2008
Comunicat de la PCDC - 13 abril de 2008:
http://www.collserola.org/marxa13.html
Marxa des del Baix Llobregat. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) porta lluitant 10 anys per a que s'ampliï l'espai natural protegit de la serra de Collserola i vist que les administracions no han fet gaire per protegir la serra i els darrers anys s'està consumint més territori agro-forestal que mai, ha decidit organitzar una Marxa popular amb la complicitat de la ciutadania.
La marxa ha estat un èxit, considerant la desmobilització popular dels nostres temps. Prop de 1200 persones han fet un recorregut caminant de dues o tres hores fins arribar al cim de la serra i unes 500 persones més, s'han concentrat directament a la plaça del Tibidabo, en total prop de 2000 persones han participat en l'acte.
[Foto: Oleguer Farràs Jané]
La PCDC, junt amb entitats excursionistes, veïnals, cíviques, etc. hem organitzat aquest diumenge 13 d'abril una Marxa popular en defensa de Collserola per donar un toc d'atenció a les administracions perquè protegeixin definitivament l'espai natural de Collserola, davant la permissivitat urbanitzadora demostrada fins ara.
L'objectiu de la marxa és la de sensibilitzar la ciutadania i aconseguir el màxim suport popular per demanar a les administracions que es declari el Parc Natural de Collserola sense retallades, de manera que aquest nou marc de protecció suposi la fi de les agressions i amenaces que pateix l’espai natural collserolí (urbanitzacions; vials; nous equipaments i infraestructures; etc).
La Marxa ha tingut diversos punts de sortida des de les tres comarques que comparteixen la serra de Collserola (Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès). La caminada ha acabat amb una concentració al cim del Collserola, a la plaça del Tibidabo on s'han congregat prop de 2000 persones.
Allà Josep L. Moner (un dels portaveus de la PCDC) ha denunciat l'actuació de les administracions que lluny de protegir la serra amb el gest acordat de declarar Parc natural el que ja està protegit pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), ja te aprovat un nou Pla Territorial Metropolità que continuarà legitimant el desenvolupament urbanístic i les infraestructures als espais agrícoles i forestals de la serra fora del PEIN, per tant no sembla aportar millores o més sensibilitat que el vigent i obsolet PGM del 1976 al que ha de substituir.
Posteriorment s'ha disculpat l'absència anunciada de l'etòleg Jordi Sabater i Pi (per indisposició) que sempre ha donat suport a les demandes de la PCDC i Anna Sallés (veïna de Vallvidrera, i muller de M. Vázquez Montalbán) ha llegit el Manifest per un nou marc de protecció de Collserola.
I lectura de les demandes que fem a l'Administració:
El nou marc de protecció que reclamem ha de garantir que Collserola continuï sent un espai natural privilegiat. Per això ha de preveure:
És urgent que el Parlament de Catalunya declari Collserola Parc Natural amb els criteris anteriors, per redreçar la situació actual de destrucció d'aquest espai natural singular de l'àrea metropolitana de Barcelona, tot iniciant noves actuacions.
El final ha estat a càrrec d'un grup d'actors no professionals que han realitzat una paròdia de la situació urbanística que pateix la serra. S'ha apuntat els responsables de la destrucció del territori que sempre de manera legal aconsegueixen desenvolupar els seus plans de desenvolupament i que els aporten grans beneficis econòmics en perjudici de la ciutadania de gaudir del benestar que aporta la natura.
La ciutadania te la oportunitat de manifestar-se i donar suport a la protecció real de Collserola mitjançant el web http://collserola.org/salvemelparcnatural/ que ja ha recollit prop de 3000 signatures individuals i més d'un centenar d'entitats cíviques i algunes empreses.
La PCDC espera de les administracions un replantejament urbanístic que freni el desenvolupament i desprogrami les infraestructures previstes com el Túnel d'horta i el vial de Cornisa. No és coherent declarar Parc Natural sense garantir-ne la protecció.
http://www.pangea.org/alnus/MPDCollserola.html
Debat sobre Collserola a l'Ateneu Barcelonès - dijous 10 d'abril de 2008
Ahir dijous a la tarda va tenir lloc el tercer debat sobre la necessitat de protecció de Collserola a l'Ateneu Barcelonès, organitzat per la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola. Josep Moner va ser l'encarregat de fer una presentació de l'acte i una introducció a la situació crítica en que es troba la serra.
Ecòlegs i biòlegs prestigiosos com Ferran Rodà, Josep Germain, Narcís Prat o el mateix biòleg del Consorci del Parc de Collserola Francesc Llimona, van ser la veu que defensava la necessitat de protegir la Serra, a través d'una filmació feta expressament per a l'acte. La declaració de Parc Natural que va anunciar el DMAH és molt benvinguda i necessària, però cal assegurar que s'aturarà el desenvolupament urbanístic i d'infraestructures a la serra per garantir la pervivència dels ecosistemes, així com la connexió ecològica amb altres espais naturals propers com la plana Vallesana i Sant Llorens de Munt i la revitalització de les rieres.
Posteriorment es va projectar una altra filmació on els diversos representants dels partits polítics parlamentaris (excepte el PSC que no va voler fer declaracions) van declarar el seu suport a la declaració de Parc Natural, tot i que determinats partits opinaven que encara s'ha de permetre més desenvolupament i infraestructures, destacant el PP. Cap partit assegura que no es desenvolupin més infraestructures a Collserola en un futur, atès s'està permetent un fort creixement metropolità que pot fer aviat necessaris determinats nous vials.
Com a portaveu del DPTOP, va intervenir Jaume Busquets ponentsque treballa l'actual Pla territorial metropolità. Ell assegura que el nou pla és molt més respectuós amb el medi ambient que l'obsolet PGM que ha de substituir, tot i que com que el model de creixement metropolità no es pot aturar, s'ha de garantir per tant noves infraestructures per al futur i no es pot descartar que es desenvolupin a Collserola.
També va participar a l'acte la representant del DMAH Isabel Boncompte, que va orientar que la declaració de Parc Natural podia fer-se efectiva possiblement el proper any 2009. La intenció del DMAH és protegir el màxim, però cal l'acord amb els ajuntaments i no sempre estan disposats a admetre retalls al seu desenvolupament. Qui te les competències per desclassificar infraestructures és el DPTOP i el Parc Natural que s'aprovarà no garantirà que no es puguin fer, però obligarà a tenir més cura amb el paisatge.
