Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
(de la web del Consorci del Parc de Collserola)
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat per Decret 328/1992, de 14 de desembre, de la Generalitat de Catalunya, desenvolupa la previsió del capítol III de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.
El PEIN estableix una xarxa de 165 espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions presents a Catalunya.
A tots els espais és d'aplicació un règim preventiu bàsic, que inclou un règim urbanístic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d'usos, instal•lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits. De conformitat amb l’article 13.1 d’aquest Decret, als espais delimitats pel PEIN s’aplica d’una manera preventiva el règim del sòl no urbanitzable fixat per legislació urbanística. Actualment, aquesta referència correspon a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost .
L’àmbit de protecció de la Serra de Collserola és el mateix que el Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola excloent les zones qualificades de sòl urbà i de sòl urbanitzable.
Per a més informació sobre el PEIN així com per consultar la documentació completa us podeu adreçar al web:
El Pla d'espais d'interès natural de Catalunya -
web de la Generalitat de Catalunya
El PEIN té els orígens en la determinació legal que fa el capítol III (articles 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.
D'altra banda, el PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial, i s'equipara a altres instruments d'aquest tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les disposicions normatives són de compliment obligatori per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. En el context de la planificació territorial, el PEIN esdevé un instrument de desplegament del Pla territorial general de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 1995). D'aquesta manera, les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física del territori.
Per acabar, cal dir que la vigència del Pla és indefinida, però s'hi poden introduir modificacions per mitjà de procediments específics.
* Introducció: La protecció dels espais d'interès natural
1. La diversitat biològica a Catalunya i la seva preservació
2. Els espais naturals protegits
3. Nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya
* El Pla d'espais d'interès natural: configuració legal
1. Origen i naturalesa jurídica
2. La protecció bàsica dels espais més rellevants
3. Tramitació i aprovació del PEIN
4. Delimitació definitiva
5. PEIN i els espais naturals de protecció especial
6. PEIN en el context de la planificació territorial de Catalunya
* Característiques i contingut del PEIN
1. Característiques generals
2. Estructura
3. Criteris inspiradors
4. Contingut normatiu
5. Beneficis econòmics i tècnics de la inclusió al Pla
6. El Programa de desenvolupament
* Execució i desenvolupament del Pla
1. Desplegament del PEIN
2. Gestió i seguiment
Introducció: La protecció dels espais d'interès natural
La diversitat biològica a Catalunya i la seva preservació
Per la seva especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i les zones àrtiques, i per la seva peculiar orografia, a Catalunya coincideixen, en un espai limitat, un bon nombre d'ambients naturals diferents, representatius de moltes de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica. Aquesta varietat, gens habitual en països de dimensions similars, determina una extraordinària diversitat biològica que s'ha preservat, en formacions i comunitats més o menys riques i extenses, fins als nostres dies.
Un segon aspecte que caracteritza el medi natural al nostre país és la intensa humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. L'acció humana ha transformat paisatges, modelant grans extensions, ha modificat contorns, ha dibuixat camins, ha plantat i ha tallat boscos, afavorint unes espècies i arraconant-ne d'altres. L'espècie humana té avui una capacitat gairebé il×limitada de construir grans infraestructures, de foradar i travessar muntanyes, d'embassar i desviar rius, de moure i alterar.
El territori és, més que cap altre, un recurs limitat, que ha de permetre les transformacions necessàries per al desenvolupament del país sense perdre tota la seva resta de valors. Per això, cal que se'n faci un ús racional, respectuós i sostenible. Per tal d'assegurar la continuïtat de molts dels paisatges que avui coneixem, cal dedicar atenció i esforços a preservar i fomentar, si cal, la seva riquesa i diversitat, i també reservar una part d'aquest territori per destinar-lo a garantir la viabilitat dels equilibris naturals i la conservació dels recursos vius.
Els espais naturals protegits
Una de les primeres formes de protecció mediambiental va ser la preservació per part dels poders públics de determinades parts del territori considerades excepcionals pels valors naturals que atresoraven. Així, per exemple, durant el darrer terç del segle XIX van ser creats arreu del món els primers parcs nacionals. Al llarg dels anys, la creació d'espais naturals protegits ha pres carta de naturalesa, mentre que el seu paper ha experimentat una evolució molt sensible.
Actualment, els objectius i les funcions dels espais naturals protegits són plantejats dins del conjunt de l'acció mediambiental i establerts per les estratègies i les directrius internacionals en la matèria. Aquestes estratègies i directrius tenen com a finalitat comuna la recerca d'un desenvolupament sostenible a escala global. Es tracta d'assolir una forma de vida i un model de desenvolupament sòcio-econòmic que millorin la qualitat de vida de la Humanitat tot fent que, paral×lelament, el seu conjunt visqui dins de la capacitat de càrrega dels ecosistemes que són suport de la vida. En el context europeu i en la mateixa línia, el Tractat de la Unió Europea (Maastrich, 1992) fixa com a objectiu principal de la Comunitat promoure un desenvolupament sostenible que respecti el medi ambient.
