(castellà)
Traducció al català de l'informe en castellà, amb l'ajut de http://www.internostrum.com/ de la Universitat d'Alacant.
Figura 1. Finca de can Calopa abans de l'artigatge.
Figura 2. Finca de can Calopa després de l'artigatge
Secretaria de Política Sectorial i Medi Ambient de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Ecologistes en Acció de Catalunya
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
Barcelona, 14 de novembre de 2001
El present informe es refereix a les actuacions portades a terme per l'Ajuntament de Barcelona en l'àrea de can Calopa de Dalt, destinades a elaborar un vi amb denominació d'origen Barcelona.
La finca de can Calopa està situada al nord-oest del municipi de Barcelona, en l'enclavament del terme travessat per la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. La superfície d'aquesta finca, de la qual n'és propietari l'Ajuntament de Barcelona des de 1974, varia segons les fonts consultades: el Consorci del Parc de Collserola afirma en moments diferents que ocupa 62,93 hectàrees, més tard 104,27 ha, Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona 108,36 ha i Parcs i Jardins 92,78 ha (Barcelona Verda/ núm. 75, abril de 2001).
El projecte que s'ha realitzat no pot ser considerat de forma aïllada, sinó que és una actuació que se suma a d'altres agressions que afecten o afectaran el conjunt de la serra de Collserola si es duen totes elles a terme. Com exemples estan els projectes d'expansió urbanística (urbanització de l'àrea de la Torre Negra, el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès), la construcció d'infraestructures (el túnel d'Horta, el camp de golf en can Codina i can Canaletes) i la pèrdua de connexió amb altres àrees naturals per destruir la Via Verda que connecta Collserola amb el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt (Centre Direccional de Cerdanyola).
Que la iniciativa estigui impulsada per l'Administració (l'Ajuntament de Barcelona), i que aquesta es decidís per decret de l'alcalde, sense mediació de cap memòria de projecte escrit, no és tampoc una actuació banal, si tenim en compte tant el mecanisme utilitzat, com la valoració de l'interès públic i el benefici social del projecte.
El 31 de març de 2000 el gerent de Parcs i Jardins de Barcelona (senyor Antoni Falcón i Vernis), dirigeix una carta al director gerent del Patronat Municipal de Collserola (senyor Marià Martí i Viudes) comunicant-li que a partir d'aquest moment l'Institut Municipal de Parcs i Jardins assumeix la gestió de la finca de can Calopa de Dalt (registre de sortida de l'Ajuntament de Barcelona núm. 9916 del 29.03.2000).
L'11 d'abril de 2000 el Consorci del Parc de Collserola emet un informe (signat pel cap de Servei de Medi Natural, senyor Lluís Cabañeros i Arantegui, i pel tècnic del Servei de Medi Natural, senyor Joan Vilamú i Vinyes) en el qual s'especifiquen les accions que el personal del Parc de Collserola ha portat a terma a la finca de can Calopa des de l'any 1989 fins l'any 2000 (expedient 2000/020-MN de l'11.04.2000).
El 4 d'octubre de 2000 l'Ajuntament de Barcelona sol·licita a la Generalitat de Catalunya i al Consorci del Parc de Collserola que s'artiguin 3 ha de terreny a la finca de can Calopa de Dalt/ (no disposem dels documents que ho acrediten).
El 10 de novembre de 2000 el Consorci del Parc de Collserola, a través del cap del Servei de Medi Natural (senyor Lluís Cabañeros i Arantegui), fa arribar a la Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (senyora M. del Mar Mateo), un informe favorable a la sol·licitud d'artigatge per part de l'Ajuntament de Barcelona en una superfície de 3 ha per destinar-les a conreus agrícoles a la finca de can Calopa de Dalt. En dit escrit s'especifiquen les condicions que s'han de complir per artigar els terrenys.
El 14 de novembre de 2000 el cap de la Secció de Recursos Forestals de la Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (senyor Jorge Heras) resol autoritzar la sol·licitud d'artigatge de terreny forestal a la finca de can Calopa de Dalt (expedient B-ROM-08-002-00). En aquesta resolució s'especifiquen les condicions sota les quals s'ha d'artigar.
