic de Greuges, segons ens diu, han estat facilitades per vostès, i li he demostrat, clarament, que totes són refusables.


Les desgraciades obres dutes a terme, s'haurien pogut evitar amb la visió paisatgística de la seva Conselleria i la voluntat política de les diferents administracions. Hi ha hagut ignorància d'informació del que cal conservar. El Síndic de Greuges, després de recollir les seves observacions que demostren que les obres s'han fet dins de la legalitat, curiosament, abans d'acabar el seu informe afegeix: Agraeixo la vostra tasca i us encoratjo a perseverar en les inquietuds per la millora de l'entorn natural”. Asseguraria que vol dir que legalment no em pot donar la raó, però que en el fons sap que la tinc. Dit d'una altra manera: vostès s'han equivocat recolzant-se en la legalitat del PEIN. Altrament, també afirmaria que, si no fos que conec la seriositat del senyor Rafael Ribó, sembla que aquest agraiment és una burla satírica de mal gust. Fa tres anys que treballlem en aquesta qüestió i aquesta carta tanca aquest llarg i inútil procés. Em permeto dir-li que durant aquest temps entre informació i correspondència s'ha generat més de cent trenta fulls, fet que valorem com absurd i dic absurd atès que amb les administracions que hem tractat no s'han mogut gens ni mica per atendre els nostres raonaments. Fins el dia d'avui pràcticament ens han ignorat. amb una manca total de diàleg. I pensar que són els nostres representants. Sembla el joc dels disbarats. Tornant a la frase del Síndic, com a simple ciutadà, quines ganes ens poden quedar a perseverar. El més lògic es dir “ja us ho fareu” així de ras i curt. Sr. Milà, permetim un suggeriment: pensi en tot aquest procés que ha durat tres anys. El bé de la nostra societat està en saber que cada dia que passa, el medi ambient i tot el que comporta, en pocs anys serà una tasca vital de la societat. Prepari el camí i, si us plau, rectifiqui el que calgui . És evident que cal fer-ho..


Insistim respecte al tracte que hem rebut de la Conselleria i que per emprar un mot amable el valoro com de deficient. Passo a descriure-li la correspondència que hem mantingut amb vostès:


Senyora Genoveva Català., visita protocolària amb la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola, li vam fer entrega d'un dossier. Mes endavant li vam lliurar una extensa carta i un nou dossier, a tot color, per ajudar a la seva gestió (Registre 005388.-01.04.04). Resposta: silenci administratiu.


Senyora Isabel Rueda Márquez rebo un curt escrit, tres lines, que es pot considerar una carta telegràfica, per comunicar-me que s'obre un expedient administratiu Registre 006901-09.07.04 Ref. F-B-26/2004-1


Al cap de poc mes de nou mesos rebo una altra carta telegràfica, aquesta de cinc línies, sense cap explicació de detall, dient-me que tot és correcte i maco. Registre 003455-05.04.05.


Estranyat per tracte rebut envió una carta a la senyora Isabel Rueda amb puntualitzacions clares, afegint-hi unes mesures a tenir en compte que considero lògiques i que vostè pot consultar. Registre 012516-20.06.05


Entrego una carta complementària amb còpia de l'anterior a la senyora Genoveva Català. Registre 012515-20.06.05 Resposta: silenci administratiu.


La senyora Isabel Rueda contesta la meva carta anterior justificant l'actual situació degut a les nostres accions jurídiques, com esperant les resolucions. Registre 009334-29.07.05.


Carta al Sr. Ramon Luque demanant que s'aturin les obres. Registre 006209-05.04.05 Resposta: Silenci administratiu.


Carta al Sr.Salvador Grau idem que la carta anterior. Registre 006208-05.04.05 Resposta: silenci administratiu


He de dir que, donat que l'ejecutiu de les diferents administracions no tenen en compte els nostres requeriments i davant de l'actual i deficient legislació, que ampara aquest cas, no permet interposar mesures correctores. Com a simple ciutadà, sols queda la possibilitat, a nivell intel.lectual, de dur aquesta experiència fins a l'última conseqüència, amb la qual cosa, es podrà demostrar i deixar al descobert les macances de la nostra societat i la mentalitat que la mou, prenent com clar exemple les institucions que han intervingut en el tractament de la riera de Sant Medir, en el tram que va des de l'ermita del mateix nom fins a Can Borrell.