En aquest procés cap a la sostenibilitat, es considera essencial la conservació de la diversitat biològica o biodiversitat, és a dir, de tota la varietat d'ecosistemes, d'espècies de plantes, animals i altres organismes, i de les poblacions genètiques dins de cada espècie. Les xarxes d'espais naturals protegits tenen assignada una funció transcendental per a la conservació in situ de la biodiversitat.
El Conveni sobre la diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992), ratificat per l'Estat espanyol l'any 1994, implica el compromís dels estats signataris d'elaborar estratègies, plans o programes per a la conservació i la utilització sostenible de la biodiversitat. Entre les accions concretes previstes al Conveni i figuren l'establiment en cada estat d'un sistema d'àrees protegides, on s'han de prendre mesures especials per conservar la biodiversitat, i la protecció d'ecosistemes i hàbitats naturals.
De tot plegat es desprèn que, entre les funcions de les àrees naturals protegides, destaca com a primordial la preservació de la biodiversitat. Tanmateix, n'hi ha d'altres que, segons els casos, poden esdevenir també importants: l'experimentació de mètodes d'aprofitament sostenible dels recursos naturals, la protecció estricta de determinats elements naturals o paisatges singulars, l'educació i la sensibilització ambientals, la recerca, etc. En alguns supòsits, els espais naturals protegits tenen com a objectiu el desenvolupament sostenible en zones rurals sòcio-econòmicament deprimides.
En qualsevol cas, convé assenyalar que els espais naturals no poden ser concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les envolta. Cal una planificació i una gestió integrades del territori global en què es troben immerses, cercant la connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema esdevingui una autèntica xarxa. Aquests elements de connexió adquireixen un paper força rellevant dins del conjunt del sistema. Els recursos vius es dispersen, migren i, en general, es mouen dintre l'espai. Per això, cal que el sistema d'àrees protegides esdevingui una veritable xarxa per mantenir inalterada la seva riquesa.
L'ordenació territorial ha de preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats naturals o seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions d'altres formacions, contribueixen a la preservació de les zones o espècies de més vàlua.
Nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya
A l'hora de cercar la preservació dels valors naturals d'una determinada zona, cal plantejar-se quin pot ser el model de protecció més adequat. A Catalunya, se superposen tres tipus o nivells diferents de normes conservacionistes de la natura, segons el seu àmbit territorial i també el tipus de mesures que contenen per dur a terme la seva finalitat proteccionista.
Un primer nivell, de protecció horitzontal, és el constituït per la normativa d'aplicació general a tot el territori del país. Així, la legislació d'espècies protegides, de control de la contaminació i de l'impacte ambiental, d'aigües, de costes, forestal, urbanística, etc. contenen disposicions amb contingut proteccionista, de compliment obligatori a qualsevol indret, amb independència de l'àrea concreta.
Un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infraestructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants.
Un tercer nivell de protecció és el constituït pels anomenats genèricament espais naturals de protecció especial, que poden adoptar alguna de les modalitats següents: parcs nacionals, parcs naturals, paratges naturals d'interès nacional i reserves naturals. Es tracta d'espais que, tot i que també formen part del PEIN, precisen d'una regulació jurídica pròpia i d'una gestió individualitzada i especialment acurada. Addicionalment, en alguns d'aquests espais es practica una protecció particularment activa, consistent a destinar esforços humans i materials i recursos a realitzar tasques amb la finalitat de preservar i potenciar els valors naturals de l'espai.
El Pla d'espais d'interès natural: configuració legal
El PEIN: orígen i naturalesa jurídica
El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III (arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/llei_12_1985.jsp . Dins del sistema jurídic que estableix aquesta llei essencial per a la protecció del medi natural al nostre país, la xarxa d'àrees protegides del PEIN esdevé una peça fonamental.
Per primera vegada, en l'àmbit legal, s'ha pres en consideració la globalitat de la natura a Catalunya i, agafant el territori com un tot, s'ha decidit fer una reserva d'una part significativa, la qual s'exclou de la possibilitat de grans transformacions, sens perjudici de l'aplicació al conjunt dels espais naturals de Catalunya d'aquelles altres normes protectores que la pròpia Llei estableix.
El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d'obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. En el context de la planificació territorial del país, el PEIN s'incardina amb el Pla territorial general de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 1995), del qual esdevé un instrument de desplegament, de manera que les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física (vegeu 2.6).
El PEIN: la protecció bàsica dels espais més rellevants
Els objectius fonamentals que la Llei encomana al PEIN són dos. D'una banda, ha d'establir una xarxa d'espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals del nostre país.
D'altra banda, el segon objectiu fonamental assignat al Pla consisteix en la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais naturals.
Cal assenyalar al respecte que, per assegurar suficientment la protecció dels valors d'aquells espais naturals més rellevants a Catalunya, les normes d'aplicació horitzontal, exigibles per igual a tot el país i que conformarien el que hem definit anteriorment com a primer nivell de protecció (vegeu 1.3), no resulten idònies perquè no poden arribar a particularitzar prou. Per aquest motiu, la Llei d'espais naturals estableix, mitjançant el PEIN, l'assignació a aquests espais d'un segon nivell de protecció que qualifica com a bàsica.
