e-noticies.com
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en sentència de data 11 d'abril de 2006 i en relació amb el sector de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès, ha declarat que no escau el recurs interposat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès contra la sentència pronunciada en data 19 de setembre de 2002, per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que manifesta, en el fonament de dret primer, que es declara obertament per la sentència recorreguda, que: "En aplicación del régimen transitorio establecido en la Ley 6/1998, para el desarrollo del suelo urbanizable no programado, la entidad demandante ostentaba derecho a presentar para su tramitación un Programa de Actuación Urbanística que no le debió ser inadmitido, sin justificación alguna, por el acuerdo plenario del Ayuntamiento".
La sentència esmentada condemna l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès al pagament de les costes processals fins a un límit de 3.000 euros i dóna la raó a qui, en ús d'un dret legítim, com a propietari d'una finca al sector de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès, no se'l podia privar del seu dret a tramitar l'instrument urbanístic que li permetia l'ordenament urbanístic i que, sense justificació, com diu la sentència dictada, el plenari municipal li va inadmetre. La sentència obliga l'Ajuntament a tramitar-l'hi, amb les conseqüències que poden derivar-se d'un fet de tanta transcendència.
17.06.2006
********************************
EL PAÍS - Barcelona - 17-06-2006
El Tribunal Supremo (TS) ha confirmado una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) que reconocía el derecho de la empresa Núñez i Navarro a tramitar un proyecto urbanístico en la zona Torre Negra de Sant Cugat del Vallès. El Ayuntamiento había declarado esta zona no urbanizable. El alto Tribunal desestima el recurso que el Ayuntamiento de Sant Cugat presentó en 2002 contra la sentencia del TSJC, que obligaba al consistorio a admitir la solicitud presentada por Núñez i Navarro y a darle "el trámite previsto por la legislación urbanística".
La disputa se originó por 300 hectáreas de terreno que la empresa Núñez y Navarro compró en la zona Torre Negra de Sant Cugat con el propósito de urbanizarlas. El municipio promovió después una modificación del Plan General Metropolitano de modo que se impedía la edificación.
El Supremo mantiene que, de acuerdo con el ordenamiento jurídico autonómico y estatal, la empresa "estaba legitimada a presentar a tramitación un programa de actuación urbanística en terrenos clasificados como suelo urbanizable no programado".El Ayuntamiento emitió un comunicado en el que aplazaba la reacción al conocimiento pleno del fallo.
http://www.elpais.es/articulo/cataluna/Supremo/dicta/Torre/Negra/Sant/Cugat/urbanizable/elpepiautcat/20060617elpcat_16/Tes/
El TSJC diu que s'ha de tramitar un programa urbanístic a la zona, que ja està protegida JORDI ALEMANY . Sant Cugat del Vallès L'Ajuntament de Sant Cugat recorrerà davant el Tribunal Suprem una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna la raó a Núñez i Navarro i obliga el consistori a tramitar un programa d'actuació urbanística (PAU) a la zona de 150 hectàrees de Torre Negra, com demanava la constructora i altres propietaris per edificar-hi i que se'ls va negar. Ara la zona està protegida amb la modificació del pla general metropolità (PGM) i l'Ajuntament hi recorre per evitar pagar indemnitzacions.