Dubto que li pugui interessar. Tanmateix em plauria que acceptés la meva invitació de fer una curta visita al tram que queda de l'antic camí a tocar a la nova pista forestal. Li ben asseguro que en treuria unes conclusions clares que potenciarien la seva gestió. Amb un màxim de dues hores, vostè estaria de nou al seu despatx.

Si ho creu oportú per Internet pot trobar un extens comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del parc de Collserola)
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html 


Ben cordialment.


P.S. He cregut oportú enviar unes cartes de cloenda a la senyora Genoveva Català, Reg. 001942-03.02.06; a la senyora Isabel Rueda, Reg. 001941-03.02.06; al Sr. Ramon Luque, Reg.001940-03.02.06 i al Sr. Salvador Grau Reg. 001938-03.02.06.


La segona quinzena de gener vam rebre un comunicat d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona referent a un estudi de l'estat de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la riera de Sant Medir diuen el següent:


El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 metres d'amplada dins del llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la masia de can Borrell.






Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
En Cesc Múrria

Recordo que, en el seu dia, ja vam parlar del teu informe d'impacte ambiental respecte a les obres de la riera de Sant Medir. Et puc dir que hem intentat dur aquesta problemàtica fins a l'última conseqüència, disortadament el disbarat ja està fet.

Pràcticament ha comportat tres anys de gestions amb uns resultats ben migrats. No tinc coneixements científics, el que afirmo és fruit de la simple observació. M'atreveixo a dir, de la mirada de pagès. I dic pagès perquè el pagès és el gran manipulador de la natura, curiosament, també n'és el protector. De fet conservar l'antic camí de Sant Medir a can Borrell era conservar un espai manipulat, un simple camí de de carro. Aquesta “manipulació” havia donat peu a una simbiosi entre riera, camí i vegetació i com a resultat havia creat un paisatge, fruit de l'acció humana. Altrament, el que feia el camí de carro era protegir la riera, potenciar-la. Ara és al revès la riera ha quedat supeditada a la pista forestal, com un producte subsidiari. Aquesta és la gran diferència.

Tota aquest afer ha generat entre informació i correspondència més de cent trenta fulls, fet que es pot valorar com de joc dels disbarats i que ara es tanca amb el veredicte del Sindic de Greuges i el de la Fiscalia.


A Internet hi trobaràs un escrit que explica els motius del perquè la pista ha destrossat un espai natural. En el plànol-dibuix es veu amb claredat tot el procés que s'ha seguit completat amb un llistat de les entitats i persones amb qui hem treballat o informat. Disortadament el resultat és decebedor, tres anys per a res. Potser hem despertat una certa conscienciació per evitar que no es repeteixi un fet com aquest, tinc, però, els meus seriosos dubtes. Segons diu el mateix Decret del PEIN, ni tan sols calia sometre el projecte a l'evaluació d'impacte ambiental. Senzillament extraordinari.

( http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html )


El dossier que vaig lliurar al Departament no ha tingut cap ressó. Tot i que reconec que no és una anàlisi científica si que, gràficament, i expositivament mostra el que es va fer i el que no s'hauria hagut de fer. Desconec el mecanismes de com actua la Universitat, entenc, però, que la seva opinió té un valor bàsic en la societat perquè parteix del coneixement, l'anàlisi i la raó. La Universitat en el fons és el garant de l'objectivitat.


Aquesta riera potser no és un prototipus, però crec que destacant la seva problemàtica i analitzant-la a fons, podia donar peu a evitar que es repetís la mateixa situació a altres punts de la nostra geografia i en això crec que el departament i té molt a dir.

No sé si ja ho fa, però com a simple ciutadà crec que el Departament d' Ecologia hauria de participar en problemàtiques que es plantegen en la societat ja que, el seu judici encara que, disortadament, no s'accepti ens indica, científicament el valor real d'un fet o una actuació concreta. Aquesta puntualització és de vital importància i, com a mínim, queda com un anàlisi històric davant d'unes circumstàncies concretes. Fins i tot permetria un banc d'anàlisi de dades a disposició de la societat.

Ben cordialment.





Carta a un amic:

Em permeto escriure't arran de les converses que vam mantenir de la petita, però important problemàtica de la riera de Sant Medir, que va des de l'ermita del mateix nom fins a can Borrell. T'agreixo la teva paciència per escoltar el meu “rotllo”.