El contingut d'aquesta protecció bàsica es materialitza, d'una banda, en un conjunt de normes de protecció comunes que s'apliquen a tots els espais del PEIN, establertes tant per la pròpia Llei d'espais naturals com per altres disposicions legislatives posteriors. Aquest contingut normatiu és exposat al punt 3.4.
Altrament, la Llei encomana també al Pla d'analitzar en cada espai les causes de possible degradació i establir les actuacions preventives necessàries, les quals han de complementar el règim general de protecció del Pla.
També cal destacar que, d'acord amb la Llei, el PEIN ha de definir beneficis tècnics i financers per a les poblacions implicades i les seves activitats. El Pla, per tant, ha d'esdevenir també un instrument de millora d'aquestes àrees rurals que faci compatible la seva promoció sòcio-econòmica i la preservació dels valors protegits, tal com ja ha succeït secularment en molts dels espais més rellevants del patrimoni natural de Catalunya.
Tramitació i aprovació del PEIN
El procediment de tramitació del PEIN és establert per la Llei i es desenvolupa a partir de l'any 1988, una vegada finalitzats els treballs tècnics de redacció.
El Pla va ser aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 14 de desembre de 1992, mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/decret_328_1992.jsp . Aquest Decret va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 1714, d'1 de març de 1993, i va entrar en vigor l'endemà.
Prèviament, el projecte havia estat sotmès als preceptius tràmits d'informació pública i d'audiència als ens locals afectats, a les entitats agràries, als grups naturalistes i conservacionistes, a les entitats representatives dels municipis, etc. hi també als informes del Centre de la Propietat Forestal i del Consell de Protecció de la Natura, entre d'altres. Fruit d'aquesta exposició i consultes, va ser formulats un bon nombre d'al·legacions i suggeriments, els quals, en la mesura possible, van ser recollits i es van incorporar al projecte finalment aprovat, sense afectar però els continguts essencials de la proposta inicial.
D'altra banda, tot i que la Llei disposa que la vigència del Pla és indefinida, possibilita la introducció de modificacions puntuals del seu contingut (delimitacions, normes, etc.) per mitjà de procediments específics, a les quals cal afegir les successives revisions periòdiques d'un dels documents que integren el Pla: el Programa de desenvolupament (vegeu 3.1 i 3.6).
Delimitació definitiva del PEIN
La Llei d'espais naturals estableix que, una vegada aprovat el PEIN, els diversos espais que s'hi inclouen han d'ésser objecte d'una delimitació definitiva, per tal de precisar de forma detallada i inequívoca el seu àmbit.
A tal efecte, la Llei estableix dos procediments alternatius que són exposats al punt 4.1.
El PEIN i els espais naturals de protecció especial
D'acord amb el que disposa la Llei, els espais naturals de protecció especial esmentats a 1.3 (parcs nacionals i naturals, reserves naturals, etc.) han de ser integrats en el PEIN. D'aquesta manera, espais ja declarats com l'estany de Sant Maurici-Aigüestortes, els Aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre, la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Cadí-Moixeró, el Pedraforca, el Montseny, Montserrat, etc. han estat inclosos automàticament en el Pla. Aquesta mateixa circumstància s'haurà de produir també quan tinguin lloc en el futur altres declaracions d'aquests tipus.
El PEIN en el context de la planificació territorial de Catalunya
Com s'ha dit (vegeu 2.1), el PEIN té caràcter de pla territorial sectorial i s'incardina amb el pla territorial general de Catalunya, aprovat l'any 1995. Aquest Pla és el marc de referència obligat de tots els altres plans, programes o accions amb incidència territorial. Per la seva naturalesa d'instrument de planejament territorial i pel fet que el seu àmbit d'aplicació abasta tot el territori de Catalunya, les previsions del PEIN s'han de fer extensives als plans territorials parcials. Així ho disposa l'esmentat Pla territorial general, que inclou directrius adreçades a garantir el respecte a les determinacions del PEIN i el manteniment de connexions biològiques, en forma de passadissos o corredors biològics, entre els seus espais.
Pel seu caràcter de pla territorial sectorial, les determinacions normatives del PEIN són d'obligatori compliment tant per a les administracions públiques com per als particulars. Com a conseqüència d'això, els plans territorials parcials que s'aprovin en el futur hauran d'assenyalar com a espais d'interès natural tots aquells delimitats al PEIN, i establir al mateix temps les previsions necessàries per a la seva adequació i millora. Cal assenyalar que, tal com preveu la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, els espais naturals qualificats d'especial protecció als plans territorials parcials no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o bé que lesionin el valor específic que es vulgui protegir.
Així mateix, els nous instruments de planejament urbanístic i la planificació específica de les zones i les comarques d'alta muntanya s'han d'adequar al contingut del PEIN. Igualment, els ajuntaments han d'adequar el seu planejament urbanístic als corresponents plans especials dels espais del PEIN en un termini de dos anys des de l'aprovació d'aquests darrers.
D'aquesta manera, s'aconsegueix l'objectiu que les determinacions del PEIN tinguin una inclusió real en els instruments de planejament territorial, urbanístic i sòcio-econòmic, del país, i que així es faci efectiva la reserva de sòl que suposa, amb l'exclusió dels terrenys de més alt valor ecològic de la possibilitat de grans transformacions.
