La vall de Sant Just sota amenaça urbanística (IV)
Valors intrínsecs de l'entorn del parc de Collserola
L'interès natural (Somera descripció biològica)
Des d'una
perspectiva biològica, la combinació d'ambients naturals com són les zones de
contacte entre el medi agrícola, prats i brolles amb el medi forestal o
boscós és summament interessant.
La diversitat
genètica d'espècies i d'ecosistemes de Collserola és el resultat d'una
evolució basada una diversitat de condicions com són el clima, el sòl, la
topografia, l'activitat humana com l'agricultura, pastures, foc, extraccions,
etc. Tot aquests conjunt ha conformat una varietat de paisatges que ha
comportat alhora una diversitat faunística particular.
Al paisatge actual hi podem identificar
diferents sistemes vegetals: boscos de ribera, d'alzinars i roures, de
pinedes, màquies i garrigues, brolles i prats, erms i conreus.
Els boscos estan
en expansió, ocupen prop de 2/3 parts dels espais naturals de la serra, hi
destaquen arbres com l'alzina i roure cerrioide, el pi pinyer i pi blanc, i
plantes com l'arç blanc, lianes, falgueres etc., ocupant zones força
ombrívoles i espesses. En aquests espais amagats és on viuen preferentment
mamífers com el senglar, la geneta, la mostela, el toixò i la guilla, així
com altres més petits com l'esquirol, la musaranya o el ratolí de bosc. També
hi viuen ocells rapinyaires com el gamarús, el xot, l'astor i l'aligot
(darrerament massacrat a perdigonades), el Picot verd, la merla i el
gaig.
A Sant Just, tenim
un gran sector de boscos de reforestació que d'aquí a 10 o 15 anys, si no ho
crema ningú, tindrà massa suficient per començar a albergar animals que fins
ara no si acosten.
Animals com el toixó eren freqüents a la nostra vall, fins i tot a la zona de can Candeler, ara gairebé no en queden. Les genetes han desaparegut del terme de Sant Just - des de fa uns 15 anys que no se n'han vist - degut a la freqüentació humana i expansió urbanística. Ens hem de conformar amb algun esquirol i ratolins al bosc sobre can Carbonell o cap a can Cuiàs. El bosc sobre can Carbonell és un dels espais amenaçats per la urbanització..
Els boscos de ribera estan formats
principalment per àlbers, pollancres, verns, avellaners i gatells entre
altres. A collserola s'hi conserven encara moltes fonts d'aigua i algunes
rieres amb cabdal abundant, aquests espais humits acullen a una fauna molt
específica com són els amfibis: salamandra, granota verda, reineta. I una
gran varietat d'ocells: Pit roig, mallerenga blava i cuallarga, cuereta
blanca i torrentera, lluer, tord, mosquiter, etc. També rèptils com els
inofensius vidriols i la serp d'aigua. Aquí no tenim arbres de ribera, sinó
són replantats, com al torrent de la font de la Beca, des de fa anys que la
riera està seca i les fonts cada cop ragen menys, tot i això són visitades
per molts animalons, sobretot ocells. Aquests llocs son ben coneguts per
furtius desaprensius que atrapen ocells amb vesc o xarxes japoneses.
A les basses
d'algunes masies, per exemple a can Biosca, hi trobem reinetes, fins i tot de
color blau,
a can Fatjó granota verda, i als horts socials de can Cardona el tòtil (sapo partero). De fet, les zones agrícoles ocupen un 9% de la serra, bàsicament amb cereals i fruiters, i són un espai ideal de transició entre les zones humanitzades i les més feréstegues, al igual que els prats i les brolles amb estepes, romaní, gatosa etc., que també acullen un gran nombre d'ocells com la puput, cadernera, el capsigrany o el colorit abellerol, també sargantanes i llangardaixos, i conills i eriçons,
aquests darrers foragitats de l'entorn de can
Candeler al fer la urbanització. La pressió humana a collserola provoca la
extinció dels animals més feréstecs que encara i sobreviuen.