He rebut els dictamens de la Fiscalia i el Síndic de Greuges. Respecte a la Fiscalia m'hauria plagut poder parlar directament amb el senyor José Joaquin Pérez Gregorio. Tinc pendent, amb ell, unes puntualitzacions referents al seu veredicte.

En quan al Síndic de Greuges, per un fet casual, va ser el mateix Rafael Ribó qui em va instar a que ho presentès a la institució que ell presideix. La seva resolució acaba dient-me: “Agraeixo la vostra tasca i us encoratjo a perseverar en les inquietuds per la millora i defensa de l'entorn natural” L'encoratjament és divertit, sinó fos que he d'admetre que està fet amb tota la bona intenció, té un molt de sarcàstic. Aquesta digem-ne tasca ha comportat acumular, entre informació i correspondència, més de cent trenta fulls. Certament és una situació que cal qualificar-la de còmica.


La majoria dels polítics, fan apologia de medi ambient i de l'ecologia. Aquests conceptes a nivell de partits, ara per ara, estan buits de contingut. Aquesta és la trista realitat.


El motiu principal d'aquesta carta és el que en un moment determinat de la nostra conversa em vas venir a dir que et miraves les problemàtiques del medi ambient amb una visió global, tot i que reconeixies la ben intencionada defensa d'un espai tan poc rellevant com és la riera de Sant Medir. Suposant que es pogués arreglar aquesta problemàtica, és evident que no aporta cap solució general. Certament és així.


Respecte a medi ambient, estic convençut que em podries donar lliçons, que bona falta em fan. Reconec que el meu nivell cultural en aquest camp és molt limitat. Tanmateix, a la vida, crec que és important asumir les petites problemàtiques. Aquest cas, és el fruit elemental del simple fet: el d'haver-hi passat moltes vegades. Altrament, per qüestions familiars, fa més de seixanta anys que estic condicionat per afers directes relacionats amb la Natura. El que si et puc assegurar és que aquest curt recorregut era únic a Catalunya i encara et puc dir més, degudament tractat, era un espai per poder ser considerat per l'Unesco, ara simplement s'ha destrossat, i no sóc jo qui ho diu.

És evident que ens cal una visió global dels greus problemes de medi ambient, però entenc que és impossible arribar al fons de qualsevol problemàtica si no aprenem a valorar les petites coses que ens envolten i el que aquestes comporten. Cada cosa petita guarda en ella mateixa l'essència de la problemàtica global. La sola visió dels conceptes generals o diem-ne globals, poden tapar les problemàtiques concretes que cada dia es donen al nostre entorn i, sense adonar-nos-en, podem perdre moltes coses concretes necessàries i impossibles de recuperar. Allò que en català es diu podem “perdre bous i esquelles”.


Aquesta decebedora i feixuga experiència m'ha permés conèixer molta gent, amb alts càrrecs, que ben segur es creuen importants i ara sé, vivencialment, el valor exacte, del legislatiu i l'executiu. També m'ha donat peu a integrar-me a un grup heterogeni que defensa sense concessions i que s'anomena Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola. Quan es reuneixen, parlen bàsicament de problemes concrets de Collserola, i si convé, s'oposen als ajuntaments i a les entitats que gestionen el parc. Jo no, però ells són experts en medi ambient i esmercen molt de seu temps amb els fets concrets que es generen dins el parc.


Estic d'acord que les problemàtiques que afecten al medi ambient i a l'ecologia són vitals. Bàsicament són un greu problema social que ens afecta a tots i que ens cal ser clarividents a la recerca d'aquest bàsic patrimoni cultural i dic cultural en el sentit profunt que té aquest mot.

Ben amicalment.



P.S. Em permeto oferir-te un plànol-dibuix on es pot seguir els procesos i desviacions a que ha estat sotmés aquest tram de la riera, també s'indiquen altres possibilitats que eren lògiques. Afegeixo un llistat amb els partits i entitats amb les quals s'ha mantingut un tracte. Hi ha una informació complementària on s'analitzen les causes de la destrossa d'aquest espai, amb un final de caire còmic del ventall dels partits que han intervingut en aquest afer i que , a més a més, es consideren progressistes.


A Internet pots trobar el comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola) http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html




Club Muntanyenc Sant Cugat
C/. Dos de Maig s/n
President Sr. Narcís Castanyer


Senyor,

fa temps que guardo, curosament, uns fulls publicats per vostès de passajades per Collserola, exactament de l'any 2001. En total hi ha 59 recorreguts, fins i tot indica el responsable de cada sortida. Fet que demostra que aquest club està molt ben organitzat. Aprofito l'avinantesa per felicitar-los per aquesta tasca pedagògica que estan duen a terme.