Característiques i contingut del PEIN
El PEIN: característiques generals
Sobre les bases jurídiques exposades al punt 2, el PEIN va ser redactat, tramitat i finalment aprovat pel Govern català mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. A continuació, seran descrits les característiques i el contingut d'aquest Pla.
Aquest quadre següent mostra l'esquema metodològic seguit en el procés dels treballs tècnics d'elaboració del Pla.
El PEIN defineix i delimita una xarxa de 145 espais naturals (vegeu-ne el mapa http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=66389&SourcePageID=68171#1 ) representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es troben a Catalunya, des de l'alta muntanya a les planes litorals, i dels boscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global acumulada d'aquests espais equival aproximadament al 21% del nostre territori.
Pel que fa a la distribució territorial dels espais, aquesta distribució és relativament uniforme, abasta àrees de totes les tendències i característiques, climàtiques, orogràfiques i de zones d'influència. Lògicament, en aquelles parts del territori que han estat sotmeses a transformacions més intenses, el PEIN té un grau de presència més baix. Hi ha, conseqüentment, una clara predominança dels ambients de muntanya, els quals han sofert una humanització més feble, de vegades fins i tot poc perceptible, que els fan especialment idonis per a la conservació. Per contra, els ambients de plana i de litoral han estat sotmesos a grans transformacions al llarg dels segles , amb reduccions considerables de la seva extensió original. Això fa especialment valuosos els relictes que han romàs menys alterats, però aquests són comparativament pocs en nombre i especialment en dimensions.
A tots els espais delimitats és d'aplicació un règim preventiu bàsic, el qual és exposat detalladament al punt 3.4, que essencialment inclou un règim urbanístic especialment rigorós, enfront de processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d'usos, instal·lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits. Paral·lelament, per a un nombre d'espais concrets, el Pla estableix disposicions de caràcter particular, bàsicament relatives al planejament urbanístic i a la protecció de les aigües i algunes espècies de la flora i fauna silvestres.
Tanmateix, el PEIN no és un simple instrument passiu de protecció. A partir d'una diagnosi individualitzada de la problemàtica de cada espai, el Pla determina també en cada cas els factors de risc, actuals o potencials, per a la preservació del conjunt dels seus valors naturals i les mesures de protecció addicionals que cal aplicar. Aquestes mesures poden adoptar la forma de les normes de caràcter particular esmentades al paràgraf anterior, o bé d'actuacions específiques que son recollides al Programa de desenvolupament del Pla.
En aquest Programa de desenvolupament, que s'ha de revisar cada quatre anys, s'hi preveuen les actuacions que cal realitzar per fer efectius els seus objectius. Aquestes actuacions inclouen previsions tant de caire general, per dotar el Pla dels mecanismes necessaris d'eficàcia i control, com la programació d'actuacions específiques a espais concrets. La revisió periòdica del Programa de desenvolupament ha de permetre adaptar les previsions del Pla a l'evolució de les necessitats de protecció de cada espai.
El Pla, d'acord amb el mandat de la Llei, pretén també fomentar millores en l'àmbit rural i assegurar el manteniment de les activitats tradicionals, de manera compatible amb la protecció dels espais. A tal efecte, defineix uns beneficis en forma d'ajuts tècnics i econòmics. La finalitat d'aquests beneficis és donar plena efectivitat a les disposicions del Pla i minimitzar el seu impacte sobre les persones, els béns o les activitats existents als espais delimitats en el moment de l'aprovació del PEIN, potenciar la millora de les condicions de les poblacions rurals i fomentar les pràctiques agràries ambientalment adequades i l'aprofitament sostenible dels recursos naturals.
D'altra banda, es preveuen les corresponents indemnitzacions per a aquells casos en què el desenvolupament del Pla comporti la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims.
El PEIN: estructura
Formalment, el Pla està integrat pels documents següents:
I. Memòria i annexos
La Memòria conté una anàlisi detallada dels antecedents que s'han produït a Catalunya en matèria d'espais naturals protegits, descriu la configuració legal del PEIN i els seus objectius, exposa amb detall la metodologia que s'ha seguit en la seva elaboració, fa una descripció general de les regions naturals segons són delimitades al Pla i justifica la seva adequació al marc legislatiu en què s'engloba. Finalment, descriu el desenvolupament del Pla i el mecanisme de seguiment de la seva aplicació.
Els annexos a la Memòria consisteixen en una descripció general de les regions naturals del Pla i dos quadres de superfícies dels espais naturals, per municipis i per comarques.
II. Espais inclosos en el PEIN: Descripció i justificació
El Document II conté una síntesi descriptiva, espai per espai, dels aspectes més característics i dels valors més destacables de cada un, acompanyada d'una explicació justificativa de la seva inclusió dins del Pla.
