La riera de Sant Medir (Collserola, Sant Cugat)

Carta de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola a diferents entitats i persones amb les quals hem treballat o hem informat respecte a l'afer de la riera de Sant Medir situada en el terme municipal de Sant Cugat - gener 2006

Cartes enviades a diferents persones implicades en els tràmits sobre la riera de Sant Medir. Març 2006.

Plànol-dibuix 350 kB

Plànol dibuix 550 kB


L'abans, el que s'hagués pogut fer i el present de les obres a la riera

L'abans i el després de la riera de Sant Medir. Sant Cugat.

2003

Fotos (460 kb) de les obres al camí de Sant Medir - abril 2003.

Carta de denúncia a l'Agència Catalana de l'Aigua
Generalitat de Catalunya
C/ Provença, 204-208
08036 Barcelona

Rosa GL, amb document d'identitat *, adreça de correu electrònic * i telèfon *, com a presidenta de l'entitat *

Exposo

Per la qual cosa,

Demano

27 de maig de 2003



Article publicat al Butlletí del parc de Collserola (Consorci del Parc de Collserola): 'El camí de Sant Medir. Una intervenció polèmica' (100 kb). Estiu 2003.


Camí de Sant Medir: el Consorci de Collserola es contradiu

El Pla especial de Collserola (1987) zonificava el parc segons el seu grau de conservació. La vall de Sant Medir es qualificava com a "zona natural", " l'objectiu fonamental de les quals és conservar i reconstruir el patrimoni natural i les funcions ecològiques que duu a terme. Accés públic restringit, activitats de lleure de tipus naturalista i poc intens" (text de la pàgina web del Consorci de Collserola).

Cal recordar queel Pla Especial preveu altres àrees com a "zones seminaturals", determinant que "en aquestes àrees no és prioritària la conservació del bosc com a hàbitat però sí com a paisatge. Són zones de transició entre les zones urbanes i les naturals. Hi trobarem les àrees de lleure, els itineraris de passejada senyalitzats, els miradors i els equipaments del parc destinats a l'ús públic". Cal també recordar que el Consorci de Collserola té com a mandat primordial complir el Pla especial.

Tantmateix, en un intent de justificar la polèmica transformació del camí de Sant Medir en una pista forestal, el darrer butlletí del Consorci (100 kb) afirma que "tindrem el millor itinerari per Collserola, però no sols per al grup restringit de persones que ara el coneix, sinó per a qualsevol, grans i petits, que siguin sensibles a la natura". L'article afegeix que "l'extraordinari paisatge per on passa no patirà cap mena de degradació, ans al contrari, serà valorat per tota mena de visitant". Així doncs, en què quedem? és la vall de Sant Medir una àrea d'"accés públic restringit, activitats de lleure de tipus naturalista i poc intens", o és destinada a "les àrees de lleure, els itineraris de passejada senyalitzats, els miradors i els equipaments del parc destinats a l'ús públic"? És a dir, per què s'apliquen criteris de zona seminatural a una zona natural, concretament a una de les més tranquiles, aptes per a la fauna i valuoses paisagísticament? Si el Consorci tracta les zones naturals com a seminaturals, com tractarà les seminaturals?...com a zones semiurbanes? De nou el Consorci demostra tenir una visó de "parc urbà" més que no pas la d'un "parc natural" que reivindica la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.

Juliol 2003


[Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]