Jesús Carrera
Catedràtic d'Enginyeria del Terreny
Universitat Politècnica de Catalunya
Barcelona, 9 de juliol de 2001
L'objectiu d'aquest informe és presentar una breu síntesi
dels estudis hidrogeològics que s'han fet en els darrers tres anys en relació
amb el possible dipòsit controlat de residus classe II a la Pedrera Berta.
Específicament es presenten aquells aspectes que son més rellevants de cara a
avaluar si el projecte compleix la llei i, eventualment, si és coherent amb
el seu esperit.
L'informe ha estat preparat a petició de Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola.
Tanmateix, l'autor no te cap lligam (econòmic ni de qualsevol altre tipus) amb cap de les institucions que s'oposen al dipòsit ni amb els propietaris de la pedrera.
La metodologia de
treball ha estat doble. D'un costat, s'han estudiat els documents dels
treballs hidrogeològics preparats per CIHS (2001), Geoservei (1998), Lloret i
Ubach (1989) i FCE (2000). S'ha de dir que la síntesi ha estat fàcil, donat
que tots aquests treballs són molt coherents. D'un altre costat, s'han
estudiat les normatives internacionals al respecte, començant per la catalana
(DMA,1997) i seguint per l'americana (USEPA,1991), la canadiense (MELP,1993)
i l'europea (EC,1999).
L'informe consta de tres
apartats. En primer lloc, per tal d'emmarcar els treballs hidrogeològics, es
revisen les normatives. A continuació, se sintetitza l'hidrogeologia.
L'informe clou amb una secció de conclusions.
L'objectiu de la normativa és garantir que la qualitat de
les aigües superficials i subterrànies en les fonts de suministre actuals o
en les potencials futures no es vegi afectada pels dipòsits de residus. Amb
aquest objectiu, tots els països requereixen uns criteris geològics mínims
als indrets on es projecti emmagatzemar residus. Els criteris fan referència
a la permeabilitat, estabilitat, xarxa de drenatge, etc.
A Espanya, aquesta normativa és competència de les comunitats autònomes. A Catalunya, els dipòsits estan regits pel Decret 1/1997 de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats (DMA,1997). Les condicions de permeabilitat per als dipòsits de residus de classe II s'especifiquen a l'article II de l'annex 2 i diu:
II Criteris d'Impermeabilització natural i artificial del
vas i drenatge dels lixiviats per a un dipòsit controlat per a residus no
especials (classe II).
II-1 La formació geològica sobre la qual reposi un dipòsit
controlat de classe II haurà de tenir una permeabilitat, mesurada en
condicions de saturació, inferior o igual a 10-9 m/s en gruix d'almenys
2m.
II-2 En el cas en què la formació geològica no compleixi de manera natural les condicions abans esmentades i sempre que no es tracti d'una zona constituïda per importants gruixos dels següents materials:
Materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificació o per intensa fissuració.
Materials porosos no consolidats tals com dipòsits al·luvials i planes costaneres actuals, terrasses i dipòsits al·luvials antics poc cimentats.
Capes d'alteració superficial de materials originalment poc permeables (margues, roques ígnies, etc.), o bé,
D'una zona inundable per
crescudes d'un curs d'aigua relatives a un període de retorn de 500
anys.
Es prendrà la mesura complementària d'impermeabilització artificial següent:
S'instal·larà una capa
d'impermeabilització mineral sobre tot el vas del dipòsit controlat amb un
gruix mínim de 90 cm. I una permeabilitat inferior o igual a 5 x
10-10 m/s.
Totes les dades disponibles sobre les granodiorites que acollirien el dispositiu apunten a que la permeabilitat és superior als 10-9 m/s que exigeix l'article I-1 de l'Annex 3 del Decret 1/1997 del Departament de Medi Ambient sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats.
La zona esta constituïda per importants gruixos de "materials consolidats amb elevada permeabilitat per intensa fracturació". També es pot dir que les capes superficials es troben alterades. Per tant, no és aplicable la consideració que es fa a l'article abans esmentat sobre la possibilitat de fer servir una impermeabilització artificial.
Finalment, tot apunta en el sentit que aquesta zona viola l'esperit contemplat a la majoria de les normatives en el sentit d'ésser fàcil de controlar. Fins i tot, no se sap cap a on flueix l'aigua i sembla raonable pensar que no es pugui complir el criteri de bombejar l'aigua contaminada en el cas eventual que es produeixin pèrdues.
En resum, el dipòsit controlat que es proposa no compleix les condicions imposades per la Generalitat ni l'esperit de totes les normatives internacionals. Es pot concloure, doncs, que no és adequat.
DMA (Departament de Medi Ambient), 1997, Decret 1/1997 de 7 de gener de 1997, sobre la Disposició del rebuig en dipòsits controlats, DOGC, Núm. 2307-13.01.1997
FCE (Federació Catalana d'Espeleologia), 2000, Estudi de la mina del Quars. El Papiol - Sant Cugat.
Geoservei, 1998, Estudi Geològic-hidrogeològic de l'emplaçament de la pedrera Berta al terme municipal de Sant Cugat del Vallés (Barcelona) per al projecte constructiu d'un dipòsit controlat classe II destinat a la restauració de la pedrera, 48 pp.
Lloret i Prieto, J. i M. Ubach i Tarres, 1989. L'avenç de la Mina Berta i els cavernaments en granit d'aquest jaciment mineral, Espeleòleg, 38, 48-52.
MELP (Ministry of Environment, Land and Parks), 1993, Land criteria for Municipal Solid Waste, Municipal Waste Reduction Branch, Environmental Protection Division. Victoria, British Columbia, Canada, 22 pp.
US EPA,1991, Solid waste Disposal Facility Criteria, 40 CFR, part 258,US EPA, Washington DC.
[Coordinadora Via Verda de
Cerdanyola] [Collserola]