Em permeto dir que fa més de 40 anys que sóc soci del C.E.C. Ben segur que estaran d'acord amb mi, si us dic que, fins ara, en el món excursionista es pot dir que sols ens hem preocupat en organitzar les nostres sortides, altrament fet ben lògic. Ara, però, sovint parlem de medi ambient i ecologia i el que més s'ajusta a la nostra activitat: la de conservar l'entorn natural. Entenc que som el col.lectiu més ben preparar per saber valorar un paisatge o un indret concret i aquest, crec, és un aspecte que ens cal desenvolupar. En els temps actuals no podem acontentar-nos a fer excursions, crec que ens veiem obligats a reivindicar els paisatges que corren el perill de ser degradats.


Degut a l'edat, des de fa uns anys que un grup d'amics sortim a pasejar per Collserola i sovint consultem els vostres itineraris, ho dic per remarcar i reconèixer el vostre mestratge.


Sóc coneixedor del Pirineu i és evident que a Collserola no hi ha grans paisatges, però si que hi ha aquell punt, aquella raconada i aquell recorregut que pot considerar-se únic i que no he vist al Pirineu.


Ell primer cop que vaig fer el camí que va des del coll de l'Erola fins a can Borrell, em vaig quedar admirat que en una serra d'espais petits hi pogués haver un recorregut tan original, jo que a vegades presumeixo de conèixer el Pirineu. En quan a camins, mai no n'havia vist un d'igual. Cal considerar-lo únic i tinc la convicció que, degudament tractat, engloba un espai representiu i puntual del ecosistema del Mediterrani i únic a Catalunya, no dubto que l'Unesco l'hauria pogut valorar com un bé cultural.


Com ja sabeu, el segon tram, que va de l'ermita a Can Borrell, tot i que no era el més espectacular si que era el més genui. Era evident, també, que hi havia punts del trajecte que estaven malmesos. Us poso un exemple: sortint de Sant Medir, la pendent de baixada encarada a can Gener, estava completament erosionada -personalment em veig obligat a caminar amb una crosa- i, tot i que era divertida, em calia vigilar. Doncs bé, s´ha permès la construcció d'una pista forestal que ha malmés la simbiosi entre riera, camí i vegetació. Si analitzeu el planol-dibuix, es veu, amb claredat, que no calia passar a tocar la riera i també s'indica l'evident degradació que ha sofert el recorregut.


La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola durant tres anys hem estat fent gestions i hem acumulat entre informació i correspondència més de cent trenta fulls, i que considerem com un resultat absurd. El llistat indica clarament les entitats i persones amb qui hem parlat. Cal dir, obertament, que les diferentes administracions ni tan sols ens han escoltat. Si bé en la Fiscalia i el Síndic de Greuges hem trobar predisposició a atendre´ns. Tanmateix el Decret PEIN, ara per ara, imposibilita anul.lar les obres.

Sí, hi havia una clara possibilitat que aquesta pista no es fes: que l'Ajuntament de Sant Cugat (Convergencia i Unió), I el Consorci del parc ( socialistes) haguessin arribat a una entesa. Això, però, era impossible, era impossible per la pura i senzilla raó de la ignorància de saber valorar aquest recorregut. Si alguna entitat, amb solvència, els hagués assessorat, ben segur que s'hauria pogut evitar aquesta manca de cultura paisatgística

Molt a pesar nostre, en les actuals circumstàncies, hem de donar per acabada la nostra tasca, la de recuperar un paisatge fet camí que, disortadament, s'ha malmés. Ens consola voler creure que, degut a la nostra gestió, un fet com aquest no es tornarà a repetir. Trist consol.


Com experts coneixedors que són de tot Collserola, ens ha estranyat que vostès no hagin fet gestions en aquest sentit. Conec socis del Club Muntanyenc i mai no m´han parlat d'aquesta problemàtica. Buscant l'adressa del Club, se´m va ocorrer preguntar-ho a la persona que em va atendre per telèfon, i una mica tensa, em va contestar que quan se'n van adonar les obres ja estaven començades. A nosaltres també ens va passar el mateix, per això no entenc aquesta justificació. Penso que potser vostès tenen algun motiu que imposibilita aquest posicionament. Si fos així, aleshores, encara ho entendria menys. És incomprenssible i una llàstima que una institució tan arrelada com la de vostès, que tot Sant Cugat coneix, no s'hagi preocupat per aquest fet. Crec que entre tots, hauriem pogut aconseguir altres resultats.