L'alcalde convergent, Lluís Recoder, estava molt refiat que aquesta sentència i la que pugui emetre el Suprem en cap cas significarà que es pugui edificar a Torre Negra: «Amb la modificació del PGM de 1976 [aprovada després que es presentés aquest contenciós] i en ser una planificació urbanística superior, la zona està protegida.» El que sí que preocupa el consistori, i sobretot per l'impacte que pot suposar per a les arques municipals, és que els obliguin a fer el PAU, la figura urbanística necessària per poder edificar a la zona qualificada com a urbanitzable abans que es modifiqués el PGM. Això significaria que s'hauria d'indemnitzar els propietaris per la impossibilitat de poder construir en aquest espai, i «això pot suposar una factura que no podrem pagar i pot posar en qüestió el patrimoni natural i econòmic de la ciutat». De fet, aquesta és la segona sentència del TSJC favorable al grup de Núñez i Navarro per la tramitació del PAU -una primera va ser presentada per l'empresa Mont SA i ja recorreguda davant el Suprem, i la d'ara va ser presentada per l'empresa Agodeca i altres propietaris de Torre Negra-. La constructora i el consistori tenen un litigi des de fa anys, ja que el grup de Núñez i Navarro fa 20 anys va comprar el 50% dels terrenys a Torre Negra per fer-hi promocions i s'ha trobat que, gràcies a la pressió ciutadana, el consistori ha acabat tramitant la protecció de la zona modificant el PGM, amb el vistiplau de la Generalitat. El pas següent que vol fer Sant Cugat és que els terrenys passin a ser públics per fer-hi un parc rural i s'ha negociat amb propietaris i s'han ofert permutes de terrenys -fins i tot amb Núñez i Navarro, sense èxit- que en alguns casos han arribat a bon port, com és el cas dels jesuïtes del Centre Borja. L'Ajuntament xifra en més de 24 milions d'euros la compra de Torre Negra i, per aquest motiu, Recoder demanava ahir una vegada més que «a banda de tenir l'escalf» i el suport del Consorci del Parc de Col lserola, la Diputació i la Generalitat, aquests també hi posin de la seva part -diners- per poder garantir que les 150 hectàrees siguin públiques.
D'altra banda, Recoder també va anunciar que la Generalitat -màxima accionista de l'empresa Túnels i Accessos de Barcelona SAC (Tabasa)- també presentarà un recurs de cassació davant el Suprem per la sentència del TSJC que anul·la la planificació urbanística de la gasolinera que fa més de quatre anys que funciona a l'E-9, perquè es va fer una pla especial abans de modificar el PGM. Recoder va assegurar que la sentència «en cap cas diu que és il·legal», i afegeix que «es tracta d'un defecte de forma i la solució és tramitar-ho de nou».
Juliol 2004
Octubre i novembre 2003 - La Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies proposa la celebració d'un seguit d'activitats:
(Versió 28/09/03)
El mes de novembre de 1993 les entitats organitzadores de la Festa de Tardor van triar com a lema "Torre Negra forestal" per cridar l'atenció sobre l'amenaça d'urbanització d'aquest espai natural. Poc després es constituí la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalíes, amb dos objectius concrets: requalificar els terrenys urbanitzables a sòl protegit i elaborar un Pla Especial de Protecció.
Han hagut de passar ben bé 10 anys per a que s'acomplís el primer dels dos objectius; Torre Negra avui ha deixat de ser urbanitzable. Queda pendent el segon: el Pla Especial de Protecció.
El procés de protecció de Torre Negra ha tingut dues característiques: la participació ciutadana i el (no sempre fàcil) consens social i polític. Volem que l'elaboració del Pla Especial de Protecció també estigui guiada per aquests dos valors. És per això que la Plataforma Cívica proposa la celebració d'un seguit d'activitats que hauríen de permetre:
- Conèixer amb més detall els valors socials, ambientals i històrics de Torre Negra.
- Engrescar la ciutadania en la definició del model de protecció de Torre Negra.
- Alertar sobre noves amenaces al patrimoni naturaal.
Aquestes activitats són un preludi a la Festa de Tardor, que enguany ha triat com a lema "Hem salvat Torre Negra; Salvem Collserola!".
****
Sortides-Fòrum matinals guiades. Objectiu: discutir els criteris generals d'actuació a partir de sortides temàtiques sobre el terreny. 10ºº-12ºº Sortida guiada, des de la rotonda Rotary (Escola Europa). 12ºº-14ºº Fòrum de debat (Centre Borja? Torre Blanca?, CMSC?)
