Algunes reunions de la Plataforma amb les administracions, partits polítics. 2003 i 2004

Declaracions de l'Administració

Actuacions previstes (400 kb) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya - 4.10.2004
El Consell Consultiu del Consorci de Collserola demana la declaració de l'espai natural de Collserola com a Parc Natural. 17.06.2003.

Enquesta presentada als grups municipals i partits polítics dels municipis que envolten la serra de Collserola. Abril 2003

Trobada amb l'Ajuntament de Barcelona. Juny 2003

Reunió amb Garcia Bragado. 2003

Ens van ensenyar l'estudi que van encarregar, els hi ha acabat d'arribar, encara no havien tingut pràcticament ni temps de mirar-lo gaire. Els resultats de l'estudi ens els donaran més àmpliament, però ens van adelantar varies coses:

Les zones d'equipaments que són responsabilitat municipal les faran al mínim d'edificabilitat i conservant zones verdes i forestals, si n'hi han. De l'estudi es despren que es crearan tota una sèrie de parcs coixí entre la ronda de Dalt i allò que és espai natural de Collserola, o sigui parc de Collserola. La funció d'aquests parcs és que la gent s'aturi una mica aquí als parcs urbans i no puji en massa a la muntanya.

El parc de Collserola des de la ciutat només tindrà 3 vies d'accès, que són les mateixes que hi ha ara: funicular de Vallvidrea, funicular del Tibidabo i carretera d'Horta.

Quant al túnel no són gaire clars.

A les zones urbanitzables no poden fer res doncs diuen que els promotors privats o propietaris els posen recursos que no guanyen. Zones 21 a Barcelona no n'hi ha més.

Creuen que el PGM està obsolet i que és reponsabilitat del Govern cambiar-ho. En aquest punt m'estranya molt, doncs recordo que el Govern els va dir de canviar el PGM i els ajuntaments van dir que no.

La moratòria s'acaba. Una mica va ser això el resum de la reunió. Ells creuen que han fet prou. De parc natural ni parlar-ne. Critiquen la Generalitat per no voler formar part del Consorci. De totes maneres estan molt més suaus amb nosaltres. Ja ens tenen una consideració com a Plataforma, ens consideren interlocutors. No com abans que no volien saber res. ¿Per quà será....?

Per part meva el Gerent va rebre uns quants crits en referència a la urbanització cutre de Casafranca i sembla que van tenir efecte ja que la setmana següent el districte va rebre bronca per no fer res al respecte.

Pilar.

__

(un altre resum)

Reunió amb Garcia Bragado. 2003

Portàvem 10 punts preparats per demanar explicacions. Més o menys ordenadament els vam anar seguint.

Persones que vam assistir. Pila de Vallvidrera, Joan Salabert de CEPA > i de l'AMPA del Costa i Llobera, Josep Serra de l'Ampa del Costa i Llobera, Isabel de Nou Barris, i jo, Neus Petreñas de la FAVB.

A més del Garcia Bragado hi havia el president del Consorci de Collserola i dos dels seus tècnics. Vam començar agraint a les persones que han fet possible la suspensió de llicències (mal anomenada moratòria). Vàrem demanar que s'amplies i es prorrogues, però en Garcia Bragado (que ès cap tècnic i no polític) ens va dir que sols pot durar un any (sembla ser que no és del tot cert - deu haver-hi problemes d'imdemnitzacions i tot aixó si s'atura més temps-).

Recordo que en Maluquer ens va dir que mentre s'estudia el nou Pla de la Generalitat hi haurà moratòria tot el temps que duri l'estudi (un > any o dos).

DIFERENTS RESPOSTES. Com la suspensió de llicències sols afecta a equipaments (són vint llicències) en Garcia Bragado s'ho va fer anar bé per fer-nos un avenç de l'estudi de "frontera" que vàren encarregar en conveni amb el Consorci. Venien amb disposició de deixar-nos bocabadats i amb mi ho van aconseguir. L'equip que ha fet l'estudi és força interdisciplinar (arquitectes, geògrafs, ecòloga, arquitecte paisatgística, biòlegs - hi ha molts noms) i sembla força treballat, posant l'èmfasi més concret en les vint parcel·les on hi hagut l'esmentada suspensió, per la resta són propostes de tractament general. Idees que ens avancen tot demanant-nos que siguem reservats fins que ens lliurin una còpia de l'estudi (un altre cop aquest plantejament de participació sobre fets consumats).