Ben cordialment.



P.S. Curiosament, la segona quinzena de gener, vam rebre un comunicat, d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, d'un estudi de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la riera de Sant Medir diu així:


El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins del llit de la riera i la construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la massia de can Borrell.




Si ho creuen oportú poden trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html







Fiscalia de Barcelona
Sr. José Joaquin López de Gregorio

Il·lustríssim Sr. Fiscal,

vaig rebre la seva resolució del 16-6-05 respecte a la construcció de la pista forestal a tocar la riera de Sant Medir, des de l'ermita del mateix nom fins a can Borrell. Tot i que en principi van haver-hi anomalies per l'incompliment de la normativa de l'ACA, em confirma que, un cop modificades, degut al Decret del PEIN, a nivell legal pràcticament no es pot fer res.


Se m'escapa la subtilesa del llenguatge jurídic, tanmateix el que és segur és que la direcció tècnica del Consorci ha fet un disbarat de l'entorn natural que afecta el medi ambient. Com a membre de la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola, a través d'Internet es pot llegir un extens comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (anàlisi de la gestió sota el control del Consorci del Parc de Collserola). Transcric un punt de les conclusions.


“Aleshores se n'adonaren que el recorregut des del coll de l'Erola fins a Can Borrell, tan senzill, era digne de ser valorat com un gran paisatge... amb la voluntat de les entitats, s'hauria pogut presentar com un indret amb possibilitats de ser reconegut per l'Unesco” ( http//viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html )


Crec que és molt important la sensibilitat i sovint en la nostra societat tan competitiva, la sensibilitat se'n va a norris. Valorem les coses per la seva vesant purament crematística, productiva o d'eficàcia.

En quan a la sensibilitat, m'he endut una grata sorpresa, tinc entès que vostè és expert en lepidòpters. Amb franquesa, per a mi és un món desconegut. Tanmateix considero que ha de ser una experiència gratificant. Ben segur que en aquest terreny també i deu haver greus problemes legals, com pot ser el motivat per la contaminació lumínica. Doncs bé, respecte al valor de la riera i el seu entorn, hi ha hagut una manca de sensibilitat propiciada pels mateixos dirigents del Consorci. Si vostè es mira aquest plànol-dibuix es veu clarament que, si es demostrés que fos necessària la pista forestal, hi havia una altra solució, la que no toca la riera. Realment, en aquest cas, com ha ciutadans, estem cansats de les administracions i partits polítícs ja que, davant les nostres raonades queixes, com aquell que diu, no ens han fet ni cas. Portem tres anys en aquest afer i entre informació i correspondència hem acumulat més de cent trenta fulls, fet que considerem forasenyat. El llistat que acompanya aquesta carta hi ha les entitats i persones amb qui hem tingut una relació. Com pot comprobar no són pas poques.


Com a grup, estem convençuts que el Decret del PEIN és deficient. Si es demostra que l'aplicació d'un Decret genera greus errors, es podria invalidar? Tot i la meva manca de formació jurídica, recordo que, més d'un cop, he llegit en la prensa que el fet X ha creat jurisprudència. No sé si és aplicable a aquests casos. Són preguntes que em faig i no sé contestar. El que si tinc clar, és que si hagués hagut voluntat política del Consorci i de l'Ajuntament de Sant Cugat, la destrucció d'aquest paisatge s'hauria pogut evitar. Disortadament el problema no ha estat la manca de voluntat política, el problema ha estat, bàsicament, la d'ignorar que en aquesta zona del Collserola hi havia un espai que era únic i que calia conservar.

Amb aquesta carta tanquem les nostres gestions en aquest afer i, aprofitant l'avinentesa, sols ens resta -si bé el veredicte no és el que hauriem volgut- agrair-li l'atenció que ha tingut en atendre la nostra petició i al mateix temps em plauria que acceptés la invitació per anar veure el tram que queda de l'antic camí, situat a tocar la nova pista forestal i és on es veu, clarament, com s´ha malmés un paisatge, per tant, un bé cultural de la societat. Amb dues hores es pot estar de nou a Barcelona.

Ben cordialment.