18 octubre:
Els valors ecològics i els valors històrics Rieres, espais oberts, boscos. Evolució històrica dels usos fins als nostres dies. Guies: Francesc Llimona, Consorci de Collserola; Grup de Natura del CMSC. Domènec Miquel, Grup d'Estudis Locals.
25 octubre:
Els valors socials Usos actuals i potencials: lleure, esport, didàctica, camins, agricultura. Guies: Ricard Estrada, Parc Rural de Gallecs (Vallès Oriental), Miquel Baldi, Plataforma Collserola.
***
8 novembre:
Can Busquets, espai amenaçat. Coneguem el bosc de Can Busquets (La Floresta), amenaçat de tranformar-se en una urbanització. Guies: Oriol Ribera i Enric Bertran, Associació Veïns la Floresta; Grup de Natura del CMSC. Sortida des de l'estació de la Floresta, a les 10ºº.
Col.loquis a realitzar els dimarts abans de la Festa de Tardor. Hora: 20ºº . Lloc: Casa de Cultura.
21 octubre:
Propietat privada i gestió pública: conflictes i compatibilitats. José Manuel Gómez, ex Director General de Medi Ambient del Govern Balear. Domènec Miquel o Marc Garcia, representant dels propietaris a la Comissió de Seguiment (?)
28 octubre:
Sant Cugat i Cerdanyola: la riera i la Via Verda com eixos connectors. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat. Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola. Plataforma Cívica Torre Negra, Associació Via Verda.
4 novembre:
Collserola i la plana del Vallès: reptes de conservació. Joan Llord, Director General d'Urbanisme de la Generalitat. Manel Larrosa, arquitecte.
Al llarg del matí del diumenge 9 de novembre, en el marc de la Festa de Tardor. Plaça Octavià.
13ºº Lectura del manifest. Coca i brindis.
Recuperem Torre Negra Actuacions simbòliques per començar a gestionar Torre Negra (per confirmar)
- Enderroc de l'estació transformadora abandonada que impedeix la vista del Pi d'en Xandri des del camí de Sant Medir. Brigada Municipal.
- Tallers de neteja i endreçament dels entorns de la bòbila a la vora del Pi d'en Xandri. Esplais i agrupaments escolta.
- Retirada d'alguns dels pals que sostenten el Pi d'en Xandri. Ajuntament.
***
Organitza:
Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalíes.
Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
15.02.2002
-comunicat de premsa-
La Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalies ha presentat avui al.legacions al procés de Modificació del PGM per a la preservació integral del sector Torre Negra. Tot i valorar de forma positiva l'aprovació inicial d'aquest tràmit per part de l'Ajuntament de Sant Cugat el passat mes de juliol, la Plataforma enten que la modificació conté uns quants aspectes confusos, incomplerts i àdhuc contradictoris amb l'esperit de protecció que cal esmenar.
En aquest sentit les al.legacions proposen 15 esmenes a la documentació aprovada, que fan referència a l'àmbit de protecció, els habitatges, els equipaments, la vialitat i les rieres.
La principal novetat és la proposta de crear un Parc Rural d'àmbit supramunicipal que lligui els termes de Sant Cugat i Cerdanyola. La proposta planteja que la riera que separa la plana del Vallès de la Serra de Collserola -coneguda com a riera del Sant Crist al terme de Sant Cugat, i Riera Major a Cerdanyola- es converteixi en l'eix vertebrador del futur Parc Rural. D'aquesta manera es faria un reconeixement a la unitat natural i paisatgística de tot el curs fluvial, tot concretant els esforços socials i administratius per protegir -fins a la data de forma aillada- la capçalera del torrent i el sector Torre Negra, a Sant Cugat, i la Via Verda i l'espai agroforestal de can Codina-can Canaletes, a Cerdanyola*.