El 27 de desembre de 2000 l'alcalde de Barcelona (senyor Joan Clos i Mateu) emet un Decret en el qual disposa encarregar a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona la creació i posada en funcionament del Centre Pedagògic i Productiu Vinícola de can Calopa de Dalt i la consecució i la gestió de la denominació Barcelona per a la seva producció.
Tot i no disposar del projecte oficial, dels informes elaborats per l'Institut de Parcs i Jardins es desprenen algunes afirmacions i consideracions errònies o tendencioses, destinades a justificar determinades actuacions efectuades en la finca de can Calopa.
En l'informe de Parcs i Jardins de Barcelona, I.M. titulat: Centre Pedagògic i Productiu vinícola de can Calopa de Dalt, amb data d'abril de 2001, es donen certes informacions contradictòries amb la documentació a la qual s'ha pogut accedir. Concretament, en aquest informe es diu:
Això és fals atès que l'àrea de can Calopa estava sent utilitzada fins l'any 2000 pel Consorci del Parc de Collserola, desenvolupant el Programa de Potenciació i Divulgació de la fauna del Parc de Collserola.
Aquest camp de xiprers no només no estava en mal estat, sinó que era mantingut com a tal pel personal del Parc de Collserola perquè representava un refugi idoni per a la nidificación de nombroses espècies d'aus.
No entenem com es pot afirmar això quan el que s'ha fet, en artigar i plantar vinyes, és tot el contrari: destruir per complet els treballs realitzats durant deu anys pel Consorci del Parc de Collserola, i eliminar el mosaic vegetal que mantenia una alta biodiversitat en la zona.
Amb aquests informes es pretén dibuixar la finca com un espai erm, i justificar les actuacions realitzades com fomentadores de la biodiversitat animal i vegetal, minimitzant els efectes que ha ocasionat l'artigatge dels terrenys, precisament sobre la flora i la fauna.
Tal com consta en un informe del Parc de Collserola amb número d'expedient 2000/020-MN, de l'11 d'abril de 2000, l'any 1989 el Consorci del Parc de Collserola (llavors Patronat Metropolità del Parc de Collserola) es va fer càrrec de la gestió de la finca de can Calopa de Dalt. En aquesta data, el Consorci engega, en aquesta i altres àrees del parc, un Programa de Potenciació i Divulgació de la fauna del Parc de Collserola com eina important per gestionar els hàbitats i el manteniment de la biodiversitat ambiental del parc. Aquest programa es va estar desenvolupant des de l'any 1989 fins l'any 2000.
La zona, fins el moment d'artigar-se totalment, consistia en un mosaic de plantacions de gramínies, arbres fruiters, xiprers, arbres de ribera, tot això integrat en la vegetació i el bosc autòcton de la zona, que representava un enclavament ideal per a la fauna (Figura 1).
Les accions concretes d'aquest Programa de Potenciació i Divulgació de la fauna del Parc de Collserola eren:
En informes i publicacions del personal del Parc de Collserola (Informe dels camps de conreu del Parc Metropolità del Parc de Collserola, amb número d'entrada 00272, del 29 de gener de 1996; i en la publicació de Noriega i Llimona, 20001), es valoraven com a molt positives les accions portades a terme en l'àrea de can Calopa, i demostraven que l'aprofitament de l'àrea per part de la fauna era elevat, i recomanaven la continuïtat i consolidació de les accions.
1 Noriega, L. i Llimona, F. 2000. Recuperació dels camps de conreu. Millora i adequació d´hàbitats per a la fauna. Pag 257. En: I Jornades sobre la Recerca en els sistemes naturals de Collserola: aplicacions a la gestió del parc. (F. Llimona, J.M. Espelta, J.C. Guix, E. Mateos & J.D. Rodriguez-Teijeiro, eds.). Consorci Parc de Collserola. Barcelona. |
A més de les accions i seguiments per part del personal del Parc de Collserola, l'àrea de can Calopa era visitada anualment per alumnes de la Universitat de Barcelona, que realitzaven pràctiques d'assignatures de la llicenciatura de Biologia. Així mateix, can Calopa era una àrea oberta al públic, travessada per camins senyalitzats pel Consorci del Parc de Collserola.