Els dos representants de l'administració van assegurar que la declaració de Parc Natural no faria content a tothom i que com sempre en aquesta democràcia, la ciutadania te dret a fer les esmenes oportunes quan s'obri el període d'al·legacions del Pla Territorial i també al Pla de declaració del Parc.
L'ecòleg Narcís Prat va intervenir introduint una proposta del tot contrària a la de les administracions. Va dir que el que necessitava Collserola, després de tant desordre urbanístic dels darrers anys, era no només aturar la urbanització sinó (com es fa en altres països) iniciar la deconstrucció de les urbanitzacions fetes a determinades zones naturals claus per al Parc Natural.
El públic assistent va preguntar sobre determinades amenaces urbanístiques concretes i sobre la contaminació que provoquen determinades indústries cimenteres ubicades a la mateixa serra, també argumentaren que el que hauria de fer l'administració és posar en qüestió aquest model de creixement sense aturador que fa que cada vegada quedi menys espai natural, necessari també pel gaudi i la salut de tots plegats. La gent també es queixava que l'administració no te en compte la veu del ciutadà i sí la dels interessos econòmics d'uns pocs.
Vist que el govern no està per una protecció real de la serra, ni de l'actual Parc, la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola convida a la ciutadania a recolzar la defensa de d'aquest espai natural emblemàtic signant el manifest per un nou marc de protecció de Collserola al web http://collserola.org/salvemelparcnatural/ i participant aquest diumenge a la Marxa en defensa de Collserola i la concentració popular que es farà a la Plaça del Tibidabo a les 12.30 h.
Una vuitantena d'entitats ecologistes, veïnals, excursionistes, esplais i escoltes, entre d'altres, s'han adherit a la campanya que promou la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) sota el lema "Salvem el parc natural", ja que aquest espai natural de l'àrea metropolitana cada cop té més ciment i menys verd.
Ja fa 10 anys que les entitats cíviques demanem una protecció real de la serra, davant de les amenaces d'urbanització que marca l'obsolet Pla general metropolità (1976), i reclamem a les administracions que es conservin els espais naturals i agrícoles de l'entorn del Parc de Collserola i se'n modifiqui la planificació urbanística.
Tanmateix, podem comprovar que, amb rares excepcions, el ciment i l'asfalt han engolit tot l'entorn de la serra de Collserola i l'han deixada com una illa verda en l'entorn metropolità. El govern encara autoritza noves urbanitzacions com la de can Busquets a Sant Cugat, el Centre Direccional de Cerdanyola a la plana de la serra; promou el desenvolupament de grans infraestructures com el túnel d'Horta i el vial de Cornisa que travessarien la serra; afavoreix la instal·lació de determinats equipaments com el cementiri de Collserola i les EPRES i l'ampliació del parc d'atraccions del Tibidabo i tantes d'altres agressions a la serra com el mateix pla Caufec; i, alhora, anuncia la propera declaració de Collserola com a Parc Natural.
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) ha iniciat una campanya de sensibilització cap a la societat civil catalana amb l'objectiu que la gent es comprometi a defensar l'única illa natural metropolitana, que encara posseeix uns valors ecològics i paisatgístics dignes de conservar. Dins d'aquesta campanya, s'ha creat la pàgina web http://collserola.org/salvemelparcnatural on s'expliquen les amenaces actuals a la serra i es recullen les adhesions d'entitats i particulars a la proposta. De moment ha assolit el suport d'una vuitantena d'entitats ecologistes, veïnals, excursionistes, esplais i escoltes, socials, naturalistes, entre altres, i més de 2200 firmes individuals; alhora, ha recollit molts comentaris exigint-ne una protecció real abans no sigui massa tard. Totes les adhesions i comentaris queden publicats a la web.
La PCDC farà arribar les adhesions al govern per tal que recondueixi la seva política de desenvolupament urbanístic imparable i insostenible. Com a activitats complementàries, durant la campanya "Salvem el parc natural" es farà un debat titulat "La necessitat de protecció de la serra de Collserola" a l'Ateneu barcelonès, el proper 10 d'abril a les 19 h. Es prepara també una gran Marxa popular en defensa de Collserola, per al diumenge 13 d'abril http://collserola.org/marxa13.html , que concentrarà la gent que vindrà des de les vessants del Vallès, Barcelonès i Baix Llobregat al cim de Collserola (el Tibidabo) a les 12.30 h, per reivindicar aquesta necessitat urgent de protecció real de l'espai natural.
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
pcdcollserola@moviments.net
Oleguer Farràs: 934 731 641 - 647 330 788
Esther Argelich Martinez: 666 380 057
19 de març de 2008
Atenent a l'acord entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que han formalitzat recentment, queda clar que el govern renuncia a garantir la preservació de Collserola com a espai natural atès no hi ha voluntat de desclassificar infraestructures i vials i si n'hi ha de promoure més equipaments dins del parc.*
A la roda de premsa del passat dia 30 de gener de 2008, el DMAH i l’Ajuntament de Barcelona afirmaven que el futur Parc Natural de Collserola guanya 51 Ha. amb l’acord a què han arribat, i que això no implica que desapareguin els vials programats al Pla general metropolitoa (PGM, del 1976).
La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola vol posar de manifest que en aquesta definició de límits, s’han esborrat els espais protegits de l’actual Parc: els del Pla especial de protecció i ordenació del Parc de Collserola (PEPCo), més ampli que els de Xarxa Natura 2000 i els del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) (límits sobre els que han treballat amb aquest acord).
Encara menys s’ha assolit la proposta inicial del DMAH, Estudi de mesures addicionals de protecció de Collserola de 2005 http://www.collserola.org/mesures_addicionals_DMAH.html, en què proposava l’ampliació de l’esmentat PEPCo protegint encara més els espais de transició amb les zones urbanitzades. Per tant, el Parc no guanya 51 Ha., sinó que en perden moltes més que encara no podem quantificar per la raó de què no s’ha informat a aquesta Plataforma sobre aquest pacte.