Pel que fa a la resta d'esmenes, les al.legacions apunten a la necessitat de trobar alternatives a la construcció d'habitatges dins de les tres illes de sòl urbà existents a Torre Negra, adaptar els usos dels equipaments actuals i el manteniment de la xarxa viària existent a la seva ubicació en el Parc Rural i crear una clau urbanística específica per a la protecció de torrents i rieres.
També és important destacar la urgència de la redacció del Pla Especial de Protecció, que haurà de concretar molts aspectes que al tràmit actual sols són abordats de forma superficial, i que definirà, en definitiva, els usos, la gestió i la extensió d'aquest espai natural. Sant Cugat del Vallès, 14 d'octubre de 2002.
Per a més informació poseu-vos en contacte amb: Kristian Herbolzheimer, tel: 93 581 25 09 / 646 644 983.
________
* La capçalera de la Riera del Sant Crist ha estat fortament agredida per la urbanització de la Costa del Golf i l'actual ampliació del camp de golf de Sant Cugat. Tanmateix segueix vigent el compromís de la Comissió de Seguiment de l'Ajuntament de Sant Cugat d'aconseguir una "protecció selectiva" per aquest indret.
El valor de la Riera pel seu pas per Torre Negra (entre la ctra. de l'Arrabassada i el terme de Cerdanyola) ha estat destacat tant per informes de la Universitat de Barcelona com del Parc de Collserola, així com pel propi Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El polèmic projecte de Ronda Sud ha quedat aparcat justament en reconeixement d'aquests valors.
La preservació de la Via Verda entre les poblacions de Sant Cugat i de Cerdanyola ha estat un anhel social reconegut pel Consell Comarcal i tots els municipis del Vallès, malgrat la polèmica encara vigent per la retallada que en provocarà la construcció del Centre Direccional.
Finalment, l'espai agroforestal de can Codina-can Canaletes cerca un reconeixement als seus valors socials, històrics i ambientals un cop sembla descartada l'opció de contruir-hi un camp de golf.
En K. H., amb NIF: *****, en nom i representació de la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalíes, amb seu social a la Pl. Barcelona 5 de Sant Cugat del Vallès, tel: 93 674 ****, presento les següents:
Al·legacions
A la modificació del PGM per a la preservació del sector Torre Negra.
Des de la Plataforma Cívica valorem positivament aquest tràmit iniciat per part de l'Ajuntament de Sant Cugat i confiem en que pugui proporcionar la protecció definitiva del nostre entorn natural que anhela la societat santcugatenca.
Tanmateix entenem que hi ha uns quants aspectes confusos, incomplerts i àdhuc contradictoris amb l'esperit de protecció que cal esmenar:
El document de constitució de la Comissió de Seguiment per la Protecció de Torre Negra reconeixia una "unitat natural i paisatgística" del sector Torre Negra amb el cantó occidental de la carretera de l'Arrabassada. La documentació dels tràmit de protecció de Torre Negra sempre han fet esment a que l'àmbit del futur Parc Rural haurà d'ésser superior a l'àmbit del sector urbanístic Torre Negra per englobar la totalitat de l'espai anomenat popularment com "La Queixalada". En paral·lel s'ha donat un procés de creixent sensibilitat social i política en relació amb la necessitat d'un nou marc de protecció per a la serra de Collserola i de la plana del Vallès, així com s'han manifestat les voluntats dels ajuntaments de Sant Cugat i de Cerdanyola d'incrementar la protecció de l'espai fronterer entre les dues ciutats i la serra de Collserola. En aquest sentit es pot pensar en la necessitat de crear un Parc Rural supramunicipal al llarg de la Riera de Sant Cugat.
Per tot això entenem que:
1.- Cal fer referència també en la documentació de l'actual tràmit a la unitat natural i paisatgística del sector Torre Negra a llevant i a ponent i que, per tant, l'àmbit del futur Parc Rural de Torre Negra supera el del sector urbanístic Torre Negra i que caldrà estudiar en el Pla especial de protecció la seva delimitació concreta vers el parc de Collserola, la banda occidental de la carretera de l'Arrabassada, la Via Verda i el terme municipal de Cerdanyola, tot pensant en un possible "Parc Rural de Torre Negra i la Riera de Sant Cugat/Riera Major".