III. Espais inclosos en el PEIN: Síntesi informativa, actuacions preventives i altres determinacions
Com a continuació de la descripció feta en el document anterior i tractant els espais també de forma individualitzada, aquest document realitza una diagnosi de la problemàtica específica que presenta cada espai; com a conseqüència, defineix les mesures o actuacions necessàries per corregir o prevenir les causes de degradació real o potencial, i dóna criteris per a la delimitació definitiva o per a futures ampliacions. Totes aquestes determinacions tenen caràcter normatiu.
IV. Normes
Les Normes del Pla han estat publicades com a annex al Decret 328/1992, d'aprovació del Pla, circumstància que n'ha comportat una difusió més gran.
V. Programa de desenvolupament
El Programa de desenvolupament preveu i concreta, per al primer quadrienni d'aplicació del Pla, aquelles actuacions que cal dur a terme tant en el context general com individualment, a cada espai, i també com una estimació dels recursos anuals necessaris per fer efectives aquestes mesures i una definició de les destinacions respectives.
Plànols
L'expressió gràfica del Pla s'efectua mitjançant plànols a escales 1/250.000 i 1/50.000, respectivament.
Síntesi-resum
Conté una descripció resumida i més àgil, en llenguatge menys especialitzat, del que és un conjunt de documents tècnics.
Criteris inspiradors del PEIN
En compliment de les determinacions legals i dels objectius descrits, la redacció del PEIN s'ha basat en els criteris inspiradors següents:
a. D'acord amb les recomanacions de l'Estratègia mundial per a la conservació, l'Estratègia global per a la biodiversitat i el Conveni sobre diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992), s'ha procurat recollir les mostres més representatives de l'àmplia diversitat dels sistemes naturals de Catalunya. Complementàriament, el Pla també ha incorporat aquelles singularitats més significatives del nostre patrimoni natural i altres espais particularment destacables per la seva fragilitat o vulnerabilitat, ateses les condicions.
b. Establir una xarxa d'espais naturals biològicament coherent i tècnicament operativa, i articular-la eficaçment amb els altres instruments de planejament territorial, sectorial i urbanístic.
c. Establir mecanismes per al control estricte i efectiu de totes les activitats susceptibles de produir impactes greus o significatius sobre els valors naturals d'aquests espais i transformacions irreversibles de la seva estructura.
d. Possibilitar, en la mesura que pot resultar beneficiós per al medi, aquelles activitats agràries i tradicionals basades en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturals que contribueixen a la conservació de certes comunitats i estructures de paisatge especialment valuoses; al mateix temps, fomentar la implantació i la difusió de pràctiques ambientalment adequades, per tal de contribuir a la millora rural i evitar el despoblament.
e. Esdevenir un marc de referència objectiu i obligat per a les actuacions de les administracions públiques que afectin físicament l'àmbit d'espais inclosos en el Pla i un context especialment rigorós en l'aplicació de la normativa general de conservació de la natura i en la utilització de l'ampli ventall d'instruments tècnico-administratius a l'abast de les administracions públiques, per tal de fer efectives les disposicions del Pla.
Contingut normatiu del PEIN
a. Règim jurídic general dels espais delimitats
- Règim urbanístic
Aquest és un dels aspectes més importants de la conservació dels espais naturals inclosos dintre de la xarxa del PEIN, ja que l'establiment d'una normativa urbanística adequada ha de conduir, a la pràctica, a evitar en gran mesura les possibilitats de patir grans transformacions.
A tal efecte, dins del límit de cada espai regeix necessàriament el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Això, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística vigent a Catalunya, comporta les limitacions següents, sens perjudici d'aquelles altres que puguin establir el planejament urbanístic municipal o l'ordenació específica de cada espai del PEIN:
* Sols poden realitzar-se, en determinades condicions, edificacions complementàries de l'activitat agrària, com també construccions o instal×lacions vinculades a les obres públiques.
No obstant això, amb la tramitació prèvia d'un procediment especial, també es poden autoritzar edificacions o instal×lacions d'utilitat pública o interès social que necessàriament hagin d'anar emplaçades en el medi rural, i també edificis d'habitatges familiars quan no n'hi hagi la possibilitat de formació d'un nucli de població, és a dir, d'assentaments de característiques urbanes com és el cas de les urbanitzacions. En el moment de l'autorització, s'ha de tenir en compte els efectes sobre el medi i les explotacions rurals i forestals.
* Les construccions han d'adequar-se en tot cas a llur condició aïllada. Així mateix, resten prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes.
* En les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics, no s'han d'admetre els fraccionaments realitzats en contra del que disposa la legislació agrària. Són prohibides les parcel×lacions urbanístiques, és a dir, les divisions de terrenys que puguin donar lloc a un nucli de població.
Com s'ha dit, aquest règim general pot ser objecte de restriccions addicionals segons els requeriments de protecció de cada espai del PEIN o per altres motius. Això pot significar, per exemple, la limitació o fins i tot la supressió de les possibilitats d'edificació esmentades.
- Regulació d'usos i activitats
Als espais delimitats al Pla, tots els projectes d'obres, d'instal×lacions i d'activitats que puguin perjudicar notòriament els valors naturals a preservar han de ser sotmesos al procediment previ d'avaluació d'impacte ambiental. Això significa que els projectes respectius han de contenir un estudi d'impacte ambiental que ha de ser sotmès a informació pública i ser objecte de la declaració d'impacte per l'Administració mediambiental. Aquesta declaració d'impacte ha de determinar la conveniència o no, des del punt de vista ambiental, de la realització del projecte i, en cas afirmatiu, les condicions en què haurà de realitzar-se.