Entre les brolles i el bosc hi trobem la garriga
i la màquia , ben exemplificades cap a la carena entre la Penya del Moro i el
coll de les Torres, amb arboç, llentiscles, ginestes, i on hi trobem el
rossinyol, el cargolet, tallarols etc.
L'interès cívic
Els espais naturals presenten altres valors de caràcter cívic i constitueixen per a un gran nombre de ciutadans, l'entorn natural més proper on poden desenvolupar pràctiques de lleure i activitat cívica.
El desenvolupament urbà experimentat a casa nostra en els darrers decennis ha comportat uns models de ciutats amb unes clares deficiències d'espais verds naturals. Aquest fet ha propiciat en gran mesura els moviments massius de ciutadans que durant el cap de setmana cerquen espais alternatius al medi urbà quotidià per gaudir del seu temps d'oci.
Hi ha un elevat nivell de freqüentació de les àrees de lleure situades a l'entorn del parc (també de llocs no preparats com a tal ) i al seu interior, que sovint es veuen amb la capacitat desbordada, constituint un clar indicador de la necessitat d'impulsar el potencial recreatiu dels espais naturals de l'entorn del Parc. Des d'una perspectiva econòmica, cal valorar que la relació entre l'ús social que es pot donar en aquestes àrees i els costos que es poden derivar d'aquest ús resulta summament avantatjosa pel conjunt de la societat. En aquest sentit, cal assenyalar la necessitat de mantenir l'activitat agrària en tant que és una forma de gestió del territori sufragada pel sector privat i que garanteix el baix cost del manteniment d'aquestes àrees. Però l'entorn agrari, a més, acull un gran nombre d'espècies animals i pot jugar una important funció cultural i social.
Cal potenciar les zones perifèriques i d'esplai al voltant dels nostres pobles i ciutats, dotant-los d'infrastructures bàsiques que dignifiquin l'estada de les persones que s'hi apleguen; aprofitant les fonts naturals i el ric patrimoni històric que guarda el territori en forma d'esglésies, masies, molins o jaciments arqueològics. Cal insistir en el potencial pedagògic i cultural: els ciutadans i ciutadanes tenen al seu abast un escenari òptim per entrar en contacte amb la natura i descobrir els valors de convivència i respecte amb el medi ambient en el seu entorn més immediat.
Els valors estratègics
Situats en un context d'aglomeració urbana, i
sotmesos a una forta pressió humana, els espais naturals de pre-Parc que
ocupen un espai superior a les 1.000 hectàrees, constitueixen una peça
important en l'articulació del territori metropolità. La preservació
d'aquests espais i, sobretot, la seva dignificació, constitueix una garantia
per evitar la seva degradació, un fre a la proliferació de superfícies
suburbanitzades de fort impacte visual i, en definitiva, suposa aturar la
consolidació d'un continu urbà amorf i despersonalitzat. El manteniment
naturalitzat de les zones de pre-Parc s'ha de contemplar com una necessitat
inqüestionable - ja que constitueix un factor essencial de qualitat de vida
per a la població -, però també com una aposta estratègica, atès que les
variables mediambientals tenen cada vegada més importància en la
competitivitat territorial. Els espais naturals periurbans garanteixen les
discontinuïtats urbanes i esdevenen signes d'identitat per als seus
habitants. L'existència d'aquests espais naturals pot cobrir la demanda
social d'algunes àrees de lleure, a l'hora que actuen de zona de transició
entre la zona humanitzada i la més feréstega. La seva possible desaparició no
significa la desaparició de la demanda, sinó simplement l'externalització de
les necessitats d'oci fora del conjunt de la regió metropolitana.
La vall de Sant Just sota amenaça urbanística
1- Exposició detallada de com afecta el planejament urbanístic a la vall de Sant Just.
2- Preservem la vall de Sant Just! Què podem fer? A quin cost?
3- Collserola sota la pressió de l'urbanisme metropolità
4- Valors intrínsecs de l'entorn del parc de Collserola.
5- Agressions de l'activitat humana sobre el medi natural.