Segons les informacions a les quals s'ha pogut tenir accés, la iniciativa de posar en conreu vinyers en la finca respon a la intenció de recuperar el conreu de certes varietats de vinyes "que ens són pròpies" amb espècies autòctones portades d'Itàlia i França, amb les que s'elaborarà l'anomenat "vi de Barcelona" destinat a ser servit en les recepcions oficials de l'Ajuntament i, el que resti, en la difusió de la filosofia de la "tipicitat mediterrània". El desenvolupament de la iniciativa, que va ser objecte d'un Decret de l'alcalde, va ser encarregada a Parcs i Jardins, en la que també s'hi han implicat en part la UPC i l'INCAVI.
A la fi de la dècada dels 80 la finca va passar a ser gestionada pel Consorci del Parc, de la que va destinar-ne una part (0,88 ha) a sembres per fomentar la fauna, fins que al març de l'any 2000 Parcs i Jardins es va fer càrrec de la finca per a destinar-la a la iniciativa vinícola exposada; per al desenvolupar-la va sol·licitar autorització per artigar 3 hectàrees de terrenys forestals corresponents a antics camps de conreu que, després de dècades d'abandonament havien estat ocupats pel bosc.
L'autorització sol·licitada per Parcs i Jardins de rompuda forestal de 3 hectàrees de terreny estaven subjectes, en primer lloc, a l'informe favorable de l'òrgan gestor (el Consorci) i, després, a l'autorització de la Secció de Recursos Forestals del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que efectivament les van concedir. No obstant això, a més dels condicionants o de les limitacions de diverses legislacions (Llei forestal, PEIN, Pla general Metropolità), cal afegir l'assenyalat en les normes urbanístiques del Pla especial del Parc de Collserola en els seus articles 52 a 57, en algun dels aspectes del qual insisteix després l'autorització concedida per la Generalitat.
L'autorització concedida per la Secció de Recursos Forestals de la Generalitat, queda condicionada a què es compleixin els punts següents:
Creiem que en la plantació de vinyes a can Calopa s'ha vulnerat greument l'interès social i ambiental que subjeu en les diverses normatives que protegeixen la serra. Recordem que el Parc de Collserola està protegit per tres lleis diferents: la Llei del Sòl, a través de la figura del Pla especial de protecció; la Llei d'espais naturals de Catalunya, a través de la figura del PEIN en el qual està inclòs el Parc de Collserola; i la Llei forestal catalana, a través de les figures de boscos d'utilitat pública i boscos protectors (la primera per als terrenys públics i la segona per als privats), segons Ordre de 26 de novembre de 1987.
Doncs bé, en un espai protegit de forma tan variada ha estat possible l'artigatge (rompuda) de gairebé dues hectàrees de terrenys forestals. Que eren terrens forestals ho indiquen la sol·licitud cursada per l'Ajuntament, l'informe del Consorci del Parc de Collserola i l'autorització de la Generalitat, és a dir, uns terrenys que responen plenament a la caracterització continguda en la Llei forestal en el seu article 2: sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes.
Ara bé, el procés seguit per Parcs i Jardins perquè li autoritzessin la rompuda (informe favorable del Consorci i autorització de la Generalitat) s'aplica, segons l'article 23.1 de la Llei forestal, als terrenys forestals no catalogats, és a dir que no hagin estat declarats d'utilitat pública o protectors. Com ja s'ha indicat, a Collserola la Generalitat va aplicar-li aquestes figures l'any 1987, cosa que alguns ajuntaments van recórrer, encara que no ens consta que la qualificació de boscos d'utilitat pública fos anul·lada, per la qual cosa, en principi no sembla que puguin efectuar-se rompudes forestals en la zona envaïda per la vegetació forestal dels antics camps de conreu de can Calopa.
En efecte, des de com a mínim els primers anys de la dècada dels 70 la meitat sud dels camps de conreu de can Calopa havien estat envaïts pel bosc, sense que des d'aquests anys es portés a terme en l'esmentada meitat sud cap tipus d'activitat agrícola. L'estudi de fotografies aèries de diferents vols i anys mostren que l'ocupació pel bosc d'aquests camps, en la seva part sud, ha anat progressant des d'aquesta època (Figura 3); de fet, tota aquesta meitat sud era clarament de tipus forestal, encara que amb diverses fases de desenvolupament, que incloïa des de formacions de matolls, matolls amb exemplars d'arbres ben desenvolupats i zones de bosc plenament constituït.