P.S. Curiosament, últimament hem rebut un comunicat d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, d'uns estudis de la riera de Sant Cugat i els sus afluents. Referent a la riera de Sant Medir diu així:


El tram del bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüencia de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins el llit de la riera i la constucció d'un parquin a la zona de Sant Medir. A conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de S. Medir fins la can Borrell.




SEPRONA
Alferes cap de la secció, Sr. Antonio Milla Medina

Distingit senyor,

El motiu de la present carta és per agrair-li les seves gestions en l'inspecció realitzada a la riera de Sant Medir i si bé a nivell legal no s'ha pogut fer res, ajudarà a que, situacions com aquesta, no es tornint a repetir.


Deixant a part la frontera legislativa, el que vostès han fet és important per la senzilla raó que la Vall de Gausac, on està situada la riera, es pot assegurar que, degudament tractada, era un paisatge únic i són molts els qui opinen que aquest recorregut de poc més de 4 quilòmetres tenia els suficients alicients per ser valorat per l'Unesco. Ara amb la pista forestal del segon tram, que és el que hem denunciat, es pot dir que, disortadament, la possibilitat de regeneració i reconeixement no és factible.


La nostra acció ha durat tres anys i en aquest temps, entre informació i correspondència hem acumulat més de cent trenta fulls, fet que considerem forasenyat i ens indica que l'administracció, en quan a medi ambient i defensa de l'entorn natural, ara per ara, no té capacitat de visió per determinar els paisatges que cal conservar. Em permeto lliurar-li aquest llistat perquè vegin les entitats a qui hem consultat, entre ells la de vostès i que, com poden veure, no són pas poques. El plànol-dibuix demostra, sense cap mena de dubte, que no calia fer la pista forestal tal com s´ha dut a terme. També es veu la importància del recorregut que va des del Coll de l'Erola fins a Can Borrell. En tot el trajecte hi havia una simbiosi total entre riera, camí i vegetació que, disortadament, ara ja no serà factible.


Repeteixo, el nostre sincer reconeixement pel seu servei. Ben cordialment.



P.S. Curiosament, hem rebut un comunicat, d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, d'un estudi de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la riera de Sant Medir diu així:


El tram de bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüència de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins del llit de la riera i al construcció d'un parquing a la zona de l'ermita de Sant Medir. Com a conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de Sant Medir fins a la massia de can Borrell.


Si ho creuen oportú poden trobar a Internet un comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del Parc de Collserola)
http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html







Barcelona, 6 de febrer de 2006
Síndic de Greuges
C/ Anselm Clavé,31
08002 -Barcelona

Il.lustríssim senyor,

he rebut la seva carta de 12 de setembre i li agraeixo que hagi atès la meva petició que també ho és de la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola. Em sap greu, però no he pogut contestar abans la resolució. Disortadament, a mesura que et fas gran, el temps passa que no te n'adones. Aquesta carta és com una cloenda de la gestió en l'intent de preservar un bé social.

Com vostè sap, li vaig lliurar la informació, abans que fos nomenat Síndic de Greuges. Em vaig dirigir a vostè per la seva evident vinculació a Iniciativa per Catalunya Verds i també perquè vostè, tinc entès, que coneix bé el Pirineu i això podia facilitar que el meu raonament fos entès. Aquest preàmbul va permetre que, amablement, se m'indiqués la possibilitat de presentar l'escrit a la institució que vostè regeix. Com pot suposar el judici del Síndic de Greuges no satisfà la nostra petició

Recordo, gràcies a la televisió, les seves intervencions al parlament. Em cridava l'atenció les sòlides argumentacions davant una problemàtica social, eren dures i al mateix temps correctes. Em feia pensar que havia de tenir un clar convenciment del que exposava i defensava. Per aquest motiu entenc que el dictament que m'ha enviat, és rigurós, evidentment, a partir de l'informació que li han facilitat, i és precisament perquè és rigurós que li puc aclarir els punts del seu comunicat:

1 -En quan a la connectivitat, en el cas que es demostrés que és necessaria, en l'apartat quart del plànol-dibuix es veu l'error que s'ha comés.

2-3 -Com es pot admetre que el Consorci i l'Ajuntament de Sant Cugat ignoraven que havien de consultar a l'ACA, fins i tot van haver d'aturar les obres per manca de permisos De totes maneres això no té cap importància, em consta que en aquestes situacions l'ACA fa la vista grosa.