No es desprogramen ni els sòls urbanitzables ni les infraestructures pendents (el vial de Cornisa, el túnel d’Horta, el túnel Central), sobre els quals l’esmentat Estudi de mesures addicionals també en recomanava la no execució.
Pel que fa a la nova figura dels Espais periurbans de regulació especial (EPRE), considerem que s’adjudiquen als ajuntaments determinats espais fins ara protegits com a PEIN, amb l’enganyosa afirmació de què son espais urbans guanyats per al Parc, quan en realitat ja hi eren dins. Aquest acord pot suposar un perillós precedent que permeti la resta d'ajuntaments demanar el mateix tracte de favor que ha rebut l'ajuntament de Barcelona per part de la DMAH.
La realitat és que es reserven zones dins del futur Parc Natural per construir equipaments públics o privats, que segur necessitaran vials d’accés que malmetran encara més aquest valuós espai natural.
Per totes aquestes raons rebutgem l’acord presentat el 30 gener de 2008 entre l’ajuntament de Barcelona i el DMAH i exigim es declari Collserola com a Parc Natural per llei i amb la protecció real i necessària que precisa un espai tant valuós i paradoxalment tant amenaçat com aquest.
Vista la renúncia definitiva del govern a garantir una protecció real de l'espai natural que queda de Collserola, la PCDC ha engegat una campanya en defensa de la serra que s'inicia aquest mes de febrer amb una recollida de firmes *http://www.collserola.org/salvemelparcnatural/* , i que culminarà l'abril amb tot un seguit d'actes públics.
Collserola, 13 de febrer de 2008
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
http://www.collserola.org
pcdcollserola@moviments.net
2007
Comunicat de Premsa
11 de desembre de 2007
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) considerem que, davant la propera declaració de Parc Natural, els límits del parc de Collserola haurien de ser, com a mínim, els proposats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya. El DMAH va publicar l'Estudi de Mesures Addicionals de 2005 en el qual determina, entre d'altres, els límits de protecció dels nou municipis que formen part de la serra així com la descripció d'unes reserves amb un grau de protecció superior.
Davant les informacions poc clares per a la ciutadania, aparegudes les darreres setmanes als mitjans de comunicació, la PCDC demanem claredat als partits polítics i a les administracions municipals, sobretot a l'Ajuntament de Barcelona que, de forma inacceptable, està proposant retallades. Així mateix, demanem que informin de manera molt precisa i clara, amb plànols, del límit proposat pel DMAH del futur Parc Natural de Collserola i plànols dels límits que proposa cada municipi, i que es contrastin els dos límits. No podem admetre que l'Ajuntament de Barcelona, ni cap altre, opti per edificar equipaments a les zones limítrofes degradades del parc, quan el que té més sentit és restaurar aquests espais i integrar-los al medi natural perquè serveixin de zona de transició, tal com ho recomana el Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural del parc de Collserola (PEPCo).
La PCDC també reclamem que s'aturin les actuacions contràries a l'esperit d'un Parc Natural, com són les següents:
Així mateix reclamem que es desprogrami la xarxa viària que encara es troba programada al Pla d'infraestructures del transport de Catalunya (PITC), el vial de cornisa, el túnel d'horta, el túnel central i la ronda sud. Tampoc n'acceptem el desenvolupament per a transport públic, per l'impacte ambiental que aquestes infraestructures tindrien, alhora que moltes d'elles transcorren per zones despoblades i dins l'espai natural, on no sembla que haguessin de donar cap servei. Reclamem que es facin els corresponents estudis de transport públic alternatiu així com de millora de les línies que ja hi ha.
En resum, reclamem que les administracions públiques i els partits polítics aprovin els límits del Parc Natural proposats pel DMAH sense cap retallada, i que aturin totes les actuacions proposades o programades que vagin en detriment d'aquest parc. Reclamem així mateix a la Generalitat de Catalunya que faci els canvis oportuns al Pla general metropolità (PGM) i al Pla territorial per tal que aquest espai natural únic de l'àrea metropolitana de Barcelona quedi protegit definitivament per les futures generacions.
I també apostem per un Consorci del Parc de Collserola independent de la política en el qual les propostes, la gestió i les decisions les prenguin basades en criteris tècnics i conservacionistes que no variïn en funció dels governs.
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.
pcdcollserola@moviments.net
*: Document de les opinions recollides pels ciutadans a la web d'iniciativa ciutadana per salvar el cim de Collserola, el Tibidabo: http://www.Collserola.org , o directament a http://www.collserola.org/llibre_complet_signatures_web_tibidabo.html
"La política que no tingui en compte l'ecologia no té futur"
Abans que Collserola pugui ser declarada Parc Natural, sembla que hi ha una clara voluntat de reduir-ne l'espai: s’hi estan fent un nombre creixent d’agressions en aquest espai natural tant proper a l’àrea metropolitana que prou urbanitzada està.
Una de les darreres agressions és el desenvolupament d’una urbanització al bell mig de Collserola. L’ajuntament de Molins de Rei, amb una minoria de veïns, es proposen desenvolupar una gran urbanització a la Rierada, amb l’excusa que els veïns que hi viuen demanen l’aigua corrent i el clavegueram. Això és raonable, però en cap cas pot ser l’excusa per desenvolupar un nou barri allà on voldríem que hi hagués un espai protegit per la figura de Parc Natural. L’Ajuntament es pronuncia a favor d’aquesta idea, ... però, en els fets, actua en direcció contrària.
Sobta que s'aprovés el projecte d'urbanització al final del mandat municipal, amb ignorància expressa dels conceptes de sostenibilitat del territori i que contradiu l’esperit demostrat per l’Ajuntament de la vila, en donar suport explícitament a projectes que vetllen per mantenir la qualitat ecològica de la riera (Projecte Rius – Projecte de gestió participada de la riera de Vallvidrera).
La zona que s’urbanitzarà completament, resta envoltada per l'espai PEIN de Collserola i, a més, les actuacions es fan en espais humits al voltant de la riera de Vallvidrera i al bell mig d'una zona d'especials valors paisatgístics, prou reconeguts pels veïns i veïnes de Molinsde Rei i pels estudis de les institucions acadèmiques i científiques.