No només la figura de boscos d'utilitat pública impedia arrasar aquestes gairebé dues hectàrees forestals sinó que el PEIN també de fet ho prohibeix. En efecte, en el seu article 13 assenyala que els espais inclosos en el Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d'espais lliures, zones verdes o similars, en cap cas no podran ser objecte d'usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva naturalesa d'espai natural. No sembla molt "congruent" amb el manteniment del caràcter d'espai natural la conducta a l'artigatge de diverses hectàrees de bosc per plantar vinyes amb les quals elaborar vi.
Segons el PEIN/ (article 17) en els casos que els projectes d'obres i instal·lacions que puguin perjudicar notòriament els valors preservats en els espais del Pla la realització o autorització dels quals correspongui a la Generalitat de Catalunya se sotmetran al procediment d'evaluació d'impacte ambiental, avaluació que no s'ha efectuat.
Però encara suposant que ni la Llei forestal ni el PEIN preveguin en la seva lletra algun tipus de prescripció que eviti la destrucció per una banda de la serra, les pròpies normes urbanístiques del Pla especial del Parc contenen algunes prescripcions a considerar. Per exemple, entre els articles que segons l'informe favorable del Parc sobre la rompuda cal tenir en compte, n'estan els compresos del 52 al 57. En concret, l'article 56, referent a l'activitat agrícola, estableix les condicions següents:
L'elaboració del mapa de pendents de l'àrea ens dóna algunes pistes sobre l'aptitud del terreny per al conreu agrícola. Vam comprovar d'entrada l'acusada pendent del terreny, que presenta una mitjana calculada per al camí que travessa transversalment d'O a E l'àrea cultivable i separa la zona conreada i la zona fins fa poc boscosa d'un 16,57 %. Però parts importants del terreny se situen bastant per sobre d'aquest percentatge, que en zones significatives supera el crític 25% i en algun petit tros fins i tot el 45%, com pot veure's en el mapa de pendents que hem elaborat a partir del mapa topogràfic 1:5000 (Figura 5).
El recurs de Parcs i Jardins per posar en conreu les zones amb major pendent han estat els bancales, altre element crític en tota aquesta qüestió. Segons les normes, en les zones amb pendents fortes però menors del 25%, o bé no s'haurien de conrear o bé es precisa un projecte i una llicència municipal prèvia autorització del Parc, que no ens consta que hi hagi. És més, en el mateix articulat s'esmenta que no es pot alterar la topografia del lloc amb moviments de terra, aspecte en el qual també insisteix com a condició l'autorització de la Generalitat. No obstant això, Parcs i Jardins ha efectuat moviments de terra que han afectat clarament la topografia de la part sud, en l'àrea deforestada, en una part que presentava un bombament, perfectament visible mitjançant l'estudi estereoscòpic de la fotografia aèria, i que ha elevat la cota del terreny uns 2,5 m., cosa que és perfectament observable, a més, en fotografies efectuades del terreny (Figura 2).
Per cert, algun bancal antic ha estat pràcticament destruït, en cobrir-lo parcialment les terres mogudes que han desbordat des de la part superior. No obstant això, l'autorització de la Generalitat especifica que cal respectar els bancals i les normes transcrites del propi Parc assenyalen que cas d'haver de recórrer a nous bancals, aquests s'han de fer amb materials tradicionals, és a dir, amb pedra seca, qüestió tampoc respectada.
En efecte, en diverses fotografies fins i tot en algunes publicades per Parcs i Jardins pot observar-se els nombrosos bancals realitzats sense que en cap cas es recorregués als materials tradicionals o a la qualitat paisatgística. Efectivament, aquests bancals s'han construït sobre la base de talusos d'un pendet del 42% utilitzant mètodes d'hidrosembra per intentar fixar-los, una tècnica freqüentment emprada en els talusos de les autopistes. En aquest cas, la transgressió de la norma quant als materials a utilitzar s'ha acompanyat d'una greu alteració de l'estètica del paisatge tradicional, però que en canvi resulta en el termini més o menys immediat, considerablement més barata.
Finalment, podem assenyalar que les normes exclouen del conreu els terrenys de pendent superior al 25% i els nuclis de vegetació amb suficient entitat, per al qual cosa indica el criteri d'una cobertura del sòl superior al 50%. Una part significativa del terreny objecte de la rompuda complia clarament aquesta condició sense que hagi estat respectada. No només això, sinó que en aquesta àrea és on a més s'ha procedit a un intens moviment de terra que, probablement, ha modificat el vessament superficial de la zona.