Dins del sector Torre Negra hi ha tres illes d'edificacions qualificades com a sòl urbà i que, per tant, no són susceptibles de requalificació urbanística com la resta del sector. Aquestes illes de sòl urbà es troben al bell mig del bosc i, en la seva major part, en un sòl amb un molt elevat pendent i a la capçalera de dues rieres. Per aquestes raons entenem que la consolidació d'aquest sòl urbà és incompatible amb la protecció de Torre Negra.
És per això que entenem que:
2.- S'ha de millorar la situació dels habitatges legals i el seu entorn urbanístic i natural, tot condicionant les possibles actuacions a la seva presència en Parc Rural. Cal deixar palès a la documentació que aquests condicionaments tenen repercussió sobre la pavimentació, les voreres, l'enllumenat, el tractament d'aigües residuals, etc.
3.- S'ha d'acabar amb les situacions d'habitatges irregulars i la documentació ha d'indicar com fer-ho.
4.- S'ha de trobar una solució urbanística i legal que permeti a la propietat una alternativa a la urbanització en aquest desafortunat indret. La documentació no aborda la problemàtica des d'aquesta perspectiva. La solució plantejada a l'aprovació inicial entra en clara contradicció amb els objectius de preservació de Torre Negra.
5.- La definició de "polígons d'actuació" ens sembla que implica un "desenvolupament" més accelerat del desitjable.
Un dels major impactes ambientals que es produeix actualment sobre Torre Negra es fruit de l'existència d'un excés d'equipaments a la zona. D'altra banda aquests serveis sovint juguen un paper social important. Es fa, per tant, necessari trobar un equilibri, que passa per una major regulació de les activitats desenvolupades i un congelament a la construcció de nous equipaments o l'ampliació dels actuals. Concretament, de cara a mantenir una coherència amb els objectius de protecció, entenem que:
6.- No es pot construir cap nou equipament que no tingui un ús estrictament lligat a les necessitats del Parc Rural.
7.- No es pot realitzar cap nova construcció sobre els equipaments existents.
8.- S'ha de fer esment que el Pla especial de protecció haurà de regular acuradament les activitats dels equipaments actuals de cara a reduir el seu impacte ambiental.
9.- S'ha d'especificar que cal procedir a la propera revisió del Pla especial de l'Escola Avenç per adaptar-lo als condicionants del Parc Rural i s'ha de resoldre la irregularitat de l'aparcament actual.
10.- S'ha d'especificar que la Carpa Sàbat es troba amb un permís d'activitat en precari que serà revista en el Pla especial de protecció.
En relació amb la vialitat existent i planificada entenem que:
11.- La vialitat existent necessita d'una millora en benefici tant dels usuaris com del medi ambient, com per exemple la reducció de pols. Aquesta millora ha d'ésser compatible amb el Parc Rural i cal esmentar, per tant, que fugirà de pavimentacions asfàltiques, voreres, i enllumenat propis de sòls urbans.
12.- L'existència de culs de sac obligarà a elaborar un Pla d'emergència i adaptar la vialitat existent al mateix. Tanmateix haurà de ser el Pla especial de Protecció el que concreti les mesures a emprendre en aquest sentit. La perllongació dels vials existents ha d'ésser eliminada de l'actual tràmit per no haver estat prou contrastada des del punt de vista ambiental i no haver estat sotmesa a l'estudi i la discussió d'alternatives. 13.- En relació a la hipotètica Ronda Sud, la documentació ha de recollir els informes de la Universitat de Barcelona i del Parc de Collserola que fan esment a la incompatibilitat de la construcció d'una ronda per Torre Negra amb els objectius de preservació d'aquest espai.