Les Normes del PEIN contenen un annex amb una relació d'obres, instal·lacions o activitats que s'han de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental quan afectin espais del Pla. Aquesta relació és sensiblement més extensa que la que s'aplica al conjunt del territori de Catalunya (establerta pel Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental). En efecte, entre altres supòsits, s'ha ampliat amb els continguts a l'annex 2 de la Directriu europea 85/337/CEE, de 27 de juny, amb l'única excepció de les explotacions de granges, que, segueixen sotmeses a la tramitació habitual com a activitats classificades.
Pel que fa a les activitats extractives (pedreres, graveres, etc.), dins de l'àmbit dels espais inclosos al PEIN, hi són aplicables les exigències de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, i de la Llei d'espais naturals i legislació complementària. Aquestes disposicions estableixen, entre altres exigències, l'aplicació del principi de restauració, perquè, un cop acabada l'explotació, la zona afectada quedi ben integrada en el conjunt natural que l'envolta, procurant fer compatibles les explotacions dutes a terme dintre d'espais d'interès natural amb el manteniment de la qualitat d'aquests espais. A les explotacions en espais del PEIN, les fiances que la legislació exigeix als titulars de les explotacions com a garantia del compliment de les seves obligacions mediambientals, tenen un import que duplica el que s'aplica a la resta del territori.
A l'interior dels espais delimitats, no és permesa la circulació de vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins habilitats per al pas d'automòbils. Aquesta disposició no afecta les activitats agropecuàries, silvícoles o similars, ni les de prevenció i extinció d'incendis. Igualment, resta prohibit que els circuits de qualsevol de les modalitats motociclistes o automobilístiques esportives transcorrin pels espais inclosos al Pla.
Finalment, pel que fa al règim sancionador, i tenint en compte la consideració legal d'espais protegits de tots aquells delimitats al PEIN, hi és d'aplicació el que preveu la Llei d'espais naturals al seu capítol VI.
b. Normes particulars
Sense apartar-se de la seva funció d'instrument que estableix la protecció bàsica dels espais naturals de Catalunya, i per tant sense arribar a elevar, en aquest moment, la categoria de cap dels seus espais fins a la d'espais d'especial protecció (qualificació que, en tot cas, es podria dur a terme en el tràmit de delimitació definitiva), el PEIN estableix unes normes específiques de protecció, aplicables únicament als espais que el propi Pla indica en cada cas. Aquestes normes fan referència:
* Al planejament urbanístic, per al qual estableixen unes directrius que cal tenir en compte a l'hora de desenvolupar-lo, per protegir determinades comunitats, per preveure transformacions, per possibilitar l'expansió d'alguns nuclis urbans de caràcter tradicional i per determinar la protecció específica d'àrees afectades per activitats extractives.
* A prohibicions específiques, d'obres d'infraestructura i d'actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en determinades formacions vegetals o sistemes naturals (sistemes limnològics, vegetació de ribera...).
* A la protecció de les aigües superficials i subterrànies, per a la qual disposa l'exigència que el planejament i les autoritzacions d'usos de les aigües han d'incloure una justificació de la seva adequació als objectius i el règim del PEIN quan afectin determinades zones o els seus aqüífers. Aquestes mesuren afecten 34 espais del Pla.
* A les zones humides. En totes aquelles àrees que, d'acord amb el Programa de desenvolupament del Pla, tenen la consideració de zona humida (20 espais), no s'hi poden realitzar activitats o usos que siguin susceptibles de provocar-ne la recessió o la degradació.
c. Protecció especial de la flora i la fauna
Ampliant la llista d'espècies de la flora i la fauna protegides a tot Catalunya per la seva raresa o pel seu paper dins l'ecosistema, i únicament en els espais concrets que s'hi relacionen, el PEIN declara estrictament protegides un seguit de d'espècies vegetals i animals la preservació de les quals es considera prioritària en aquelles àrees. Aquesta declaració implica l'aplicació a les espècies inventariades del règim legal de protecció estricta, amb les conseqüents prohibicions (d'arrencada, captura, comerç, etc.) i la protecció dels seus hàbitats.
Hi són incloses, en total, 213 espècies vegetals, protegides en 57 espais, i 115 espècies de la fauna, especialment invertebrada, en 37 espais.
Beneficis econòmics i tècnics de la inclusió al PEIN
Per fer realitat l'aplicació eficaç del PEIN i que això no comporti perjudicis sobre els ens locals, les entitats, les agrupacions forestals o agràries o bé els particulars, el Pla preveu uns ajuts econòmics i tècnics. De manera general, aquests ajuts tenen com a objectiu fomentar la realització de les actuacions previstes pel Programa de desenvolupament del Pla (vegeu 3.6). Igualment, aquestes actuacions tenen consideració prioritària en l'atorgament dels ajuts de caràcter general quan tinguin la mateixa finalitat, especialment pel que fa referència als plans tècnics de gestió i millora forestal i als plans de producció forestal. En tots els casos, i dintre de les seves respectives competències, l'atorgament d'aquests ajuts correspon als departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient.