El projecte ignora completament la recent inclusió de l'espai natural de Collserola en la Xarxa europea Natura 2000 com a conseqüència de l'aplicació de la Directiva europea d'hàbitats i el reconeixement dels valors de biodiversitat que aquest fet suposa. Alhora que s'ignoren els treballs - com ara el recent estudi del DMAH anomenat "Estudi de les mesures addicionals de protecció de la Serra de Collserola" - o les declaracions públiques del conseller i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, dels ajuntaments que formen part del Consorci de Collserola i del mateix Govern de la Generalitat que preveuen la imminent proposta de declaració del Parc Natural de Collserola.
El projecte aprovat no considera ni avalua els impactes i les conseqüències irreversibles de les actuacions previstes sobre el medi, la biodiversitat i la intervenció directe sobre zones extremadament sensibles com la pròpia llera de la riera de Vallvidrera. L'execució de moviments de terres, pols, pas de vehicles, soroll, ... causades per les obres i activitats molt impactants alteraran fortament els hàbitats immediats, tant a l'interior del PERI com sobre una àmplia zona limítrof que l'envolta.
El projecte es limita a "refugiar-se" en la legalitat dels criteris obsolets del Pla general metropolità que pot i hauria de ser modificat "parcialment" en el sentit actual d'harmonitzar-lo amb els criteris de sostenibilitat i no en els de la irracionalitat urbanística.
El projecte preveu una consolidació urbana que considerem incompatible amb la preservació dels valors naturals reconeguts per la pròpia Unió Europea més enllà de la legítima adequació dels habitatges existents. Considerem inadmissible desenvolupar la construcció de nous habitatges i equipaments.
I per una altra banda, la majoria de veïns que hi viuen es veuen obligats a pagar uns preus desmesurats per tenir el que no necessitaven: seients, papereres i fanals de disseny, tots els carrers asfaltats, quan ells havien decidit viure en un espai no urbanitzat, i només demanaven poder tenir aigua corrent i utilitzar un clavegueram existent.
Això sí, sort que el projecte preveu plantar pins on ara hi ha alzines! ...
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)
Octubre 2007
Nota de premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 19/9/2007
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) rebutja amb rotunditat la proposta del Ministeri d'Indústria d'ubicar les línies aèries de Molt Alta Tensió (MAT) travessant l'espai natural de Collserola.
El gran impacte que suposa la distribució de l'energia a 400 kV sobre el medi natural no pot ser admès en un espai com Collserola, declarat Xarxa Natura 2000 per la Unió Europea per tal de protegir els diversos hàbitats i espècies d'interès natural que aglutina.
Un espai natural amb tanta necessitat de protecció com el Parc de Collserola, fins ara assetjat per centenars de torres elèctriques que omplen la serra, amb la urbanització destructora de natura que ultrapassa els límits de l'espai desprotegit (PEPCo), la recent desaparició de l'últim connector ecològic (Via Verda Sant Llorenç-Collserola) amb l'inici de les obres durbanització del Centre Direccional a Cerdanyola, començades ja les ingents obres per foradar la serra de punta a punta per fer-hi el transvasament d'ATLL (Llobregat-Besós), i un llarg etcètera. No es pot permetre que pateixi més agressions i menys per una obra injustificada de la magnitud i extensió de la MAT, encara que servís per eliminar o substituir les altres torres elèctriques que hi ha avui dia.
La MAT atén interessos monopolístics en el joc de les elèctriques i diverses estratègies polítiques liberals, però en cap cas s'ha demostrat tècnicament que sigui imprescindible o fins i tot necessària per a l'abastiment energètic de la metròpoli barcelonina.
La solució més eficient és la descentralització energètica tal com expressa Ecologistes de Catalunya en l'article "Catalunya: La cultura del no i l'apagada de Barcelona" http://aeec.pangea.org/modules.php?name=News&file=article&sid=434 , per tant no valen excuses de desviar la línia cap a la ronda de Dalt, com promou l'Ajuntament de Barcelona. El que cal és una postura política ferma que replantegi el model d'infraestructures energètic i no es dediqui a aplicar pedaços a tort i a dret.
La PCDC creu que s'ha de trobar solucions per tal de soterrar les actuals torres elèctriques que no passin com és en el cas del Pla Caufec (ara Porta Diagonal), per l'especulació pura i dura de l'espai natural de l'entorn de Collserola.
D'altra banda, el senyor Clos, ara ministre d'Indústria, mostra molt poca sensibilitat per Collserola promovent el pas d'aquesta línia. Sembla no recordar que fa ben poc presidia el Consorci del Parc de Collserola i que en aquell càrrec havia de gestionar i mirar de preservar aquest espai natural. De fet el Consorci ha mirat de promoure a l'igual que la PCDC la declaració de Parc Natural, tot i que sembla que la situació porta prop de dos anys sense avançar gaire per assolir aquesta fita, tot i la promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de l'anterior govern de la Generalitat.
La PCDC alerta que s'està posposant massa la promesa declaració de Parc Natural de Collserola.
És que ho estan posposant per continuar instal·lant noves infraestructures, urbanitzacions, vials, etc.?
La PCDC exigeix rigorositat i rapidesa en la protecció efectiva de la serra de Collserola, cada cop un pulmó verd més petit de la metròpoli Barcelonina.
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
Web oficial de la plataforma No a la MAT
Nota de premsa - 21 de març de 2007
La PCDC vol manifestar el següent:
- L?imminent aprovació definitiva del Pla especial urbanistic de Concreció de l?ús i de les condicions d?edificació del Parc d?Atraccions del Tibidabo, per part del Govern Municipal d?esquerres, al proper Ple del divendres 23 de març.
- La negativa a participar, o delegar, d?en Carles Martí entre d?altres amb el càrrec de Cultura, en una taula rodona a l?Ateneu Barcelonès organitzada per la societat civil, (SOS Tibidabo i Plataforma Cívica en Defensa de Collserola), defugint així del imprescindible debat públic.
- La contesta de la ministra Cristina Narbona, informant-nos que ha tramès la nostra denuncia al Departament de Mediambient i Habitatge, sense que d?aquesta, com de la Fiscalia, en tinguem cap novetat.