Resum: Aquest nou pla de directrius es amb una perspectiva de tota Barcelona. A Barcelona s'han de construir 65.000 habitatges, és una ciutat amb una forta pressió sobre el territori i es plantegen un projecte global sobre el que anomenen els "verds estratègics" de Barcelona on s'inclou Collserola, però també els "Parc dels tres turons - Parc Guell, Carmel i Penitents", i el Parc de la Ciutadella.

L'estudi de Collserola en conveni amb el Consorci i l'Ajuntament forma part d'aquest plantejament. Hi ha dos o tres parts d?anàlisis exhaustius amb tots els aspectes > botànics, hidrològics, urbanístics urbà i verds històrics.

En un segon bloc de propostes hi ha un model de funcionament estructural, amb els grans elements, els espais naturals amb els que s'ha de conectar. Ens van explicar lentament el projecte. El dibuix és el següent:

1r. una frontera clara entre l'espai urbà de Barcelona i Collserola (seguint l'actual límit de la zona "protegida" bàsicament). En aquest espai es proposa fer una mena de parc forestal (amb bancs, papereres, baranes i caminets, ... amb plantació de verd) per tal que els ciutadans l'usin com lloc d'esbarjo i no tinguin la necessitat de pujar més amunt)

2n. La carretera de les aigües com un segon nivell d'ús.

3r. Fer una altra zona d'ús (una altra pista "que hi passi un camió de bombers" ) que segueixi -més omenys - la carena de la serra, on hi hauria miradors, ...

4t. Arreglar i clarificar uns camins que, pujant sols a peu, conectin els tres nivells anteriors. La primera impresió sobre aquest projecte és bona, excepte pel que fa a obrir una pista a la carena..

Ens varen anar explicant (increïble) els espais entre edificat i boscos, ells projectaven un model de vegetació baixa, i suau. Vam suggerir que els veïns ja tenen molt clar que a l?entorn dels parcs i del rius hi ha d?haver terreny reconegut com àrees agrari forestals i que es podria pensar en alguns horts.

El senyor que ens ho explicava es va espantar i el vam tranquilitzar dient que no es tracta de fer negoci amb plantar una mica de vegetals conreats pels veïns organitzats, cada any un diferent, que sols es vol fer present la cultura agrícola, per retrovar el camp en la ciutat i per que els infants no hagin de fer grans desplaçaments per saber com creixen les pastanagues, els tomàquets o les patates etc.

Actualment hi ha barris que es fa i en tenim la prova a can Masdéu on cada mes fan una reunió tots els que conreen un tros. El senyor que ho presentava es va relaxar tot dient que li semblava molt interessant i que o estudiarien.

Varen dir que no obririen cap més vial a la zona de frontera. No es va concretar.

El Pantà de Vallvidrera.

Segons el Sr.Marià les cases ja han adquirit el reconeixement de legalitat pel temps que porten.

Del Llac ens van donar argument fluixets i van ràpids en enllestir.

Sobre temes puntuals com l'afectació sobre la riera de Sant Medir i sobre el capçal de la Riera de Sant Just, ens van adreçar a la comissió del Consorci (en Bragado no en tenia ni idea i el gerent del Consorci deia que hi estaven a sobre i que o no hi podien fer res o bla, bla, bla, ...).

També vam demanar l'opinió a en Garcia Bragado sobre que li sembla la figura de Parc Natural per Collserola. Va dir que no tenia res a dir més que el tema està en qui paga els possibles canvis de qualificació si és que aquests s'han de fer. El gerent del Consorci va tornar a dir que el que cal és canviar el PGM i ens ho va posar fàcil per contestar-li que la millor manera que la ciutadania entendria (i enten) un canvi del PGM per a una major protecció de la serra, seria fent de Collserola un Parc Natural, per això nosaltres, que som ciutadans, així ho defensem.

Be vam sortir en general bastant aclaparats. La impresió és que segueix pendent la reunió amb en Xavier Cases. Entre altres coses perquè en Bragado, com ens va deixar ben clar, ens rebia en qualitat de gerent "en funcions", al igual que el gerent del Consorci.

Josep.


La trobada amb el Director General de Qualitat Ambiental i Biodiversitat, Pere Maluquer del passat 17 de juny.