Singularment, aquests ajuts es concreten en beneficis tècnics i financers destinats als ens locals, agrupacions forestals i agràries, entitats i els particulars, els quals esdevenen agents de les determinacions previstes pels programes corresponents. S'impulsa la realització dels preceptius estudis d'impacte ambiental per tots aquells projectes que ho requereixin, promoguts pels ajuntaments, consells comarcals o particulars, mitjançant la col×laboració tècnica i econòmica, principalment del Departament de Medi Ambient, però també del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca quan es tracti de projectes referents a les activitats agràries.
Aquest darrer Departament ha de donar prioritat a les obres de correcció hidrològico-forestal projectades als espais del Pla i és prevista la concessió de subvencions per a la redacció dels plans de prevenció d'incendis forestals i també per a la creació d'àrees forestals recreatives previstes pel Programa de desenvolupament. Així mateix, són previstes mesures financeres directes per a les àrees forestals amb risc de degradació i dotacions pressupostàries per a la correcta gestió dels espais quan el programa de desenvolupament prevegi modalitats de protecció especial.
Amb l'objecte de materialitzar aquestes determinacions del PEIN, a partir de l'aprovació del Pla, ambdós departaments han creat línies d'ajuts anuals específics i han establert, dins d'altres línies d'ajuts de caràcter general, beneficis especials per a aquelles sol·licituds relatives a espais del PEIN.
Un altre aspecte que cal destacar particularment és el mandat a l'Administració de la Generalitat d'impulsar l'atorgament de beneficis fiscals i exempcions destinats als propietaris rurals en els espais inclosos al Pla. Aquesta, però, és una qüestió de competència bàsicament estatal. Tanmateix, una mesura important ja ha estat establerta per la Llei estatal 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, la qual disposa que en les transmissions mortis causa i les donacions inter vivos equiparables de superfícies rústiques de dedicació forestal, s'ha de practicar una reducció en la base imposable del 90% quan es tracti de superfícies incloses en plans de protecció per raons d'interès natural.
El programa de desenvolupament del PEIN
El PEIN preveu un seguit d'actuacions i unes previsions financeres que han de ser necessàriament objecte d'aplicació per a la plena efectivitat de les seves prescripcions. Totes aquestes mesures queden recollides al Programa de desenvolupament, que ha de ser és un dels documents en què està dividit el Pla, i que ha de ser objecte de revisió cada quatre anys, a proposta dels departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient. La seva aprovació correspon al Govern de la Generalitat.
Per al primer període quadriennal, el Programa de desenvolupament té previstes les actuacions següents:
a. De caràcter general:
* Organització i posada en funcionament de l'estructura d'execució i seguiment de l'aplicació del Pla:
o concreció de la cartografia, per mitjà d'un sistema d'informació geogràfica amb bases automatitzades
o redacció dels plans especials
o proposta de les mesures legislatives necessàries
o elaboració d'un programa específic de corredors biològics per al manteniment de les connexions biològiques entre els espais del Pla
o redacció d'estudis de diagnosi sòcio-econòmica.
* Foment de l'aprofitament sostenible dels recursos naturals:
o programa d'aplicació de beneficis comunitaris
o programes d'actuacions de foment i millora sòcio-econòmics
o establiment de contractes i convenis de conservació de la natura amb titulars de drets reals sobre finques incloses al PEIN
o aplicació de mesures directes de finançament per a àrees forestals amb alt risc de degradació
o consideració preferent de cara a determinades línies d'ajuts financers amb finalitat proteccionista.
* Cooperació amb els ens locals:
o convocatòria anual de subvencions específiques destinades a actuacions vinculades a la promoció, protecció i millora dels espais del PEIN
o suport econòmic i tècnic a la redacció d'estudis d'impacte ambiental.
* Patrimonialització en àrees especialment idònies per mitjà de dotacions pressupostàries destinades a l'adquisició de terrenys de caràcter estratègic dins dels objectius del Pla.
* Informació i divulgació:
o senyalització bàsica dins dels espais del PEIN
o campanyes d'informació i sensibilització adreçades a les poblacions rurals implicades i al públic en general.
* Ampliació de la xarxa del Pla amb la incorporació de nous espais.
b. Actuacions de caràcter particular:
* Declaracions d'espais naturals de protecció especial (22 espais).
* Delimitació de les superfícies forestals amb presència notable d'espècies d'àrea reduïda a Catalunya i adopció de les mesures adequades per assegurar el manteniment dels graus de presència d'aquestes espècies (70 espais).
* Aplicació als espais amb ambient d'aiguamoll i maresma del règim específic de protecció de les zones humides que preveu l'article 11 de la Llei d'espais naturals (20 espais).
* Completar el planejament i les disposicions del règim urbanístic (21 espais).
* Creació en espais amb problemes per l'excessiva freqüentació humana de zones recreatives i d'esbarjo en localitzacions estratègiques, perquè es redueixi l'impacte sobre la resta de l'espai tot atenent les demandes socials existents (20 espais).