- El còmplice silenci, la manca de resposta a les nombroses cartes i crides, per part dels màxims representant del PSC d?ERC i d?IC a l?Ajuntament, quan el que calia esperar d?ells, si més no és que plegats donessin exemple d?una veritable cultura cívica a través dels seus actes.
- L?expulsió de les entitats i plataformes de la taula de negociacions on l?Àrea d?Urbanisme s?encaparrà en imposar-se, tot trencant el consens cuitadà vers un futur parc d?atraccions respectuós i mediambientalment més sostenible, tirant així per terra l?imprescindible participació ciutadana.
- La manca de la preceptiva contesta a les nombroses al·legacions presentades, en termini i forma dirigides al alcalde Hereu,
Tot plegat, no fa més que evidenciar al nostre entendre i com a poc, les febleses d?una democràcia poc participada, i dominada pels interessos particulars.
Aquest cúmul de despropòsits, la pèrdua de l?alzinar centenari per la construcció del Pèndol, la manca de protecció futura del que queda amb l?amenaça de la gigantesca muntanya russa, la destrucció dels jardins d?en Rubió i Tudurí units al que ja s?ha devastat, constaten la malignitat d?aquest projecte.
Convidem tothom a participar activament en defensa dels boscos del Tibidabo, de Collserola, en defensa pròpia i de les futures generacions, en la concentració del divendres 23 de març a la Plaça de Sant Jaume a les 19.30 h, i en les properes accions contra aquest Pla, i a promoure l?apadrinament d?alzines, i el boicot actiu a un parc, gens respectuós ni amb el medi ni amb les persones que tant en depenemd?ell.
Quin millor lloc que el simbòlic cim de Collserola, a Barcelona, per implementar la creixent necessitat ciutadana d?encetar un nou diàleg entre la ciutat i la natura, amb el qual fer possible la noble aspiració ciutadana a contribuir amb aportacions com les nostres, encaminades a redreçar el devastador rumb que ha près el futur, a la lluita activa i comuna contra el canvi climàtic, a casa nostra?
SOS Tibidabo compte amb el suport de 24 entitats (inclosa la Federació d'Associacion de Veïns de Barcelona - FAVB), veïnals, ecologistes i/o culturals, i 6.500 signatures que presentarem al Síndic de Greuges.
Agraïm per endavant la vostra col·laboració per aprofundir el debat públic.
Barcelona 21 de març del 2007
SOS Tibidabo i Plataforma Cívica en Defensa de Collserola
Comunicat de Premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i de l'Associació de Veïns del cim del Tibidabo
L'Ajuntament de Barcelona utilitza les comissions participatives només per justificar el tràmit de la UE
La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i l'Associació de Veïns del Cim del Tibidabo hem estat expulsats del procés participatiu que l'Ajuntament de Barcelona du a terme sobre el Pla especial dels usos i urbanisme del parc d'atraccions del Tibidabo, que actualment està pendent d'aprovació final després de rebre'n les al·legacions.
Aquesta expulsió ha estat conseqüència de les queixes que ambdues entitats vam presentar a la Fiscalia del Medi Ambient del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, al Ministeri de Medi Ambient del Govern de l'Estat espanyol, i a la Unitat de Natura i Biodiversitat de la Unió Europea per les irregularitats en la remodelació del Parc d'Atraccions del Tibidabo. En l'escrit denunciàvem el següent:
S''ha instal·lat una nova atracció al parc d'atraccions, denominada "el Pèndol", després d'haver destruït una zona d'alzines, sense que l'Ajuntament hagi aprovat el projecte preceptiu.
És imminent la tala d'un gran nombre d'alzines d'un bosc al parc del Tibidabo, a Collserola; moltes d'aquestes alzines són centenàries.
La postura irreconciliable que l'Ajuntament, a través de la regidoria d'Urbanisme, té sobre l'entorn del parc d'atraccions. Aquest parc està al bell mig del parc de Collserola, que forma part de la Xarxa Natura 2000 (aquesta és una protecció especial que la Unió Europea concedeix als espais d'especial interès ambiental que cal protegir) i està en tràmits per aprovar-ne la declaració com a parc natural.
Per tot plegat, entenem que l'Ajuntament de Barcelona utilitza les comissions participatives només per justificar el tràmit de la UE, que obliga a totes les institucions públiques a establir unes vies de participació a la societat civil en totes aquells projectes que afecten la societat.
25 de febrer 2007
Plataforma Civica per la Defensa de Collserola - http://www.Collserola.orgAssociació de Veïns del Cim del Tibidabo.
http://www.Collserola.org/index_tibidabo.html
Barcelona, a 21 de gener 2007
Comunicat als mitjans de comunicació
El passat 26/11/06 en protesta per la tala dels arbres (un centenar d’exemplars pel capbaix), que va suposar la instal·lació de “El Pèndol” i la de les noves guixetes, junt a l’AV del Cim del Tibidabo, el Col·lectiu Agudells i La Plataforma Cívica en defensa de Collserola ens manifestàrem aquell diumenge. Volíem alertar la ciutadania de l’arbitrarietat de com s’estaven fent les coses al parc del Tibidabo, també del que suposarà la instal·lació de la nova muntanya russa.
Tot just per sobre el descarnat talús que encercla “El Pèndol”, dins el recinte del parc d’atraccions. Amb una pancarta que diu “Collserola vol ser Parc Natural”, quatre activistes s’encadenaren a una alzina. L’acció va durar una mitja hora. La resta de manifestants des de l’exterior els donàvem suport, cridant consignes com “ No, no, no, a l’especulació!” etc. I exhibint pancartes com la que duia el lema: “Cal respectar la integritat natural de Collserola.”
Els activistes es van desencadenar voluntàriament, no calgué la intervenció de la dotzena de Mossos que van comparèixer a l’acte.
Entre les moltes accions que hem organitzat en defensa dels boscos del Tibidabo, encaminades a denunciar la sobtada desaparició d’un tros d’alzinar per ubicar-hi una nova atracció i aturar la devastació. Fruit de la del passat 26/11/06 alguns activistes ( de moment tres), han estat citats davant el Jutjat d’Instrucció n.13, sota l’acusació de “desordre públic”. La cita és pel proper dia 6/2/07 a les 10 h. Pg. Lluís Companys, 1-5.