Vam ser-hi per part de la PCDC la Neus de la FAVB, l'Oleguer d'Alnus-EC i jo mateix. Recordareu que la trobada tenia com a objectiu presentar sobre el terreny els nostres arguments sobre tres dels impactes severs que ocasionarien projectes que depenen directament d'una aprovació prèvia de la Generalitat de Catalunya: la nova carretera de Cornisa, l'ús com a abocadors de la pedrera Berta i de la zona d'extracció d'argiles del Papiol per a dipositar-hi les bales de residus procedents dels impròpiament anomenats Ecoparcs i la construcció del Centre Direccional que aïllaria definitivament Collserola en taponar completament el connector de la Via Verda. Em va sorprendre l'absència d'un interès concret per part de Pere Maluquer i la tècnica que el va acompanyar. No van manifestar cap interés en visitar un lloc o altre i ho van deixar tot al nostre criteri.

Vam pujar a un punt estratègic de la Serra ubicat sobre mateix de la zona d'extracció d'argiles des d'on es comprova espectacularment el contrast entre el magnífic espai agro-forestal de la vessant vallesana i baixllobregatina del Puig Madrona (al final occidental del Collserola) i les agressions brutals de les dues zones extractives. Vam fer el màxim d'èmfasi possible en l'enorme impacte que hi afegiria la Via de Cornisa i vam haver de replicar amb l'energia necessària la tècnica que plantejava que ..."l'impacte és previst de minimitzar-lo mitjançant la construcció d'un túnel" (!). La meva impressió és que in situ van mostrar-se una mica impactats. Entre "brometes" el Sr. Director General es va manifestar sorprès de la magnifiscència de l'espai natural i va deixar anar alguna cosa així: ..."des de les comarques gironines no m'imaginava que aquest Parc al bell mig de la zona metropolitana contingués aquests valors naturals" (!!). És clar que immediatament va(n) tornar amb la cançoneta de l'enfadós: ... "en aquesta zona metropolitana bé que s'hi ha de fer equipaments, vials, serveis -com ara hospitals-..." o aquesta altra ..."és molt fàcil que uns quants parlamentaris demanin un Parc Natural, però llavors qui el manté".

Finalment, ben farts i francament empipats, vam apretar-los i els vam plantejar que no podem acceptar el fet que la Generalitat com administració de dretes actuant governada per CiU fa el mateix que l'altra administració de dretes actuant -la Mancomunitat de Municipis Metropolitants i el Consorci de Collserola, governats pel PSC: davant d'una proposta que els presentem les entitats ciutadanes, responen amb descontent el mateix: ..."la figura de Parc Natural per a Collserola no és cap solució". Molt bé, i llavors què, els demanem empipats, què proposeu a canvi per incrementar la protecció de Collserola, puig que tothom sense excepció declara que l'actual marc de protecció és insuficient ??.

Podeu imaginar la resposta, vaguetats i un desig indissimulat de no fer res, perquè Collserola pugui ser la reserva de sòl per a tot tipus d'actuacions especulatives tolerades i fins i tot impulsades per les administracions: aquesta és la forta impressió que vam treure d'aquesta entrevista. Tanmateix, crec que els representants de la PCDC vam ser capaços d'aportar un munt d'arguments que no tenien altra resposta que excuses de mal pagador per part ... de la DG de Medi Natural i Biodiversitat !!. Potser per aquesta raó i perquè l'hora era avançada van considerar que no calia anar als terrenys de la Via Verda que ocuparia el Centre Direccional, però van haver de declarar que ... els visitarien. Vam insistir que fos en companyia d'algún membre de Via Verda i els vam castigar una mica ironitzant sobre el canvi de mentalitat que hi haurà amb els resultats electorals a Cerdanyola.

Personalment i malgrat la impossibilitat de canviar la seva mentalitat sobre l'ús sostenible del territori -malgrat que naturalment ho verbalitzen sempre que poden-, considero que l'entrevista in situ va ser un encert en la mesura amb què aquest tipus d'administracions s'adonen que la PCDC tenim uns arguments sòlids que resumeix el nostre manifest i davant del qual es troben incòmodes posat que no tenen arguments per a defensar els seus plans d'actuació ni raons per refusar la nostra demanda de Parc Natural i aturada de totes les actuacions agressives.


Enquesta per protegir Collserola i el seu entorn, presentada als diferents grups municipals i partits polítics dels municipis que envolten la serra de Collserola.

La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola inicia una campanya per recollir les propostes de protecció de Collserola de tots els partits polítics dels municipis que envolten la Serra. Abril 2003.

Resultat de les preguntes.


Reunió de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola amb personal del Departament d'Urbanisme, el 24.02.2003

Petit resum:

Reunió amb en Pere Torres, durant 3.30 h i Felip Puig, durant una hora.

Telegràficament:


[Associació Cerdanyola Via Verda] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]