4 – En quan a l'informació pública, cal que es comprengui que els ciutadans, votem a un partit en el qual dipositem la nostra confiança, tant a nivell idelògic com en els afers de gestió pública. Només ens faltaria haver de llegir els butlletins de la desprestigiada província. Amb franquesa, si us plau, no ens passem. Hem de ser conseqüents. Lamento que del departament de Medi Ambient sortís amb aquest pobre raonament,


5- Simplement una afirmació categòrica: Li puc ben assegurar que no han recollit cap de les nostres propostes.

6- Del Decret del PEIN més val que no em parlem. L'únic que demostra és que les persones que el van redactar, no estaven capacitades per la funció que exercien. Mira que dir, segons el seu informe, que “no calia sometre el projecte a l'avaluació prèvia d'impacte ambiental” per emprar un mot amable, en aquest cas sols se m'acut el de “còmic”.

123

7- El conseller manifesta que les obres estan supervidades per un enginier tècnic, no vull infravalorar el judici d'aquest senyor. Tanmateix no ho acabo d'entendre, en obrir l'expedient en van comunicar per escrit que “... s'ha donat trasllat de la documentació a l'ACA ja que l'actuació afecta a la riera de Sant Medir”

És evident que tota actuació que fa l'administració es mou sota un projecte, amparat, en aquest cas, per un Decret, però això, nosaltres ja ho sabem. No ens passa pel cap que l'administració dugui a terme una actuació fora del diguem-ne ordre prèviament establert, o si es vol dintre de la “legalitat”. El mal bàsic és que la normativa ha permés fer un disbarat que s'hauria pogut evitar. Si l'Ajuntament i el Consorsi haguessin sabut que vol dir conservar un paisatge, no haurien fet el que han fet i ara no s'aixoplugarien sota l'excusa d'una normativa que permet empobrir el paisatge.

Certament vam ser informats el 31 de març. Ens preguntem: és adequat rebre una notificació de Medi Ambient, al cap de més de 9 mesos, per dir-nos, en cinc línies, que tot es correcte, quan nosaltres li vam lliurar diverses informacions que acumulen uns trenta fulls i que no han merescut ni el més mínim comentari. Volem ser benèvols i simplement direm que aquesta notificació, és una forma d'arraconar al ciutadà.

Les associacions que defensen causes concretes de medi ambient, com és el cas de la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola, sense cap mena de vacilació va acceptar l'anàlisi d'aquesta situació ja que, de fet, també era seva. En aquests grups, com aquell que diu, sense proposar-s'ho, generen un pensament d'esquerra, de renovació i un clar sentit de progrés. Contràriament, el llenguatge dels partits polítics dits progressistes, en quan a medi ambient, és evident que estan ficats en un atzucac i les seves afirmacions no aguanten la crítica més benèvola Es ben trist escoltar un càrrec públic, -membre d'un important partit que s'auto defineix d'esquerra-, parlar davant d'un auditori, respecte aquest afer i dir, més ben dit, no va dir absolutament res. Simplement, cal destacar la seva buidor intele.lectual. I no és un fet aïllat, aquesta és, majoritàriament, la tònica amb els interlocutors dels diferents partits amb qui hem intercanviat comentaris.


Cal que quedi clar que, amb l'actual “legalitat” en el terreny del medi ambient, les coses no van. Totes les associacions similars a la Plataforma reconeixen que s'ha fet un disbarat amb la pista forestal a tocar la riera i coincideix amb criteri dels experts de medi ambient que coneixen Collesorola. No estem defensant una posició radical i encara menys, dogmàtica. Es tracta, d'una visió objectiva d'uns fets concrets.


Que quedi clar: no es tracta de defensar una riera i el seu entorn, el que defensem, juntament amb la Plataforma, és un bé social, Tot el que afecta al medi ambient i l'ecologia, és una part vital de la dignificació dels humans. Quan empobrim un paisatge, en el fons el que estem fem és un empobrir la ciutadania que viu a l'entorn d'aquell paisatge. Això, ara per ara, els polítics amb els quals hem parlat no ho entenen i el que és més greu, no hi donen cap importància.