Hi ha d'altres diverses qüestions a assenyalar, encara que sigui molt breument. D'una banda, l'eliminació d'una sèrie d'exemplars d'arbres de dimensions considerables i en perfecte estat (Taula 1). Així mateix, l'estassada amb el recurs al bulldozer d'una petita sendera perimetral en la part SE, convertit ara en un camí d'uns 5 m d'ample. També cal assenyalar, a més, que ha estat tallat l'accés a dos camins utilitzats habitualment pels visitants del parc, cosa que dificulta considerablement l'accés a determinades àrees de l'entorn de can Calopa, sense que s'hagin habilitat camins alternatius. Igualment, durant la rompuda s'ha eliminat una bona quantitat de xiprers àrea triangular fosca de la fotografia aèria (veure portada de l'informe) que, ens consta que, i el seu aspecte així ho dóna a entendre, gaudien de bona salut.
Les accions portades a terme fins el moment (els costos tècnics del projecte, la roturación, el moviment de terres, l'adquisició de ceps, la plantació dels ceps, la construcció de les valles, la mà d'obra, la maquinària, el transport, etc.) deuen haver tingut un cost elevat, i si afegíssim el cost que el propi Ajuntament obliga a pagar als particulars que eliminen arbres, aquest cost seria molt més elevat.
D'aquesta forma, com ja s'ha indicat, s'han eliminat més de 700 arbres de diferents edats (incloent 40 que poden catalogar-se com exemplars no sugbstituibles per la seva edat i grandària). Si apliquéssim la Norma Granada, que és la norma que el propi Ajuntament aplica als ciutadans (però de l'aplicació dels quals està exempta la pròpia Administració), el cost econòmic estimat de l'eliminació d'aquests arbres seria de més de 123 milions de pessetes (Taula 1).
Les inversions que haurien de realitzar-se en el futur, de cara a aconseguir com producte final un "vi de Barcelona de qualitat" (en paraules del propi Ajuntament), seran pressumiblement elevades, encara que no es té constància de quin serà aquest cost.
Podem resumir els efectes que ha tingut l'acció portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona sobre l'àrea de can Calopa en els següents:
Consistent en la destrucció de 0,63 ha de bosc ben constituït, de 1,07 ha de terreny forestal format per matolls amb arbres dispersos i de 0,16 ha de plantació de xiprers. Això ha suposat l'eliminació de 223 pins, 128 alzines i roures, 135 cirerers d'arboç i 230 xiprers (Figura 4 i Figura 6).
En aquesta acció no s'ha pres en consideració cap paràmetre mediambiental i s'ha obviat totalment l'esperit proteccionista que, en major o menor grau, està present en la diversa legislació que regula el Parc de Collserola, i com a mínim s'ha vorejat la mateixa lletra de la llei en nombrosos aspectes i pot ser que en algun cas s'hagi transgredit.
L'àrea és actualment un vinyer, el que representa la desaparició dels hàbitats fins aquest moment existents, cosa que representa un canvi radical en els possibles usos de l'àrea de can Calopa, que passa de ser una àrea de gestió, de manteniment de la biodiversitat i d'ús públic, a ser una àrea destinada a la producció de vi.
S'han realitzat moviments de terra i canvis en els pendents dintre de l'àrea (Figura 2 i Figura 5).
Després de la roturació de l'àrea de can Calopa, s'ha destruït per complet l'estructura de mosaic agrícola-forestal (Figura 1), i s'ha convertit la zona en un monocultiu de vinya (Figura 2), la qual cosa implica un notable impacte quant a la disminució de l'oferta tròfica i d'hàbitat i s'elimina per complet la possibilitat d'aprofitament de la zona per part de la fauna.
Avortament del Programa de Potenciació i Divulgació de la fauna del Parc de Collserola en l'àrea de can Calopa
L'artigatge i la plantació de les vinyes tira per terra tot el treball realitzat durant deu anys pels tècnics del Parc de Collserola, quant a gestió dels hàbitats i el manteniment de la biodiversitat ambiental del parc, i desoeix les seves recomanacions de continuïtat d'aquestes accions.
La plantació de les vinyes ha portat associada la construcció d'una tanca metàl·lica en tot el perímetre de l'àrea (3,8 ha), que impedeix el pas tant dels animals terrestres com de les persones (Figura 4).