Per altre banda, recordem que ens trobem en el darrer tram del procés d’al·legacions, al Pla Especial Urbanístic de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del Parc d’Atraccions del Tibidabo, del que depèn entre altres el futur d’aquests alzinars barcelonins. Som intentant obrir una escletxa, en les possibilitats de participació real, intentant palesar el sentit comú i que aquest Ajuntament, redreci la deriva que han pres els afers al cim de Collserola, al Tibidabo.
No és doncs el millor moment. Ni la criminalització, ni l’intimidació, ni les represàlies a les que som sotmesos, són la millor manera de mostrar la voluntat política de diàleg amb la societat civil, ans al contrari, és perseguida la corresponsabilitat, el compromís social, vers el be comú, vers la sostenibilitat.
Per tal de donar suport als companys, el proper dissabte 27 de gener convoquem una manifestació, de Canaletes a Pça. St. Jaume, a les 18h.
Fem una crida ciutadana a participar a la manifestació en suport dels companys encausats i dels alzinars del Tibidabo.
Esperant que aquesta exposició de fets tingui el ressò que pensem que es mereix.
AV del Cim del Tibidabo,
Col·lectiu Agudells – Ecologistes en Acció. Catalunya
Plataforma Cívica en defensa de Collserola
Contactes: Juli Fontoba, portaveu del Col·lectiu Agudells i encausat. tlfs.93 434 02 68 i 609886729.
agudells@hotmail.com
La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) ens hem assabentat que el proper 20 de maig 2007 tindrà lloc la "volta dels turons", en bicicleta, que sortirà de Sant Just i que organitza l'Agrupació ciclista Sant Just, membre del Projecte Bici del Consorci del Parc de Collserola i que té el vistiplau del mateix Consorci.
La PCDC, com a entitat també membre del Projecte Bici, i que vam signar el document "Anàlisi, reflexions i propostes d'entitats, ajuntaments i altres grups participants o adherits al Projecte Bici adreçat als òrgans de govern del Consorci del Parc de Collserola", el novembre de 2005, volem denunciar el següent:
* Al cartell de la "volta" indiquen que cal respectar les normes del parc, però no les detalla. Tots sabem que no tothom coneix aquestes normes (circular a menys de 20 km/h, no passar per corriols (menys de 3 m d'amplada), no travessar rierols, etc), i no sembla, de la informació del cartell, que se n'afavoreixi el coneixement (pàg. 8 del document).
* En esmentar que transcorrerà per pistes i camins, s'entén que els camins seran de menys de 3 m d'amplada, perquè si no serien pistes.
* El fet de limitar les inscripcions a 200 persones/bicicletes entenem que continua essent un nombre de bicicletes que, en passar totes pel mateix recorregut quasi alhora malmetrà i degradarà, evidentment, el medi (pàg. 4 del document).
* Aquesta mena d'activitats massives no ajuden a ordenar, regular i conservar l'espai natural de Collserola (pàg. 1 del document).
* Aquesta mena d'activitats transgredeixen l'esperit, el fonament del document de conèixer una bona pràctica i ús de la bicicleta en un entorn natural, així com de garantir-ne la conservació (pàg. 2 del document).
* La pressió sobre el medi natural, que és Collserola, augmenta i es fomenta amb aquesta mena d'activitats (pàg. 3 del document).
* La mateixa Diputació de Barcelona, col·laboradora de la "volta", va encarregar un estudi sobre la pràctica sostenible de l'esport en el medi natural (pàg. 5 del document). Ambdues coses entenem que són incongruents.
* Amb aquesta mena de "curses" no es garanteix el criteri de què cal "distribuir l'activitat de manera que quedi dispersa i la capacitat de càrrega d'un camí no sigui massa elevada" (pàg. 7 del document).
* Autoritzant aquesta mena d'activitats, no sembla que es posi especial interès per tal que les pràctiques no permeses i/o perilloses es vagin eliminant del parc. Per exemple, i com ja hem comentat, dubten que els participants de la volta vagin a menys de 20 km/h, no provoquin contaminació acústica, etc.
Entenem que per Collserola s'hi pot passejar però mai organitzar convocatòries de competició ni de "passejades" massives, que acaben degradant l'espai i no entenem que entitats que han signat el document Projecte Bici (Agrupació de Ciclisme de Sant Just) vulnerin els acords signats i el mateix esperit del document, així com que d'altres signants com la Diputació de Barcelona hi esmercin diners o que el mateix Consorci autoritzi aquesta marxa.
Salutacions.
2006
Comunicat de premsa sobre el cim de Collserola, el Tibidabo.
Els veïns i veïnes del Cim del Tibidabo, amb el suport de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, manifesten el seu desacord i lluiten per impedir una nova i massiva tala d'arbres, la tercera en els darrers mesos, i que està prevista per la substitució de la muntanya russa, i lampliació del parc datraccions.
Les anteriors tales darbres es produïren amb la finalitat dinstal·lar una altre nova atracció, el pèndol, i un nou accés amb taquilles a linterior del Parc, tot això a esquenes dels veïns i de les entitats, que reclamaven informació a lAjuntament i al Consorci del Parc de Collserola.
Tampoc trobem procedent ni coherent la també projectada ampliació de laparcament doncs aquesta es una opció que estimularà la utilització del transport privat en lloc dampliar i fomentar el transport públic per accedir a una àrea dun important valor ecològic en un entorn urbà molt saturat.
Reclamem pel Cim del Tibidabo, el punt més alt de la serra de Collserola, una major protecció i tracte, en consonància amb el grau de protecció que ha assolit bona part de lespai natural del qual en forma part, espai integrat en la Xarxa Natura 2000 (xarxa despais naturals per garantir la biodiversitat).
Tal vegada considerem incompatible la massificació de persones i vehicles a aquest indret que aspira, amb el suport dun sector molt important de la societat, a ser declarat Parc Natural.
Ampliació del parc d'atraccions i del pàrquing del Tibidabo
Els veïns i veïnes del Cim del Tibidabo junt amb la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola manifesten el seu desacord i lluiten per impedir una nova i masiva tala darbres , la tercera en els darrers mesos, i que està prevista per la substitució de la muntanya russa, i lampliació del parc datraccions.