El Pla de protecció de rieres de l'Ajuntament preveu la necessitat d'una clau urbanística específica per protegir les rieres. Entenem que la requalificació de Torre Negra és el millor moment per encetar aquesta proposta.
14.- Per tant, proposem que totes les rieres tinguin una clau específica que ressalti la seva importància.
15.- D'altra banda la riera del Sant Crist ha de rebre el reconeixement urbanístic que es mereix com a eix articulador de tot el Parc Rural.
Senyor alcalde de Sant Cugat del Vallès
Avui, 21.07.2002
Magda Méndez, Sant Cugat del Vallès
La possibilitat que 150 hectàrees de Collserola que pertanyen al terme municipal de Sant Cugat continuïn sent part de pulmó verd de l'àrea metropolitana està una mica més a prop de ser una realitat. El ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar un document consensuat per la comissió de seguiment de Torre Negra i rodals en què es demanarà la protecció integral de tota la zona, amb l'objectiu de convertir-la en un parc rural en què no s'hi pugui edificar.
Aquest document definitu és fruit de tres anys d'intens debat i de llargues reunions de la comissió de seguiment (que està formada per les diferents parts implicades en aquest procés de canvi de qualificació dels terrenys), ja que es tracta d'un dels temes més polèmics i que han generat més sensibilitat ciutadana. Finalment, s'ha determinat la petició de la protecció integral de Torre Negra, i tan sols es preveu en un futur (i elaborant un pla especial) la possibilitat d'edificar equipaments relacionats amb el parc rural. Després de l'aprovació plenària, el document estarà durant dos mesos a exposició pública i després haurà de ser aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (CUB) i la de Catalunya (CUC).
Compensacions
L'aspecte que ha creat més punts de desacord ha estat la compensació que han de rebre els propietaris de la zona. "Tenen interessos divergents amb els nostres", explicava l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que per aquest motiu considera que "s'han de fer les coses molt bé". El col·lectiu de propietaris dels terrenys de Torre Negra es divideix en dos tipus: els tradicionals, que són uns 130 propietaris de parcel·les petites, i un propietari majoritari. Aquest darrer és Mont SA, propietat de la promotora Núñez i Navarro i que disposa de 74 hectàrees, cosa que representa gairebé el 50% de Torre Negra i rodals. "Cada vegada que ens han demanat urbanitzar a Torre Negra ho hem denegat", explicava Recoder. Aquest fet, però, ha estat l'origen de diverses accions judicials contra l'Ajuntament, entre les quals destaquen les de Mont SA, després que el consistori denegués la tramitació de dos programes d'actuació urbanística (PAU) que havia sol·licitat, un en l'anterior legislatura (en què governava Joan Aymerich, de CiU) i l'altre en l'actual. "Jurídicament hem de fer les coses molt bé", afirma l'alcalde de la ciutat, que no descarta que "la decisió final que Torre Negra passi a ser no urbanitzable arribi també als tribunals". Per això Recoder assegura: "Ens ha obligat a fer les coses lentament, ben assessorats. Intentem no fer cap pas en fals, perquè crearíem un problema greu per a la ciutat de Sant Cugat". En aquest sentit, l'alcalde pretén evitar que s'arribi a la petició d'expropiació dels terrenys en el cas del propietari majoritari, ja que per a la ciutat comportaria haver de pagar una alta suma de diners "de què no es disposa".
Edificabilitat
Una de les solucions que s'apunten és "que es mogui l'edificabilitat", de tal manera que es podria bescanviar per uns terrenys equitatius dins l'àrea metropolitana. Pel que fa als petits propietaris, l'Ajuntament té pensat arribar a un acord mitjançant permutes per terrenys de titularitat pública dins el mateix municipi de Sant Cugat. Està previst que les negociacions amb els propietaris es concretin entre els mesos d'octubre i novembre.