En quan el que em diu de: Agreixo la vostra tasca i us encoratjo a perserverar en les inquietud per la millora i defensa de l'entorn natural”. Cal que li digui que en tres anys entre informació i correspondència hem acumulat més de cent trenta fulls. Considero que això és un disbarat. No sóc expert en res, però aquest plànol-dibuix, i no ho dic per mèrits propis, m'ha costat de fer, en part, degut als meus limitats coneixements, li puc assegurar, però, que està molt treballat, fruit de la pura observació. Reflexa claramanet la realitat del que ha passat, m'atreveixo a dir que és irrefutable, descriu exactament la problemàtica que ha provocat l'acció de l'Ajuntament i el Consorci. Si mira la vista general de la Vall de Gausat. es compren perfectament la vital importància del camí que va del coll de l'Erola fins a can Borrell. És l'eix bàsic de tota la vall, un camí que respectava l'entorn paisatgístic o més ben dit el pontenciava, perquè un paisatge si ningú el veu és com si no existís. La resta de dibuixos amb els seus enunciats parlen per si sols. He intentat reflexar, gràficament, una visió de síntesi de les equívoques accions de l'administració. Com pot veure acompanya aquesta carta un llarg llistat amb les institucions i persones amb les quals s'ha mantingut contacte, volem dir que no hem fet una tasca aïllada. Tanmateix davant la inutilitat de tot aquest esforç, amb franquesa, cal que comprengui, que no es una invitació a perseverar.

En quan a què “Segurament es podria haver optat per altres solucions constructives ... en si mateix , no significa actuació irregular” En aquest punt discrepo totalment d'aquesta afirmació. Ho sento molt però és evident que objectivament hi ha hagut una actuació irregular i, si us plau, en aquest cas, no ens hem d'escudar en la legalitat, el veritable progrés sempre ha de ser auto-crític.


Repeteixo el que li vaig dir en l'anterior carta: em plauria que acceptés la meva invitació per visitar el que queda de l'antic camí a tocar la pista forestal. Ara no es tracta de reindivicar, es tracta de veure els fets amb claretat. De Barcelona estant, en dues hores seria suficient.


Quelcom passa en la nostra societat, quan davant un cas concret, les institucions de l'administració que els polítics dels partits dits progressistes ens regeixen, tenen l'oposició frontal de les associacions sensibles a les problemàtiques de medi ambient Això no té sentit. Sincerament no ho entenc. És la primera vegada que em toca viure uns fets tan contradictòris, afirmaria que absurds. L'ejecutiu de les diferentes administracions no tenen en compte els nostres requeriments i davant de l'actual i deficient legislació, que ampara aquest cas, no permet interposar mesures correctores. Com a ciutadà, sols queda la possibilitat, a nivell intel.lectual, de dur aquesta experiència fins l'última conseqüència, amb la qual cosa, es podrà demostrar i deixar al descobert les mancances de la nostra societat i la mentalitat que la mou, prenent com clar exemple les institucions que han intervingut en el tractament de la riera de Sant Medir, en el tram que va des de l'ermita del mateix nom fins a Can Borrell.

Si ho creu oportú, per Internet pot trobar un extens comentari titulat “LA RIERA DE SANT MEDIR DE COLLSEROLA” (Anàlisi de la gestió de les obres controlades pel Consorci del parc de Collserola) http://viaverda.org/rierasantmedir2006_3.html

Ben cordialment.


PS. En acabar aquesta carta rebo el butlletí *nº 70 del parc de Collserola. En la plana nº 11 diu textualment :“La sindicatura de Greuges de Catalunya posa de manifest la seva conformitat amb les obres realitzades al camí de Sant Medir”. fas un esforç d'objectivitat i el tu esforç és aprofitat per justificar el que han fet. És maquiavèl·lic, surrealista. Arribes a un punt que no sap que dir ni que pensar, en aquest moment només se m'acut expresar que tenim la democràcia molt lluny.

Curiosament, la segona quinzena de gener hem rebut un comunicat d'uns biòlegs del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona referent a un estudi de la riera de

Sant Cugat i els seus afluents. Respecte a la riera de Sant Medir diu així:

El tram del bosc de ribera de la riera de Sant Medir presenta una clara degradació com a conseqüencia de l'obertura d'una pista forestal de 5 m. d'amplada dins el llit de la riera i la constucció d'un parquin a la zona de Sant Medir. A conseqüència d'aquestes obres la riera ha estat parcialment canalitzada. Aquesta alteració s'inicia aigües amunt de l'ermita de S. Medir fins a can Borrell.




A Barcelona, 1 de març de 2006


Josep M. Sunyer i Pey

Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola


[Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]