Les anteriors tales darbres es van produir amb la finalitat d instal·lar una altre nova atracció, el pèndol, i un nou accés amb taquilles a linterior del Parc sense escoltar l'opinió de veïns ni entitats.
És un projecte expansiu i molt agressiu amb l'ecosistema actual del cim de Collserola. Alhora, entenem que té un caire especulatiu, d'esquena als valors de la natura.
L'Ajuntament vol donar un caire totalment publicitari amb una política d'aparador a la futura modificació del parc que comportaria el següent:
· Incrementar les atraccions, cosa que comportarà haver de talar bosc i fer moviments de terres per instal·lar-hi les noves atraccions. Val a dir que a hores d'ara aquestes destrosses ja han començat, sense que tinguem coneixement que el Consorci de Collserola n'hagi donat el vistiplau.
Podrà comportar cedir la gestió del parc a una empresa privada, un cop hagin acabat les reformes amb diners públics, per tal que n'exploti les instal·lacions.
Una important zona boscosa, que actualment no és accesible i per tant es manté en molt bon estat, es reformarà per fer-hi un parc temàtic accessible als visitants. Amb això, els canvis que patirà aquesta zona en malmetran el valor natural.
Finalment, estem en contra que totes aquestes reformes es facin a través d'un Pla especial que s'anomena Planejament derivat i que inclou 93.630 m2 del Parc del Tibidabo, pràcticament el 75 % de la seva superfície total, i que no sapiguem hores d'ara en què consistirà.
Un salt important en el nombre de visitants, ja que es preveu que s'incrementin els actuals 400.000 fins als 800.000 visitants per any. Aixòsuposarà haver d'ampliar la zona d'aparcament del Parc d'Atraccions (que ja estan fent), haver de destruir una zona boscosa per construir-lo, amb el consegüent augment de la contaminació tant atmosfèrica, com sonora i lumínica, i els atropellaments de fauna per l'increment del nombre de vehicles. Es una opció que estimularà la utilització del transport privat en lloc dampliar i fomentar el transport públic per accedir a una àrea dun important valor ecològic en un entorn urbà molt saturat.
Reclamem pel Cim del Tibidabo, el punt més alt de la serra de Collserola, una major protecció i tracte, en consonància amb el grau de protecció que ha assolit bona part de lespai natural del qual en forma part, espai integrat en la Xarxa Natura 2000 (xarxa despais naturals per garantir la biodiversitat) i que aspira en la present legislatura a ser declarada Parc Natural.
Barcelona, novembre de 2006
Els cinc partits polítics catalans amb representació parlamentària (2006) han respost una enquesta realitzada per la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. En aquesta enquesta la PCDC volia que els partits concretessin els seus compromisos electorals respecte a la protecció d'aquest espai natural.
Octubre 2006
Comunicat premsa - 19 d'octubre de 2006
El passat setembre de 2006, la Generalitat va publicar en el DOGC laprovació definitiva de la modificació de Pla General Metropolità (PGM) en l'àmbit de la Vall, que, recordem-ho, és la conseqüència directa del Conveni que lAjuntament de Sant Just Desvern va subscriure amb diversos propietaris de la vall, i pel qual a canvi de salvar una gran part de la Vall de ledificació urbanística sen destrueix una de més petita, situada al sector Can Candeler, així com diverses reserves de zona verda dins el nucli urbà, que es veuen afectades perquè en elles shi preveu ubicar part del sostre edificable cedit als propietaris.
Des d'Alnus Ecologistes de Catalunya continuem afirmant que el conveni signat amb els propietaris de la Vall ha estat una excusa per a desenvolupar el sostre edificable dels sectors urbanitzables no delimitats de la Vall. Una sentència molt recent del Tribunal Suprem referida a la Torre Negra, a Sant Cugat del Vallès, ho deixa ben clar, atès que es tracta dun cas similar, i posa de manifest el joc interessat i brut dels nostres polítics i governants locals (i de la Generalitat), que s'omplen la boca amb el lema "Hem salvat la Vall" aprovant -regalant- plans urbanístics fets a mida dels propietaris de la Vall.
Aquesta Sentència referma la posició d'Alnus - EdC i de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall (PCDV) atès que admet que es poden tramitar els Plans d'Actuació Urbanística (PAU) sense necessitat d'aprovar les propostes dels promotors i propietaris.
L'Ajuntament de Sant Cugat havia al·legat davant del Suprem que si tirava endavant l'execució provisional de la primera sentència que obligava a tramitar el PAU en l'àmbit de la Torre Negra, es produiria una «irreversibilitat de la situació urbanística», però el Suprem considera que la situació física dels terrenys només es veuria alterada en el cas que el PAU s'aprovés de manera definitiva, ja que «resulta evident que si lAjuntament no fa una aprovació inicial del programa o el tramita no pot donar lloc a unes situacions d'irreversibilitat». La sentència matisa que «la tramitació d'un expedient administratiu comporta necessàriament la seva resolució [...], però no és cert que la citada resolució hagi de ser necessàriament estimatòria de la pretensió aprovatòria del promotor de l'instrument urbanístic». Per tot plegat, el Suprem obliga l'Ajuntament de Sant Cugat a executar provisionalment la sentència que l'obliga a tramitar el PAU.
Alnus Ecologistes de Catalunya hem presentat aquesta setmana recurs de reposició a la modificació de PGM en làmbit de la Vall de Sant Just, aprovada el passat mes de setembre pel DPTOP, tornant a demanar que s'anul·li el conveni urbanístic i que la modificació de PGM es faci sense reconèixer el dret a urbanitzar als propietaris, i subsidiàriament, que el trasllat de metres quadrats dedificabilitat, dins i fora del municipi de Sant Just Desvern, a canvi de la cessió pels propietaris a lAjuntament de sòls de la Vall qualificats de forestals i de sistemes metropolitans, es faci en base a un rigorós estudi econòmic que garanteixi labsoluta equivalència en les contraprestacions i no com sha establert fins el moment, en què la cessió de 80.000 m2 de sostre edificable apareix, als ulls de la ciutadania i dels ecologistes, com un regal injustificable i excessiu als propietaris de la Vall.
