Cal un nou marc de protecció per al parc
La vall de Sant
Just sota amenaça urbanística (III)
Collserola sota la pressió de l'urbanisme metropolità
Collserola, un
espai natural envoltat de més de 4 milions d'habitants i per tant, el que rep
més pressió de tota Catalunya. Es continua urbanitzant tant a l'interior com
a l'entorn del parc, diàriament és travessat per milers de vehicles, i és
visitat i disfrutat per milions de persones al cap de l'any.
En el massís i els
espais agroforestals que l'envolten conviuen una fauna i vegetació riques i
variades, que han patit de maneres diverses la pressió de les persones durant
més de quatre mil anys. En el decurs d'aquest temps, Collserola i la
conurbació que l'envolta han canviat profundament, però malgrat tot, ha
mantingut fins avui un important llegat natural, històric i cultural que cal
preservar.
L'amenaça de
l'obsolet Pla gneral metropolità (PGM-1976), el qual tan sols reconeixia uns
valors com a espai forestal vinculats a un destí de parc i obviava els valors
dels ecosistemes biològics, va preveure la construcció de grans vies de
comunicació que travessarien la serra com els túnels d'Horta i Central i la
via Cornisa. L'altra amenaça greu és la pèrdua d'espai dels límits del parc
en sòls qualificats de Desenvolupament urbà opcional, que la nova Llei del
sòl els pot convertir en urbanitzables. Aquest és el cas de Sant Just
Desvern, on certs propietaris d'alguns sectors de la Vall estan en litigi amb
l'Ajuntament, pressionant per poder edificar i tancar el negoci especulatiu,
a costa de la destrucció d'espais de pre-parc.
En el marc de les
estratègies ambientals impulsades des dels organismes internacionals,
postulen que per garantir la sostenibilitat cal que els països canviïn les
pautes urbanístiques, dels sistemes de transport i els usos del
sòl.
Pulmó verd i espai lúdic de la regió de Barcelona
En el marc de l'espai natural de Collserola, hem de ser conscients que per promoure un desenvolupament sostenible de la regió de Barcelona, passa per revisar i acceptar la necessitat de canviar les actuals polítiques ambientals. Entenem que per anar cap a la sostenibilitat de la regió metropolitana de Barcelona s'han de promoure certes actuacions a Collserola encaminades a evitar l'aïllament de la serra de la resta dels espais naturals de la Serralada litoral, de la plana del Vallès i de la ribera del Llobregat; evitar l'impacte de les emissions contaminats i de CO2 produïdes pels sistemes urbans que envolten Collserola; evitar la fragmentació i urbanització dels espais agroforestals de la serra, redissenyar la xarxa d'infrastructures metropolitanes i fomentar l'ús respectuós del espai natural tot promovent l'educació ambiental.
Cal un nou marc de protecció per al parc
El parc de Collserola té el grau de protecció més baix dins el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), per tant, si no es vol que s'acabi convertint exclusivament en un parc de lleure, i desapareixi com a espai natural tal com va passar amb Montjuïc o amb el Central Park de New York, s'haurà de crear un nou marc de protecció superior, idea que portem treballant diferents grups des del 1999 després de llegir un estudi al respecte encarregat pel Patronat de Collserola (actualment Consorci del parc de Collserola) i la Diputació de BCN en que es palesava la necessitat de preservació de l'entorn del parc de Collserola i que ha estat silenciat pels interessos i la complexitat de trobar una solució.
La vall de Sant Just sota amenaça urbanística
1- Exposició detallada de com afecta el planejament urbanístic a la vall de Sant Just.
2- Preservem la vall de Sant Just! Què podem fer? A quin cost?
3- Collserola sota la pressió de l'urbanisme metropolità.
4- Valors intrínsecs de l'entorn del parc de Collserola.
5- Agressions de l'activitat humana sobre el medi natural.