L'àrea de can Calopa era travessada per senderes d'ús públic, convenientment senyalitzats pel Consorci del Parc de Collserola, que donaven accés a altres zones del Parc. Després de la disposició de la tanca perimetral del vinyer, aquests camins han estat tallats.
Les organitzacions signants del present informe vam considerar que l'actuació portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona en l'àrea de can Calopa ha tingut un impacte social i mediambiental negatiu i no està justificada en termes de cost-benefici per a la ciutat de Barcelona. A més, vam considerar que pot tenir conseqüències futures, ja que senta precedent i altres propietaris de terrenys dintre de l'àrea del Parc de Collserola poden sol·licitar actuacions equivalents.
L'alternativa que proposem a l'actuació realitzada és l'abandonament del Projecte del vi de Barcelona i la restauració de l'àrea a l'estat que es trobava abans de l'artigatge i la plantació de les vinyes. Vam considerar que les accions bàsiques a realitzar a curt termini són les d'eliminar la tanca perimetral, obrir els camins i les senderes bloquejades, plantar espècies vegetals arbòries i arbustives autòctones, i elaborar conreus herbacis i fruiters. En aquest marc, el conreu de vinya pot mantenir-se en una àrea mínima i integrat en el mosaic agrícola-forestal (destinat a gestió i sense pretensions d'explotació), que en definitiva és el que interessa recuperar en la zona.
Barcelona, 14 de novembre de 2001
Secretaria de Política Sectorial i Medi Ambient de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Ecologistes en Acció
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
Taula 1.
Aplicació de la Norma Granada a la vegetació forestal talada amb motiu de l'artigatge de can Calopa de Dalt. Estima realitzada sobre el terreny |
|||||
Arbres forestals |
|||||
edat en anys |
nombre |
espècie |
valor aprox. segons Norma Granada en ptes |
||
| 26-30. | 10. |
Pinus halepensis | 6.367.172,84 |
||
| 21-25. | 14. |
Pinus halepensis | 4.361.554,26 |
||
| 16-20. | 19. |
Pinus halepensis | 2.956.793,96 |
||
| 11-15. | 25. |
Pinus halepensis | 1.962.827,47 |
||
| 6-10. | 33. |
Pinus halepensis | 1.246.271,62 |
||
| 1-5. | 44. |
Pinus halepensis | 712.406,14. |
||
| <1. | 59. |
Pinus halepensis | 391.950,00. |
||
| total | 203. |
17.998.976,31 |
|||
| 26-30. | 6. |
Quercus | 3.647.834,91 |
||
| 21-25. | 8. |
Quercus | 2.499.617,55 |
||
| 16-20. | 10. |
Quercus | 1.695.660,97 |
||
| 11-15. | 14. |
Quercus | 1.127.160,14 |
||
| 6-10. | 18. |
Quercus | 717.787,86. |
||
| 1-5. | 24. |
Quercus | 413.380,68. |
||
| <1. | 33. |
Quercus | 231.643,75. |
||
| total | 113. |
10.333.085,87 |
|||
| 26-30. | 7. |
Arbutus | 4.421.608,55 |
||
| 21-25. | 9. |
Arbutus | 3.030.153,81 |
||
| 16-20. | 12. |
Arbutus | 2.055.992,23 |
||
| 11-15. | 16. |
Arbutus | 1.367.272,34 |
||
| 6-10. | 22. |
Arbutus | 871.511,33. |
||
| 1-5. | 29. |
Arbutus | 503.096,62. |
||
| <1. | 39. |
Arbutus | 283.530,00. |
||
| total | 135. |
12.533.164,88 |
|||
Exemplars no *substituibles/ |
|||||
edat mitjana |
unitats |
espècie |
ptes |
||
70. |
20. |
Pinus | 9.296.000,00 |
||
200. |
5. |
Olea | 4.580.000,00 |
||
80. |
15. |
Quercus | 10.785.000,00 |
||
| total | 24.661.000,00 |
||||
Arbres *ornamentales/ |
|||||
edat mitjana |
unitats |
espècie |
ptes |
||
20. |
230. |
Cupresus | 57.676.480,07 |
||
| TOTAL | 123.202.707,13 |
||||
Figures (230 KB)
Al·legacions presentades - 7 de març 2002.