Malgrat aquests importants acords que posicionen definitivament el consistori santcugatenc respecte a aquest tema, encara queda un dels aspectes polèmics que estan lligats a la protecció de Torre Negra: la construcció de la ronda sud del municipi. Aquest vial va ser aprovat per unanimitat a l'anterior mandat, però les discrepàncies sobre la necessitat real de fer-lo i, sobretot, pel seu traçat i la negativa de la CUB a aprovar el primer traçat, han permès aquest replantejament. "El que no es pot negar és que Sant Cugat té un problema de trànsit greu", assegura Recoder, que és partidari de la construcció de la ronda, per a la qual ja s'ha fet una reserva de sòl. També s'han proposat sis opcions de traçat diferents, que se sotmetran a debat.
Un pas enrera, però dos endavant
A aquestes alçades segur que la població de Sant Cugat ja deu estar completament marejada i desorientada en relació a Torre Negra. És que no estava protegida? És que encara s'hi pot construir?
La resposta a les dues preguntes és que no. No està protegida, perquè encara és sòl urbanitzable, però tampoc s'hi pot construir, perquè està en tràmits de protecció.
Llavors, per què encara no tenim el Parc Rural? Què s'ha fet aquests darrers tres anys?
El camí cap al Parc Rural és llarg i enrevassat. Malgrat que sembli mentida, hi ha molts pocs antecedents a Catalunya de protegir una superfície urbanitzable tan gran com aquesta. Això ens ha obligat a bastir una proposta sòlida, capaç de respondre als següents reptes:
Potser allò més destacable de la feina feta és que hem pogut superar en gran mesura els prejudicis que teníem, tant l'equip de govern, els partits de l'oposició i la Plataforma Cívica. Crec que ara els dubtes sobre la voluntat de protecció de l'altre s'han reduit, i això ens hauria de permetre treballar amb més agilitat els temes pendents:
La solidesa de la confiança mútua que hem guanyat es posarà a prova amb l'agilitat que mostrem tots i cadascun per encetar aquests temes pendents. En definitiva, la protecció de Torre Negra és la prova de foc per a l'Ajuntament per a demostrar que a Sant Cugat estem encetant una nova cultura de l'urbanisme.
Kristian Herbolzheimer
Portaveu de la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalies
16 de juliol de 2002
El Ple Municipal de Sant Cugat del Vallès aprovarà aquest vespre un nou tràmit en la llarga protecció de l'espai agro-forestal de Torre Negra. El tràmit administratiu de protecció portava 3 anys aturat, des que la Generalitat instés a l'Ajuntament (al mes de juliol de 1999) a concretar 15 aspectes de la modificació del PGM per a la "preservació integral del sector de la Torre Negra" que havia iniciat l'Ajuntament. Aquesta concreció és imprescindible per a que la Generalitat pugui fer l'aprovació definitiva per a crear el Parc Rural de Torre Negra.
El document que s'aprovarà aquest vespre inicialment estarà sotmès a exposició pública durant 2 mesos abans d'una segona aprovació municipal per arribar tot seguit a la Generalitat. S'espera que a l'hivern del 2003 la Generalitat pugui donar el vist-i-plau definitiu per a la requalificació urbanística. Per acabar de crear l'anhelat Parc Rural, encara fa falta redactar el Pla especial d'ús i gestió.
Finalment s'ha arribat a un consens entre els membres de la Comissió de Seguiment en relació a les dues qüestions més espinoses:
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra valora positivament els acords als que s'ha arribat, però considera necessari prendre precaucions per evitar el creixement de les 3 taques urbanes que hi ha dintre del sector, així com abordar amb urgència una estratègia de protecció de tota la zona periurbana de Sant Cugat, tant la que llinda amb el Parc de Collserola (la resta de la "Queixalada", can Busquets, can Montmany, etc.) com la zona de contacte amb la plana vallesana (Rubí, la Via Verda, Cerdanyola).
Per a més informació adreceu-vos a: Kristian Herbolzheimer 93 581 24 14 (matins) / 93 674 97 79 (tardes)
Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies
15.07.2002
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]