La riera de Sant Medir (Collserola, Sant Cugat)
Carta de la Plataforma
Cívica per
a la Defensa de Collserola a diferents entitats i persones amb les
quals hem
treballat o hem informat respecte a l'afer de la riera de Sant Medir
situada
en el terme municipal de Sant Cugat - gener 2006
Cartes enviades a diferents
persones implicades en els tràmits sobre la riera de Sant Medir.
Març 2006.
Plànol-dibuix 350 kB
Plànol dibuix 550 kB
L'abans, el que s'hagués pogut fer i el present de les obres
a la
riera

2003
Fotos (460 kb) de les obres
al
camí de Sant Medir - abril 2003.
Carta de denúncia a l'Agència Catalana de l'Aigua
Generalitat de Catalunya
C/ Provença, 204-208
08036 Barcelona
Rosa
GL, amb document d'identitat *,
adreça de
correu electrònic * i telèfon *, com a presidenta de
l'entitat
*
Exposo
- Que en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès s'ha
iniciat la construcció d'una nova pista, que va de can Borrell a
Sant Medir dins el Parc de Collserola de la qual en són
promotors segons els cartells anunciadors de l'obra: l'Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès, el Consorci de Collserola, la
Mancomunitat Metropolitana de Municipis i la Diputació de
Barcelona.
- Que l'obra afecta de manera molt
important la riera de Sant Medir, un paratge d'un gran valor
ecològic, paisatgístic i àdhuc cultural i de
patrimoni popular: s'hi ha construït un mínim de 200 metres
d'escullera, tot constrenyent el seu pas natural, i s'estan construint
guals a base de plaques de formigó en el mateix llit de la riera.
- Que el creuament, en cinc trams, de
la pista amb la riera ha modificat el pas de l'aigua emprant grava de
diferents mides. El pas més significatiu, és el que
té un gruix de pedruscall molt considerable i fa que l'aigua
s'escoli per la seva base amb un recorregut de més de sis metres.
- Que s'ha efectuat a més les
obres de la pista d'accés a Sant Adjutori, derivada de la
principal, i que en creuar la riera, han cimentat la llera, espai
perfectament delimitat i amb taulons encaixonats.
- Que la pista ocupa una amplada
mitjana de quatre metres, amb un mínim de tres metres i mig i
que en determinades zones arriba als cinc metres tot ocasionant un
impacte, especialment apreciable en el bosc de ribera i fins en la
mateixa llera de la riera de Sant Medir, una de les zones més
valuoses del PEIN i del parc de Collserola.
- Que s'estan realitzant moviments de
terres i tala d'arbres de proporcions molt superiors a les estrictament
necessàries.
- Que s'han fet abocaments de terres
dins del mateix curs fluvial.
- Que les obres s'han fet sense cura,
amb abandonament de residus (restes plàstiques i d'obres, etc).
- Que el pas de maquinària
pesant, així com les màquines formigonadores (emprades
també en les obres properes de l'ermita de Sant Adjutori) tenen
un impacte acústic que fa perillar greument la
reproducció de les parelles d'astor, espècie protegida,
que tenen presència a la vall.
- Que entre l'antic camí i la
riera hi havia una mena de simbiosi, creant un espai feréstec de
frondosa fons de vall mediterrània litoral d'una
extraordinària bellesa paisatgística, única a
Catalunya i que, evidentment, calia conservar i àdhuc
potenciar.
- Que aquestes obres han estat
realitzades sense llicència de l'Agència Catalana de
l'Aigua ni Avaluació d'Impacte Ambiental.
Per la
qual cosa,
Demano
- Que l'Agència Catalana de l'Aigua i el Departament de Medi
Ambient facin un seguiment de les obres i en dictaminin possibles
responsabilitats per l'impacte ambiental que suposen.
- Que es prenguin les mesures sancionadores adients, s'aturin les
obres i que es recuperi el seu estat original.
- Que aturin tota activitat que generi
impacte acústic mentre dura el període de
reproducció de les aus protegides.
- Atès l'estat molt
avançat de les obres, us demanem que s'actuï amb
caràcter urgent; així mateix, us demanem que ens
respongueu també urgentment.
27 de maig de 2003
Article publicat al Butlletí del parc de Collserola (Consorci
del Parc de
Collserola): 'El camí de Sant Medir.
Una
intervenció polèmica' (100 kb). Estiu 2003.
Camí de Sant Medir: el Consorci de Collserola es contradiu
El Pla especial de Collserola (1987) zonificava el parc segons el
seu grau
de conservació. La vall de Sant Medir es qualificava com a "zona
natural", "
l'objectiu fonamental de les quals és conservar i reconstruir el
patrimoni
natural i les funcions ecològiques que duu a terme. Accés
públic restringit,
activitats de lleure de tipus naturalista i poc intens" (text de la
pàgina
web del Consorci de Collserola).
Cal recordar queel Pla Especial preveu altres àrees com a
"zones
seminaturals", determinant que "en aquestes àrees no és
prioritària la
conservació del bosc com a hàbitat però sí
com a paisatge. Són zones de
transició entre les zones urbanes i les naturals. Hi trobarem
les àrees de
lleure, els itineraris de passejada senyalitzats, els miradors i els
equipaments del parc destinats a l'ús públic". Cal
també recordar que el
Consorci de Collserola té com a mandat primordial complir el Pla
especial.
Tantmateix, en un intent de justificar la polèmica
transformació del camí
de Sant Medir en una pista forestal, el darrer
butlletí del Consorci (100 kb) afirma que "tindrem el millor
itinerari
per Collserola, però no sols per al grup restringit de persones
que ara el
coneix, sinó per a qualsevol, grans i petits, que siguin
sensibles a la
natura". L'article afegeix que "l'extraordinari paisatge per on passa
no
patirà cap mena de degradació, ans al contrari,
serà valorat per tota mena de
visitant". Així doncs, en què quedem? és la vall
de Sant Medir una àrea
d'"accés públic restringit, activitats de lleure de tipus
naturalista i poc
intens", o és destinada a "les àrees de lleure, els
itineraris de passejada
senyalitzats, els miradors i els equipaments del parc destinats a
l'ús
públic"? És a dir, per què s'apliquen criteris de
zona seminatural a una zona
natural, concretament a una de les més tranquiles, aptes per a
la fauna i
valuoses paisagísticament? Si el Consorci tracta les zones
naturals com a
seminaturals, com tractarà les seminaturals?...com a zones
semiurbanes? De
nou el Consorci demostra tenir una visó de "parc urbà"
més que no pas la d'un
"parc natural" que reivindica la Plataforma Cívica per a la
Defensa de
Collserola.
Juliol 2003
[Plataforma Cívica per a la Defensa
de
Collserola]