El nostre interès és que no s'edifiqui ni un pam més de la vall, en aquest cas al sector can Candeler, pels seus valors i ecosistemes agroforestals i hem tornat a aportar informes d'experts de la Universitat de Barcelona que afirmen amb rotunditat que els llocs on és pretén edificar compleixen una important funció ecològica per a determinats ocells i mamífers del Parc. Per desgràcia les al·legacions anteriors no es van tenir en compte.
19 octubre 2006
+ info : http://www.pangea.org/alnus
Amb el suport de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola http://www.Collserola.org
El comunicat penjat a http://www.pangea.org/alnus/Home/Fotodenuncia/Reposiciovall06.html
Nota de premsa de l'Associació Cerdanyola Via Verda
En data de 26 de juny d'enguany, la nostra Associació presentà davant la Fiscalia General del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya un escrit dirigit a Fiscalia de Medi Ambient denunciant la problemàtica generada per l'existència d'abocadors clausurats, i poc o gens controlats en els seus abocaments, a la Plana del Castell, on en poc temps es pretén urbanitzar amb milers d'habitatges.
En dates recents se'ns ha comunicat per part del Fiscal Coordinador la incoació de diligències d'Investigació penal seguides per presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, donant-se les oportunes ordres per a l'esclariment dels fets.
Davant d'aquesta actuació volem manifestar en primer lloc, la nostra satisfacció per la investigació d'aquest delicte tolerat per l'administració que li corresponia. En segon lloc volem denunciar públicament l'activitat en lixiviats i emanació de gasos que es continua produint a una zona que es pretén edificar. En tercer lloc exigir la descontaminació prèvia dels sòls de l'extracció de Sugranyes provocada pel vessament d'aigües provinents de la fabricació de rajoles que contenen metalls. Alhora, alertem dels resultats produïts en quant a les aigües i emanacions en cas d'abocament, tal com es pretén, d'un milió de tones de residus contenint fins el 15% de matèria orgànica (150.000 tones).
Associació Cerdanyola Via Verda
24.09.2006
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)
Comunicat de premsa - 19 de setembre 2006
La Generalitat, a proposta de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, ha aprovat definitivament urbanitzar un altre sector de la Vall de Sant Just (DOGC núm. 4720 - 18/09/2006).
Aquest sector que es vol urbanitzar, al voltant de la masia de can Candeler, s'ha aprovat per tal de compensar el conveni que l'Ajuntament de Sant Just Desvern va signar amb els principals propietaris de la Vall (entre aquests hi ha dos grans grups amb forts interesos especulatius, Nuñez i Navarro i Caixa Penedès).
L'aprovació té una part positiva ja que requalifica els terrenys de la Vall com a no urbanitzables (aquests terrenys, abans eren urbanitzables opcionals pel vetust PGM). Però aquesta aprovació es fa a canvi de requalificar també diverses zones verdes del poble-ciutat com a edificables, i traslladar una altra part del sostre edificatori a d'altres municipis encara per determinar.
La part més negativa és que, malgrat que tenien lloc suficient per traslladar tot el sostre edificatori fora de la vall, l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han insistit en seguir edificant els aproximadament 5.000 m2 de sostre edificatori (dels 80.000m2 del conveni) en el sector de can Candeler, a les portes del Parc de Collserola; això afecta el torrent de can Biosca, el seu bosc i l'entorn fluvial natural.
No han servit de gaire les més de cent al·legacions d'ecologistes i veïns de Sant Just, així com tampoc els informes tècnics de diferents professors de la UB, sobre els valors d'aquest espai natural i la fauna que hi habita (en aquests informes destaquen les poblacions de toixons que es veuran afectades pels nous vials).
La tasca per preservar Collserola i la Vall de Sant Just que han dut a terme Alnus Ecologistes de Catalunya i la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall (PCDV) ha obtingut els seus fruïts, en conscienciar col·lectivament la població de la necessitat de preservar Collserola; en particular, en l'àmbit de la vall, atesa la voracitat urbanitzadora dels darrers anys i els projectes ja aprovats de la Bonaïgua i Mas Lluí 2, que suposen uns 1.700 habitatges nous i un greu impacte sobre l'entorn de la Vall.
Per altra banda, la finalitzalització precipitada de la legislatura i l'acostament de les eleccions deixa aparcada la proposta de declarar Collserola com a Parc Natural. Com a pas definitiu per assegurar la seva protecció, després de l'aprovació de la Xarxa Natura 2000. És una autèntica llàstima, per no dir que és una gran vergonya, la lentitud amb què la Generalitat, el Consorci de Collserola, i els ajuntaments han treballat aquests temes, després d'arrossegar-los durant tant de temps i havent-se compromès a aprovar-los.
Per tot plegat, i amb els mitjans que calgui, la PCDC, Alnus-EdC i la PCDV continuarem oposant-nos a aquesta aprovació i a qualsevol edificació que comporti destruir més espai natural a Collserola.
Info PCDC (Vall de Sant Just Desvern):
PCDV: Daniel Ramírez, 609237392
Alnus-EdC: Oleguer Farràs, 647330789. www.pangea.org/alnus
| Comunicat de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall - Sant Just Desvern, maig 2005 |
| Jornada agrupacions IC-V dels municipis que envolten Collserola - maig 2005 |
| Comunicat de premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), en relació amb la Taula rodona del proppassat 14 d'abril de 2005 a l'Ateneu de Barcelona |
| Resum de la Jornada sobre la Via Verda que defensa l'actual govern de Cerdanyola (i que no és la que defensem les entitats ecologistes i d'altres) del 5.03.2005. |
Nota de premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola del 27.02.2005: saludem la proposta de la Generalitat de Catalunya sobre Collserola. |
Comunicat de premsa del 12.07.2001Noves Agressions sobre Collserola!Rebuig ciutadà a l'obstrucció urbanística de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç i a l'abocador metropolità de Collserola. Diverses entitats membres de la recentment creada Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola han presentat aquesta setmana al·legacions contra el projecte de Centre Direccional Cerdanyola-Sant Cugat i un recurs contenciós administratiu contra el projecte de fer un nou abocador metropolità de residus dins del Parc de Collserola. |