* Regulació de l'explotació dels aqüífers, amb la redacció prioritària de plans d'ordenació i extracció d'aigües (5 espais).
* Execució prioritària dels plans de sanejament (15 espais).
* Redacció de plans de producció forestal (10 espais).
* Impulsió amb caràcter preferent de projectes d'ordenació i de plans tècnics de gestió i millora forestal (41 espais).
* Declaració de reserves naturals o refugis de la fauna salvatge, a l'empara de la Llei 3/1988, de protecció dels animals (18 espais).
* Actuacions i mesures tendents a la restauració plena de les zones afectades per activitats extractives (15 espais).
* Ordenació dels aprofitaments dels recursos marins (12 espais).
Execució i desenvolupament del Pla
Desplegament del PEIN
L'execució del PEIN comporta, entre altres tasques, la realització de la delimitació definitiva dels diversos espais, l'ordenació individualitzada mitjançant plans especials, la implantació d'estructures i de procediments administratius i la realització de les distintes actuacions previstes al Programa de desenvolupament (vegeu 3.6).
Perquè l'aplicació del PEIN sigui plenament operativa, i no només durant un primer període sinó al llarg del temps, el propi Pla preveu diferents mesures per garantir la seva execució i el seu seguiment. En primer lloc, encomana els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient que duguin a terme, en l'àmbit de les seves respectives competències, les accions necessàries per executar les actuacions previstes al Pla. Igualment, han de garantir el compliment de les seves disposicions normatives i també fer el seguiment de l'evolució de la problemàtica dels sistemes naturals i del medi rural en general en els diferents espais. Com a conseqüència, hauran d'adoptar les mesures adequades en les successives revisions del Programa de desenvolupament.
Malgrat la vigència indefinida del Pla, la incorporació dels espais naturals delimitats al PEIN en el moment de la seva aprovació s'ha d'entendre com un episodi intermedi de cara a la seva preservació definitiva. Així, sense sortir del marc del PEIN i sense que n'impliqui cap derogació, els espais delimitats han de ser sotmesos, per aplicació de l'article 8 de les disposicions del Pla, a la seva delimitació definitiva per mitjà d'alguna de les modalitats següents:
a. Qualsevol de les figures de protecció especial previstes a l'article 21.1 de la Llei d'espais naturals (parc nacional, parc natural, paratge natural d'interès nacional o reserva), que s'hauran de tramitar d'acord amb el que estableix aquella llei, o bé
b. L'aprovació d'un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge individualitzat per a cada espai, amb la concreció detallada dels seus límits, i que ha de contenir també les determinacions específiques per a la protecció del medi natural i del paisatge, com també mesures de promoció i millora destinades a la població rural resident en cada un dels espais.
Aquests plans especials poden ser promoguts i tramitats pel Departament de Medi Ambient o bé per les entitats locals amb competències urbanístiques si el territori de les quals comprèn un espai determinat. L'aprovació definitiva correspon al Govern de la Generalitat.
D'aquesta manera, queda doblement garantida la plena efectivitat del PEIN: d'una banda, els espais que siguin mereixedors d'una especial protecció que encara no tenen poden accedir a la categoria dels espais especialment protegits. D'altra banda, els espais naturals que tinguin vocació de ser sotmesos a les mesures de protecció bàsica que ofereix el PEIN (que d'acord amb el que estableix el Pla són la majoria) disposaran, mitjançant el pla especial corresponent, d'un instrument propi d'ordenació de l'ús del sòl, de l'aprofitament dels recursos naturals i de gestió, que desenvolupa i concreta les directrius i les normes fixades pel PEIN, segons les característiques i els valors específics de cada espai.
Gestió i seguiment del PEIN
Llevat d'aquells casos en què la gestió hagi estat atribuïda a altres organismes o institucions (com succeeix, per exemple, amb alguns espais naturals de protecció especial), la gestió dels espais inclosos al PEIN correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Així ho estableix el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural, que atribueix també a aquest Departament el control de les activitats regulades al PEIN que es desenvolupen en els seus espais, la promoció dels usos i les activitats que afavoreixin el desenvolupament dels espais i l'establiment d'ajuts i d'indemnitzacions.
Al mateix Decret, s'assignen al Departament de Medi Ambient les funcions de redactar els plans especials necessaris per a la delimitació definitiva, la implantació de mesures de col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció d'estudis d'impacte ambiental i l'aprovació dels programes de restauració dels espais afectats per activitats extractives.
A més, l'article 9.2 de les Normes del Pla estableix la constitució d'una comissió de seguiment del PEIN, integrada pels departaments abans esmentats (vegeu 4.1), que ha de tenir com a objecte coordinar les respectives accions d'execució i seguiment, i també preparar les revisions del Programa de desenvolupament.
En totes aquelles actuacions previstes als espais del Pla que vagin a càrrec de la Generalitat de Catalunya, s'han d'establir els mecanismes necessaris que permetin una participació activa dels ens locals, municipis i consells comarcals.
Data de publicació:22/7/2005 Data d'actualització: 26/8/2005